Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats
La Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la Comunitat Valenciana.
D'entre totes, destaca esta, la de la Mare de Deu dels Desamparats, per ser el santuari de la patrona de Valéncia i de tot lo Regne de Valéncia. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat pel Papa Pio XII el 21 d'abril de 1948.
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la basílica. Originàriament el vocable grec basiliké stoa designava la sèu administrativa del juge Archon Basileus; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei.
Arquitectura[editar | editar còdic]
Totes les basíliques tenen la seua pròpia tipologia arquitectònica, de superfície rectangular conectada a l'orient en un hemicicle i en un gran vestíbul nàrtex, en l'atre extrem. La coberta era plana o a dos aigües i albergava una espayosa nau central, sustentada per almenys dos columnates i també, com a mínim, dos naus laterals de menors proporcions.
La basílica de la Mare de Deu dels Desamparats esta fonamentada sobre l'enllosat del fòrum romà, forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la ciutat.
Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys 1652-1667. L'espai central ovalat guarda, devall la volta pintada al fresc per Palomino, la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert a on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble.
Atres basíliques valencianes[editar | editar còdic]
En la Comunitat Valenciana són basíliques menors les tres catedrals: Valéncia, Sogorp i Oriola.
En la ciutat de Valéncia existixen també atres temples en esta distinció la Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats i l'iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer. En la mateixa archidiòcesis, l'iglésia Colegial de Xàtiva i la Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'Ermitori de la Mare de Deu del Lledó de Castelló i l'iglésia sepulcral de San Pascual en Vilarreal. En l'oriolana, és també basílica la Parroquial de l'Assunció d'Elig. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'Iglésia Archiprestal de Santa Maria de Morella.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
A la dreta la Catedral, a la esquerra la cúpula de la Basílica
Frontera posterior de la Basílica
Interior de la Basílica
,_angle_sud-est.jpg)
Referències[editar | editar còdic]
- Archivo Real Archicofradía y Basílica de N.ª S.ª de los Desamparados de Valencia (Biblioteca Valenciana)
- Basílica de la Verge dels Desamparats. JDiez Arnal
- Nuestra Sra. de los Desamparados
- Verge dels Desamparats. Baltasar Bueno. Valéncia Hui
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats.