Pol nort magnètic

Archiu:North Magnetic Poles.svg

Pol nort magnètic

El pol nort magnètic és la direcció que senyala l'agulla imantada d'una brúixola, direcció que no coincidix en la del pol nort geogràfic, llevat en els punts de l'hemisferi nort, situats en el mateix meridiano que el nort magnètic. Actualment està situat a uns 1600 km del pol nort geogràfic, prop de l'illa de Bathurst, en la part septentrional de Canadà, en el territori de Nunavut.

La Terra genera un camp magnètic que es diu camp geomagnètic o camp magnètic terrestre. L'estudi d'este camp geomagnètic es remonta a el XVI, quan l'anglés William Gilbert va publicar el llibre De Magnete, en 1600. Les brúixolas no apunten al pol nort geogràfic sino al pol nort magnètic, definit com el lloc a on el camp magnètic és perpendicular a la superfície, per lo que en latitutés altes són prou imprecises. El nort magnètic es desplaça paulatinament, per lo que la seua posició marcada per a un any és solament un promig. Actualment es desplaça uns cent metros diaris (40 km/any), el camp magnètic creix i decreix en intensitat a lo llarc dels anys i, periòdicament, s'invertix la polaridad, en cicles de mils d'anys. La fase actual és decreixent. Magnéticamente parlant no és exactament un pol nort sino un pol sur, usualment és cridat aixina per a no confondre's en parlar de temes relacionats en la navegació, ya que s'usa per a resaltar que es parla del nort que marca la brúixola i no el "real" que normalment duen els mapes. Este lloc canvia contínuament a lo llarc del temps a una velocitat variable (actualment estimada en 40 km/any), i en atres ocasions ha estat situat en el hemisferi sur per les inversions periòdiques del camp magnètic terrestre (l'última va ser fa 780 000 anys). Una brúixola situada horisontalment en este pol apuntaria a qualsevol direcció i si s'està lo suficientment prop tindria un error considerable ya que en la majoria de les brúixoles l'agulla tendiria a apuntar cap a avall.

Datació arqueològica

La variació de posició del nort magnètic a lo llarc de l'història de la Terra és utilisada pels arqueòlecs per a datar elements que varen conservar les seues propietats de magnetisme i l'orientació, tals com les bases arcillosas de forns prehistòrics.