Diferència entre les revisions de "Llonja de Valéncia"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
[[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]] | [[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]] | ||
| − | La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere | + | [[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, el va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]]. |
<br> | <br> | ||
<br> | <br> | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]]. | La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]]. | ||
| − | El municipi instalà ací la | + | El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.» |
== Descripció exterior == | == Descripció exterior == | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Valéncia]] | + | * [[Valéncia]] |
| − | *[[Seda]] | + | * [[Seda]] |
| − | *[[Ruta de la Seda]] | + | * [[Ruta de la Seda]] |
| − | *[[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda) | + | * [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda) |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://213.229.136.60/lonja/recursos/servicios/lonja_mercaderes.pdf Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes] | ||
| + | * [http://www.spain.info/TourSpain/Arte%20y%20Cultura/Monumentos/K/TW/0/Lonja%20de%20la%20Seda%20de%20Valencia?Language=ES La joya del gótico civil europeo] | ||
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html Diez Arnal. La Lonja de los Mercaderes] | ||
| + | * [http://www.patrimonio-humanidad.com/pagina.php?id=1066 Llonja de la Seda. Patrimoni de l'Humanitat] | ||
| + | * Serra Desfilis, Amadeo (1994). Departamento de Historia del Arte. Universidad de Valencia, ed. Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439). Ars Longa, 5. p. 114 | ||
| + | * Zaragozá Catalán, Arturo. (2009). «El Arte de Corte de Piedras en la Arquitectura Valenciana del Cuatrocientos. (IV)». Gregaldigital | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Coromines, Joan (1973). «Breve diccionario etimológico de la lengua castellana». Madrid, Gredos. ISBN 84-249-1331-0 | ||
| + | * Hernández Úbeda, Luis (1996). «Conocer Valencia a través de su arquitectura». Valéncia, Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-86828-16-3 | ||
| + | * Münzer, Hieronymus (1991). «Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fou traduït com Viaje por España y Portugal)». Madrid, Ediciones Polifemo | ||
| + | * Ponz, Antonio (1991). «Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794)». Madrid | ||
| + | * Sanchis Guarner, Manuel (1989). «La ciutat de Valéncia». Valéncia, Ajuntament de Valéncia (en [[valenciá]]). ISBN 84-500-4834-6 | ||
| + | * Santiago Sebastián (1984). «La Lonja y su entorno socio-cultural». Valéncia, Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 84-505-0005-2 | ||
| + | * Sureda, Joan (1988). «Historia Universal del Arte:Románico/Gótico». Barcelona, Editorial Planeta. ISBN 84-320-6684-2 -Tomo IV | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{Commonscat|Llotja de | + | {{Commonscat|Llotja de la Seda}} |
| − | *[http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]]) | + | * [http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés|anglés]]) |
| − | + | * [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html La Lonja de los Mercaderes] | |
| − | *[http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html La Lonja de los Mercaderes] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | {{Monuments de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Arquitectura gòtica]] | [[Categoria:Arquitectura gòtica]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]] | ||
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]] | [[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat d'Espanya]] | ||
Última revisió del 11:33 7 jul 2024
La Llonja de la Seda de Valéncia o Llonja dels Mercaders és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de Valéncia (Espanya). Declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, se troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, front a l'Iglésia dels Sants Joans i del Mercat Central de Valéncia.
Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent sigle XV valencià, este sería sense cap dubte La Llonja. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.
Història[editar | editar còdic]
Francesc Baldomar fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, el va començar a elaborar entre els anys 1470-1471. La Llonja fon construïda entre els anys 1482 i 1498, per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters Pere Comte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en 1548 (sigle XVI). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del sigle XV.
El Saló Columnari o Sala de Contratació[editar | editar còdic]
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de revoltes de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.
La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella.
El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any 1407 per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del sigle XV, a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en llatí realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»
Descripció exterior[editar | editar còdic]
Des de la Plaça del Mercat i situats front a l'Iglésia dels Sants Joans se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat se perceben arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats d'impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també són un element característic. Empleades per a desaiguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, mònstruos i persones en actituts indecoroses.
El pòrtic d'entrada és nomenat el portal dels pecats, puix en ell se troben els pecats originals de l'home representats per diverses figures, feren construir una verge en front de la Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
Vore també[editar | editar còdic]
- Valéncia
- Seda
- Ruta de la Seda
- Colege de l'Art Major de la Seda (Museu de la Seda)
Referències[editar | editar còdic]
- Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes
- La joya del gótico civil europeo
- Diez Arnal. La Lonja de los Mercaderes
- Llonja de la Seda. Patrimoni de l'Humanitat
- Serra Desfilis, Amadeo (1994). Departamento de Historia del Arte. Universidad de Valencia, ed. Al servicio de la ciudad: Joan del Poyo y la práctica de la arquitectura en Valencia (1402-1439). Ars Longa, 5. p. 114
- Zaragozá Catalán, Arturo. (2009). «El Arte de Corte de Piedras en la Arquitectura Valenciana del Cuatrocientos. (IV)». Gregaldigital
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Coromines, Joan (1973). «Breve diccionario etimológico de la lengua castellana». Madrid, Gredos. ISBN 84-249-1331-0
- Hernández Úbeda, Luis (1996). «Conocer Valencia a través de su arquitectura». Valéncia, Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-86828-16-3
- Münzer, Hieronymus (1991). «Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fou traduït com Viaje por España y Portugal)». Madrid, Ediciones Polifemo
- Ponz, Antonio (1991). «Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794)». Madrid
- Sanchis Guarner, Manuel (1989). «La ciutat de Valéncia». Valéncia, Ajuntament de Valéncia (en valenciá). ISBN 84-500-4834-6
- Santiago Sebastián (1984). «La Lonja y su entorno socio-cultural». Valéncia, Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 84-505-0005-2
- Sureda, Joan (1988). «Historia Universal del Arte:Románico/Gótico». Barcelona, Editorial Planeta. ISBN 84-320-6684-2 -Tomo IV
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llonja de Valéncia.- Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia en la web de UNESCO (en anglés)
- La Lonja de los Mercaderes