Belgues
Els belgues (, en francés: Belges, en alemán: Belgier) són els habitants del regne de Bèlgica, un estat monàrquic parlamentari federal en l'Europa Occidental. Els belgues són un poble relativament «nou» històricament. La revolució belga de 1830 conduïa a l'establiment d'un país independent del Regne Unit dels Països Baixos, baix un govern provisional i un congrés nacional.[1][2] El nom «Bèlgica» va ser adoptat per al país naixent, sent derivada la paraula de la Gàlia Belga, una província romana en la part més septentrional de la Galia que, abans de l'invasió romana el 100 aC, estava habitat pels belgae, una combinació de poblacions celtes i germàniques.
L'1 de giner de 2010 Bèlgica tenia una població de 10 839 905 habitants, un aument de 601 000 en comparació a l'any 2000 (quan hi havia 10 239 085 habitants).[3][4] Entre 1990 (9 947 782 habitants) i 2000 l'aument va ser sol de 291 000. La població de les regions de Flandes, Valonia i Brusseles l'1 de giner de 2010 era de 6 251 983 (un 57,7 %), 3 498 384 (un 32,3 %) i 1 089 538 (un 10,1 %), respectivament.
Relacions entre comunitats llingüístiques belgues
Els belgues són principalment una nacionalitat o grup de ciutadans, per ius soli (en llatí: dret del sol), també conegut com a ciutadania de naiximent, i no és un grup ètnic homogéneu.[5][6][7][8] Els belgues es conformen a partir de dos grups llingüístics i ètnics principals; els flamencs de parla neerlandesa i els valones que parlen francés o llengües de oïl com el valón. No obstant, un tercer grup minoritari, pero reconegut constitucionalment, agrupa dos chicotetes àrees que parlen alemà en l'est.
La regió de Brusseles-Capital ocupa una posició política i cultural única, ya que geogràficament i llingüísticament és un enclavament bilingüe dins de la Regió flamenca monolingüe. Des de la fundació del regne de Bèlgica el 1830, la ciutat capital de Brusseles va passar de ser casi totalment parlant neerlandés flamenc a una ciutat multilingüe en el francés belga com la llengua majoritària i lingua franca, un procés d'afrancesamiento que s'ha denominat la «francesisació de Brusseles».[9]
Des de l'independència de Bèlgica el 1830, el títul constitucional del cap d'estat belga és el «rei dels belgues» més que el «Rei de Bèlgica».[10][11]
Flamencs
- Artícul principal → Flamencs.
Dins de Bèlgica, els flamencs, aproximadament un 60 % de la població concentrats en la Regió Flamenca o Flandes, formen un grup clarament distinguible, separat per la seua llengua i cultura, sent esta neerlandófona. Aixina i tot, quan es compara en els Països Baixos la majoria d'estes fronteres llingüístiques i culturals es desvanixen ràpidament, ya que els flamencs compartixen la mateixa llengua i cultura similar o idèntica (aixina i tot solament en la part del sur de Països Baixos) i la religió tradicional, en els neerlandesos.[12]
Aixina i tot, la percepció popular de ser un polític únic fa variar en gran mida, depenent de contingut, fondo de localitat i personal. Generalment, el flamenc s'identificarà rarament com a neerlandés que és i viceversa, especialment en un nivell nacional.[13] La consolidació d'una identitat flamenca clara ha plantejat cada volta més a qüestió el significat de l'identitat nacional belga.[14]
Valones
- Artícul principal → Valones.
Els valones són francòfons que viuen en Bèlgica, principalment en la Regió Valona. Els valones són una comunitat distintiva dins de Bèlgica, històricament i per criteris antropològics (religió, llengua, tradicions, folclore) associen els valones en el Poble francés[15][16][17]
Més generalment, el terme també es referix als habitants de la Regió Valona. Poden parlar llengües regionals com l'Idioma valón (en el Picardo a l'oest i el lorenés al sur).
Comunitat germanófona de Bèlgica
- Artícul principal → Comunitat Germanófona de Bèlgica.
