Huracà Emily
.jpg){kind=link}
El huracà Emily va ser en eixe llavors el primer huracà categoria 5 registrat en una temporada i el més intens en formar-se abans del més d'agost fins a va ser superat pel huracà Beryl en 2024 en térmens de vents màxims. Fins a la tormenta tropical Edouard en 2020, també va ser la quinta tormenta nomenada més primerenca registrada de l'Atlàntic en eixe temps. La tormenta es va formar el 10 de juliol de 2005 en l'Oceà Atlàntic central abans de passar per les Illes de Barlovent el 14 de juliol. Un seguiment general cap a l'oest. En el noroest, la tormenta es va intensificar gradualment a mida que travessava el Carib, aplegant al seu punt màxim com a huracà categoria 5 el 16 de juliol, marcant la data més primerenca per a que una tormenta ho faça en el transcurs d'un any determinat. Posteriorment, el sistema va tocar terra en la Península de Yucatán com una categoria 4. Creuant ràpidament la península, Emily va emergir al Golf de Mèxic i es va reorganisar. El 20 de juliol, la tormenta va colpejar a Tamaulipas com un huracà major i es va dissipar ràpidament en 24 hores. La tormenta va causar danys significatius a lo llarc del seu camí, en fins a $1.01 mil millons (2005 USD) en danys registrats, ademés de causar 17 morts. Emily és l'última (i més costosa) tormenta categoria 5 que no té nom retirat.
Història meteorològica
[editar | editar còdic]
El 6 de juliol de 2005, una ona tropical es va moure de la costa d'Àfrica. Movent-se cap a l'oest, el destorbament es va organisar gradualment fins al 10 de juliol, moment en el que la convecció es va tornar més concentrada, i s'estima que la depressió tropical Cinc es va formar en l'Atlàntic tropical central eixa nit.[1] A finals de l'11 de juliol, es va enfortir i va ser nomenada tormenta tropical Emily. Inicialment es pronostica que s'enfortirà ràpidament i es mourà cap a l'oest-noroest a través de les Antilles Majors, Emily en canvi es va moure casi a l'oest cap a les Illes de Barlovent, permaneixent com una tormenta tropical moderada. La tormenta languideció mentres es movia ràpidament cap a l'oest, i va lluitar per mantindre la seua forma. Contràriament a l'ocurrència normal de que els huracans deixen una estela freda, el huracà Dennis havia calfat parts de la mar Carib i,[2] per lo tant, més favorable per al desenroll de ciclons tropicals. A fins del 13 de juliol, Emily es va enfortir ràpidament i va alcançar la força de huracà en passar al nort de Trinitat i Tobago i ingressar al Carib oriental. El 14 de juliol, Emily va tocar terra en el nort de Granada en vents de 85 mph (135 km/h).[1] El dany general va ser de lleu a moderat, ya que l'illa encara s'estava reparant d'una tormenta molt més destructiva i poderosa com el huracà Ivan, fa dèu mesos.
La tendència a l'intensificació es va recomençar al sendemà en una caiguda prou ràpida en la pressió central de la tormenta en entrar en el surest del Mar Carib, una regió típicament desfavorable per a l'intensificació. Els vents de l'huracà Emily varen aumentar en reacció, elevant breument la tormenta a la categoria 4 a principis del 15 de juliol. Durant el dia, la força de la tormenta va fluctuar molt, caent a una tormenta de categoria 2 i després es re-va intensificar en un huracà categoria 4. El 16 de juliol, Emily es va enfortir considerablement , lo que ho convertix en el huracà més fort jamai registrat en el més de juliol en vents màxims de 160 mph (260 km/h), el primer huracà categoria 5 en l'escala de huracans de Saffir-Simpson conegut en la conca de l'Atlàntic. Inicialment, en este punt, es pensava que Emily havia alcançat el seu punt màxim com una tormenta de categoria 4, pero l'anàlisis posterior a la tormenta va mostrar que efectivament era un huracà de categoria 5.[1] Sense relació en Emily, el tifó Haitang es va desenrollar i va intensificar en un súpertifón equivalent a la categoria 5 aproximadament al mateix temps que Emily es va intensificar en un huracà categoria 5, marcant la primera volta des dels tifons Ivan i Joan en 1997 quan existien dos ciclons tropicals de força de categoria 5 simultàneament en el hemisferi nort. La tormenta es va debilitar llaugerament mentres continuava cap a l'oest, i va permanéixer en la categoria 4 en passar al sur de Jamaica i, el 17 de juliol, les Illes Caiman. Emily va continuar el seu camí casi recte cap a l'oest-noroest, debilitant-se una miqueta, pero va permanéixer en la categoria 4 fins a aplegar a Cozumel just abans de tocar terra ferma en Plaja del Carmen a les 06:30 UTC del 18 de juliol. Els vents sostinguts varen ser de 215 mph (215 km/h), i la paret de l'ull va passar directament sobre Cozumel.
