Vivers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Escut Valencia Ciutat.png


Jardí de Vivers, Valéncia
Jardí de Vivers, Valéncia
Estany del Jardí de Vivers de Valénciaa

El Jardí de Vivers, Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de Valéncia per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.

La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia.

Història

Els seus orígens se remonten a l'época musulmana, quan en eixos mateixos terrenys va ser construïda una almúnia per orde dels sultans de la ciutat.

La construcció va ser mantinguda i ampliada per part dels reis cristians despuix de la conquista, que va acabar per formar els que en el seu dia varen ser els Jardins del Real.

Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el Palau del Real i varen ser utilisats com a vivers a lo manco des de l'any 1560, quan Felip II va encomanar una gran cantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.

Finalment en l'any 1810, el Palau del Real fon enderrocat en mig del conflicte en la França napoleònica per motius de defensa. En 1869 els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la Diputació Provincial de Valéncia.

Descripció

En el sigle XX va donar començ la seua transformació en el parc públic actual, adoptant aixina el nom de Jardí de Vivers. Conta en més de 2.700 eixemplars arbòreus de més de 160 espècies distintes, entre els que destaquen les Palmeres Washingtònies filiferes i robustes del passeig d'entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.

Ademés, són de destacar els treballs escultòrics cisellats sobre marbre de Carrara que poblen els seus camins, com la Deesa Flora de Font Blanch, Despertar de Benlloch Casarés o els Deus d'Antonio Ponzanelli. El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realisades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sur, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”.

Vore també

Enllaços externs

Referències

Pàgina oficial de l'ajuntament sobre el Jardins

Parcs i Jardins de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Alamedetes de Serrans · Albereda · Bioparc · El Parterre · Jardins de la Glorieta · Jardins de Monforte · Jardí Botànic de Valéncia · Jardí d'Albalat dels Tarongers · Jardí d'Ayora · Jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez · Jardí de la Ciutat de les Arts i les Ciències · Jardí de les Hespèrides · Jardí de Polifilo · Jardí de Veges-tu · Jardí del Camí de Moncada · Jardí del Palau de Forcalló · Jardí del Parc de Benicalap · Parc Municipal de Beniferri · Jardí del Parc de Capçalera · Jardí del Parc de l'Oest · Jardí del Parc Gulliver · Parc Central · Jardí del Parc de l'Hospital · Jardí del Túria · L'Umbracul · Parc de Marchalenes · Parc Municipal d'Orriols · Parc de la Rambleta · Parc Municipal de Tendetes · Vivers