Anar al contingut

Manipulació del clima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:International congress on hail shooting.jpg
Manipulació del clima

La manipulació del clima o modificació artificial del temps[1] és l'acte d'alterar l'ambient per a produir canvis en el temps atmosfèric. Té com a objectiu previndre fenomens naturals com huracans o tornados; produir modificacions climàtiques en benefici de les agendes d'estats i corporacions, com plujas en una zona de sequia; i provocar un desastre natural contra un enemic o rival per a estratègies tàcticas, militars [2]

i guerra econòmica com l'Operació Popeye, a on es varen sembrar núvols per a prolongar el monsó en Vietnam. La modificació artificial del temps en la guerra ha segut prohibida per les Nacions Unides en virtut de la Convenció de Modificació Ambiental.

Història

[editar | editar còdic]

En moltes cultures hi ha hagut pràctiques màgiques i religioses per a manipular el clima. Per eixemple, Alguns indis americans tenien rituals que supostament podien invocar a la pluja. Ademés, en la mitologia grega, Ifigenia va ser oferida com a sacrifici per a assossegar l'ira de la deesa Artemisa, qui s'havia encarregat de que la flota dels aqueos viajaren en la tranquilitat en el començ de la Guerra de Troya. En l'Odissea de Homero, Eolo, Deu dels vents, li va regalar a Odiseo i a la seua flota els quatre vents en una bossa. No obstant, mentres Odiseo dormia, els mariners varen obrir la bossa per a buscar un botí, perdent aixina el curs per l'airegada resultant. En l'antiga Roma, el lapis manalis va ser una pedra sagrada que es trobava en les afores de Roma, prop de les muralles servianas, en el temple de Mart. Quan Roma va sofrir una forta sequia, la pedra va ser arrastrada cap a la ciutat.[3] Les bruixes de Berwick en Escòcia varen ser culpables d'usar màgia negra per a invocar tormentes per a assessinar al Rei Jacobo VI d'Escòcia quan casi s'afona la nau sobre la qual viajava.[4] Les Bruixes de Escandinavia supostament venien el vent en bosses o ho guardaven en caixes de fusta, estes bosses de fusta eren venudes als mariners els qui podien lliberar-les quan no hi havia vent.[5] En varis llogarets de Navarra, li oraven a Sant Pedro per a que ploguera en temps de sequia. Si no plovia, llevaven l'estàtua de Sant Pedro de l'iglésia i la llançaven al riu.[3]

Provablement el primer eixemple de la manipulació del temps en la pràctica va ser el pararrayos. En la década dels 50's, John von Neumann, científic computacional i també un dels primers en parlar sobre la manipulació del clima va afirmar que si la terra entrara en una atra era de gèl, una solució preventiva seria contaminar la superfície dels glaciarés. Açò podria canviar significativament l'albedo, incrementant aixina l'energia solar absorbida pel planeta. No s'ha comprovat esta proposta per ser materialmente impossible.[6] En els 50's i 60 Wilhelm Reich va realisar experiments de cloudbusting (rompimiento de núvols), els resultats són controversiales i no acceptats completament pels científics.[7] 10 anys despuix, Jack Toyer va construir un generador de pluges en l'illa les palmeres prop de Grafton en un espill solar, càrrega estàtica electromagnètica, i freqüències infrarrojas de llum per a induir el temps meteorològic en les zones propenques a Austràlia.[8] El seu treball ho va continuar el seu predecessor, Peter Stevens.[9]

Per als Jocs Olímpics de 2008, China tenia 30 avions, 4000 lanzacohetes, 7000 armes antiaèrees per a detindre la pluja. Cada sistema disparava varis químics dins de qualsevol núvol amenaçant per a que reduïra les gotes de pluja abans d'aplegar a l'estadi.[10]

Sembra de núvols per a la pluja

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sembra de núvols.


La sembra de núvols és una tècnica molt comuna per a modificar les precipitacions; funciona per mig de la dispersió de substàncies en l'aire que acceleren els processos de condensació dins dels núvols[11] Com la necessitat de l'aigua ha aumentat, s'ha millorat esta tècnica. Crítics senyalen que la sembra de núvols funciona en condicions a on anava a ploure. Esta tècnica és usada en una varietat de països en sequies, com Estats Units, China, Índia i Rússia. En China hi ha molta dependència en àrees en sequia. En els Estats Units, se li injecta a un núvol gèl sec i/o Yodur d'argent, ya siga per avió o des de terra. En àrees montanyoses dels Estats Units com les Montanyes Rocoses de Canadà i Serra Nevada.[12] D'acort alguns fets, hi ha prova de que els resultats han segut molt satisfactoris.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Modificació artificial del temps». AEMET. Consultat el 2024-12-29.
  2. Peter Caplan. «Weather Modification and War» (en anglés). Bulletin of Concerned Asian Scholars, Vol 6. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2010. Consultat el 15 de febrer de 2010.
  3. 3,0 3,1 Frazer, James George (2006). «5, el control màgic de la pluja», La branca dorada (edició resumida), Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 978-968-16-0122-5.
  4. (en anglés) Smout, Christopher (1998). Una història de la gent d'Escòcia, Fontana Press, pp. 184-192. ISBN 978-0006860273.
  5. (en anglés) de Givry, Grillot (2009). bruixeria, màgia i alquímia, Dover Publications. ISBN 978-0486224930. «Adán de Bremen i Ole Worm són citats en este llibre com els que han afirmat açò.»
  6. (en anglés) Andy Mayer. «Si poguérem controlar el clima, ¿Beneficiaríem al mig ambient?». Recycle.co.uk. Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2010. Consultat el 15 de juliol de 2010.
  7. (en anglés) «Orgonomía Reichiana». Shift Happening. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2010. Consultat el 15 de juliol de 2010.
  8. (en anglés) Mel Mcmillan. «Home creu que la maquina va produir pluja». Northern Star. Consultat el 16 de juliol de 2010.
  9. (en anglés) SilverThunder. «PowerPedia: Peter Stevens (inventor)». PowerPedia. Consultat el 16 de juliol de 2010.
  10. (en anglés) Demick, Barbara, "China plans to halt rain for Olympics", Los Angeles Claves, January 2008
  11. (en anglés) Associació de la modificació del clima. «Normes i ètica». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2010. Consultat el 16 de juliol de 2010.
  12. (en anglés) Steven M. Hunter. «Optimisació de la sembra de núvols per a l'energia i l'aigua en Califòrnia» (PDF). Comissió d'energia de Califòrnia. Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2009. Consultat el 16 de juliol de 2010.