Diamant Jubileu d'Or
El Jubileu d'Or ("Golden Jubilee" en anglés) és un diamant marró de 545,67 quilats (109,13 g), i es considera el diamant tallat i facetado més gran del món. Supera al Cullinan I en 15,37 quilats (3,07 g). Va ser descobert en 1985 en la mina Premier, que també és l'orige del diamant Cullinan (1905) i d'atres notables eixemplars, com el diamant Taylor-Burton (1966) i el diamant Centenari (1986). El Cullinan I, també conegut com la Gran Estrela d'Àfrica, ostentava el títul de diamant tallat i facetado més gran des de 1908.
Història
Conegut inicialment com el "Marró Sense Nom", el Jubileu d'Or es va tallar d'un gran diamant en bruto marró de 755,5 quilats (151 g), trobat en 1985 en la kimberlita de la prolífica mina Premier de Suràfrica.
Fins a 1990, el diamant va permanéixer pràcticament desconegut per al món exterior, requerint dos anys de treball per a alcançar el seu estat actual. La seua gran superfície i profunts clavills en l'interior, aixina com vàries inclusions, dificultaven el brot i el poliment del gran diamant. De Beers va considerar açò una oportunitat per a provar noves tecnologies de cort. La mateixa tecnologia amprada en el brot del futur diamant del Jubileu d'Or es va amprar posteriorment en el brot del diamant Centenari, a partir d'una pedra en bruto més chicoteta (273,85 quilats), impecable i incolora.[1]
Gabi Tolkowsky va ser contractat per De Beers per a tallar el diamant i també per a provar ferramentes i métodos de cort especials que s'estaven desenrollant per al diamant Centenari, una extraordinària pedra incolora del tipo D.[2]
Pels seus clavills i inclusions, De Beers i Gabriel Tolkowsky varen decidir construir una sala subterrànea lliure de vibracions abans de escomençar a treballar en el diamant. En 1990, despuix de dos anys de treball, la pedra va quedar terminada, en un pes total reduït de 755,50 quilats a 545,65 quilats. Gabi Tolkowsky va descriure el brot com una "forma de coixí rosa de fòc".[3]
El diamant, sense nom, va ser dut a Tailàndia per l'Associació Tailandesa de Fabricants de Diamants per a la seua exhibició en l'Exposició de la Junta Tailandesa d'Inversions en Laem Chabang i va ser seleccionat per a anunciar les celebracions del centenari de De Beers en 1988.
El Jubileu d'Or va ser adquirit a De Beers per un grup d'empresaris tailandesos liderats per Henry Ho en 1995,[4] i es va dispondre que fora entregat al rei Bhumibol com obsequie popular per a celebrar el 50.º aniversari del seu ascens al tro. El diamant, batejat com el Jubileu d'Or, va ser rebut en el seu nom per la filla del Rei, la Princesa Maha Chakri Sirindhorn, en l'any 2000.
El diamant s'exhibix actualment en el Museu Real, en el Saló del Tro del Temple Dorat de Pimammek, en Bangkok, com a part de les joyes de la corona.[3]
Bendicions
El diamant va ser dut davant el pontífex Juan Pablo II en el Vaticà per a rebre la bendició papal. També va ser beneït pel Patriarca Suprem Budiste de Tailàndia.
El diamant () va ser batejat per Bhumibol Adulyadej, i se li va entregar per a commemorar el 50º aniversari de la seua coronació. Inicialment, es va planejar montar el diamant en el ceptre real. Un pla posterior va ser montar-ho en un sagell.[5]
Referències
- ↑ «Golden Jubilee - AJU».
- ↑ «Golden Jubilee Diamond: History, Properties and More».
- ↑ 3,0 3,1 Golden Jubilee De Beers Group
- ↑ «Henry Ho».
- ↑ «Golden Jubilee Diamond». Internet Stones.COM Network.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Jubileo de Oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.