Depressió tropical

Huracà Patricia, l'huracà més poderós registrat en tota l'història del món vist des de l'Estació Espacial Internacional el 22 d'octubre de 2015. El cicló va desenrollar raches de 400 km/h, assotant les costes mexicanes (Jalisco, Colima, Nayarit).

Mapa dels ciclons tropicals entre 1945 i 2006.

En meteorologia, el terme cicló tropical s'usa per a referir-se a un sistema tormentoso caracterisat per una circulació tancada al voltant d'un centre de baixa pressió que produïx fortes vents i abundants pluges. Els ciclons tropicals extrauen la seua energia de la condensació d'aire humit, produint forts vents. Es distinguixen d'atres tormentes ciclòniques, com les baixes polars, pel mecanisme de calor que les alimenta, que les convertix en sistemes tormentosos de «núcleu càlit». Depenent de la seua força un cicló tropical pot cridar-se depressió tropical, tormenta tropical, huracà i depenent de la seua localisació es poden cridar tifó (especialment en Filipines, Taiwan, China i Japó) o simplement cicló com en l'Índic. El seu nom es deriva dels tròpics i la seua naturalea ciclònica. El terme «tropical» es referix tant a l'orige geogràfic d'estos sistemes, que es formen casi exclusivament en les regions intertropicals del planeta, com a la seua formació en masses d'aire tropical d'orige marí. El terme «cicló» es referix a la naturalea ciclònica de les tormentes, en una rotació en el sentit contrari al de les agulles del rellonge en l'hemisferi nort i en el sentit de les agulles del rellonge en l'hemisferi sur. Els huracans els podem catalogar com a fenomens o efectes que es creen gràcies a la naturalea, que es creen en gran intensitat en els oceans, els quals causen pluges fortes, aixina com vents i inundacions. Els ciclons es desenrollen sobre extenses superfícies d'aigües càlides i quan les condicions atmosfèriques al voltant d'un dèbil destorbament en l'atmòsfera són favorables. A voltes es formen quan atres tipos de ciclons adquirixen característiques tropicals. Els ciclons tropicals són conduïts per vents direccionals cap a la troposfera; si les condicions continuen sent favorables, el destorbament tropical s'intensifica i pot aplegar a desenrollar-se un ull, i perden la seua força quan penetren en terra o si les condicions al voltant del sistema es deterioren, este es dissipa. Els ciclons tropicals produïxen grans danys en les zones costeres, mentres que regions interiors i altes estan relativament a resguart dels danys, també produïxen pluges torrencials que a la seua volta poden produir inundacions i corriment de terra i també provoquen marejades ciclòniques en àrees costeres i les quals depenent de la geografia poden produir inundacions extenses a més de 40 km cap a l'interior en planures llitorals extenses i de pendent escassa.

Encara que els seus efectes en les poblacions i barcos poden ser catastròfics, els ciclons tropicals poden reduir els efectes d'una sequia. Ademés, transporten la calor dels tròpics a latitut més templades, lo que fa que siguen un important mecanisme de la circulació atmosfèrica global que manté en equilibri la troposfera i manté relativament estable i càlida la temperatura terrestre.

Estructura física

Artícul principal → Ull (cicló).

Estructura d'un cicló tropical.

Els ciclons tropicals són àrees de baixa pressió atmosfèrica prop de la superfície de la Terra. Les pressions registrades en el centre dels ciclons tropicals estan entre les més baixes registrades en la superfície terrestre al nivell de la mar. Els ciclons tropicals es caracterisen i funcionen com a núcleu càlit, que consistix en l'expulsió de grans cantitats de calor latent de vaporisació que s'eleva, lo que provoca la condensació del vapor d'aigua. Esta calor es distribuïx verticalment al voltant del centre de la tormenta. Per això, a qualsevol altitut (llevat prop de la superfície, a on la temperatura de l'aigua determina la temperatura de l'aire) el centre del cicló sempre és més càlit que el seu entorn. Les principals parts d'un cicló són l'ull, la paret de l'ull i les bandes plujoses. Són com a tornados, pero en aigua.

Bandes plujoses

Totes les àrees de baixa pressió en superfície presenten una divergència cap a dalt per a formar una espiral núvol d'aire càlit que va guanyant altura, pero va perdent velocitat en expandir-se. Per la rotació terrestre (que és el motor de lo que es coneix com efecte Coriolis) esta espiral ascendent gira en sentit antihorario en l'hemisferi nort i horari en l'hemisferi sur. Pero com les lleis físiques nos ensenyen que a tota acció s'opon una reacció de la mateixa intensitat, pero de sentit contrari, la divergència en altura d'un cicló tropical produïx una convergència en profunditat cap a la part central del mateix que aplega a la superfície en la màxima velocitat de gir en disminuir el radi de gir i concentrar-se en un àrea reduïda. Es tracta del mateix procés d'acceleració que es produiria en un tobogán de les proporcions tan enormes d'un cicló tropical: l'aire càlit de la banda núvol ascendent forma una banda núvol en la vora exterior situada a major altura que l'interior. Aixina, els vents que ascendixen en les capes altes d'un cicló tropical s'allunten del centre de la tormenta, pero espenten a l'aire fret localisat per damunt de dita banda núvol cap al centre de l'àrea ciclònica descendint pel seu major pes (aire fret més pesat) en una velocitat sempre creixent en reduir-se la seua ràdio de gir en dit descens. En resum, el model del procés de formació d'un cicló és relativament senzill: es tracta de dos espirals de rotació, una núvol ascendent que s'estén cap a dalt i una superposta a l'ascendent que descendix i es contrau cap al centre. Lo que succeïx és que l'espiral descendent, com està formada per aire fret més pesat, no presenta núvols, intercalándose entre dos espirals ascendents successives. Quan l'espiral descendent aplega al sol en un tornado, es pot fotografiar des del costat de major pressió que és el que té menor nuvolositat. Per a que els ciclons tropicals tinguen esta característica de la producció de bandes de pluja, és necessari que no existixca una cizalladura vertical per a mantindre el núcleu càlit del centre de la tormenta.

Ull i zona interna

Un cicló tropical presenta un àrea d'aire que circula en sentit descendent en el centre del mateix; si l'àrea és lo suficientment forta es pot desenrollar lo que es diu «ull». Normalment, en l'ulla temperatura és càlida i este es troba lliure de núvols (no obstant, la mar pot ser extremadament violent). En l'ull del cicló es registren les temperatures més fredes en superfície i les més càlides en altura. Normalment l'ull és de forma circular i pot variar des dels 3 als 370 quilómetros de diàmetro. En ocasions, els ciclons tropicals madurs i intensos poden presentar una curvatura cap a l'interior en la part superior de la paret de l'ull, prenent un aspecte semblat al d'un estadi de fútbol, per lo que a voltes a este fenomen se li denomina «efecte estadi».

Hi ha atres elements que o be rodegen o be cobrixen el cicló. La nuvolositat central densa (Central Donen-se Overcast, CDO) és un àrea de densa activitat tormentosa prop del centre del cicló tropical; en ciclons dèbils, la nuvolositat central densa cobrix el centre de circulació completament, resultant en un ull no visible. Conté la paret de l'ull i l'ull en sí mateixa. L'huracà clàssic conté una nuvolositat central densa simètrica, lo que significa que és perfectament circular i redó en tots els seus costats. La paret de l'ull és una banda al voltant de l'ull a on els vents alcancen les majors velocitats, els núvols alcancen la major altura i la precipitació és més intensa. El dany més greu per forts vents ocorre mentres la paret de l'ull d'un huracà passa sobre terra. En els ciclons tropicals intensos hi ha un cicle de tongada de la paret de l'ull. Quan els ciclons alcancen un pico d'intensitat, normalment tenen una paret de l'ull i un radi de les raches de vent que contrauen a un tamany molt chicotet, al voltant de 10 o 25 quilómetros. Les bandes de pluja externes es poden organisar en un anell de tormentes extern que es mou llentament cap a l'interior i que furta la paret de l'ull per a captar la seua humitat i moment angular. Quan la paret de l'ull intern es debilita, el cicló tropical també es debilita, els vents més forts es debiliten i la pressió en el centre aumenta. Al final del cicle la paret de l'ull extern reemplaça a l'intern completament. La tormenta pot ser de la mateixa intensitat o inclús major una volta que el cicle de tongada ha terminat. La tormenta torna a estendre's de nou i es forma un nou anell extern per a la nova substitució de la paret de l'ull.

Tamany

Tamanys de ciclons tropicals
ROCI	Tipo
Menys de 2 graus de latitut	Molt chicotet/nano
De 2 a 3 graus de latitut	chicotet
De 3 a 6 graus de latitut	Mijà/Mig
De 6 a 8 graus de latitut	Gran
Més de 8 graus de latitut	Molt gran

Una mida del tamany d'un cicló tropical s'obté medint la distància des del seu centre de circulació fins a l'última isobara tancada, també coneguda com la seua ROCI (sigla que correspon a l'anglés Radius of Outermost Closed Isobar). Si el radi és menor que dos graus de latitut o 222 quilómetros, llavors el cicló es considera «molt chicotet» o «nano». Ràdios entre 3 i 6 graus de latitut o entre 333 i 666 quilómetros fan que el cicló siga considerat de «tamany mig». Els ciclons «molt grans» tenen ràdios majors que 8 graus o 888 quilómetros. L'us d'esta mida ha determinat que el tamany mig dels ciclons tropicals del Noroest del Pacífic és el major de tots, sent aproximadament el doble que el dels que es produïxen en l'Atlàntic. Atres métodos per a determinar el tamany d'un cicló tropical inclou la mida del radi dels vents de l'airegada i medint el radi al que el seu vorticidad relativa decreix a 10^-5 s^-1 des del seu centre.