El centre de circulació va sorgir sobre el Golf de Mèxic més vesprada eixe matí.[1] El pas per terra va interrompre el centre de circulació de l'huracà i s'havia debilitat fins a convertir-se en un huracà mínim en velocitats de vent de 75 mph (120 km/h). No obstant, vàries hores sobre les càlides aigües de l'oest del Golf varen proporcionar l'energia necessària per a que Emily es regenere, i per a la mijanit la velocitat del vent aumentava. L'aument de la velocitat del vent es va estancar, pero la tormenta va continuar millor organisada. Emily va començar a mostrar un fluix d'eixida molt simètric, pero els vents més forts de l'huracà es trobaven a tres distàncies diferents del centre. No obstant, els radis del vent exterior varen disminuir al final i va prevaldre el núcleu intern. El resultat va ser un ràpit enfortiment del núcleu intern en la nit del 19 de juliol. La pressió va caure uns 30 milibares i els vents varen passar de 90 mph (145 km/h) a més de 125 mph (200 km/h), tot dins unes poques hores.[1]
Els pronosticadores esperaven un major enfortiment, pero no varen aplegar.[1] El moviment de la tormenta va disminuir i el centre va començar a tambalejar-se erráticament cap a la costa. La tormenta va tocar terra a les 11:00 UTC del 20 de juliol prop de Sant Fernando en Tamaulipas. La tormenta havia sostingut vents de 125 mph (200 km/h), un huracà categoria 3 en l'escala de huracans de Saffir-Simpson. Despuix de dirigir-se terra adins sobre el noreste de Mèxic, es va dissipar sobre la Serra Mare Oriental el 21 de juliol.[1]
Preparacions
[editar | editar còdic]Mèxic
[editar | editar còdic]
En Mèxic, decenes de mils de turistes i residents varen ser evacuats dels resorts de plaja en Cancún i les seues afores, la Riviera Maya i Cozumel.[3] Els hostes del hotel varen ser evacuats el dissabte per la vesprada i el personal el dumenge per la vesprada. Encara que a alguns hostes del hotel en les habitacions del segon pis i superiors se'ls va donar l'opció de ser transportats en autobús al centre de Cancún per a protegir cases i refugis o quedar-se i esperar a la tormenta solament en els hotels i centres turístics moderns. La majoria dels hostes restants estaven restringits a les seues habitacions i no se'ls permetia eixir a les àrees de plaja. No es va vendre alcohol en Cancún durant 36 hores abans de l'arribada de la tormenta, en un intent per evitar que els turistes ebris resulten ferits durant la nit. Dos pilots de helicòpters varen morir quan el seu avió es va estrelar mentres evacuava plataformes petroleres en alta mar operades per Pemex. Un resident alemà va ser electrocutat mentres estava en el seu sostre en Plaja del Carmen.
Vore també
[editar | editar còdic]- Atres tormentes en el mateix nom
- Huracà Allen (1980) –Huracà més fort del Oceà Atlàntic en térmens dels vents sostinguts.
- Huracà Iván (2004) – Huracà categoria 5 més longeu de setembre de 2004.
- Huracà Dennis (2005) – Segon huracà més intens en el més de juliol de 2005.
- Huracà Dean (2007) – Quart huracà categoria 5 més forta registrada en tocar terra en Quintana Rosegue en agost de 2007
- Huracà Dorian (2019) – Segon huracà categoria 5 més forta registrada en tocar terra en Les Bahames, incloent en les illes Àbac en setembre de 2019
- Huracà Beryl (2024) – El huracà categoria 5 més primerenc jamai registrat en el més de juliol, el segon més intens en térmens de pressió mínima.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 James L. Franklin & Daniel P. Brown (10 de març de 2006). «Tropical Cyclone Report: Hurricane Emily» (PDF). National Hurricane Center. Consultat el 13 de març de 2006.
- ↑ James Franklin (2005). «Emily Discussion 8». National Hurricane Center. Consultat el 2 de maig de 2006.
- ↑ Karl Penhaul. «Emily churns across Gulf of Mexico». CNN. Consultat el 17 de decembre de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huracán Emily» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.