L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mayúscula

En diversos alfabets, les lletras mayúscules són lletres que tenen major tamany i per lo general distinta forma que les minúsculas, en les que contrasten. En el cas del alfabet llatí, del llatí original solament es conserva eixe conjunt de lletres, que ―quan posteriorment es varen desenrollar les minúscules actuals― es convertiran en les mayúscules.

Mayúscula
Inscripció en l'arc de Tito en Roma: "SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS DIVO TITO DIVI VESPASIANI F[ILIO] VESPASIANO AVGVSTO" (El senat i el poble romà [ho dediquen] al diví Tito Vespasiano Augusto, fill del diví Vespasiano) en llatí, escrit íntegrament en mayúscules.

Us de les mayúscules en espanyol

  • A l'inici d'una oració.
  • A l'inici de noms propis.
  • En siglas i inicials. Per lo general, s'ampren com a inicial de noms propis, despuix d'un punt i en les sigles.

Despuix d'un punt

Com a norma general, despuix d'un punt (ya siga a banda o seguit) o qualsevol atre signe que servixca de conclusió de la frase o oració; per eixemple:

  • ¿Volies llentilles? Puix no, no em queden.
  • ¡Moga's cap a l'esquerra! L'atra esquerra...

Despuix de punts suspensivos

Com a norma general, despuix dels punts suspensivos, va mayúscula:

  • No sé si... Bo, està be, aniré.
  • Al gos li agrada córrer... És molt actiu. Si la frase o oració despuix dels punts suspensivos és una continuació i no una atra frase independent, no durà mayúscula:
  • Vés-te quan vullgues..., volgut. [Du una menge perque l'haguera dut també si no havien estat els punts suspensivos: «Vés-te quan vullgues, volgut»].
  • Eixiré... després.
  • En aquell moment em vaig sentir... feliç. (No du una menge perque si no havien estat els punts suspensivos tampoc l'haguera dut: «En aquell moment em vaig sentir feliç»).

Títuls d'obres de creació artística

Els títuls de llibres, películes, cançons, programes de televisió[1] i de radi, i atres obres de creació solament duen mayúscula en la primera paraula i els noms propis que poguera haver:[2]

Títuls de publicacions periòdiques i coleccions

En publicacions periòdiques (com a diaris i revistes)[3][1] i coleccions, tots els sustantius i adjectius que formen part del nom deuen dur mayúscules:

  • Pàgina/12
  • El Temps Online
  • La Revista de Neurologia va deixar de publicar-se.
  • La revista Societat va deixar de publicar-se.
  • Paidós (Filosofia per a la Vida)[4]
  • Biblioteca de Grans Autors Panamenys.

Títuls de llibres sagrats

En els llibres sagrats judeocristians i musulmans, tots els sustantius i adjectius deuen dur mayúscula:

  • la Bíblia
  • l'Antic Testament (si no anara un text sagrat es podria escriure: «Es ufanaba d'haver llegit tot el Antic testament d'arrere per a davant»).
  • el Nou Testament (si no anara un text sagrat es podria escriure: «Deprenien el Nou testament de memòria»).
  • el Llibre dels Juges (si no anara un text sagrat es podria escriure: «Usava les pàgines del Llibre dels juges com a paper per a armar»).
  • l'Evangeli segons Sant Lucas (si no anara un text sagrat es podria escriure: «L'autor del Evangeli de sant Lucas no va ser Lucas ni va ser sant»).
  • la Carta als Efesios (tant «carta» com «efesios» són substantius comuns; si no anara un text sagrat es podria escriure: «Els destarifos continguts en la Epístula ad efesios va originar la paraula “adefesio”»).
  • el Corán
  • les Sagrades Escritures

Els llibres sagrats d'atres religions o de les religions precolombinas se solen escriure en mayúscula en la primera paraula, i en cursivas:

Títuls de congressos, cursos, seminaris

També s'escriuen en mayúscula els sustantius i adjectius que donen nom a congressos, cursillos, cursos, seminaris, etc. (a menos que el nom tinga més de tres o quatre paraules):[5]