Mecànica dels ciclons tropicals

Artícul principal → Ciclogénesis.

Els huracans es formen quan l'energia expulsada per la condensació del vapor d'aigua present en l'aire càlit en elevació causa un bucle d'alimentació positiva sobre les aigües templades dels oceans. L'aire es calfa, elevant-se encara més, lo que conduïx a més condensació. L'aire que fluïx cap a l'exterior d'este «fumeral» torna a la superfície, formant vents molt forts.

Estructuralment, un cicló tropical és un gran sistema de núvols en rotació, vent i tormentas. La seua font primària d'energia és l'expulsió del calor de condensació del vapor d'aigua que es condensa a grans altituts, sent la calor aportada pel Sol el que inicia el procés d'evaporament. Ademés, un cicló tropical pot ser interpretat com una jaganta màquina tèrmica vertical, mantinguda per la mecànica i forces físiques com la rotació i la gravetat terrestre.

En un atre sentit, els ciclons tropicals poden ser vists com un tipo especial de complex convectiu de mesoescala, que continua desenrollant-se a partir d'una vasta font d'humitat i calor. La condensació conduïx a unes majors velocitats del vent, ya que una chicoteta fracció de l'energia lliberada es convertix en energia mecànica; els vents més ràpits i pressions més baixes associades en ells causen un major evaporament en superfície i d'esta manera inclús més evaporament. Molta de l'energia expulsada conduïx les corrents d'aire, lo que aumenta l'altura dels núvols, accelerant la condensació.

Este bucle de retroalimentació positiva continua mentres les condicions siguen favorables per al desenroll del cicló tropical. Factors com una absència continuada d'equilibri en la massa de distribució d'aire també aportarien energia per a mantindre al cicló. La rotació de la Terra causa que el sistema gire, efecte conegut com l'efecte Coriolis, donant una característica ciclònica i afectant a la trayectòria de la tormenta.

Lo que principalment distinguix a un cicló tropical d'atres fenomens meteorològics és la condensació com força conductora. Ya que la convecció és més forta en un clima tropical, açò definix el domini inicial del cicló. Per contrast, freqüentment els ciclons de mija latitut obtenen la seua energia dels gradients horisontals de temperatura preexistentes en l'atmòsfera. Per a poder seguir alimentant el seu motor de calor, el cicló tropical deu permanéixer sobre aigua càlida, que proveïx la humitat atmosfèrica necessària. L'evaporament s'accelera pels vents forts i es reduïx per la pressió atmosfèrica en la tormenta, resultant un bucle d'alimentació positiva. Com a conseqüència, quan un cicló tropical passa sobre terra la seua força disminuïx ràpidament.

Medicions d'ozon arreplegades sobre l'huracà Erin el 12 de setembre de 2001. L'ull d'Erin està marcat en un símbol roig d'huracà. En l'ull, les concentracions d'ozon són elevades (groc i vert). El núcleu està rodejat per un àrea de concentració molt menor d'ozon (púrpura i blava).

Els nivells d'ozon donen una pista sobre si una tormenta es desenrollarà. El gir inicial d'un cicló tropical és dèbil i moltes voltes cobert pels núvols, i no sempre és fàcil de detectar pels satèlits que proveïxen imàgens dels núvols. No obstant, instruments com el Total Ozone Mapping Spectrometer poden identificar cantitats d'ozon que estan relacionades íntimament en la formació, intensificació i moviment d'un cicló. Com a resultat, els nivells d'ozon poden ser molt útils per a determinar l'ubicació de l'ull. Les concentracions naturals d'ozon són més elevades en l'estratosfera. L'aire més propenc a la superfície oceànica és menys ric en ozon. Rodejant a l'ull, hi ha un anell de potents tormentes que absorbixen l'aire humit i càlit de la superfície de l'oceà, elevant-ho quilómetros en l'atmòsfera, a voltes fins a alcançar la capa baixa de l'estratosfera. Este aire pobre en ozon reemplaça a l'aire ric en ozon provocant que les concentracions en ozon disminuïxquen. El procés s'invertix a sí mateixa en l'ull: l'aire en altura s'afona cap a la superfície, infundiendo a la columna sancera en ozon. Els nivells d'ozon descendents al voltant de l'ull poden ser una important senyal de que la tormenta s'està enfortint.

Gràfica que mostra la caiguda de temperatura en superfície en el golf de Mèxic en els moments en el que els huracans Katrina i Rita varen passar pel mateix. Estes tormentes varen gelar l'aigua més de 4 °C en els llocs pels que varen discórrer i varen gelar tot el Golf en 1 °C.

El pas d'un cicló tropical sobre l'oceà pot causar que les capes superficials del mateix es gelen de forma substancial, lo que pot influir en el desenroll del cicló. Els ciclons tropicals gelen l'oceà en actuar com a «motors de calor» que transferixen la calor de la superfície de l'oceà a l'atmòsfera a través de l'evaporament. El refredat també es produïx per l'ascens d'aigua freda per l'efecte de succió del centre de baixes pressions de la tormenta. També pot existir un refredat adicional com a producte de les pluges que poden produir-se en la superfície oceànica en un moment donat. La cobertura de núvols també pot eixercitar part d'esta funció en actuar com a escut entre l'oceà i la llum directa del sol abans i un poc despuix del pas de la tormenta. Tots estos efectes poden combinar-se per a produir un descens dramàtic de les temperatures en un àrea considerable durant alguns dies.

Els científics del National Center for Atmospheric Research (EE. UU.) estimen que un huracà expulsa energia a raó de 50 a 200 trillons de vats al dia, aproximadament la cantitat d'energia lliberada per l'explosió d'una bomba nuclear de 10 megatones cada 20 minuts, 70 voltes l'energia consumida pels humans en tot lo món o 200 voltes la capacitat de producció d'energia elèctrica de tot lo món.

Mentres que el moviment més evident dels núvols és cap al centre, els ciclons tropicals també desenrollen un fluix de núvols cap a l'exterior a nivell superior (a gran altitut). Açò s'origina de l'aire que ha lliberat la seua humitat i és expulsat a gran altitut a través del «fumeral» del motor de la tormenta. Este fluix produïx cirros alts i prims que giren en espirallunt del centre. Els cirros poden ser els primers signes de que un huracà que s'aproxima.

Etimologia

El terme huracà pot provindre del taíno, i vol dir «centre del vent».

Per una atra part, també se li atribuïx als mayas la paraula, del idioma quiché «una sola cama» (en quiché: Jun kan ‘el d'una sola cama’), mencionat igual en el Popol vuh com el «cor del cel».

Regions principals i centres meteorològics d'alerta associats

Regions principals

Mapa mundial de ciclons tropicals entre els anys 1985 i 2005.

Hi ha sèt regions principals de formació de ciclons tropicals. Són l'oceà Atlàntic, les zones oriental, sur i occidental del oceà Pacífic, aixina com el suroest, nort i surest del oceà Índic. A nivell mundial, cada any es formen una mija de 80 ciclons tropicals.

Zones i Pronosticadores
Regió	Centres Meteorològics Regionals Especialisats
Atlàntic Nort	Centre Nacional d'Huracans (NHC)
Pacífic Noreste	Centre Nacional d'Huracans i Centre d'Huracans del Pacífic Central
Pacífic Noroest	Agència Meteorològica de Japó Administració de Servicis Atmosfèrics, Geofísicos i Astronòmics de Filipines (també conegut com PAGASA)
Índic Nort	Departament Meteorològic Indi
Pacífic Suroest	Servici Meteorològic de Fiji, Servici Meteorològic de Nova Zelanda, Servici Nacional del Temps de Papúa Nueva Guinea i Bureau of Meteorology
Índic Surest	Bureau of Meteorology i Badan Meteorologi donen Geofisika
Índic Suroest	Météo-France

• Oceà Atlàntic Nort. Es tracta de la regió més estudiada de totes. Inclou l'oceà Atlàntic, la mar Carib i el golf de Mèxic. La formació de ciclons tropicals varia àmpliament d'un any a un atre, oscilant entre vint i una per any, en una mija de dèu (2020 va batre el récort en registrar un total 31 i 2005, en un total de 28). La costa atlàntica d'Estats Units, Mèxic, América Central, les illes caribenyes i Bermudes es veuen afectades freqüentment per estos fenomens. Colòmbia, Veneçuela, el surest de Canadà i les illes «Macaronesias» també es veuen afectades ocasionalment. La majoria de les tormentes atlàntiques més intenses són huracans del tipo Cap Vert, que es formen en la costa occidental d'Àfrica, prop de les illes de Cap Vert.

• Oceà Pacífic Noreste. És la segona regió més activa del món i la més densa (major número de tormentes en una menor regió de l'oceà). Les tormentes que es formen ací poden afectar a l'oest de Mèxic, Hawái, al nort d'América Central i, en ocasions extremadament rares, la costa oest nortamericà.

Animació de radi NOAA de l'huracà Patricia en animació infrarroja. Mostra l'acostament cap a Mèxic en el matí del 23 d'octubre.

• Oceà Pacífic Noroest. L'activitat tropical en esta regió afecta freqüentment a China, Japó, Filipines i Taiwan, pero també a atres països en el surest asiàtic com Vietnam, Corea del Sur i Indonèsia, ademés de numeroses illes d'Oceania. És, en diferència, la regió més activa, convertint-se en la tercera de totes les d'activitat de ciclons tropicals del món. La costa de la República Popular China presencia la major cantitat d'entrades en terra de ciclons en el món.

