Rubí del Príncip Negre
El rubí del Príncip Negre, a pesar del seu nom, és en realitat una gran espinela, en un pes de 170 quilates (34 g). Es tracta d'una gema de color roig viu, polida com un cabujón irregular. Deu la seua fama a formar part de la Corona imperial de l'Estat del Regne Unit, en la que figura en la part frontal colocada en el centre d'una creu patada, en el diamant Cullinan II situat immediatament davall.[1]
La espinela és una de les gemes més antigues de les Joyes de la Corona britànica, en una història que es remonta a mitan de el XIV. Segons una llegenda que data de la década de 1760, la pedra ha estat en possessió de la monarquia anglesa (posteriorment britànica) des de que va ser donada en 1367 pel rei espanyol Pedro I de Castella al llavors Príncip de Gales, Eduardo de Woodstock, conegut com el "Príncip Negre".[2] Es diu que Enrique V d'Anglaterra la va lluir en la Batalla de Azincourt en 1415.[3] Es creu que la pedra es va extraure en Badajsán, en l'actual Afganistan,[4] la principal font de grans gemes de espinela en l'Edat Mija.
Espinela
El rubí del Príncip Negre pesa 170 quilates (34 g) i medix aproximadament 4.3 centímetros (1.7 plg) de llarc.[5] Totes les gemes roges solien denominar-se rubíes o "rubíes bales", fins que en 1783 es varen poder diferenciar químicament les espinelas dels rubíes.[6] Abdós minerals contenen alumini i oxigen, i abdós reben el seu color del crom, pero les espinelas també contenen magnesi, del com carixen els rubíes.
Història
Pedro I de Castella
Segons la tradició, l'història del rubí del Príncip Negre es remonta a mitan de el XIV, quan era propietat d'Abu Sa'aneu, príncip musulmà del Regne nazarí de Granada. En aquella época, el govern de Castella residia en Sevilla, i l'Emirat àrap de Granada sofria repetits atacs per a integrar-ho baix el domini castellà, com a part de la Reconquista de la península ibèrica. Abu Sa'aneu en particular es va enfrontar a la beligerància de la naixent Castella baix el govern de Pedro I de Castella, també conegut històricament com a Don Pedro el Cruel o Don Pedro el Just. Segons relats històrics, Abu Sa'aneu desijava rendir-se a Don Pedro, pero les condicions que se li varen oferir no estaven clares. Lo que sí estava clar és que Don Pedro va acollir en agrade la seua arribada a Sevilla. Es conta que el rei castellà desijava profundament la riquea d'Abu Sa'aneu. Quan es varen reunir, el rei havia ordenat assessinar als sirvientes d'Abu Sa'aneu, i és possible que el propi Don Pedro apunyalara personalment al príncip àrap. En registrar el cadàver de Sa'aneu, es va trobar la espinela, que es va afegir a les possessions de Don Pedro.[4]
En 1366, el germà illegítim de Don Pedro, Enrique de Trastámara, va liderar un tumult contra ell. En carir de poder per a sofocar el tumult sense ajuda, Don Pedro es va aliar en el Príncip Negre, fill d'Eduardo III d'Anglaterra. El Príncip Negre va participar en la batalla de Nájera i, segons pareix, va exigir el rubí a canvi dels servicis prestats. Posteriorment va retornar a Anglaterra en les dos filles del rei Pedro, donya Constanza de Castella i donya Isabel de Castella, i es va acordar casar-les en els germans del príncip. Se supon que el Príncip Negre es va dur el rubí a Anglaterra en eixa época, encara que va desaparéixer dels registres històrics fins a 1415, durant el regnat d'Enrique V d'Anglaterra.[7][4]
Adorn de guerra
Durant la seua campanya en França, Enrique V d'Anglaterra duya un caixco en incrustaciones de gemes que incloïa el rubí del Príncip Negre.[8] En la batalla de Azincourt, el 25 d'octubre de 1415, el francés duc de Alençon va colpejar a Enrique en el cap en un astral de guerra, i Enrique casi va perdre el caixco i la vida. La batalla va ser guanyada per les forces d'Enrique i el rubí del Príncip Negre es va salvar. Se supon que Ricardo III va dur la gema en el seu caixco en la batalla de Bosworth de 1485, a on va morir.
Joyes de la Corona
L'inventari d'Enrique VIII d'Anglaterra de 1521 menciona «un gran "Rubí Beles"» engastat en la corona Tudor,[9] i es creu que podria ser el rubí del Príncip Negre.[10] Va permanéixer allí fins a l'abolició temporal de la monarquia en el XVII. Oliver Cromwell va fer desmontar les corones reals i vendre les gemes, i l'or es va fondre per a falcar monedes. No està clar cóm la pedra va retornar a la Colecció Real despuix de l'Interregne, pero es va adquirir un "rubí" notable per a les Joyes de la Corona en 1661, en un cost de 400 lliures esterlines, que ben va poder haver segut la espinela.[11] En la coronació de la reina Victoria de 1838, se li va impondre una nova Corona imperial de l'Estat feta per a ella especialment per la casa de joyeria britànica Rundell and Bridge, en 3093 gemes, inclosa la espinela en l'anvers. Es pot vore clarament la Reina lluint la joya en la Corona Imperial de l'Estat segons el retrat de coronació oficial realisat per George Hayter. La corona original va ser remodelada en 1937 per a obtindre la corona actual, més llaugera. Una placa en el revers de la gema commemora l'història de la corona.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 The Royal Collection. The Imperial State Crown
- ↑ Butler, Sir Thomas (1989). The Crown Jewels and Coronation Ceremony, Pitkin, p. 6. ISBN 978-0-85372-467-4.
- ↑ «The Black Prince's Ruby» (en en-us). Consultat el 8 d'abril de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Spinel History and Lore» (en en). Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2013. Consultat el 18 de maig de 2021.
- ↑ Ogden, p. 361.
- ↑ «Spinel». Consultat el 16 de decembre de 2015.
- ↑ Royal Collection Trust
- ↑ (1930) The Jewelers' Circular (vol. 99), Jewelers' Circular Company, p. 121.
- ↑ Plowfeld, John (1521). «King Henry VIII's Jewel Book», Edward Trollope (ed.). Associated Architectural Societies Reports and Papers (vol. 17), James Williamson, p. 158.
- ↑ (1999) Edward VI, Yale University Press, p. 36. ISBN 978-0-300-07992-0.
- ↑ Olivia Fryman in Bird and Clayton, "Ceremony and Coronation", p. 102.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rubí del Príncipe Negro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.