  • el seminari Periodisme i Rets.
  • el seminari d'Indústries de la Llengua.
  • XV Congrés Mundial de Neonatología.
  • el Seminari d'Antropologia i Economia.
  • el seminari científic La Crisis de les Religions.
    • el seminari científic «La crisis de les religions i la seua desaparició en les primeres décades del xxi».
  • el seminari Ser Universitari, en l'Universitat Tecnològica Nacional.
    • el seminari «Ser universitari en l'Universitat Tecnològica Nacional».
  • Estudi Panoràmic de l'Antic Testament.
  • el cursillo prematrimonial «Despuix dels passos de santa Frígida».
    • Assistim al cursillo prematrimonial, com totes les demés parelles.
  • ORD Curs de Crítica Textual.
  • Curs Integral de Nivellació Universitària.
  • el «Seminari de gerenciamiento de tecnologies biomèdiques».
  • II curs d'especialisació en correcció d'estil i ortotipografía.[5]
    • He assistit al «II curs d'especialisació en correcció d'estil i ortotipografía» fa dos dies.
  • Introducció al comentari de texts narratius i poètics espanyols del xvi.
    • Em vaig perdre el seminari «Introducció al comentari de texts narratius i poètics espanyols del xvi» perque soc un pereós.

Conferències

  • Aspectes normatius de les expressions pluriverbals espanyoles.
  • El método davant el problema de Deu.
  • Introducció a l'interpretació de conferències.
  • Introducció a la promoció de la salut.
  • La filosofia i el restabliment de les creències.
  • La parella interior.
  • L'utilisació de llenguage científic en l'astrologia actual.
  • La veritat i les formes jurídiques (conferència de Foucault).
  • Les dos formes de convivència: companyia o rivalitat.
  • Les novetats en l'última edició de la «Ortografia de la llengua espanyola» i atres detalls importants per als correctors.
  • Recursos alvançats per a la correcció en comodins i macros.
  • Recursos electrònics per a la ortotipografía de l'espanyol.
  • Revisió de traduccions: millores potencials per a traductors a partir d'errors típics.
  • Una introducció a la filosofia de Wigenstein.
  • El discurs «La via chilena al socialisme» (Salvador Dellà, 1971).
  • La via chilena al socialisme (discurs de Salvador Dellà, publicat en 1971).

Sustantius propis

En els sustantius propis (per eixemple: Luis, Colòmbia), o en els sustantius comuns que s'utilisen com a propis:

  • «Hui, Mare ha decidit visitar-nos» (note's la diferència en: «Hui, la meua mare ha decidit visitar-nos»);
  • «¿No li sembla, Pare, que vosté cada volta té menys poders?» (note's la diferència en: «El pare Ignacio cada volta té menys poders»);
  • «La president se senta ací» (note's la diferència en: «Per favor, President, vosté assente's ací»);
  • —¿On està Mare?
—¿Quí és la teua mare, Chiquet? ¿Este chiquet és fill d'alguna de vosatres? Els llinages: Madariaga, Maradiaga, Milanés, Narváez, Rodríguez, Ruiz. Quan un llinage escomença en una preposició, esta s'escriu en minúscula quan acompanya al nom:

Si no apareix el nom sino solament ellinage, la preposició deu escriure's en mayúscula:

En el cas dellinage de casada d'una dòna, la preposició «de» es manté en minúscules:

Quan els llinages s'utilisen com a adjectius, es deuen escriure en minúscula:

  • els reis borbones, els reis borgias, els emperadors guptas, els reis maratíes, els emperadors maurias. Quan els noms i llinages d'un autor designen alguna de les seues obres, deuen mantindre la mayúscula:
  • Tenia el palau ple de pintures famoses: en el saló vàrem vore un Miró, un De Chirico i un Juan Gris. Noms de deeses i deus:[7]
  • Afrodita.
  • Alá.
  • Amón.
  • Deu (quan s'usa com a nom propi): «Ara, Deu, t'ho demanem pel teu fill, Jesús».
  • El deu judeocristià Yahvé.
  • Deesa (quan s'usa com a nom propi): «Oh, Deesa, otorga'm els teus dons».
  • La deesa hebrea Mariam.
  • Jehová: «Soc 99 % ateu, descreo de l'existència dels 100 deus més importants registrats en l'història humana, llevat de Jehová, en ell cree cegament».
  • Júpiter.