• Oceà Índic Nort. Esta regió es dividix en dos àrees, la baïa de Bengala i la mar Aràbiga, havent en la primera d'elles de cinc a sis voltes més activitat. La temporada d'esta regió té dos punts interessants; un en abril i maig, abans del començ del monsó, i un atre en octubre i novembre, just despuix. Els huracans que es formen en esta regió han segut històricament els que més vides s'han cobrat —el més terrible, el cicló Bhola de 1970, va acabar en la vida de 200 000 persones—. Els països afectats en esta regió inclouen a Índia, Bangladés, Sri Lanka, Tailàndia, Birmània i Pakistan. En rares ocasions, un cicló tropical format en esta regió pot afectar també a la península aràbiga.
• Oceà Pacífic Suroest. L'activitat tropical en esta regió afecta majoritàriament a Austràlia i el restant d'Oceania.
• Oceà Índic Surest. L'activitat tropical en esta regió afecta a Austràlia i Indonèsia.

• Oceà Índic Suroest. Esta regió és la menys documentada per l'absència de senyes històriques. Els ciclons que es formen ací afecten a Madagascar, Moçambic, Reunió, Illa Maurici i Kènia.

Àrees de formació atípiques

Vista des de l'espai, l'huracà Lane el 22 d'agost de 2018 a les 15:00 UTC.

Les següents àrees produïxen ciclons tropicals ocasionalment.

• Oceà Atlàntic Sur. Una combinació d'aigües més fredes i cizalladura vertical fan molt difícil per al Atlàntic Sur registrar activitat tropical. No obstant, s'han observat tres ciclons tropicals en esta regió. Varen ser una dèbil tormenta tropical en 1991 prop de la costa d'Àfrica; el cicló Catarina (conegut també com Aldonça), que va fer entrada en terra en Brasil 2004, en força de categoria 1; i una tormenta més chicoteta, en giner de 2004, a l'est de Salvador de Baïa, Brasil, que es creu que va alcançar intensitat de tormenta tropical en base en els vents registrats.

• Pacífic Nort Central. La cizalladura en esta àrea del oceà Pacífic llimita severament el desenroll tropical, per lo que no es coneixen formacions de tormentes des de 2002. No obstant, esta regió és freqüentada comunament pels ciclons tropicals que es formen en l'ambient molt més favorable de la regió del Pacífic Nordest.
• Pacífic Surest. Les formacions tropicals en esta regió són prou rares; quan es formen, freqüentment estan enllaçades a episodis d'El Chiquet. Moltes de les tormentes que entren en esta regió s'han format en elluntà oest, en la zona del Pacífic Suroest. Afecten a les illes de Polinèsia en casos excepcionals.
• Mar Mediterrànea. A voltes es formen tormentes en estructures similars a les dels ciclons tropicals. Alguns eixemples d'estos «ciclons tropicals mediterràneus» es varen formar en setembre de 1947, setembre de 1969, giner de 1982, setembre de 1983 i giner de 1995. No obstant, hi ha cert debat sobre si la naturalea d'estes tormentes va ser realment tropical.

• Subtrópicos templats. Les àrees més allà dels trenta graus de l'equador normalment no són conductives per a la formació o enfortiment de ciclons tropicals. El factor limitante primari és la temperatura de l'aigua, encara que una major cizalladura vertical també és un atre dels factors. Estes zones en ocasions són freqüentades per ciclons movent-se des de latitut tropicals. En rares ocasions, com 1988 i 1975 poden formar-se o enfortir-se en esta regió.

• Baixes latitut. L'àrea entre els parals 10° N i 10° S no experimenten una presència significativa de l'efecte Coriolis, un ingredient vital per a un cicló tropical. No obstant, en decembre de 2001, el tifó Vamei es va formar al surest del mar de la China Meridional i va fer entrada en terra en Malàsia. Va tindre orige en una formació tormentosa en Borneo, que es va moure cap a la mar de la China Meridional.
• Els Grans Llacs. Un sistema tormentoso que semblava similar a un huracà es va formar en 1996, en el llac Furó. Va formar una estructura en l'ull típic en el seu centre.

Formació

Esta image TRMM mostra l'altura de les columnes de pluja en l'huracà Irene. Les torres més altes —la major alcança els 17 km— produïxen les pluges més intenses, mostrades en roig. Quant més alt puja el vapor d'aigua abans de gelar-se, més intensa tendix a ser la tormenta, ya que estes torres són com pistones que convertixen l'energia del vapor d'aigua en un poderós motor de producció de pluja i vent; ademés, estes torres poden ser indicatives d'un enfortiment futur.

Ones en els vents de l'oceà Atlàntic —les àrees de vents convergents es mouen a lo llarc del mateix camí que el vent prevalente—, creant inestabilitat en l'atmòsfera que poden dur a la formació d'huracans.

La formació de ciclons tropicals és el tema de moltes investigacions i encara no s'entén perfectament. Sis factors generals són necessaris per a fer possible la formació de ciclons tropicals, encara que ocasionalment poden desafiar a estos requisits:

1. Temperatura de l'aigua d'a lo manco 26.5 °C fins a una profunditat d'a lo manco 50 m. Les aigües a esta temperatura provoquen que l'atmòsfera siga lo suficientment inestable com per a sostindre convecció i tormentes elèctriques.
2. Refredat ràpit en l'altura. Açò permet l'expulsió de calor latent, que és la font d'energia en un cicló tropical.
3. Alta humitat, especialment en les altures baixa a mija de la troposfera. Quan hi ha molta humitat en l'atmòsfera, les condicions són més favorables per a que es desenrollen destorbament.

1. Baixa cizalladura vertical. Quan la cizalladura vertical és alta, la convecció del cicló o destorbament es trenca, desfent el sistema.
2. La distància al equador terrestre. Permet que la força de Coriolis desvie els vents cap al centre de baixes pressions, causant una circulació. La distància aproximada és 500 km o 10 graus.
3. Un sistema de destorbament atmosfèric preexistente. El sistema deu tindre algun tipo de circulació com a centre de baixes pressions.

Solament certs destorbament atmosfèrics poden donar com resultant un cicló tropical. Estes inclouen:

1. Ones tropicals o ones de vents de l'est, que, com es mencionava anteriorment, són àrees de vents convergents en moviment oest. Freqüentment ajuden al desenroll de tormentes elèctriques que poden desenrollar-se a ciclons tropicals. Molts dels ciclons tropicals es formen d'estes. Un fenomen similar a les ones tropicals són les llínees de distorsió d'Àfrica Oriental, que són llínees convectives que es produïxen sobre Àfrica i es mouen a l'Atlàntic.

1. Canals troposfèrics superiors, que són núcleus frets de vents en capes altes. Un cicló de núcleu càlit pot aparéixer quan un d'estos canals (en ocasions) descendix als nivells baixos i produïx convecció profunda.
2. Els llímits frontals que cauen poden ocasionalment «atollar-se» sobre aigües càlides i produir llínees de convecció activa. Si una circulació de baix nivell es forma baix esta convecció, pot desenrollar-se un cicló tropical.

Llocs de formació

Erro al crear miniatura:

Image satelital de l'huracà Katia (esquerra) tocant terra sobre l'estat mexicà de Veracruz, l'huracà Irma (centre) acostant-se a Cuba i l'huracà José alcançant la seua intensitat màxima el 8 de setembre de 2017 (image de molt alta definició).

La majoria dels ciclons tropicals es formen en una zona d'activitat tormentosa cridada Discontinuidad Intertropical (ITF pel seu nom en anglés), Zona de Convergència Intertropical (ITCZ) o zona de baixes pressions del monsó. Una atra font important d'inestabilitat atmosfèrica són les ones tropicals, que causen sobre el 85 % dels ciclons tropicals intensos en l'oceà Atlàntic, i la majoria en la regió del Pacífic est.

La majoria dels ciclons tropicals es formen a una latitut entre 10° i 30° del equador, i un 87 % dels mateixos es formen a menys de 20º de latitut, nort o sur. Degut a que l'efecte Coriolis inicia i manté la rotació dels ciclons, estos rares voltes es formen o es mouen fins als 5º de latitut, a on l'efecte Coriolis és molt dèbil. No obstant, és possible que es formen ciclons en esta regió si hi ha una atra font inicial de rotació; estes condicions són extremadament rares i es creu que tals tormentes es formen com molt una volta cada sigle. Eixemples de ciclons o tormentes tropicals en estes latitut són la formació de la tormenta tropical Vamei en 2001 o el cicló Agni en 2004.

Época de formació

A nivell mundial, els picos d'activitat ciclònica tenen lloc cap a finals d'estiu, quan la temperatura de l'aigua és major. No obstant, cada regió particular té el seu propi patró de temporada. En una escala mundial, maig és el més menys actiu, mentres que el més actiu és setembre.

En l'Atlàntic Nort, la temporada és diferent, tenint lloc des de l'1 de juny al 30 de novembre, alcançant la seua major intensitat a finals d'agost i en setembre. Estadísticament, el pico d'activitat de la temporada d'huracans en l'Atlàntic és el 10 de setembre. El nordest del oceà Pacífic té un periodo d'activitat més ampli, pero en un marge de temps similar al de l'Atlàntic. El noroest del Pacífic té ciclons tropicals durant tot l'any, en un mínim en febrer i març i un màxim d'activitat a principis de setembre. En la regió del nort de l'Índic, les tormentes són més comunes des d'abril a decembre, en picos d'intensitat en maig i novembre.

En l'hemisferi sur, l'activitat de ciclons tropicals comença a finals d'octubre i termina en maig. El pico d'activitat es registra des de mediats de febrer a principis de març.