La comunitat germanófona de Bèlgica és una de les tres comunitats federals constitucionalment reconegudes de Bèlgica.[18] Cobrint una àrea llaugerament inferior als 1000 km²; dins de la Província de Lieja en Valonia, inclou nou dels onze municipis dels cridats Costats Orientals i la població local ronda els 73 000 habitants - menys del 1% del total nacional. Fent frontera en els Països Baixos, Alemània i Luxemburc, l'àrea té el seu propi parlament i govern en Eupen.
La comunitat de parla alemana es compon de les parts que parlen alemà de les terres que es anexionaron en 1920 des del imperi alemà despuix del fi de la Primera Guerra Mundial. Ademés, en la Bèlgica contemporànea hi ha també algunes atres àrees que parlen alemà que pertanyien a Bèlgica inclús abans de 1920, pero no es consideren actualment oficialment partix de la comunitat que parla alemana en Bèlgica: Bleiberg-Welkenraat - Baelen al nordest de la província de Lieja i Arelerland (ciutat d'Arlon i alguns dels seus pobles pròxims en Província de Luxemburc del surest del Luxemburc belga). Aixina i tot, en estes localitats, la llengua alemana està altament amenaçada per l'adopció del francés.[19]
Referències
- ↑ «From Pillar to Postmodernity: The Changing Situation of Religion in Belgium».(The Allen Review). Online at Oxford Journals, Oxford University Press.
- ↑ Gooch, Brison Dowling. Belgium and the February Revolution (en anglés), Martinus Nijhoff Publishers, The Hague, Netherlands.
- ↑ Bunson, Matthew (1 de març de 1994). Encyclopedia Of The Roman Empire (en anglés), Nova York: Facts on File. ISBN 081602135X.
- ↑ Witt, Constanze Maria. Institute for Advanced Technology in the Humanities, University of Virginia (ed.): «Ethnic and Cultural Identity» (en inglés). Barbarians on the Greek Periphery?—Origins of Celtic Art. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2013. Consultat el 3 d'abril de 2017.
- ↑ jus soli, definició de merriam-webster.com
- ↑ Hobsbawm and Ranger (1983), The Invention of Tradition, Sider 1993 Lumbee Indian Histories
- ↑ Seidner,(1982), Ethnicity, Language, and Power from a Psycholinguistic Perspective, pp. 2-3
- ↑ Smith 1987 pp.21-22
- ↑ David Levinson. Ethnic Groups Worldwide: A Ready Reference Handbook, Oryx Press. ISBN 1573560197.
- ↑ Ramón Arango, Leopold III and the Belgian Royal Question, p.9
- ↑ Raymond Fusilier a Els monarchies parlementaires en Europe, Editions ouvrières, Paris, 1960, p. 350, escrivia que el règim belga de 1830 també estava inspirat per la Constitució francesa del Regne constitucional de França (1791-1792), la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica de 1776 i els tradicions polítiques velles de províncies tant valones com flamenques.
- ↑ W. Braumüller, National minorities in Europe, 2003, pàgina 20
- ↑ Nederlandse en Vlaamse identiteit, Civis Mundi 2006 by S.W Couwenberg.
- ↑ «Belgium: Language, ethnicity and nationality».doi:10.1093/pa/53.1.114.
- ↑ Ethnic Groups Worldwide, a ready reference Handbook, David Levinson, ORYX Press, (ISBN 1-57356-019-7), p. 13 : « Walloons llaure identified through their residence in Wallonia and by speaking dialects of French.
- ↑ Ethnic Groups Worldwide, a ready reference Handbook, David Levinson, ORYX Press, ISBN 1-57356-019-7, p.13 : "Walloon culture was heavely influenced by the French"
- ↑ The Encyclopedia of the Peoples of the World, A Henri Holt Reference Book, page 645 : « Culturally there is continuity between the French and the Walloons, Wallon culture consisting mainly of dialect literary productions.
- ↑ The German-speaking Community [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Society for Threatened Peoples
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «belgas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.