Reals Drassanes del Grau de Valéncia
En l'entorn urbà del port de Valéncia, en la plaça de Juan Antonio Benlliure, s'ubiquen les Reals Drassanes del Grau de Valéncia.
Història
Es tracta d'un edifici de finals del sigle XIV destinat a la fabricació depòsit i reparació d'embarcacions i a la guarda d'aparells marítims, o armaments que portaven les naus i a l'almagasenament de bens que aplegaven a la ciutat per mar com el blat i atres mercaderies:
Les Drassanes, per la seua funció i el conegut retir de la mar per la costa valenciana i el aterrament de la plaja, estarien a curta distància d'ell, havent citacions en l'Archiu Regional sobre edificis propencs i encara immediats a elles, en 1784 i 1790, i confirmant-ho els gravats de dita época.
Són un clar exponent del Gòtic valencià i reflectixen l'image i l'esplendor d'una Valéncia el comerç marítim de la qual va ser dels més significatius del Mediterràneu durant tota l'Edat Mija.
Descripció
Tot el perímetro de les drassanes es trobava rodejat per una muralla, i al seu interior s'accedia per tres portes, una d'elles situada en la plaça a on es troba l'actual iglésia de Santa María de Mar. En l'interior del recint ademés de les naus, es trobaven patis i tallers auxiliars per al tractament de la fusta i els materials necessaris en la construcció, d'estos patis i tallers no queda ya rastre algun.
Consten de cinc naus paraleles, en una superfície aproximada de 3.500 m², de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. i presenta una estructura formada per cinc naus llongitudinals d'arcs diafragma que es comuniquen entre sí per mig d'una successió d'arcs formeros. Totes elles estan cobertes en artesanal teulat de fusta a doble alvertent en teules àraps a l'exterior.
El seu tipo arquitectònic respon plenament al model d'edificació -en el seu orige civil- de naus cobertes per armadura lignaria a doble alvertent baix teulat àrap, sostinguda per voltons i entrevigues sobre arcs diafragmàtics, de dèu metros de llum aproximadament i arcs-murs que constituïxen una grossa paret, ací de rajola, perforada pel va d'una amplísima ogiva.
Cada nau té huit trams, compresos entre nou arcs diafragmes, lo que fa un total de quaranta espais o trams. L'edifici ha sofrit profundes alteracions en algunes naus, i especialment en les fronteres. Entre nau i nau s'òbrin huit arcs, també ogivals, casi equilàters, de paregut perfil i igual material als diafragmàtics, que comunicarien cada tram en el seu veí, estant hui cegats, llevat dos que comuniquen les naus primera, segona i tercera.
La part trassera, és la millor conservada, per no haver tingut ni tindre portes d'accés, ni afectar-li les reformes de la frontera. En ella destaca la rajola gran, formant arcs apuntats de roll que reforcen este mur posterior.
Les drassanes varen deure ser construïdes en distints moments, pero les gàrgoles gòtiques no permeten supondre obra molt posterior als seus orígens. Es varen utilisar i no solament per al comerç, també per a armar bucs -i galeres- en defensa contra els pirates berberiscs. Despuix de la guerra de successió espanyola, agents de Felipe V es varen expropiar l'edifici, passant més tart a almagasén, de la sal i atres coses, fins que en l'any 1802 varen ser adjudicades, en pago de deutes de contribució del municipi, a la Real Facenda, i l'Estat, en setembre de l'any 1849, va vendre els cinc cossos a particulars.
Actualitat
Estan declarades Bé d'Interés Cultural des de l'any 1985 i Monument Nacional des de l'any 1949 i acullen diverses exposicions temporals i seu del Museu Marítim Joaquín Saludes.
Referències
Bibliografia
- Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició.2007
- Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Valéncia. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Edició 1989
- Serra Desfilis, Amadeo i Contreras Zamorano, Gemma María; L'arsenal de la ciutat. Les drassanes del Grau de Valéncia. 1997
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reals Drassanes del Grau de Valéncia.