Marques comercials

Les marques són substantius propis, per lo que deuen escriure's en mayúscula:

  • Tant el Cinzano com el Martini em fan mig mal.
  • Té un Mercedes. Quan no s'utilisen específicament per a referir-se a un producte pertanyent a una marca comercial, deuen anar en minúscules:
  • Es va prendre com dèu martinis de marca irrecordable.
  • Em vaig tallar en la yilé (de la marca Gillette de fulls d'afaitar).
  • Em vaig cobrir la ferida en una curita (de la marca Curitas d'apòsits).
  • Una aspirina seria massa per a ella, llavors va prendre una sola aspirineta (de les marques Aspirina i Aspirinetas).
  • En Chile li dien «confor» o «cónfor» al paper higiènic (de la marca Confort).
  • En Perú a el dentífrico li dien «colgate» (de la marca Colgate, que en anglés es pronuncia [kólgueit]).

Celebracions o festivitats civils, militars o religioses

Segons la Ortografia de la llengua espanyola de la RAER, els sustantius que formen part del nom de festivitats, ya siguen civils, militars o religioses, s'escriuen en inicial mayúscula:

  • Any Nou
  • Asunción
  • Corpus Christi
  • Dia d'Acció de Gràcies
  • Dia d'Europa
  • Dia de la Constitució
  • Dia de l'Independència
  • Dia de l'Inmaculada
  • Dia de la Mare
  • Dia de la Dòna
  • Dia dels Inocents
  • Dia de Reis
  • Dia de Sant Prudencio
  • Dia de Sant Valentí
  • Dia de l'Estatut
  • Dia del Chiquet
  • Dia del Pare
  • Dia del Pol Sur
  • Dia del Treballador
  • Dia Internacional de la Dòna
  • Dia Internacional del Mig ambient
  • Dia Mundial contra la Fam
  • Dia Mundial de l'Arbre
  • Difunts
  • Dumenge de Ramos
  • Dumenge de Resurrecció
  • el Rocío (Festa de la Verge del Rocío).
  • el trofeu Vicente Vélez
  • Fira de la Papa
  • Fira de Sevilla
  • Fira dellibre
  • Fira del Rocío
  • Festa de la Hispanidad,
  • Festa de la Verge
  • Festa del Treball
  • Festa de l'Inmaculada Concepció
  • el Dijous Sant
  • la Batalla del Vi
  • La Blanca
  • la Clàssica de Sant Sebastià
  • la Festa de la Verema
  • la Madrugá de Sevilla
  • la Passió d'Elig
  • el Regrés a Espanya
  • els Campeonats Mundials d'Atletisme
  • els Jocs Olímpics
  • el Dilluns de Pasqua
  • el Dimarts de Carnestoltes
  • el Dimecres de Cendra
  • Nadal
  • Nochebuena
  • Nochevieja
  • Pasqua (felicitar les Pasqües, felices Pasqües, l'ou de Pasqua, el conill de Pasqua).
  • Pasqua de Pentecostés
  • Pentecostés
  • el Primer de Maig (si no fora una festivitat, el més deuria anar en minúscula, com tots els mesos).
  • Reis
  • Sant Prudencio («sant» va en mayúscula perque es tracta de la festivitat: «Mai festegem Sant Prudencio»; si es parlara del personage, «sant» deuria anar en mayúscula: «Es va comprovar que sant Prudencio mai va existir»).
  • Santiago
  • Santiago Apòstol (la Festa de Santiago Apòstol; en canvi: «Els historiadors afirmen que l'apòstol Santiago, si va existir, hauria segut el germà carnal de Jesús de Nazaret»).
  • Semana Santa
  • Tots els Sants Inocents
  • el Divendres Sant
  • la Verge Blanca

Història

Els noms d'edats i époques històriques, còmput cronològics, acontenyiments històrics i moviments religiosos, polítics o culturals:[8]