Duració de les temporades i promig de ciclons en cada regió
Regió	Inici de la temporada	Fi de la temporada	Tormentes tropicals (>34 nucs)	Ciclons tropicals (>63 nucs)	Ciclons tropicals de categoria 3+ (>95 nucs)
Pacífic noroest	Abril	Giner	26.7	16.9	8.5
Índic sur	Octubre	Maig	20.6	10.3	4.3
Pacífic noreste	Maig	Novembre	16.3	9.0	4.1
Atlàntic nort	Juny	Novembre	10.6	5.9	2.0
Pacífic suroest - Austràlia	Octubre	Maig	10.6	4.8	1.9
Índic nort	Abril	Decembre	5.4	2.2	0.4

Moviment i recorregut

Vents de gran escala

Eixemple de cóm les corrents en chorrada i els vents de la CGA afecten als ciclons

Encara que els ciclons tropicals són grans sistemes que generen una cantitat enorme d'energia, el seu moviment sobre la superfície es compara freqüentment en el dels fulls arrastrats per una racha de vent. És dir, els vents de gran escala —les raches en l'atmòsfera de la Terra— són responsables del moviment i maneig dels ciclons tropicals. La trayectòria del moviment sol conéixer-se com a ruta del cicló tropical. La major força que afecta al recorregut dels sistemes tropicals en totes les àrees són els vents que circulen en les zones d'alta pressió. En l'Atlàntic Nort, els sistemes tropicals són duts generalment cap a l'oest, pels vents que bufen d'est a oest al sur de les Bermudes, per la presència d'un àrea d'alta pressió persistent. També, en la regió de l'Atlàntic Nort a on es formen els huracans, els vents alisios, que són corrents de vent principalment en direcció oest, duen a les ones tropicals (precursors de depressió i ciclons tropicals) en eixa direcció, des de la costa africana cap al Carib i Norteamérica. Ademés, quan alcancen certa latitut, es troben ya siga en la corrent en chorrada subtropical, o la corrent en chorrada polar, comunament sol ser la subtropical. Quan es troba en estes, els vents d'oest a est provoquen vent tallant en l'huracà, certament desviant la seua trayectòria cap a l'est i açò provoca que, entre més fort siga la corrent en el moment, més desvie a la circulació, ademés, depén de la capacitat del cicló per a resistir vent tallant, podent-ho deixar en una trayectòria sense dependre molt de la circulació atmosfèrica, provocant trayectòries híbrides. Normalment el punt en el que els huracans es desvien totalment cap a l'est en l'atlàntic és quan es troben en la corrent en chorrada polar (que és més forta que la subtropical per la menor altitut), provocant una desviació cap a Europa o Groenlàndia.

Efecte Coriolis

Image infrarroja del cicló Winston prop del pico d'intensitat, mostrant rotació en el sentit de les agulles del rellonge deguda al efecte Coriolis.

La rotació de la Terra també proporciona certa acceleració (definida com a Acceleració de Coriolis o efecte Coriolis). Esta acceleració provoca que els sistemes ciclònics giren cap als pols en absència d'una corrent forta de gir (per eixemple, en el nort, la part al nort del cicló té vents a l'oest i la força de Coriolis els espenta llaugerament en eixa direcció. Aixina, els ciclons tropicals en l'hemisferi nort, que habitualment es mouen a l'oest en els seus inicis, giren al nort (i normalment despuix són espentats a l'est), i els ciclons de l'hemisferi sur són desviats en eixa direcció si no hi ha un sistema de fortes pressions contrarrestant l'acceleració de Coriolis. Esta acceleració també inicia la rotació ciclònica, pero no és la força conductora que fa que aumente la seua velocitat. Estes velocitats es deuen a la conservació del moment angular —l'aire es capta en un àrea molt més gran que el cicló, per lo que la chicoteta velocitat de rotació (originalment proporcionada per l'acceleració de Coriolis) aumenta ràpidament a mida que l'aire entra en el centre de baixes pressions—.

Interacció en sistemes d'alta i baixa pressió

Finalment, quan un cicló tropical es mou en latitut més altes, el seu recorregut general al voltant d'un àrea d'altes pressions pot desviar-se significativament pels vents que es mouen en direcció a la zona de baixes pressions. Dit canvi de direcció és conegut com recurva. Un huracà movent-se des de l'Atlàntic cap al golf de Mèxic, per eixemple, recurvará al nort, i despuix al nordest si troba vents bufant en direcció nordest cap a un sistema de baixes pressions sobre Norteamérica. Molts ciclons tropicals a lo llarc de la costa este de Norteamérica i en el golf de Mèxic són duts finalment cap al nordest per les àrees de baixes pressions que es mouen sobre la mateixa.

Predicció

l'huracà Epsilon es va enfortir i va organisar en l'oceà Atlàntic Nort Central desafiant condicions altament desfavorables. Este inusual sistema va desafiar casi tots els pronòstics del NHC i va demostrar les dificultats existents en la predicció de ciclons tropicals.

Vore també: Pronòstic de ciclons tropicals

En el seu coneiximent sobre les forces que actuen en els ciclons tropicals i una gran cantitat de senyes de satèlits geosíncronos i atres sensors, els científics han aumentat la fidelitat de les prediccions durant les décades recents, els ordenadors d'alta capacitat de procés i sofisticats programes de simulació permeten als pronosticadores produir models numèrics que prediuen els possibles recorreguts d'un cicló tropical basant-se en la posició futura i força dels sistemes d'altes i baixes pressions. Pero, encara que els pronòstics són cada volta més exactes des de fa 20 anys, els científics asseguren que tenen molts menys mijos per a predir l'intensitat. Ho atribuïxen a l'absència de millores en la predicció d'intensitat per la complexitat d'estos sistemes i a un enteniment incomplet dels factors que afecten al seu desenroll.

Entrada en terra

Oficialment, la «entrada en terra» es produïx quan el centre d'una tormenta (el centre de l'ull, no el seu extrem), alcança terra. Naturalment, les condicions de tormenta poden sentir-se en la costa i en l'interior molt abans de l'arribada. En realitat, per a una tormenta movent-se cap a l'interior, les àrees d'entrada en terra experimenten la mitat de la mateixa abans de l'arribada del centre de l'ull. Per a situacions d'emergència, les accions deurien programar-se en relació en quàn aplegaran les raches de vent més forts i no en relació en quàn es produïx l'entrada.

Malbarat

Un cicló tropical pot deixar de tindre característiques tropicals de vàries maneres:

• En internar-se en terra, quedant-se aixina sense l'aigua càlida que necessita per a retroalimentar-se, ràpidament pert força. Moltes tormentes perden la seua força ràpidament despuix d'entrar en terra i es convertixen en àrees desorganisades de baixa pressió en un dia o dos. Hi ha, no obstant, una oportunitat de regeneració si tornen a entrar en aigües obertes. Si una tormenta se situa sobre les montanyes inclús per un breu espai de temps, pot perdre veloçment la seua estructura. No obstant, moltes pèrdues durant les tormentes ocorren en terreny montanyós, ya que el cicló moribunt descarrega pluges torrencials que poden conduir a greus inundacions i remugades de fanc.
• En permanéixer durant molt temps en la mateixa zona de l'oceà, extraent calor de la superfície fins que està massa fredor per a seguir alimentant a la tormenta. Sense una superfície càlida d'aigua, la tormenta no pot sobreviure.
• En una cizalladura vertical, causant que la convecció perga la seua direcció i el motor de calor es trenque.

• Pot dissipar-se per ser lo suficientment dèbil com per a ser consumit per una atra àrea de baixes pressions, trencant-ho i unint-se a la mateixa per a formar una gran àrea de tormentes no ciclòniques (que, no obstant, poden enfortir-se significativament).
• En entrar en aigües més fredes. Açò no significa necessàriament la mort de la tormenta, pero perdria les seues característiques tropicals. Estes tormentes són ciclons extratropicals.
• En formar-se forma una paret de l'ull exterior (normalment a 80 quilómetros del centre de la tormenta), estrangulant la convecció cap a la paret interior. Este carpiment és normalment temporallevat que es reunixca en alguna atra condició anteriorment exposta. Inclús en acabant de que es diga que un cicló tropical és extratropical o s'ha dissipat, pot tindre encara vent en una força de tormenta tropical (o ocasionalment força d'huracà) i descarregar abundant pluja. Quan un cicló tropical alcança latitut més altes o passa sobre terra pot unir-se en un front fret o desenrollar-se a cicló frontal, cridat també cicló extratropical. En l'oceà Atlàntic, estos ciclons poden ser violents i inclús conservar força d'huracà quan alcancen Europa com Tormentes de Vent Europees.

Malbarat artificial

En les décades de 1960 i 1970, el govern d'Estats Units va intentar debilitar huracans en el seu Proyecte Stormfury per mig del sembrat de tormentes seleccionades en yodur d'argent. Es pensava que el sembrat causaria que l'aigua superenfriada en les bandes de pluja exteriors es congelaren, causant el colapse de la paret interior de l'ull i, aixina, reduir els vents. Els vents del huracà Debbie varen reduir la seua força un 30 per cent, pero varen recuperar la seua força despuix dels dos intents. En un episodi anterior, el desastre va colpejar quan un huracà, a l'est de Jacksonville, Florida, va ser sembrat, canviant sobtadament el seu curs i colpejant en Savannah, Geòrgia. Ya que hi havia molta incertitut sobre el comportament d'estes tormentes, el govern federal no aprovaria les operacions de sembra a menos que els huracans tingueren menys del 10 per cent de possibilitats de fer entrada en terra en 48 hores. El proyecte va ser cancelat en acabant de que es descobrira que els cicles de tongada de l'ull ocorrien de forma natural en els huracans forts, provocant dubtes sobre els resultats dels experiments anteriors. Hui en dia, se sap que el yodur d'argent no té efecte perque la cantitat d'aigua freda en les bandes de pluja d'un cicló tropical és massa baixa.

