Entalpia de vaporisació

Dependència de la temperatura de les calors de vaporisació del aigua, metanol, benceno i acetona

La entalpia de vaporisació és la cantitat d'energia necessària per a que l'unitat de massa (quilogram, mol, etc.) d'una substància que es trobe en equilibri en el seu propi vapor a una pressió d'una atmòsfera passe completament de l'estat líquit a l'estat gaseoso. Es representa per $\Delta H_{\mathrm{v}\mathrm{a}\mathrm{p}}$, per ser una entalpia. El valor disminuïx a temperatures creixents, llentament quan s'està llunt del punt crític, més ràpidament en acostar-se, i per damunt de la temperatura crítica les fases de líquit i vapor ya no coexistixen.

L'entalpia de vaporisació sol citar-se per al temperatura normal d'ebullició de la substància. Encara que els valors tabulados solen corregir-se a 298 K, eixa correcció sol ser menor que les incertitut del valor medit.

La calor de vaporisació depén de la temperatura, encara que pot supondre's una calor de vaporisació constant per a rancs de temperatura menuts i per a Temperatura reduïda. T_r≪ 1. La calor de vaporisació disminuïx en l'aument de la temperatura i desapareix per complet en un punt determinat denominat temperatura crítica (TPlantilla:La seua = 1). Per damunt de la temperatura crítica, les fases líquida i vapor són indistinguibles, i la substància es denomina decorregut supercrítico.

Unitats

Els valors solen citar-se en J/mol, o kJ/mol (entalpia molar de vaporisació), encara que a voltes se seguixen utilisant kJ/kg, o J/g (calor específica de vaporisació), i unitats més antigues com kcal/mol, calç/g i Btu/lb, entre unes atres.

Entalpia de condensació

La entalpia de condensació (o calor de condensació) és per definició igual a l'entalpia de vaporisació en el signe opost: els canvis d'entalpia de vaporisació són sempre positius (la substància absorbix calor), mentres que els canvis d'entalpia de condensació són sempre negatius (la substància llibera calor).