L'adjectiu especificador que acompanya als substantius «Revolució» i «Imperi» s'escriu en minúscula:

Cultures i civilisacions

Eres geològiques

S'escriuen en mayúscula els sustantius que donen nom a eres i periodos geològics:

No obstant quan el nom és precedit per un sustantiu (com «era», «periodo», «eón»), deu anar en minúscula:[17]

Escoles, doctrines, filosofia

Moviments artístics

Les denominacions de moviments artístics i culturals duen mayúscula inicial solament quan comprenen totes o la major part de les disciplines artístiques (com l'art, la lliteratura, la música, etc.) i identifiquen grans periodos històrics culturalment diferenciats i anteriors al xx:[20]

  • el Barroc tardà
  • el Romanticisme alemà
  • el Renaixença francesa
  • el Renaixença primerenca. En canvi, els sustantius i adjectius que formen part de la denominació d'escoles i moviments anteriors a el xx, i propis de disciplines artístiques concretes, s'escriuen preferentment en minúscula, ya que el periodo històric en el que s'enquadren no es pot identificar de manera exclusiva en cap d'ells en concret:[20]

Alguns, a pesar de ser anteriors al xx, ya que s'enquadren en periodos històrics que no es poden identificar de manera exclusiva en cap d'ells en concret:

Les denominacions dels gèneros que es donen en les distintes disciplines artístiques s'escriuen sempre en minúscula, per ser noms genèrics d'estes classes o categories:

Religions

Les religions van en minúscules:

Topònims

Duen mayúscula els sustantius i adjectius que formen part del nom de zones geogràfiques, que generalment comprenen distints països, pero que es conceben com a àrees geopolítiques en característiques comunes:

Es deuen escriure en minúscula els sustantius comuns que acompanyen als noms propis geogràfics (riera, veta, ciutat, cordillera, estret, golf, illa, mar, oceà, península, riu, serra, etc.):

En canvi si el sustantiu genèric forma part del nom propi, es deurà escriure en mayúscula inicial:

Quan les denominacions pol nort i pol sur no es referixen als extrems de l'eix de rotació de la Terra sino a l'àrea geogràfica que circunda dits punts, s'escriuran en mayúscula inicial:[17]

  • «L'expedició recorrerà el Pol Sur».

Institucions

Duen mayúscula els sustantius i adjectius que componen el nom dels departaments dins d'una institució, divisions administratives, edificis, entitats, establiments públics, institucions, monuments, organismes, partits polítics:

  • l'Àrea de Gestió Administrativa
  • el Café dels Artistes (la paraula «café» forma part del nom propi).
  • el café Pauliste
  • el Departament de Recursos Humans
  • l'Institut de Radiologia de Còrdova
  • el Ministeri de Facenda
  • el Monument a la Bandera
  • el Museu de Belles arts
  • el Museu Britànic (en canvi: Imperi britànic).
  • el Partit Demòcrata
  • el teatre Cervantes
  • el Teatre de l'Art
  • el Teatre Real
  • el Teatre alla Scala
  • la Scala de Milà
  • la Facultat de Medicina
  • la Real Acadèmia de l'Història
  • la Torre de Pisa
  • l'Universitat Nacional de Costa Rica

També s'escriu en mayúscula el terme que en l'us corrent nomena de manera abreviada una determinada institució o edifici:

  • la Nacional (per la Biblioteca Nacional).
  • el Sant Martín (pel teatre Sant Martín).
  • l'Autònoma (per l'Universitat Autònoma).
  • el Real (pel Teatre Real). Els distints poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) s'escriuen en inicial minúscula quan s'aludix a ells de manera genèrica, pero en mayúscula si formen part d'un nom propi o si es referixen a l'institució concreta.[33]
  • «En el Govern, el poder eixecutiu recau en el president».
  • «El Poder Eixecutiu va decretar l'estat de lloc».
  • «L'Eixecutiu va otorgar les jubilacions».[33]
  • «En la democràcia, la prensa constituïx el quart poder».[33]

