Idioma valón
El valón (autoglotónimo walon, en francés wallon) és una llengua romànica del nort, de la mateixa branca que el francés, pero diferent d'este, en particular per un aporte lèxic i fonètic considerable de les llengües germàniques, i per un caràcter d'un llatí conservador, molt més important.
Es parla en el sur de Bèlgica, en les províncies del Brabante valón, Lieja (llevat en la part de parla alemana a l'est), este d'Henao, Namur i Luxemburc (llevat en la regió d'Arlon i una franja al sur), aixina com en la regió al voltant de la ciutat francesa de Givet. És l'idioma descendent del llatí més septentrional de tota la família llingüística. No es deu confondre el valón en el francés que es parla en el sur de Bèlgica (picardo). No és un parla uniforme i es dividix en els dialectes:
- Liejense (Liégeois), en l'est, en la vila de Lieja
- Namurense (Namurois), en el centre, prop de Namur
- Valón de l'Oest (Wallon de l'Ouest), parlat entre Nivelles i Charleroi-Thuin
- Valón del Sur (Wallon du Sud), entre Saint-Hubert i Neufchâteau
Estes parles, no obstant, es van perdent, ya que eren parlades pel 80 % de la població valona en 1950 i solament pel 50 % en 1980, perque han segut víctimes de la desintegració sintàctica i morfològica.
Característiques
[editar | editar còdic]Segons el llibre de Marius Valkhoff, Philologie et littérature wallonnes (1938), les principals traces comunes de les parles valonas eren:
- La a tònica lliure es convertix en ei davant de i (veriteit, esteit per vérité, état)
- La i pansa a ie llevat quan està davant d'un sò nassal (ierbe, viestue)
- La i tònica en un sò nassal pansa a oi (ei en francés, poine i no pentine)
- Conserva la W bilabial germànica (wesp per guêpe, wàrder per garder)
- Kw i gw conserven un sò labial
- Conserva la o llatina en vnou (vingut)
- Conserva la s davant de consonante (mèsti, ofici)
- Atres grups que conserva són i-i = ei, i-l = eil (com corteil-cortil), o-i = oi (coisine-cuisine) i bl = vl = ul (taula-taule).
La conservació de la "s" llatina és sense dubte la principal característica que distinguix al valón dels demés idiomes de la seua família i ho assembla als idiomes romànics del sur (p. eix.: finiesse (finestra), tiesse (cap), scole (escola), a comparar en l'italià finestra, testa, scuola i el francés fenêtre, tête, école).
Unes traces fonològiques importants del valón són la pronunciació de les consonante sonores com les sordes corresponents en sílabes tancades (p. eix.: rodje (roig) i rotche (roca) es pronuncien abdós exactament igual); i l'impossibilitat de tindre més de dos consonante que se seguixquen (no es conten les "l" i "r" líquides), lo que obliga a la desaparició de certes consonante o a intercalar vocals: p. eix. la "i" final és muda: wårder (guardar) -> dji wåde (guarde) i no wårde, la "r" desapareix, p. eix.: li scole (l'escola) -> ene sicole (una escola) i no ene **scole; boerler (cridar) -> dji boerlêye (crit) i no dji **boerle.
Ademés, hi ha diverses diferències entre les múltiples parles valonas:
- Existència del fonema [h] en el valón de l'est: pèhon (peix) per pèchon (la grafia normalisada propon pexhon).
- El sufix llatí -ellum ha donat -ê (est i sur) o -ia (centre i oest): batê i batia (barco) (la grafia normalisada proposta és batea en abdós casos).
- La "o" llatina subsistix en els dialectes del centre, est i sur, pero evoluciona a ou cap a l'oest i una part del sur: rodje i roudje (roig), la grafia normalisada usa o.
- Sobre la morfologia verbal, la terminació del perfecte d'indicatiu del verp viker (viure) pot ser dji vik-éve (este), dji vik-eûve (centre), dji vik-o (sur), dji vik-eu (oest), etc. (la grafia normalisada usa -éve per als verps del primer grup en -er, -ive per als verps del segon i tercer grups en -î (ej: netyî, dji netyive; netejar, netejava) i -eu per als demés verps); també existix una doble morfologia en la tercera persona plural en els temps del present de l'indicatiu i del passat del subjuntiu, a l'est s'utilisa una forma vocal (-èt, -exhe en grafia normalisada) mentres que a l'oest s'usa una forma en "n+vocal" (-nut, -nuxhe en grafia normalisada), com a conseqüència de la presència o no d'eixa consonante "n"; la forma raïl del verp pot ser molt diferent en certs casos (p. eix.: doirmi (dormir): i doirmèt / i doimnut; vini (vindre): i vnèt / i vegnnut; netyî (netejar): i netièt / i neteynut)
- Sobre diferències lèxiques, la paraula "brut" es pot cridar mannet (centre i oest), måssî (este), niche (sur) i yôrd (oest) (la grafia normalisada conserva tot el lèxic).
Us social
[editar | editar còdic]Totes estes parles encara permaneixen vives entre els llauradors i miners, encara que el cultiu lliterari es fa generalment en francés normalisat. Pese a que el parla s'erosiona, el dialecte encara s'usa en la vida quotidiana, si ben el número de parlants va baixar bruscament entre 1930 i 1960. Segons les enquestes, els parlants actius comprenen un 35-40 % de la població (3 200 000 persones), entre els jóvens de 20-30 anys solament hi ha un 10 % de bilingües actius i un 40-60 % de bilingües passius en valón; molts ho entenen, pero molt pocs ho saben escriure. El percentage aumenta quan es tracta de gent major.
A pesar d'això, la llengua oficial de Valonia és el francés normalisat. Des de novembre de 1980 s'ensenya Llengua i Lliteratura Valona en les escoles de Lieja, i existix un Institut Municipal de Llengua i Lliteratura Valonas, en sèu en Charleroi. Està totalment absent del món educatiu, cosa agravada per la falta d'una llengua unificada i material didàctic; aixina i tot, hi ha concursos de redaccions i cançons. La principal associació és l'Union Culturelle Wallonne, que agrupa a 5 federacions provincials i 250 agrupacions locals, la majoria grups de teatre i els cinc comités provincials Walon è scole. Hi ha dos hores semanals en valón en la televisió (dissabte al migdia) i tres hores semanals en la ràdio (divendres de nit). Els diaris i ràdios privades li cedixen espai de manera ocasional. La ràdio de Lieja emet cada volta més programes en valón, i també s'usa en l'iglésia i en les cançons populars de protesta dels jóvens ecologistes.
Per una atra part, la Société de Littérature Wallonne, creada en 1856 i en sèu en Lieja, promou el seu aprenentage i l'us tant oral com a escrit.
Eixemples
[editar | editar còdic]| Valón | Castellà |
|---|---|
| Diè wåde | Adeu |
| Bondjoû | Bon dia |
| A | Hola |
| Arvèy | Adeu |
| Menja on-z a dit? | ¿Cóm es diu? |
| Comint vós dalez? | ¿Cóm està vosté? |
| Dji n’ sai nén | No sé |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma valón.
- walon. org/ Colecció de texts en valón de tot tipo
- walon. org/ Diccionari valón lliure
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma valón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.