Gèl sec

Archiu:Dry Ice Pellets Subliming.jpg

Menuts trossos de gèl sec en sublimació.

Archiu:Carbon-dioxide-crystal-3D-vdW.png

Estructura cristalina del gèl sec.

Es diu gèl sec o neu carbónica al diòxit de carbono (CO₂) en estat sòlit. Rep este nom, perque, pese a semblar-se al gèl normal o a la neu pel seu aspecte i temperatura, quan es sublima no deixa residu d'humitat perque la seua base no és aigua i el seu estat natural és gaseós. Inclús a temperatures ambientals baixes, té una temperatura de sublimació de −78,5 °C (a una atmòsfera de pressió).

Història

Va ser descobert pel químic francés Adrien-Jean-Pierre Thilorier en 1835. El gèl sec va tindre el seu primer us en el mercat 90 anys més tart, en 1925, quan els dispositius aéreus Priest en sèu en Nova York varen utilisar el compost en extintorés. En el pas dels anys, les persones varen escomençar a trobar més usos per al gèl sec.

Fabricació

El gèl sec es pot fabricar utilisant màquines. El procés inicia quan el CO₂ es deixa escapar en una bossa porosa a on es congela. Després, este s'arreplega i es comprimix en gavetes per mig de màquines. El gèl sec comença despuix a sublimarse quan s'expon a temperatures més càlides.