Ciències acadèmiques

Els sustantius i adjectius que formen el nom de disciplines científiques, quan són mencionades com a matèries d'estudi, i especialment en contexts curriculares o acadèmics (noms d'assignatures, càtedra, facultats, etc.):

  • La medicina alternativa no experimenta cap alvanç real.
  • La psicologia infantil era més be subvaluada.
  • La diferència d'enfocament entre el càlcul numèric i l'àlgebra.
  • La biologia és una disciplina molt rellevant.
  • Els experts en disseny industrial varen quedar encantats. Les assignatures acadèmiques que no constituïxen la denominació d'una disciplina científica deuen anar en minúscula (solament la primera paraula s'escriu en mayúscula), com si es tractara del títul d'un llibre o d'una conferència:
  • El mercat laboral de l'interpretació professional en Espanya.
  • Història dels sistemes filosòfics.
  • Introducció a la composició musical.
  • Em vaig anotar en «Introducció a la composició».

Astres

Els noms de galàxies, constelacions, estreles, planetes i satèlits:[35]

  • la Via Làctea
  • l'Orsoa Major
  • la nebulosa del Carranc
  • la núvol d'Oort
  • la constelació d'Orión
  • l'estrela Antares
  • el cometa Halley
  • Venus
  • Mart
  • Ganimedes
  • el Sol, la Terra, la Lluna
    • S'escriuran en minúscula les paraules «sol», «terra» i «lluna» en sentit figurat, en el sentit de ‘estrela’, ‘planeta de tipo terrestre’ i ‘satèlit’, o quan es referixen als efectes que s'observen (incloses les fases de la lluna). També «terra» va en minúscula quan significa ‘món’, i «sistema solar» quan no és el nostre:
      • Es varen posar en marcha a l'eixida del sol.
      • El sol no calfava res.
      • Es va gitar a prendre sol.
      • El sol es posa cada volta més pronte.
      • El tercer planeta del sistema solar és la Terra.
      • L'asteroide es va interpondre entre la Terra i la Lluna.
      • Lluitava pels desheretats de la terra.
      • És el tipo més mec de la terra.[36]
      • No varen descobrir cap terra en el nou sistema solar descobert.
      • Esta nit hi ha lluna plena (o lluna nova, o quarto creixent).
      • Es varen assentar al clar de la lluna.
      • Mai havia escoltat la sonata Clar de lluna.
      • Li va declarar el seu amor a la llum de la lluna.
      • No presta atenció perque està sempre en la lluna.
      • Les llunes de Júpiter. Les denominacions genèriques o merament descriptives (encara que es referixquen a una realitat única) van en minúscula:[35]

Números romans

Generalment la numeració romana s'escriu en mayúscula:

  • Enrique VIII
  • Juan Pablo II.

Títuls de dignitat

Els títuls i càrrecs van en minúscula:

  • dò («Va vindre un tal don Juan»).
  • sant (sant Jacob, sant Yago, sant Iago, apòstol Santiago).
  • sant (oració al sant Rosario).
    • Sant du mayúscula si s'usa com a nom propi: «Totpoderós, dona'm els teus dons; Sant, dona-nos la pau»
  • redentor (el Crist redentor).
  • monsenyor («volgut monsenyor, conduïxca la boda» o «Va ser perpetrat per monsenyor Storni»).
  • senyor («Acoste's, per favor, senyor López»).
    • Sr. («Acoste's, per favor, Sr. López»).
    • Senyor du mayúscula quan s'utilisa com a nom propi («Oh, Senyor, no soc digne de que entres»). Algunes persones pretenen que alguns càrrecs, títuls o noms de dignitat, duguen mayúscula quan es referixen a una persona concreta, sense mencionar expressament el seu nom propi:[37]

No obstant, no es recomana l'us d'esta mayúscula «de dignitat», ya que és difícil discriminar des de quin càrrec mereix eixa dignitat:

