Koh-i-Noor
.png){kind=link}
El Koh-i-Noor (també escrit Kōh-i-Nūr), que significa 'Montanya de llum' en persa, és un diamant de 105 quilats (21 grams en la seua cort més recent),[1] que en el seu moment va ser un dels diamants més grans del món. És originari de l'estat d'Andhra Pradesh en l'Índia de la mateixa manera que el seu doble, el Darya-ye Noor ("Llum de la Mar"). Ha pertanygut a governants hindús, mogoles, perses, afgans, sijs i britànics, que varen lluitar enconadamente per ell durant varis acontenyiments històrics, sent pres com a trofeu de guerra una i una atra volta. Al final, la Companyia de les Índies Orientals es va quedar en ell per a que formara part de les Joyes de la Corona Britànica quan la regna Victoria va ser proclamada emperatriu de l'Índia en 1877.
Història
[editar | editar còdic]
L'evidència històrica sugerix que el Koh-i-Noor és originari de la regió de Guntur del regne Kakatiya, lo que ara és l'estat indi de Andhra Pradesh, una de les regions diamantíferas més antigues del món, d'a on procedixen els famosos diamants de Golconda. Esta regió va ser coneguda per ser l'única productora de diamants del món fins a 1730, quan es varen descobrir diamants en Brasil. El diamant va ser extret de la mina Kollur prop del llogaret de Kollur en l'actual districte de Guntur de l'estat indi d'Andhra Pradesh. Va ser propietat dels reis Kakatiya. La dinastia Khilji de Delhi va acabar en 1320 d. C. i Ghiyas ud din Tughluq Shah I va pujar al tro de Delhi. Tughluq va manar al seu comandant Ulugh Khan en 1323 a derrotar al rei Kakatiya Prataparudra. L'atac de Ulugh Khan va ser rebujat pero va tornar en un més en un eixèrcit molt més gran i confiat. L'eixèrcit Kakatiya, poc preparat, va ser derrotat. El saqueig, pillage i destrucció de Orugallu (actualment Waranga), la capital del Regne Kakatiya, va continuar per mesos. Carregaments d'or, diamants, perles i marfil varen ser duts a Delhi en elefants, cavalls i camellos. Sent el diamant Kooh-i-Noor part del botí.
Des de llavors, la pedra va passar per les mans dels successius governants del Sultanato de Delhi, aplegant finalment a mans de Babur, el primer emperador Mogol, en 1526. La primera confirmació històrica del diamant "Koh-i-Noor" data de 1526. Babur menciona en les seues memòries, el Baburnama, que la joya havia pertanygut a un Rajá desconegut de Malwa en 1294. Segons Babur la pedra tenia tant valor, que podria alimentar al món sancer durant dos dies i mig.
El Baburnama conta com el Rajá de Malwa va ser forçat a entregar la seua preciosa possessió a Ala ud din Khilju; despuix va passar a mans de les diferents dinasties que varen governar el Sultanato de Delhi, per a finalment aplegar a poder del propi Babur en 1526, després de la seua victòria sobre l'últim governant d'eixe Regne. No obstant, el Baburnama va ser escrit entre 1526-1530; i les fonts de l'informació de Babur són desconegudes, ell va poder haver escrit lo que es dia en eixos dies, i haver confòs a l'Emperador Waranga en el Rajá de Malwa. En eixe temps el diamant no tenia el nom actual. Pero, a banda de cert debat sobre l'identitat de el "Diamant de Babur", est és segons pareix el diamant que ara rep el nom de Koh-i-Noor.
Tant Babur com Humayun mencionen clarament en les seues memòries l'orige de el "Diamant de Babur". Este diamant estava en mans dels gobernant Kachwaka de Gwalior i després va ser heretat per la llínea Prenguera. L'últim dels Prengueres, Vikramaditya, va ser derrotat per Sikandar Lodi, sultà de Dheli. Després de la derrota de Lodi i el saqueig de la seua casa per part dels mogoles, el príncip Humayun va intercedir i li va tornar les seues coses i inclús li va permetre deixar Delhi i refugiar-se en el regne de Mewar. Com recompensa a la generositat d'Humayun, un dels diamants, concretament el Koh-i-Noor, en poder del príncip Vikaramaditya, va ser entregat a Humayun. Humayun va tindre molt mala sort en la seua vida despuix d'açò, i va morir en caure d'una escala. Sher Shah Suri, qui va derrotar a Humayun, va morir cremat. El fill d'Akbar, fill de Humayun, mai usava el diamant, mentres que el fill d'est, Shah Jahan, ho va traure de la seua tesoreria i va ser destronat pel seu fill, Aurangzeb.
Diamant d'Emperadors
[editar | editar còdic]
L'emperador mogol Shah Jahan, famós per construir el Taj Mahal, va posar el diamant en el seu tro. Aurangazeb, fill de Shah Jahan, va encarcerar al seu malalt pare en el propenc Fort de Agra; la llegenda diu que va posar la joya prop d'una finestra per a que Shah Jahan poguera vore el Taj Mahal només a través del seu reflex en el diamant. Aurangazeb més tarde ho va dur a la seua capital —Lahore— i ho va posar en la seua mesquita personal. Ahí es va mantindre fins a l'invasió de Nadir Shah en 1739 i el saqueig d'Agra i Delhi. Junt al Tro del Pavo Real, també es va dur a Pèrsia el Koh-i-Noor en 1739. Es diu que Nadir Shah va exclamar: "¡Koh-i-Noor!" (¡Montanya de Llum!) quan per fi va conseguir tindre la pedra en el seu poder, i d'ahí vindria el seu nom actual. No hi ha referència d'este nom d'abans de 1739.
Segons la llegenda, una de les consortes de Nadir Shah hauria valorat el Koh-i-Noor d'esta manera:
i llançara una al nort, una al sur, una a l'est, i una a l'oest,
i l'última directe cap a dalt a l'aire,
i l'espai que quedara entre elles s'omplira d'or i gemas,
equivaldria al valor del Koh-i-Noor.
Despuix de l'assessinat de Nadir Shah en 1747, el diamant va quedar en poder de Ahmad Shah Durrani d'Afganistan. En 1830 Shuja Shah, el depost governant d'Afganistan, va conseguir fugir en el diamant Koh-i-Noor. Va aplegar a Lahore a on li'l va entregar al maharajá Sikh de Punjab, Ranjit Singh, a canvi de que lluitara en ell per a recuperar el tro d'Afganistan.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Koh-i-Noor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.