A lo llarc del temps s'han sugerit atres aproximacions, com gelar l'aigua baix un cicló tropical remolcant icebergs als oceans tropicals; tirant grans cantitats de gèl en l'ull en les fases més primerenques, aixina la calor latent és absorbit pel gèl en l'entrada (base del perímetro de la cèlula tormentosa) en lloc de convertir-se en energia cinètica a grans altures; cobrir l'oceà en una substància que inhibixca l'evaporament; o colpejant el cicló en armes nuclears (en esta última no es va portar a terme perque la radiació seria escampada ràpidament pel globo). Totes estes aproximacions varen sofrir el mateix problema: els ciclons tropicals són massa grans per a que qualsevol d'elles siga pràctica.

No obstant, s'ha sugerit que es pot canviar el curs d'una tormenta durant les primeres fases de la seua formació, tals com usant satèlits per a alterar les condicions migambientals, o, sent més realistes, escampant una capa degradable d'oli sobre l'oceà que evitaria que el vapor d'aigua alimentara a la tormenta.

Monitorisació, observació i recorregut

Vista de posada del sol en les bandes de pluja del Huracà Isidoro, fotografiat a 2220 metros d'altura.

Els ciclons tropicals intensos són un desafiu prou particular per a l'observació. En ser un perillós fenomen oceànic, les estacions meteorològiques rara volta estan disponibles en elloc de la tormenta. Les observacions a nivell de superfície solament es poden realisar si la tormenta passa sobre una illa o se situa en un àrea costera, o si, desafortunadament, troba un barco en el seu camí. Inclús en estos casos, les medicions en temps real solament són possibles en la perifèria del cicló, a on les condicions són menys catastròfiques. No obstant, és possible prendre medicions in situ, en temps real, enviant vols de reconeiximent especialment equipats per a introduir-se en un cicló. En la regió atlàntica, estos vols es realisen per mig dels Caçadors d'huracans del govern d'Estats Units. Els avions usats són el C-130 Hércules i el Orión WP-3D, abdós avions de càrrega equipats en quatre motors turbopropulsados. Estos avions volen directament en el cicló i realisen medicions directes i remotes. L'avió també llança sondes GPS en el cicló. Medixen temperatura, humitat, pressió i especialment, els vents entre el nivell de vol i la superfície de l'oceà. En l'observació d'huracans, ha començat una nova era quan una aerosonda pilotada remotamente va ser llançada a l'interior de la Tormenta Tropical Ophelia al seu pas per la costa este de Virginia durant la temporada d'huracans en l'Atlàntic de 2005. S'ha convertit en una nova forma d'examinar tormentes en baixes latitut, en les que els pilots humans rarament s'atrevixen a internar-se. Els ciclons llunt de terra són monitorizados per satèlits meteorològics que capturen imàgens visibles i infrarrojas des de l'espai, habitualment en intervals de quinze a trenta minuts. Segons s'aproximen a terra, poden observar-se des de superfície en un Radar Doppler. Els radars eixerciten un paper crucial al voltant de l'entrada en terra perque mostra l'intensitat i ubicació de la tormenta minut a minut. Recentment, els investigadors acadèmics han començat a desplegar estacions fortificades per a aguantar vents huracanats. Els dos programes més grans són el Programa de Monitorisació de la Costa de Florida i el Wind Engineering Mobile Instrumented Tower Experiment. Durant l'entrada en terra, la Divisió d'investigació d'huracans de la NOAA compara i verifica les senyes de l'avió de reconeiximent, incloent senyes com la velocitat del vent en l'altura de vol i de les sondes GPS, en les senyes sobre velocitat de vents transmesa en temps real des de les estacions atmosfèriques erigides a lo llarc de la costa (ademés d'atres senyes rellevants per a l'investigació). El Centre Nacional d'Huracans usa les senyes per a evaluar les condicions d'entrada en terra i verificar prediccions.

Classificació

Els ciclons tropicals es classifiquen d'acort a la força dels seus vents, per mig de l'escala d'huracans de Saffir-Simpson. Basant-se en esta escala, els huracans Categoria 1 serien els més dèbils i els Categoria 5 els més forts. Per a medir l'intensitat del vent generalment s'usa l'escala de Beaufort, basada principalment en l'estat de la mar, de les seues ones i la força del vent.

Nomenclatura dels ciclons tropicals

Artícul principal → Llistat de noms dels ciclons tropicals.

Les tormentes que alcancen força tropical reben un nom, per a ajudar a l'hora de formular demandes del segur, ajudar a advertir a la gent de l'arribada d'una tormenta i ademés per a indicar que es tracta de fenomens importants que no deuen ser ignorats. Estos noms es prenen de llistes que varien de regió a regió i són renovades cada pocs anys. Les decisions sobre dites llistes depenen de cada regió, ya siga per comités de l'Organisació Meteorològica Mundial (als que es diu normalment per a discutir molts atres assunts), o les oficines meteorològiques involucrades en la predicció de tormentes. Cada any, els noms de tormentes que hagen segut especialment destructives (si hi ha hagut alguna) són «retirats» i s'elegixen nous noms per a ocupar el seu lloc.

Esquemes de nomenclatura

L'IV Comité d'Huracans de l'Associació Regional de la OMM (Organisació Meteorològica Mundial) selecciona els noms per a les tormentes de les regions atlàntica i Pacífic central i est. En l'Atlàntic, i Pacífic Nort i Est, els noms masculins i femenins s'assignen alternativament en orde alfabètic durant la temporada en curs. El «gènero» de la primera tormenta de l'any també alterna cada any: la primera tormenta d'un any impar rep nom femení, mentres que la primera d'un any parell, masculí. Es preparen en antelació sis llistes de noms i cada una s'utilisa cada sis anys. En l'Atlàntic s'ometen les lletres Q, O, X, I i Z; en el Pacífic solament s'ometen Q i O, aixina el format s'acomoda a 21 o 24 tormentes «nomenades» en una temporada d'huracans. Els noms de les tormentes poden ser retirats despuix de la petició dels països afectats si han causat danys extensius. Els països afectats decidixen llavors un nom de tongada del mateix gènero, i si és possible, de la mateixa ètnia que el nom que es retira. Si hi ha més de 21 tormentes en nom en la temporada atlàntica, o més de 24 en la temporada del Pacífic Est, el restant de tormentes són nomenades usant les lletres del alfabet grec: la vigèsim segona tormenta és cridada «Alfa», la vigèsim tercera, «Beta», i aixina successivament. Va ser necessari durant la temporada de 2005 i la temporada de 2020 quan en abdós ocasions, la llista es va agotar. No hi ha precedent per a una tormenta nomenada en una lletra grega haja causat dany suficient com per a justificar la seua retirada, per lo que es desconeix cóm es manejarà esta situació, en, per eixemple, l'huracà Beta. En la regió del Pacífic Nort Central, els llistats són mantinguts pel Centre d'Huracans del Pacífic Central en Honolu. S'elegixen quatre llistes de noms en hawaiano i s'usen de forma seqüencial sense importar l'any. En el Pacífic Noroest, les llistes de noms són mantingudes pel Comité de Tifons de la WMO. S'usen cinc llistes de noms, en la que cada una de les 14 nacions participants aporta dos noms a cada llista. Els noms s'usen segons l'orde dels països en anglés, secuencialmente, sense importar l'any. Des de 1981, el sistema de numeració ha segut el sistema primari per a identificar ciclons tropicals entre els membres del Comité i encara està en us. Els números internacionals són assignats per l'Agència Meteorològica de Japó en l'orde que es forma una tormenta tropical, mentres que també poden assignar-se atres números diferents depenent de cada comité regional. El tifó Songda de setembre de 2004, va ser denominat internament en el número 18 en Japó, i, no obstant, en China va ser en el 19. Internacionalment, està registrat com el TY Sonda (0418), sent «04» els dos últims dígits de l'any. l'Oficina de Meteorologia Australiana manté tres llistes de noms, una per a cada regió (Oest, Nort i Este). També existixen llistes per a les regions de Fiji i Papúa Nueva Guinea. El servici meteorològic de les illes Seychelles manté una llista per a l'oceà Índic Suroest. Allí, s'usa una llista nova cada any.

Història de la nomenclatura de ciclons tropicals

Durant varis centenars d'anys abans de l'arribada dels europeus a les Índies, els huracans eren nomenats segons la festivitat que se celebrava el dia despuix en el que la tormenta colpejava la regió. La pràctica de donar noms de persones va ser introduïda per Clement Lindley Wragge, un meteoròlec australià a finals del sigle XIX. Usava noms de chiques, els noms dels polítics que li havien ofés o atacat, i nom de l'història i la mitologia.

Durant la Segona Guerra Mundial, els ciclons tropicals solament rebien noms femenins, principalment per a ajudar als pronosticadores, i en cert modo, d'una manera ad hoc. Adicionalment, la novela escrita en 1941 per George R. Stewart Storm va ajudar a popularisar el concepte de donar noms als ciclons tropicals.