  • president (com «el cap»).
    • L'actual Presidenta va vindre en març.
  • El papa va vindre en març (semblat a «el cap va vindre en març»).
    • El Papa va vindre en març.
  • El rei Juan Carlos va vindre en març.
  • El rei va vindre en març (semblat a «el cap va vindre en març»).
    • El Rei va vindre en març.
  • La cacica va vindre en març.
    • La Cacica va vindre en març.
  • El xeic va vindre en març.
    • El Xeic va vindre en març.
  • La modisto va vindre en març.
    • La Modisto va vindre en març. Els llocs van en minúscules, pero les institucions van en mayúscula:
  • Va ser nomenada secretària general de les Nacions Unides.
  • La directora gerent del Fondo Monetari Internacional.
  • La presidenta de la República, Isabel Perón.
  • La conserge no vindrà.
  • El cap Pérez té tot el poder.
  • Susana és un membre important.[38]
  • Susana és una membre important.[38]
  • La varen nomenar oficial de la policia.
  • Va ser la primera oficial de la Policia de la Província.
  • La vigilant ho va encarcerar.[39]
  • Gandhi va ser nomenada primera ministra de l'Índia.
  • Pel masclisme, en l'Iglésia catòlica mai permetran obispas, i, menys, arzobispas.
  • L'Iglésia catòlica està renegant gradualment del masclisme, per lo que pronte ordenaran sacerdot.
  • Ho va mencionar la cardenalesa primada de la Nació.
  • S'aveïnen els temps en que l'Iglésia permetrà que les dònes apleguen a papisas.
  • La meja ho va atendre prestamente.
  • La professora cobrava sòu com a música oficial de la cort.

Tilde

Artícul principal → Accentuació de les mayúscules.


Sigles i acrònim

Quan les sigles tenen quatre lletres o menys, es deuen escriure completament en mayúscules:

  • CIA (Agència Central d'Inteligència, dels Estats Units), a pesar de que es pronuncia /cía/ (i no /cé í á/) no deu dur tilde, perque és una sigla de menys de quatre lletres.
    • No es deu escriure Cía., que és l'abreviatura de «companyia».
  • INEI (Institut Nacional d'Estadística i Informàtica), es pronuncia /inéi/ (i no /í éne é í/).
  • OTAN, que en Llatinoamèrica es pronuncia /otán/ i en Espanya /ótan/. Quan els acrònim són substantius propis i tenen més de quatre lletres, solament s'escriu en mayúscula l'inicial:
  • Ansés, que du tilde per ser paraula aguda terminada en n o s.
    • En canvi si s'escriguera ANSES no deurà dur tilde i es deurà pronunciar /á éne eixe é eixe/.
  • Náscar (National Association for Estoc Car Auto Racing: Associació Nacional de Carreres d'Automòvils de Série), pronunciat /náskar/.
    • En canvi si s'escriguera NASCAR no deurà dur tilde i es deurà pronunciar /éne á eixe cé á ére/ (molt inusual).
  • Unesco (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization: Organisació de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura).
  • Unicef. Quan els acrònim es convertixen en sustantius comuns (per l'us) i tenen més de quatre lletres, es deuen escriure enterament en minúscules:
  • làser (que du tilde per ser paraula greu terminada en consonant distinta de n o s).
  • ovni.
  • púlsar.
  • radar.
  • sida.
  • uvi (Unitat de Vigilància Intensiva).

Dígrafs

En castellà, quan una paraula escomença per les lletres ch, gu, ll o qu, solament s'escriu en mayúscula la primera lletra: Chaurasia, Guernica, Lloyd, Quevedo; açò ya era aixina quan la c, la ch, la l i la ll es alfabetizaban de manera separada. Quan estos dígrafs integren una sigla, solament es deu escriure en mayúscula el primer dels seus components:

  • RPCh (República Popular China).

