Anar al contingut

Pronòstic de la trayectòria dels ciclons tropicals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CAPS 0 Atlantic Forecast Error Trends.png
Errors de trayectòria en la conca atlàntica

El pronòstic de la trayectòria dels ciclons tropicals consistix en predir cada 6 a 12 hores la trayectòria que seguirà un cicló tropical durant els pròxims cinc dies. La seua història ha evolucionat d'un enfocament basat en una sola estació a un enfocament global que utilisa diverses ferramentes i métodos meteorològics per a realisar prediccions. La meteorologia d'un lloc concret pot mostrar signes de que s'aproxima un cicló tropical, com l'aument de l'onage, l'aument de la nuvolositat, el descens de la pressió baromètrica, l'aument de les marees, les turbonadas i les precipitacions intenses.

Les forces que afecten a la direcció dels ciclons tropicals són els vents de l'oest de latitut superior, l'alta subtropical i l'efecte beta causat pels canvis del efecte coriolis dins de decorreguts com l'atmòsfera. Les prediccions precises de la trayectòria depenen de la determinació de la posició i la força de les zones d'alta i baixa pressió i de la predicció de cóm migrarán eixes zones durant la vida d'un sistema tropical. Els models informàtics de pronòstic ajuden a determinar este moviment en una antelació de cinc a sèt dies.

Història

[editar | editar còdic]

Els métodos de pronòstic dels ciclons tropicals han canviat en el pas del temps. Els primers pronòstics coneguts en l'hemisferi occidental varen ser realisats pel tinent coronel William Reed del Real Cos d'Ingeniers en Barbados en 1847. Reed va utilisar principalment medicions de la pressió baromètrica com a base dels seus pronòstics. El jesuïta Benito Viñes va introduir un sistema de pronòstic i alerta basat en els canvis de nuvolositat en La Habana durant la década de 1870. El pronòstic del moviment dels huracans es basava en els moviments de les marees, aixina com en els canvis dels núvols i del barómetro a lo llarc del temps. En 1895 es va observar que els ciclons tropicals en les Índies Occidentals eren precedits durant varis dia per condicions fredes en una pressió inusualment alta. Abans de el XX, la majoria dels pronòstics es realisaven per mig d'observacions directes en estacions meteorològiques, que després es transmetien als centres de pronòstic per telégraf. Les observacions dels barcos en la mar no varen estar a disposició dels meteoròlecs fins a l'arribada de la ràdio a principis de el XX. A pesar de l'emissió d'alertes d'huracans per als sistemes que amenaçaven la costa, la previsió de la trayectòria dels ciclons tropicals no es va produir fins a 1920.[1] En 1922, ya se sabia que els vents a una altitut d'entre 3 i 4 quilómetros sobre la superfície de la mar dins del quadrant frontal dret de les tormentes eren representatius de la direcció d'una tormenta, i que els huracans tendien a seguir la isobara tancada més externa de l'alta subtropical.[2]


En 1937 es varen utilisar radiosondas per a ajudar a pronosticar els ciclons tropicals.[2] En la década següent, els militars varen escomençar a utilisar avions de reconeiximent, en el primer vol dedicat a un huracà en 1943 i la creació dels caçadors d'huracans en 1944. En la década de 1950, es varen escomençar a utilisar radars meteorològics costers en Estats Units i en 1954 es varen iniciar els vols de reconeiximent d'investigació per part de la que va ser precursora de la Divisió d'Investigació d'Huracans.[3] El llançament del primer satèlit meteorològic, TIROS-I, en 1960, va introduir noves tècniques en el pronòstic de ciclons tropicals que seguixen sent importants en l'actualitat. En els anys 70, es varen incorporar les boyas per a millorar la resolució de les medicions en superfície, que fins a llavors no estaven del tot disponibles sobre la superfície de l'mar.[3]

Pronòstic d'una sola estació del recorregut d'un cicló tropical

[editar | editar còdic]
Archiu:Tropical cyclone eyewall CAPS 12 .jpg
Image del cel dins de l'ull d'un cicló tropical

Uns quatre dies abans de l'arribada d'un cicló tropical típic, es produirà un onage oceànic d'1 metro d'altura cada 10 segons aproximadament, que es desplaçarà cap a la costa des de la direcció en que es trobe el cicló tropical. L'onage oceànic aumentarà llentament en altura i freqüència quant més s'acoste a terra el cicló tropical. Dos dies abans del pas del centre, els vents es calmen a mida que el cicló tropical interromp el fluix del vent ambiental. A les 36 hores abans al pas del centre, la pressió comença a descendir i un vel de cirros blancs s'aproxima des de la direcció del cicló. A 24 hores de la màxima aproximació al centre, comencen a entrar núvols baixos, també conegudes com la barra del cicló tropical, a mida que la pressió baromètrica comença a descendir més ràpidament i els vents comencen a aumentar. En les 18 hores prèvies a l'aproximació del centre, és habitual el clima de turbonada, en auments repentins del vent acompanyats de ramassades o tormentes elèctriques. Els vents aumenten en les 12 hores prèvies a l'aproximació del centre, alcançant en ocasions força d'huracà. La superfície de l'oceà es cobrix de bromera. Els objectes menuts escomencen a volar en el vent. A 6 hores de l'arribada de la tormenta, la pluja és constant i la marejada ciclònica comença a penetrar terra adins. A una hora del centre, la pluja es torna molt intensa i s'experimenten els vents més forts dins del cicló tropical.

Quan el centre aplega en un cicló tropical fort, les condicions meteorològiques milloren i el sol es fa visible a mida que l'ull del cicló es desplaça. En este punt, la pressió deixa de descendir en alcançar-se la pressió més baixa dins del centre de la tormenta. També és llavors quan s'alcança la màxima profunditat de la marejada ciclònica. Una volta que el sistema s'allunta, els vents s'invertixen i, junt en la pluja, aumenten sobtadament. La marejada ciclònica retrocedix a mida que la pressió aumenta sobtadament en l'estela del seu centre. Un dia despuix del pas del centre, la nuvolositat baixa és substituïda per una nuvolositat alta, i la pluja es torna intermitent. Passades les 36 hores de l'arribada del centre, la nuvolositat alta desapareix i la pressió comença a estabilisar-se[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kotsch, William J. (1983). Weather For the Mariner (en en), Naval Institute Press, pp. 18-19. ISBN 9780870217562.
  2. 2,0 2,1 Weather Bureau Topics.Oficina de Meteorologia d'Estats Units.
    102-104.Consultat el 2012-04-22.
  3. 3,0 3,1 Weather and Forecasting.5(2)
    185-232.doi:10.1175/1520-0434(1990)005<0185:TNHCPA>2.0.CO;2.
  4. «Tropical Cyclone Observations» (en en). Centre d'Huracans del Pacífic Central. Archivat des d'el original, el 2019-04-03. Consultat el 2008-05-05.