De 1950 a 1953, es varen usar noms del Alfabet fonètic aeronàutic. La convenció moderna va aparéixer com a resposta a la necessitat de realisar comunicacions que no anaren ambigües entre barcos i avions. En aumentar el tràfic de transports i les observacions meteorològiques millorar en número i calitat, varis tifons, huracans o ciclons podien ser monitorizados al mateix temps. Per a ajudar en la seua identificació, a principis de 1953 la pràctica de nomenar sistemàticament tormentes tropicals i huracans va ser iniciada pel Centre Nacional d'Huracans d'Estats Units. Les nomenclatures ara són mantingudes per l'Organisació Meteorològica Mundial. Per a seguir en la costum del idioma anglés de referir-se a objectes inanimados com a pot, trens, etc., usant el pronom femení «ella», els noms usats eren exclusivament femenins. La primera tormenta de l'any era assignada en la lletra «A», la segona en la lletra «B», etc. No obstant, ya que les tormentes tropicals i els huracans són bàsicament destructius, algunes persones varen considerar esta pràctica com sexiste. l'Organisació Meteorològica Mundial va respondre a estes preocupacions en 1979 en l'introducció de noms masculins en la nomenclatura. També eixe mateix any es va iniciar la pràctica de preparar llistes de noms abans de l'inici de la temporada. Els noms són usualment d'orige anglés, francés o espanyol en la regió atlàntica, ya que estos tres idiomes són els predominants en la regió a on les tormentes es formen habitualment. En l'hemisferi sur, els noms masculins varen fer la seua entrada en 1975.

Renombramiento dels ciclons tropicals

En molts casos, un cicló tropical reté el seu nom durant tota la seua vida. No obstant, pot ser renombrado en vàries ocasions.

• Quan una tormenta tropical entra a l'oceà Índic Suroest des de l'est. En l'oceà Índic Suroest, Météo-France dona en Reunió un nom a la tormenta tropical una volta que haja superat els 90° I des de l'est, inclús, encara que ya haja segut nomenada. En este cas, el Centre d'Alertes sobre tifons (JTWC) posarà dos noms junts separats per un guion. Alguns eixemples inclouen al Cicló Adeline-Juliet a principis de 2005 i Cicló Bertie-Alvin a finals del mateix any.
• Quan una tormenta tropical creuava des de l'Atlàntic al Pacífic, o viceversa, abans de 2001.

• • Era la norma del Centre Nacional d'Huracans (NHC) el renombrar una tormenta tropical que creuara des de l'Atlàntic al Pacífic, o viceversa. Els eixemples inclouen al huracà Cessar-Douglas en 1996 i l'huracà Joan-Miriam en 1988.

• • En 2001, quan Iris va aplegar a América Central, el NHC va mencionar que retindria el seu nom si es regenerava en el Pacífic. No obstant, la depressió tropical desenrollada dels restants d'Iris va ser cridada Quinze-I. Posteriorment, la depressió es va convertir en la Tormenta Tropical Manuel. El NHC va explicar que Iris s'havia dissipat com a cicló tropical abans d'entrar en la regió este del Pacífic Nort.
  • En 2003, quan Larry va aplegar a Mèxic, el NHC va intentar clarificar l'assunt: «Si Larry permaneix com a cicló tropical durant el seu pas sobre Mèxic, retindrà el seu nom. No obstant, se li donarà un nou nom si la circulació en superfície es dissipa i es regenera en el Pacífic».

• • Quan un cicló creua de l'Atlàntic al Pacífic i viceversa, encara conserva el seu nom. Un eixemple és l'huracà Bonnie (temporada d'huracans de l'Atlàntic 2022) que va permanéixer com a tormenta tropical en el Carib i en creuar al Pacífic es va convertir en huracà Categoria 3.
  • Quan els restants d'un cicló tropical es desenrollen de nou, el sistema regenerat serà tractat com un nou cicló tropical si hi ha incertitut de continuació, inclús, encara que el sistema original puga contribuir a la formació del nou sistema. Alguns eixemples són la Depressió Tropical 10-Depressió Tropical 12 (que es va convertir en l'huracà Katrina) de 2005 i els remanentes del huracà Agatha, (que es va convertir en la tormenta tropical Alex) de 2022.
• Errors humans:

• • A voltes pot haver errors humans que conduïxquen al renombramiento d'un cicló tropical. Açò és més provable si el sistema està pobremente organisat o si passa de l'àrea de responsabilitat d'un pronosticador a un atre. Alguns eixemples inclouen Tormenta Tropical Ken-la en 1989 i la Tormenta Tropical Upana Chanchu en 2000.

Efectes

Gràfica de les causes de les morts provocades pels ciclons tropicals en els Estats Units entre 1970-1999.

Un cicló tropical madur pot expulsar calor a raó de fins a 6x10¹⁴ vats. Els ciclons tropicals en la mar oberta causen grans ones, pluges torrencials i forts vents, trencant la navegació internacional i, en ocasions, afonant barcos. No obstant, els efectes més devastadors d'un cicló tropical ocorren quan creuen les llínees costeres, fent entrada en terra. Un cicló tropical movent-se sobre terra pot fer mal directe de quatre maneres:

• Forts vents - El vent de força d'huracà pot danyar o destruir vehículs, edificis, ponts, etc. També pot convertir desperdicis en proyectils voladores, fent l'exterior molt més perillós.
• Marejada ciclònica - Els ciclons tropicals causen un aument en el nivell de la mar, que pot inundar comunitats costeres. Est és el pijor efecte, ya que històricament els ciclons es cobren un 80 % de les seues víctimes quan colpegen en les costes per primera volta.

• Plujas torrencials - L'activitat tormentosa en un cicló tropical pot causar intenses precipitacions. Els rius i corrents es desborden, no es pot circular en carretera i poden ocórrer esmonyides de terra. Les àrees en terra poden ser particularment vulnerables a inundacions d'aigua dolça, si els residents no es preparen adequadament. la Climatologia de Precipitacions de Cicló Tropical mostra alguns récorts coneguts, país per país.

• Activitat de tornados - L'àmplia rotació d'un huracà crea tornats freqüentment. Els tornados també poden ser producte de mesovórtices en la paret de l'ull que persistixquen fins a l'entrada en terra. Encara que estos tornados no són tan forts com els no tropicals, poden causar trements danys igualment.

Les conseqüències del huracà Katrina en Gulfport, Mississipi. Katrina va ser el cicló més costós en l'història d'Estats Units pel poc interés del govern en la seua previsió i en la difusió de l'alerta.

Freqüentment, els efectes secundaris d'un cicló tropical són igualment amoladors. Estos inclouen:

• Malties - L'ambient humit despuix del pas d'un cicló tropical, combinat en la destrucció d'instalacions sanitàries i un clima tropical humit pot induir epidèmies que se seguixen cobrant vides temps en acabant de que la tormenta haja passat. Una de les lesions més comunes post-huracà és chafar un tacha en les enrunes causades per la tormenta, que conduïxen al risc de contraure el tétanos o una atra infecció. Les infeccions de corts i contusions poden amplificar-se notablement vadeando aigües residuals contaminades. Les grans superfícies cobertes d'aigua per una inundació també contribuïxen a contraure malties transportades per mosquits. Aixina mateix, l'ambient humit contribuïx a la proliferació de bactèrias patógenas i virus, causants de diverses malties infecte-contagioses.
• Corts d'energia - Els ciclons tropicals normalment deixen a decenes o centenars de mils de persones (ocasionalment millons si l'àrea urbana afectada és molt gran) sense energia elèctrica, impedint comunicacions vitals i obstaculisant els treballs de rescat.

• Dificultats de transport - Els ciclons tropicals poden destruir freqüentment ponts clau, passos superiors, i carreteres, complicant les tasques de transportar menjar, aigua potable i medicines a les àrees que ho necessiten.

Efectes beneficiosos dels ciclons tropicals

Encara que els ciclons poden causar una gran cantitat de pèrdues humanes i materials, poden ser determinants en els règims de precipitació dels llocs en els que impacten, i dur pluges molt necessàries a zones que d'un atre modo serien desérticas. Els huracans que es formen en el Pacífic Nort este, habitualment aporten humitat a la regió surest d'Estats Units i parts de Mèxic. Japó rep més de la mitat de les seues precipitacions anuals directament dels tifons. l'huracà Camille va evitar condicions de sequia i va terminar en el dèficit d'aigua en gran part del seu recorregut.

Adicionalment, la destrucció causada per Camille en la costa del Golf va estimular el redesarrollo, incrementant sensiblement el valor de la propietat local. Per un atre costat, el personal oficial encarregat de respondre en situacions de catàstrofe, asseguren que el redesarrollo motiva a la gent a no viure en llocs que són clarament perilloses en futures tormentes. l'huracà Katrina és l'eixemple més obvi, ya que va devastar la regió que havia segut revitalisada per Camile. Per supost, molts residents i negociantes han relocalizado els seus negocis terra adins, llunt de l'amenaça de futurs huracans. Els huracans també ajuden a mantindre el balanç global de calor, desplaçant calor i aire humit tropical a les latitut miges i regions polars. James Lovelock també ha realisat l'hipòtesis per la que, aumentant els nutrients de la flora marina als nivells de més propencs a la superfície de l'oceà, incrementarien també l'activitat biològica en àrees a on la vida seria difícil per la pèrdua de nutrients segons la profunditat del oceà. En la mar, els ciclons tropicals poden regirar l'aigua, deixant una estela fresca al seu pas, lo que provoca que la regió siga menys favorable per a un subsecuente cicló tropical. En rares ocasions, els ciclons tropicals poden fer lo contrari. En 2005, l'huracà Dennis va arrastrar aigua càlida al seu pas, contribuint a la formació del huracà Emily, sent aixina el primer precedent de formació d'un huracà que posteriorment alcançaria Categoria 5.