Us de les mayúscules en atres idiomes

En idiomes com l'alemà, tots els sustantius escomencen per mayúscula. En els idiomes que tenen dígrafs (com IJ en neerlandés), quan estos deuen escriure's en mayúscula a sovint s'escriuen aixina les dos lletres que els formen, i no solament la primera (cas d'IJsselmeer). En anglés habitualment s'escriuen en mayúscula a l'inicial de totes les paraules importants d'un títul:

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 com/fundeu/status/462981769441316864 Tuit de Fundéu BBVA sobre l'us de les mayúscules en els títuls dels programes de televisió.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Els programes de televisió no són publicacions (per lo que duen mayúscula inicial solament en la primera paraula) sino obres de creació.
  4. ↑ Els noms de les coleccions creades per una editorial van entre paréntesis i en mayúscules en cada paraula.
  5. ↑ 5,0 5,1 Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 fundeu. es/consultas-D-dinastias-mayusculas-y-minusculas-3460. html Dinasties, artícul en elloc web de la Fundéu.
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  9. ↑ rae. es/tochib%C3%AD&origen=RAE&TIPO_BUS=3 Califato en minúscula.
  10. ↑ 10,0 10,1 rae. es/omeya&origen=RAE «omeya», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la RAER.
  11. ↑ rae. es/draeI/SrvltConsulta? LEMA=alteza Dinastia en minúscula.
  12. ↑ 12,0 12,1 rae. es/dpd/números&origen=RAE XVIII dinastia en minúscula.
  13. ↑ rae. es/apost%C3%B3lica&origen=RAE «Dinastia» en minúscules.
  14. ↑ rae. es/drae/? val=al%C3%B3broge Dinastia en minúscula.
  15. ↑ rae. es/draeI/SrvltObtenerHtml? IDLEMA=68822&NEDIC=Si Dinastia en minúscula.
  16. ↑ rae. es/draeI/SrvltObtenerHtml? IDLEMA=46836&NEDIC=Si «Magdaleniense», adjectiu que s'escriu en mayúscula inicial.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Els adjectius duen minúscula, segons varis artículs en el Diccionari de la llengua espanyola (per eixemple, rae. es/gravetiense&origen=RAE&TIPO_BUS=3 «gravetiense») i segons eu/gram%C3%A1ticas/Gram%C3%A1tica%20espa%C3%B1ola/Ortograf%C3%ADa-%20RAE%202010-Uso%20de%20las%20may%C3%BAsculas. htm «Us de les lletres mayúscules» eu/gram%C3%A1ticas/Gram%C3%A1tica%20espa%C3%B1ola/Ortograf%C3%ADa-%20RAE%202010-Uso%20de%20las%20may%C3%BAsculas. htm archivat en Wayback Machine., artícul basat en la Ortografia bàsica de la llengua espanyola (RAER, 2010). «Els noms de les divisions geològiques i paleontològiques, pero no els adjectius que els acompanyen: el Precámbrico, el Mioceno, el Jurásico superior. Si el periodo es designa per mig d'un sustantiu genèric (era, periodo) seguit d'un adjectiu, escriuen en minúscula abdós components: l'era cenozoica, el periodo carbonífero».
  18. ↑ rae. es/draeI/SrvltObtenerHtml? IDLEMA=17409&NEDIC=Si «classicisme» en minúscula.
  19. ↑ rae. es/marxista «marxisme» en minúscula.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa.
  21. ↑ rae. es/cubista «cubisme» en minúscula.
  22. ↑ rae. es/drae/? val=neorrealista «neorealisme» en minúscula.
  23. ↑ rae. es/omeya&origen=RAE «sasánida», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola de la RAER.
  24. ↑ terra. com. ar/internacionals/fundeu-bbva-chile-mayusculas-en-informaciones-sobre-la-alianza-del-pacifico,96ea5ff4693d5310VgnVCM20000099f154d0RCRD. html «Fundéu BBVA Chile: mayúscules en informacions sobre l'Aliança del Pacífic» terra. com. ar/internacionals/fundeu-bbva-chile-mayusculas-en-informaciones-sobre-la-alianza-del-pacifico,96ea5ff4693d5310VgnVCM20000099f154d0RCRD. html archivat en Wayback Machine., artícul del 2 de març de 2012 en elloc web Terra (Argentina).
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 fundeu. es/noticia/oriente-proximo-oriente-medio-1-3271/ «Orient Pròxim i Orient Mig» fundeu. es/noticia/oriente-proximo-oriente-medio-1-3271/ archivat en Wayback Machine., artícul en elloc web Fundéu (Madrit).
