Marejada ciclònica

Archiu:Deichbruch Winterstein 1661.jpg

Marejada ciclònica

Archiu:Surge-es.svg

Impacte d'una marejada ciclònica.

La marejada ciclònica és una inundació costera associada en un sistema atmosfèric de baixa pressió (normalment, en un cicló tropical). La marejada ciclònica és principalment producte dels vents en altura que espenten la superfície oceànica. El vent fa que l'aigua s'eleve per damunt del nivell de la mar normal. La baixa pressió en el centre del sistema atmosfèric també té un chicotet efecte secundari, ya que pot alterar la batimetría de la massa d'aigua. L'efecte combinat de la baixa pressió i el vent persistent sobre una massa d'aigua poc profunda és la causa més comuna dels problemes de la marejada ciclònica.

La marejada ciclònica és particularment amoladora quan coincidix en la pleamar, ya que els efectes de la marejada es combinen en els de la marea. Açò aumenta la dificultat de predir la magnitut de la marejada ciclònica, ya que requerix prediccions meteorològiques molt precises en poques hores.

Els events més extrems de marejada ciclònica ocorren com a resultat de sistemes atmosfèrics extrems, com els ciclons tropicals, pero també pot ser producte de tormentes menys potents.

La major marejada ciclònica va ser produïda pel cicló Mahina de 1899, que va provocar un aument del nivell de la mar de fins a 13 metros en la baïa de Bathurst, Austràlia. En els Estats Units, la marejada ciclònica més gran que s'ha medit va ser provocada per huracà Katrina en 2005, que va produir un aument de 9 metros del nivell de la mar en la població de Bay St. Louis, Mississipi. La marejada ciclònica més important en térmens de pèrdua de vides humanes va ser el cicló Bhola de 1970; en térmens generals, el golf de Bengala és especialment propens a sofrir este fenomen.

Marejada ciclònica: desastre potencial

Ilustració gràfica de marejada ciclònica.

Ilustració gràfica de marejada ciclònica.

La marejada ciclònica és la causa del 90 % de les morts que ocorren durant un huracà. El Huracà de Galveston de 1900, una tormenta de categoria 4 que va colpejar Galveston, Texas el 8 de setembre, va alçar una marejada ciclònica devastadora; es varen perdre entre 6000 i 12 000 vides, en la qual cosa es convertix en el desastre natural més mortífero de l'història d'Estats Units (Hébert, 1990). El segon desastre natural més mortífero para dit país va ser la marejada ciclònica del llac Okeechobee provocada pel Huracà Sant Felipe II de 1928, que va agranar la península de Florida la nit del 16 de setembre. El llac es va alçar sobre la seua part sur, agranant virtualment els assentaments de les seues vores. El número total de decesos es va estimar en més de 2500; molts dels cossos mai es varen poder trobar. Només dos anys abans, la marejada ciclònica del Gran Huracà de Miami de setembre de 1926 havia trencat el chicotet dic, causant el desbordament de la costa oest del llac i la mort de 150 persones en Moore Haven (Will, 1978).

En el golf de Bengala s'han registrat 142 events de moderats a severs des de 1582 a 1991. Estes marejadas, algunes de més de huit metros, han matat a centenars de mils de persones, principalment en Bangladés (Murty i Flather, 1994). Les Illes Carib s'han enfrontat aixina mateix a moltes marejadas devastadores.

Mecànica de la marejada ciclònica

A lo manco cinc processos participen en l'alteració de la marea durant una tormenta: els efectes de pressió, l'efecte directe del vent, l'efecte de la rotació terrestre, l'efecte de les ones i l'efecte de la pluja (Harris, 1963). En l'oceà obert, la pressió en un cicló tropical provoca l'aument del nivell de l'aigua en les regions de baixa pressió i la seua disminució en les regions d'alta pressió. La tensió del vent provoca un fenomen l'efecte del qual és que els nivells de la mar en la costa tendixquen a aumentar en disminuir est, i viceversa. Este efecte és inversamente proporcional a la profunditat. En costa oberta aplegarà a les baïes de la mateixa forma que succeiria si anara una marejada astronòmica.

L'altura de les ones i de la marejada en costa depenen directament de la configuració i batimetría del fondo oceànic. Una chicoteta elevació, o un terreny escarpado en el llitoral que s'afona abans d'aplegar a la costa i en conseqüència dona lloc a aigües de gran profunditat prop de la llínea costera, tendirà a produir menys marejada, pero ones més altes i potents. Esta situació s'ha observat a lo llarc de la costa surest de Florida. L'extrem de la plataforma de Florida, a on l'aigua profunda alcança els 91 metros, està a sol 3 km de la costa del comtat de Palm Beach (Florida); a 7 km, la profunditat cau fins als 180 metros (Lane, 1980). El contorn de 180 metros continua al sur de Palm Beach County i es localisa a més de 30 km a l'est dels Cayos superiors.

Inversament, les llínees costeres a lo llarc del golf de Mèxic des de Texas a Florida descendixen de manera suau. En la costa del golf en Florida, l'extrem del Floridian Plateau es troba a més de 160 km de l'Illa Marque en Collier County. La baïa de Florida, entre els Cayos de Florida i terra ferma, és també molt baixa; les profunditats varien típicament entre 0.3 i 2 metros (Lane, 1981). Estes àrees estan subjectes a marejadas ciclòniques més altes, pero ones més menudes.

Esta diferència es deu a que en aigües més profundes la marejada pot dispersar-se per davall i llunt de l'huracà; no obstant, en entrar en una costa que descendix suaument, la marejada no pot ser dispersada i es dirigix terra adins per la tensió del vent huracanat.

La topografia de la superfície és un atre element important en la marejada ciclònica. Les àrees a on la superfície està a solament uns pocs metros sobre el nivell de la mar són molt perilloses durant una inundació per marejada ciclònica.