Tendència en l'activitat ciclònica a llarc determini

Si ben el número de tormentes en l'Atlàntic ha aumentat des de 1995, no sembla haver senyals d'una tendència a aumentar en el còmput global; el número anual per a tot lo món, se situa en uns 90 ciclons tropicals.

Les tormentes atlàntiques, s'estan tornant més destructives a nivell financer, ya que, cinc de les dèu tormentes més «cares» en Estats Units han ocorregut des de 1990. Açò pot atribuir-se, en gran part, al número de persones residents en àrees costeres susceptibles, i al desenroll massiu experimentat en la regió des de l'última onada violenta d'activitat en la década dels 60. Freqüentment, en part per les amenaces d'huracans, moltes regions costeres tenien una població escassa en els ports més importants, fins a l'arribada de l'automòvil de classe turista, per lo tant, les porcions més dures de tormentes colpejant la costa eren freqüentment desmesurades. Els efectes combinats de la destrucció de barcos i les entrades en terra llunt de núcleus urbans llimitaven severament el número d'huracans intensos en el registre oficial abans de l'era de l'avió de reconeiximent i la meteorologia per satèlit. Encara que el registre mostra un aument distint en el número i força d'huracans intensos, per lo que els experts analisen les senyes anteriors sense prendre'ls com a certea. El número i força d'huracans en l'Atlàntic pot experimentar un cicle de 50 a 70 anys. Encara que és més comú des de 1995, entre 1970 i 1994 varen ocórrer algunes temporades l'activitat de les quals va ser superior a la mija. Els huracans més destructius varen colpejar de forma freqüent entre 1926-60, incloent molts major hurricanes en Nova Anglaterra. En 1933 es va registrar un récort de 21 tormentes tropicals, que solament ha segut superat per la temporada de 2005. En les temporades de 1900 a 1925, la formació d'huracans tropicals va ser prou infreqüent; no obstant, moltes tormentes intenses es varen formar entre 1870-1899. Durant la temporada de 1887, es varen formar 19 tormentes tropicals, de les quals 4 varen ocórrer despuix de l'1 de novembre i 11 es varen convertir en huracans. Entre els anys 1840 a 1860 de nou es varen formar pocs, pero molts varen colpejar les costes a principis de 1800, incloent una tormenta en 1821 que va entrar directament en Nova York, i de la qual, alguns experts meteoròlecs, asseguren va poder tractar-se d'un huracà de categoria 4. Estes temporades d'huracans inusualment actives, lliteralment varen devorar la cobertura dels satèlits en la regió atlàntica, lo que permet als pronosticadores vore tots els ciclons tropicals. Ans que l'era dels satèlits escomençara en 1961, les tormentes o huracans tropicals solament podien ser detectades si un barco es trobava en eixos fenomens de forma directa. El registre oficial, per lo tant, segurament carix de moltes tormentes en les que cap barco va experimentar vents de galerna o huracanats, o be no les varen reconéixer com a tormentes tropicals (provablement sent comparats a un cicló extra tropical a altes latitut, una ona tropical o una breu ramassada), i en tornar al port, no eren reportats.

Ciclons tropicals i canvi climàtic

El Sext Informe d'Evaluació del IPCC resumix les últimes troballes científiques sobre l'impacte del canvi climàtic en els ciclons tropicals. Segons l'informe, ara comprenem millor que abans l'impacte del canvi climàtic en les tormentes tropicals. És provable que les grans tormentes tropicals s'hagen tornat més freqüents en els últims 40 anys. Podem afirmar en un alt grau de confiança que el canvi climàtic aumenta les precipitacions durant els ciclons tropicals. Podem afirmar en un alt grau de confiança que un calfament d'1,5 graus conduïx a "un aument de la proporció i de la velocitat màxima dels vents dels ciclons tropicals intensos". Podem afirmar en un grau de confiança mig que els efectes regionals d'un major calfament inclouen ciclons tropicals i/o tormentes extratropicals més intensos.

El canvi climàtic pot afectar als ciclons tropicals de diverses maneres: una intensificació de les precipitacions i la velocitat del vent, una disminució de la freqüència general, un aument de la freqüència de tormentes molt intenses i una extensió cap als pols de la zona en la que els ciclons alcancen la seua màxima intensitat són algunes de les possibles conseqüències del canvi climàtic induït pel ser humà. Els ciclons tropicals utilisen l'aire càlit i humit com a combustible. A mida que el canvi climàtic calfa la temperatura dels oceans, hi ha potencialment més combustible disponible.

Ciclons notables

Huracans en l'Atlàntic més costosos

Posició	Huracà	Temporada	Morts	Cost (2009 USD)
1	Katrina	2005	2541	$89 600 millons
2	Sandy	2012	287	$50 000 millons
3	Andrew	1992	65	$40 700 millons
4	Ike	2008	229	$32 000 millons
5	Wilma	2005	62	$29 100 millons

Els ciclons tropicals que causen destrucció massiva són, afortunadament, rars, pero quan succeïxen poden causar dany en un ranc de mils de millons de dólars i destrossar o acabar en mils de vides. el cicló Bhola, el més mortífero registrat, va colpejar la zona altament poblada del Delta del Ganges en el Pakistan Oriental (ara Bangladés) el 13 de novembre de 1970, com un cicló tropical de categoria 3. S'estima que va acabar en la vida de 500 000 persones. La regió de l'Índic Nort ha segut històricament la més mortífera, en vàries tormentes des de 1900 provocant més de 100 000 morts, totes en Bangladés.

En la regió atlàntica, a lo manco tres tormentes han matat a més de 10 000 persones. l'huracà Mitch durant la Temporada d'huracans en l'Atlàntic de 1998 va provocar severes inundacions i esmonyides de fanc en Hondures, matant a 18 000 persones i canviant tant l'aspecte del terreny que va caldre realisar nous mapes del país. l'Huracà de Galveston de 1900, que va fer entrada en terra en Galveston (Texas), en una estimació de categoria 4, i sense cap avís previ, va acabar en la vida de 8000 a 12 000 persones, va canviar definitivament la ciutat, que mai va tornar a ser lo que havia segut abans, i seguix sent el desastre natural més mortífero en l'història d'Estats Units. La tormenta més mortífera registrada en l'Atlàntic va ser el Gran Huracà de 1780, que va matar a 22 000 persones en les Antilles.

Els tamanys relatius del Tifó Tip, el Cicló Tropical Tracy i els Estats Units.

La tormenta més intensa registrada va ser el tifó Tip en el Pacífic Nordest en 1979, que va alcançar una pressió mínima de tan sol 870 mbar i vents màxims sostinguts de 305 km/h. Es va debilitar abans de colpejar en Japó. Tip no té en exclusiva el récort de vents més ràpits registrats en un cicló; l'Huracà Wilma ho ostenta en velocitats de 320 km/h, durant la temporada de 2005 en l'oceà Atlàntic. Encara que les velocitats registrades no es consideren totalment certes, ya que els equips solen terminar destruïts en condicions tan extremes, l'huracà Camille va ser l'única tormenta que va entrar en terra en tal intensitat, convertint-la, en 305 km/h com a velocitat de vents sostinguts i raches de fins a 335 km/h, el cicló tropical més fort en fer entrada en terra. En comparació, estes velocitats poden trobar-se en el centre d'un tornado intens, pero Camille, com tots els ciclons tropicals, va anar molt més llarga que qualsevol dels tornados més duradors. el tifó Nancy en 1961 tenia un récort en vents de fins a 345 km/h, pero investigacions recents indiquen que les velocitats medides entre 1940 i 1960 eren més elevades de lo que en realitat devien ser, i per tant no es considera la tormenta en vents més potents registrats. De forma similar, una racha de vent medida a nivell de superfície, causada pel tifó Paka en Guam en una intensitat de 380 km/h, que havia segut confirmada, i haguera segut la racha de vent no tornádica més fort registrada en la superfície de la Terra, va tindre que ser rebujada, ya que l'anemómetro va ser danyat per la tormenta.

• Tip és també el cicló més gran registrat, en una circulació de vents de força tropical en un camp de 1100 km de ràdio. El tamany mig d'un cicló tropical és de «sol» 500 km. La tormenta més chicoteta registrada va ser la Tormenta tropical Marque en 2008, en tan sol 19 km de radi, que va tocar terra prop de Veracruz en Mèxic.

l'huracà Iniki en 1992 va ser la tormenta més poderosa que va colpejar Hawái en els registres històrics, entrant en Kauai com a huracà de categoria 4, matant a sis persones i causant tres mil millons de dólars en danys. Atres huracans destructius en el Pacífic són l'huracà Pauline i l'huracà Kenna.

El primer huracà registrat en l'Atlàntic Sur, el Cicló Catarina de 2004.

El 26 de març de 2004, el Cicló Catarina es va convertir en el primer huracà de l'Atlàntic Sur. Atres ciclons anteriors en eixa mateixa regió, en 1991 i 2004 varen alcançar solament força de tormenta tropical. És altament possible que abans de 1960 es formaren ciclons tropicals allí, pero no varen ser observats fins al començ de l'era dels satèlits atmosfèrics en aquell any. Un cicló tropical no necessita ser especialment fort per a causar un dany difícil d'oblidar. la Tormenta Tropical Thelma, en novembre de 1991, va matar a mils de persones en Filipines i mai va aplegar a ser tifó; el dany de Thelma es va deure principalment a les inundacions i no als vents o marejada ciclònica. En 1982 la depressió tropical sense nom, que posteriorment es convertiria en l'huracà Paul, va causar la mort d'unes 1000 persones en América Central per l'efecte de les seues pluges torrencials. El 29 d'agost de 2005 l'huracà Katrina va fer entrada en terra en Luisiana i Mississipi. El Centre Nacional d'Huracans d'EE. UU., en la seua revisió d'agost de la temporada de tormentes tropicals, va assegurar que Katrina era, provablement, el pijor desastre natural en l'història del país. Actualment se li assignen 1604 morts, principalment de les inundacions i conseqüències en Nova Orleans, Luisiana. També s'estima que va causar danys per un valor de 75 000 millons de dólars. Abans del Katrina, el sistema més costós en térmens monetaris va ser l'huracà Andrew en 1992 que va causar unes pèrdues estimades de 39 mil millons pels danys ocasionats en Florida.