  26. ↑ El terme Orient Mig ―que seguix el patró d'Orient Pròxim― també es pot cridar Mig Oriente ―que seguix el patró de Lluntà Oriente i Propenc Oriente― encara que és menys usual.
  27. ↑ lainformacion. com/arte-cultura-y-espectaculos/lenguaje/fundeu-bbva-en-chile-sudeste-asiatico-con-mayusculas_S3SlRHhjENWZiKUt8Xwjq4/ «Fundéu BBVA en Chile: "Surest Asiàtic", en mayúscules», artícul del 3 d'octubre de 2013 en elloc web L'Informació (Santiago de Chile).
  28. ↑ 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 rae. es/dpd/mayúsculas#47 La «Península Ibèrica» (abdós en mayúscules), proposta en el Diccionari panhispánico de dubtes de 2005: «El fet d'escriure Península Ibèrica en mayúscules es deu a que en esta expressió nos referim a una entitat de caràcter històric-polític, i no a un mer accident geogràfic». El criteri actual va ser publicat en 2010 en la Ortografia de la llengua espanyola de l'ASALE: «Quan per a referir-se a un accident geogràfic s'ampra el sustantiu genèric seguit d'un adjectiu derivat del topònim al que dit accident correspon —es tracte del topònim actual o d'una variant ya en desús—, tant el sustantiu genèric com l'adjectiu s'escriuen en minúscula: cordillera andina (l'adjectiu andino deriva del topònim Andes), replanell castellà (l'adjectiu castellà deriva del topònim Castella), illes britàniques (l'adjectiu britànic deriva del topònim històric Britania), península ibèrica (l'adjectiu ibèric deriva del topònim històric Iberia) o península itálica (l'adjectiu itálico deriva del topònim Itàlia). Es tracta, en estos casos, d'expressions merament apelatives o comunes, encara que designen un referent únic. [...]».Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa.
  29. ↑ 29,00 29,01 29,02 29,03 29,04 29,05 29,06 29,07 29,08 29,09 fundeu. es/consulta/mayusculas-en-accidentes-geograficos-2121/ «Mayúscules en accidents geogràfics», artícul del 9 de juny de 2010 en elloc web Fundéu (Madrit). Afirma que els noms geogràfics tenen un genèric (que descriu el tipo d'accident), i un específic (que és propi delloc). Aixina, en golf Pèrsic, el genèric és golf i Pèrsic ―encara sent un calificador que situa al golf prop de Pèrsia― és un específic, i per tant en mayúscula. Possiblement eixa afirmació siga obsoleta, ya que va ser escrita abans de la publicació de la nova Ortografia de la llengua espanyola (2010), que propon alguna cosa diferent (per eixemple, en illes britàniques).
  30. ↑ fundeu. es/consulta/islas-cook-4129/ «Islas Cook», artícul en elloc web Fundéu (Madrit). Afirma que en el cas de les Islas Cook, "Illes" s'escriu en mayúscula, ya que forma part del nom d'un país. Lo mateixa ocorre en Illes Salomón o Islas Marshall. No obstant, en illes Canàries s'escriu en minúscula.
  31. ↑ fundeu. es/consulta/islas-pitiusas-1422/ «illes Pitiusas», artícul en elloc web Fundéu (Madrit).
  32. ↑ rae. es/drae/? val=polo «Pol», artícul en el DLE.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 fundeu. es/recomendacion/instituciones-poder-estado/ «El Poder Llegislatiu eixercix el poder llegislatiu», artícul del 29 d'abril de 2016 en elloc web Fundéu BBVA (Madrit).
  34. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  35. ↑ 35,0 35,1 Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa.
  36. ↑ wikilengua. org/index. php/Min%C3%BAscula «Minúscula», artícul en elloc web Wikilengua.
  37. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  38. ↑ 38,0 38,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  39. ↑ rae. es/draeI/SrvltConsulta? LEMA=vigilante «Vigilant», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola.

Enllaços externs

Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..   Mayúscula en el Viccionari.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mayúscula&oldid=1548059»