Proyecte Stormfury
El Proyecte Stormfury va ser un intent de debilitar els ciclons tropicals llançant avions contra ells i sembrant-los de yodur d'argent. El proyecte va ser dirigit pel Govern dels Estats Units de 1962 a 1983. L'hipòtesis era que el yodur d'argent congelaria l'aigua sobreenfriada de la tormenta, alterant l'estructura interna del huracà, lo que va permetre sembrar varis huracans atlàntics. No obstant, més vesprada es va demostrar que esta hipòtesis era incorrecta. Es va determinar que la majoria dels huracans no contenen suficient aigua superenfriada per a que la sembra de núvols siga eficaç. Ademés, els investigadors varen descobrir que els huracans no sembrats sofrixen a sovint els mateixos canvis estructurals que s'esperaven dels huracans sembrats. Esta troballa va posar en dubte els èxits de Stormfury, ya que els canvis registrats tenien ara una explicació natural.
L'últim vol experimental es va realisar en 1971, per la falta de tormentes candidates i a un canvi en la flota de la NOAA. El proyecte Stormfury es va cancelar oficialment més d'una década despuix de l'últim experiment de modificació. Encara que el proyecte no va conseguir el seu objectiu de reduir la destructividad dels huracans, les seues senyes d'observació i l'investigació del cicle de vida de les tormentes varen ajudar a millorar la capacitat dels meteoròlecs per a predir el moviment i l'intensitat dels huracans.
Hipòtesis
Vincent Schaefer i Irving Langmuir varen ser els primers en intentar-ho. Despuix de ser testic de la creació artificial de cristals de gèl, Langmuir es va convertir en un entusiasta partidari de la modificació del clima.[1] Schaefer va descobrir que quan tirava gèl sec picat a un núvol, es produïen precipitacions en forma de neu.[2]
Pel que fa als huracans, es va plantejar l'hipòtesis de que en sembrar la zona al voltant de la paret ocular en yodur d'argent, es lliberaria calor latent. Açò favoriria la formació d'una nova paret ocular. Com esta nova paret ocular era major que l'anterior, els vents del cicló tropical serien més dèbils per la reducció del gradient de pressió.[3] Inclús una chicoteta reducció de la velocitat dels vents d'un huracà seria beneficiosa: ya que el potencial de dany d'un huracà aumenta en el quadrat de la velocitat del vent,[4] una llaugera disminució de la velocitat del vent tindria una gran reducció de la destructividad.[4]
Gràcies als esforços de Langmuir i a les investigacions de Schaefer en General Electric, el concepte d'utilisar la sembra de núvols per a debilitar els huracans va cobrar força. De fet, Schaefer havia provocat una gran tormenta de neu el 20 de decembre de 1946 sembrant un núvol,[2] lo que va fer que GE abandonara el proyecte per motius llegals. Schaefer i Langmuir varen ajudar a l'eixèrcit nortamericà com a assessors del Proyecte Cirrus, el primer gran estudi sobre la físic dels núvols i la modificació del temps. El seu objectiu més important era intentar debilitar els huracans.[2]
Proyecte Cirrus
El Proyecte Cirrus va ser el primer intent de modificar un huracà. Va ser una colaboració de la General Electric Corporation, el Cos de Senyals de l'Eixèrcit de EE. UU., l'Oficina d'Investigació Naval i les Forces Aérees de EE. UU.[1] Despuix de varis preparatius i l'escepticisme inicial dels científics governamentals,[5] el primer intent de modificar un huracà va començar el 13 d'octubre de 1947 en l'huracà Cape Sabre que es dirigia d'oest a est i mar adins.[2]
Els dos B-17 del proyecte i un B-29 del 53º grup de Reconeiximent Meteorològic varen ser enviats des de MacDill Field, Florida, per a interceptar l'huracà.[6] El B-17 de sembra va volar a lo llarc de les bandes de pluja de l'huracà, i va deixar caure casi 180 lliures (82 quilograms) de gèl sec triturado en els núvols.[1] La tripulació va informar de «Pronunciada modificació de la coberta de núvols sembrats».[2] No se sap si es va deure a la sembra. A continuació, l'huracà va canviar de direcció i va tocar terra prop de Savannah, Geòrgia. El públic va culpar a la sembra, i Irving Langmuir va afirmar que el canvi de direcció havia segut causat per l'intervenció humana.[5] Cirrus va ser cancelat[2] i es va amenaçar en demandes judicials. Només el fet de que un sistema de 1906 haguera seguit una trayectòria similar, aixina com les proves que demostraven que la tormenta ya havia escomençat a girar quan es va iniciar la sembra, varen posar fi al litigi.[2] Este desastre va fer retrocedir onze anys la causa dels huracans sembrats.
Al principi es va negar oficialment la sembra i varen passar anys ans que el govern ho admetera. Segons l'edició del 12 de setembre de 1965 del Fort Lauderdale News and Sun-Sentinel, en 1947 un huracà «es va tornar loco» i «dotze anys despuix es va admetre que la tormenta havia segut de fet sembrada».[7]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Internet Archive, Pete (2000). Inside the hurricane : face to face with nature's deadliest storms, New York : Henry Holt. ISBN 978-0-8050-6574-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Internet Archive, A. B. C. (Addison Beecher Colvin); Clave-Life Books, {{{nom2}}} (1982). Storm, Alexandria, Va. : Clave-Life Books. ISBN 978-0-8094-4312-3.
- ↑ «"What causes each hurricane to have a different maximum wind speed for a given minimum siga-level pressure?"».ropical Cyclone Faq Subject D9. Hurricane Research Division..
- ↑ 4,0 4,1 «"How does the damage that hurricanes cause increase as a function of wind speed?"».Tropical Cyclone FAQ Subject D5. Hurricane Research Division.
- ↑ 5,0 5,1 «"Project STORMFURY: A Scientific Chronicle 1962–1983"».Bulletin of the American Meteorological Society. 66 (5). American Meteorological Society Volume 66, Number 5: 505–514.doi:10.1175/1520-0477(1985)066<0505:PSASC>2.0.CO;2.
- ↑ «History of Project Cirrus».General Electric Research Laboratory.
- ↑ «Betsy's Turnaround Stirs Big Question».Fort Lauderdale News and Sun-Sentinel. Section C, page 1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto Stormfury» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.