El 23 d'octubre de 2015 en l'Oceà Pacífic, prop de la costa pacífica de Mèxic, l'huracà Patricia va alcançar el récort de vents sostinguts, alcançant la velocitat de 325 km/h i raches de fins a 400 km/h.

El 13 d'agost de 2017, el Centre Nacional d'Huracans (NHC) va escomençar a supervisar una ona tropical en la costa occidental d'Àfrica, la mateixa va ser cobrant força fins a alcançar la categoria 4 i despuix del seu pas pel Carib va escomençar a debilitar-se; cap al 25 d'agost en entrar a territori d'Estats Units com havia pronosticat el Centre Nacional d'Huracans, l'huracà Harvey va tocar terra en la costa de Texas en una força de categoria 4 en l'escala d'huracans de Saffir-Simpson; el més violent dels últims dotze anys que ha provocat intenses precipitacions i vents de més de 200 km/h, i ha deixat perdudes estimades —incloent danys materials, salaris perduts i negocis interromputs— al voltant dels 75 000 millons de dólars, no obstant, un càlcul de la firma de pronòstics meteorològics AccuWeather diu que el total de pèrdues ocasionades per Harvey podria aplegar a 160 000 millons de dólars, lo que sobrepassaria els 118 000 millons que s'estima es varen perdre per l'huracà Katrina. [1]

Terminologia regional de tormentes

Ull del Tifó Odesa, oceà Pacífic, agost de 1985.

Els térmens usats en els reportes meteorològics per a ciclons tropicals que tenen vents en superfície iguals o superiors a 64 nucs o 32 m/s varien segons la regió:

• Huracà. Regió Atlàntica i oceà Pacífic Nort a l'est de la llínea internacional de canvi de data.
• Tifó. Pacífic Noroest, a l'oest de la llínea de canvi de data.
• Cicló tropical sever. Pacífic Suroest, a l'oest dels 160° I i l'oceà Índic Surest, a l'est dels 90° I.
• Tormenta ciclònica severa. Oceà Índic Nort.
• Cicló tropical. Oceà Índic Surest i el Pacífic sur a l'est dels 160° I.
• Cicló (extraoficialment). Oceà Atlàntic Sur. Hi ha molts atres noms per als ciclons tropicals, incloent bagyo, baguió o baguio en Filipines, Willy-willy en el noroest d'Austràlia i Taíno en Haití.

Orige dels térmens per a tormentes

La paraula tifó té dos possibles orígens:

• Del chinenc 大風 (daaih fūng (cantonés); dà fēng (mandarí)) que significa «gran vent». (El terme chinenc 颱風 táifēng, i 台風 taifu en japonés, tenen un orige independent, trazable de vàries formes cap a 風颱, 風篩 o 風癡 hongthai, remontant-se a les dinasties Song 宋 (960-1278) i Yuan 元(1260-1341). El primer registre del caràcter 颱 va aparéixer en l'edició de 1685 del Sumari de Taiwan 臺灣記略).
• Del urdu, persa o àrap ţūfān (طوفان) < grec tuphōn (Τυφών). El terme portugués tufão també està relacionat en tifó. La paraula huracà és una veu taína que prové del nom de la deïtat de les tormentes. Erròneament, alguns argumenten que esta veu va ser incorporada de la llengua maya. No obstant, es deu recordar que els espanyols varen viure 30 anys en L'Espanyola abans d'aplegar a Mèxic, i que durant este temps es varen registrar varis huracans, destacant-se els de juny de 1494, el del 3 d'agost de 1508, i un atre del 10 de juliol de 1509.

La paraula cicló va ser falcada pel capità Henry Piddington, qui l'usava per a referir-se a una tormenta que va fer añicos un carguero en Illa Maurici en febrer de 1845.

Atres sistemes tormentosos relacionats

Tormenta subtropical Gustav en 2002.

Ademés dels ciclons tropicals, en la naturalea hi ha atres dos classes de ciclons. Estos tipos de ciclons, coneguts com ciclons extratropicals i ciclons subtropicals, poden ser etapes per les que un cicló tropical passa durant la seua formació o malbarat.

Un cicló extratropical és una tormenta que obté la seua energia de la diferència de temperatures en horisontal, lo que és típic en latitut més altes. Un cicló tropical pot convertir-se en extratropical segons es mou cap a latitut més altes i la seua font d'energia canvia de la calor lliberada per la condensació a les diferències de temperatura entre masses d'aire; ademés, encara que no és molt freqüent, un cicló extratropical pot transformar-se en una tormenta subtropical, i d'ahí en un cicló tropical, com va ocórrer en el cas del huracà Sandy. Des de l'espai s'observa que les tormentes extratropicals tenen un patró de núvols en forma de menge molt característic. Els ciclons extratropicals també poden ser perillosos quan els seus centres de baixes pressions produïxen forts vents i mar alta.

Un cicló subtropical és un sistema atmosfèric que té certes característiques d'un cicló tropical i unes atres d'un cicló extratropical. Els ciclons subtropicals poden aparéixer en una àmplia banda de latituts, des de la llínea equatorial al paral 50°. Encara que les tormentes subtropicals rara volta atrauen vents de força huracanada, poden tornar-se tropicals segons el seu núcleu es calfa. Des d'un punt de vista operacional, no es considera que un cicló tropical puga convertir-se en subtropical durant la seua transició extratropical.

Ciclons tropicals en la cultura popular

Artícul principal → Ciclons tropicals en la cultura popular.

En la cultura popular, els ciclons tropicals han aparegut en numerosos mijos, com en el cine, la lliteratura, la televisió, la música o els videojocs. S'han usat ciclons tropicals ficticis o basats en fets reals.

Es creu que la novela de George R. Stewart, Tormenta, publicada en 1941, ha tingut influència a l'hora de donar noms femenins als ciclons tropicals del oceà Pacífic. Un atre eixemple és l'huracà de la película La tormenta perfecta, que descriu l'afonament del peixquer Andrea Gail a causa de la Tempestat del Noreste d'Halloween de 1991.

També han aparegut huracans en capítuls de séries televisives com Els Simpson, Invasió, Pare de família, Seinfeld, CSI: Miami i Dawson's Creek.

La película de 2004, The Day After Tomorrow inclou vàries mencions a ciclons tropicals.

La novela Els fills de la Deesa Huracà, (Grijalbo-Random House 2019), de l'escritora Daína Chaviano, utilisa l'existència climàtica i mitològica d'este fenomen com a fil conductor d'un argument a on l'huracà devé presència simbòlica i alegórica del caos social i polític que ha assotat a un país des dels seus orígens.

Vore també

• Inundació
• Huracà Sandy
• Meteorologia
• Meteorologia extrema
• Tsunami
• Proyecte de reanálisis d'huracans atlàntics
• Ràdio de vents màxims

Bibliografia

• Whipple, A. (1982, 1984). Storm, Clave Life Books. ISBN 0-8094-4312-0.
• Christopherson (1992). Geosystems An Introduction to Physical Geography, Nova York: Macmillan Publishing Company, pp. [2]-224. ISBN 0-02-322443-6.
• Sánchez-González, D. (2011). Perillositat i exposició als ciclons tropicals en ciutats del Golf de Mèxic: El cas de Tampico. Revista de Geografia Nort Gran, N.º 50, pp. 151-170. ISSN 0718-3402. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022011000300009.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Depressió tropical.

Centres meteorològics regionals especialisats

• Nacional d'Huracans (EE. UU.).
• d'Huracans del Pacífic Central. [3] archivat en Wayback Machine.
• Japonesa de Meteorologia.
• Meteorològic de l'Índia.
• - Reunió.
• Servici Meteorològic de Fiji.
• Nova Zelanda.
• Oficina Australiana de Meteorologia.
• Centre Canadenc d'Huracans.

Tormentes passades

• Sumari anual de tormentes tropicals en el món.
• Hurricane Hut - Informació sobre totes les tormentes des de 1950.
• historical and contemporary hurricane track data.
• United States Tropical Cyclone Rainfall Climatology - Uns 20 anys d'històries de ciclons tropicals en émfasis en la preciptiación total de la tormenta, en color, fins a la data present. Dividit per any, regió, i punt d'entrada en terra.
• Base de senyes internacional de desastres.

Varis

• 8: Ciclons tropicals COMET, llibre de text en llínea Introducció a la meteorologia tropical, 2a ed. (en espanyol).
• de la comunitat, 2a Edició (en espanyol)
• Hurricane Web Page. [4] archivat en Wayback Machine.
• [5]
• Hurricane Hut. [6] archivat en Wayback Machine.
• d'Huracans i Tormentes per als Oceans Atlàntic i Pacífic.
• Yucatán.
• [7] Informació sobre huracans i tormentes en Puerto Rico.
• [8] Colecció de webcams per a huracans.
• [9] - Últimes notícies des de la ret WN.
• Hurricane Talk and Information Archive.
• Huracans i canvi climàtic.
• d'Huracans del Carib.
• Tropical Storm Risk.