Lluent (joyeria)

Lluent (joyeria)

Talla lluenta clàssica

Un lluent és un diamant o una atra pedra preciosa, tallat en forma particular en múltiples facetes per a tindre una lluentor excepcional. La forma s'assembla a la d'un con i proporciona màxima tornada de llum en la part superior del diamant.

Inclús en les tècniques modernes, el brot i poliment d'un cristal de diamant sempre resulta en una marcada pèrdua de pes que rara volta és inferior al 50%. El brot lluent redó és el preferit quan el cristal és un octaedre, degut a que en freqüència es poden tallar dos pedres d'un mateix cristal. Algunes formes estranyes de cristals com maclas tenen més provabilitats de ser tallades en talles de fantasia, és dir, en corts que no siguen el lluent redó tradicional, en els que es busca ajustar en lo possible la forma de la gema a la del cristal en bruto.

Facetes: proporcions i noms

La talla redona de diamants va ser desenrollada per Marcel Tolkowsky en l'any 1919. El lluent redó actual consta de 58 facetes (o 57 si s'exclou la culata), normalment tallat hui en dos piràmides de bases enfrontades: 33 en la corona (la mitat superior per damunt de la mija o cintura de la pedra), truncat relativament prop de la seua base en la cara, i 25 en el pabelló (la mitat inferior per baix de la cintura), que té només la punta tallada per a formar la culata, al voltant dels quals en ocasions s'afig 8 facetes extra. En les últimes décades, la majoria de cintures tenen facetes. Molts tenen 32, 64, 80, o 96 facetes; estes facetes no es contabilisen en el total. Si ben el reconte de les facetes és estàndar, les proporcions reals (altura de la corona i l'àngul, la profunditat de pabelló, etc) no estan universalment acordats. Es pot parlar del tall nortamericà o el escandinau estàndar (Scan DN.), per citar només dos eixemples.

Proporcions d'un diamant tallat en facetes tipo Lluent

Hui en dia el model «ideal» Tolkowsky ha segut usat en excés. El model original va ser una pauta general, ya que hi ha varis aspectes de tall de diamants que no varen ser investigats o contabilisats en este model.

Les figures 1 i 2 mostren les facetes d'un diamant lluent redó.

Figura 1 supon que la part "de gruixa de la cintura" és la mateixa gruixa en totes les 16 "peces de gruixa". No té en conte els efectes de la indexación de facetes en la cintura superior.

Figura 2 és una adaptació del disseny de Marcel Tolkowsky, que es va publicar originalment en 1919. Des de 1919, les facetes baix la cintura s'han fet més llargues. En conseqüència, en el pabelló les facetes principals es fan més estretes.

Classificació dels corts

La relació entre l'àngul de la corona i l'àngul de pabelló té el major efecte sobre l'aspecte del diamant. Un àngul llaugerament empinat del pabelló es pot complementar en una corona d'àngul superficial, i viceversa.

Atres proporcions també afecten l'aspecte del diamant:

• El radi de la cara és sumament significatiu.
• La llongitut de les facetes cintura baixa afecta si es poden vore cors i fleches en la pedra, baix certa vistes.

La majoria dels diamants lluents redons tenen aproximadament la gruixa de la cintura mateixa en tots les 16 "peces de gruixa".

El poliment i la simetria són dos aspectes importants del tall. El grau de poliment descriu la suavitat de les facetes del diamant, i el grau de simetria es referix a l'alliniació de les facetes. Quan el poliment és pobre, la superfície d'una faceta pot quedar opaca, i pot crear centelleigs/centellejos borrosos o apagats, apareixent com si calguera netejar-ho constantment. En simetria pobra, la llum pot ser mal dirigida, ya que entra i ix el diamant.