Anar al contingut

Ona tropical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tropical waves.jpg
Ona tropical

Una ona tropical o ona de l'Est en el oceà Atlàntic és un tipo de vaguada, és dir, un àrea allargada de relativa baixa pressió orientada de nort a sur. Es mou d'est a oest a través dels tròpics causant àrees de núvols i tormentas que s'observen per lo general darrere del eix de l'ona. Les ones tropicals són transportades cap a l'oest pels vents alisios, que bufen paralels als tròpics, i poden conduir a la formació de ciclons tropicals en les conques de l'oceà Atlàntic nort i del Pacífic nororiental.

Característiques

[editar | editar còdic]

Una ona tropical normalment seguix una zona d'aire descendent, intensament sec, que bufa des del noreste. Despuix del pas de la llínea de vaguada, el vent vira cap al surest, la humitat aumenta abruptament i l'atmòsfera es desestabilisa. Açò produïx pluges i tormentes elèctriques generalisades, a voltes severes. A mida que l'ona es mou cap a l'oest, les pluges disminuïxen gradualment.

En el Atlàntic pot donar-se una excepció a l'associació de la convecció. A voltes, una onada d'aire sec cridada capa d'aire sahariana (SAL, per les seues sigles en anglés) seguix a una ona tropical, deixant cels rebujats, ya que la convecció es veu llimitada per l'inversió de la capa seca. Ademés, la pols que es troba en la SAL reflectix la llum solar, gelant l'aire que es troba davall.

Oceà Atlàntic

[editar | editar còdic]
Archiu:Tropical waves es.jpg
Formació d'una ona tropical.

Les ones tropicals de la conca atlàntica es desenrollen a partir de destorbament que deriven fòra del continent africà cap a l'oceà Atlàntic. Estes són generades o potenciades per la corrent en chorrada de l'est. La circulació horària del gran anticiclón transoceànic de les Azores, centrat en els voltants de les illes homònimes, impulsa ones que es mouen des de l'Est des de les àrees costeres del nort d'Àfrica cap a Amèrica del Nort.

Aproximadament el 60% dels ciclons tropicals s'originen a partir d'ones tropicals, mentres que prop del 85% dels huracans de l'Atlàntic més intensos (de categoria 3 i més, en la escala d'huracans de Saffir-Simpson) es desenrollen a partir d'ones tropicals.[1][2] Els ciclons tropicals poden a voltes degenerar novament en una ona tropical. Per lo general, açò ocorre per la presència d'una forta cizalladura d'altura. Si esta disminuïx, la tormenta pot tornar a desenrollar-se.

Si una ona tropical es mou veloçment, pot tindre vents intensos semblances als d'una tormenta tropical. No obstant, no li la considerarà com a tal a menos que presente una circulació tancada. Un eixemple d'això va ser l'huracà Claudette en 2003, a on l'ona originària va alcançar vents de 72 km/h (45 mph) abans de desenrollar la seua circulació.

Mentres que uns atres es desenrollen en el Carib i poden dissipar-se en un periodo curt de temps. No obstant, el Centre Nacional d'Huracans (NHC) realisa monitoreos constants en esta zona que poden desenrollar una ciclogénesis tropical.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Atlantic Oceanographic and Meteorological Laboratory, Hurricane Research Division. «Frequently Asked Questions: What is an easterly wave?». NOAA. Consultat el 25 de juliol de 2006.
  2. Monthly Weather Review.123(3)
    887–896.doi:10.1175/1520-0493(1995)123<0887:ATSO>2.0.CO;2.Consultat el 25 de juliol de 2006.