Anar al contingut

Huracà Beta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Huracà Beta

El Huracà Beta estén el número récort de la temporada de tormentes tropicals de l'Atlàntic a 23 i és el primer en usar el nom de Beta per a un sistema tropical de l'Atlàntic. Beta és l'huracà número 13 de la temporada Atlàntic 2005, trencant el récort de 1969 de 12 huracans, ademés és el sèptim major huracà de la temporada. Adicionalment, és la segona tormenta en nom d'una lletra grega, i és també el major huracà (Categoria 3 o superior) en esta nomenclatura.

Va afectar la conca caribenya de Nicaragua i Hondures, reportant-se el seu ingrés a terra en la localitat de la Barra del Riu Gran, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sur, Nicaragua. Per la proximitat de la tormenta a Centroamérica, varis països es varen posar en alerta i varen escomençar a assignar suministraments per a un possible desastre. Es varen emetre vàries alertes i advertències d'huracà per a la chicoteta illa colombiana de Providència, aixina com per a les costes de Nicaragua i Hondures. S'estima que 150.000 persones varen ser evacuades de regions perilloses en Nicaragua i més de 125.000 més varen ser evacuades en Hondures.

Com a tormenta tropical, Beta va produir fortes pluges sobre el nort de Panamà, que varen ascendir a 3 polzades (76 mm), que varen causar vàries esmonyides de terra i tres morts. El 29 d'octubre, la tormenta va passar sobre l'illa de Providència, va causar danys importants a les estructures i va ferir a 30 persones. En Hondures i Nicaragua, més de 1000 estructures varen ser danyades per la tormenta, centenars de les quals varen ser destruïdes. Inicialment es temia que dèu persones moriren en acabant de que el seu pot es va anar a la deriva durant la tormenta. No obstant, una embarcació panamenya va rescatar als hòmens despuix d'estar a la deriva en l'aigua durant vàries hores. Les pluges en Hondures varen totalisar 21,82 polzades (554 mm) i 6,39 polzades (162 mm) en Nicaragua. Sis persones varen morir en Nicaragua com a conseqüència de la tormenta i el cost de reparació dels danys va superar els 300 millons de córdoba (US $ 14,5 millons). En general, Beta va ser responsable de nou morts i més de $ 15.5 millons en danys en quatre països.

Història meteorològica

Mapa que traça la trayectòria i l'intensitat de l'huracà, segons l'escala Saffir-Simpson

El 21 d'octubre, una ona tropical que es desplaçava cap a l'oest va entrar en el Carib. L'ona va desenrollar ràpidament una convecció organisada, lo que indica que s'havia desenrollat una possible zona de baixa pressió a lo llarc de l'ona. El desenroll continu va dur a la formació de la depressió tropical vinticinc (que més vesprada es cridaria Alfa). L'ona va continuar movent-se cap a l'oest, produint una activitat mínima de pluges i tormentes elèctriques. Una volta en el suroest del Carib, l'ona es va desaccelerar i la convecció es va tornar a desenrollar gradualment el 25 d'octubre. Al sendemà, en una organisació contínua, el Centre Nacional d'Huracans (NHC) va declarar que podria desenrollar-se una depressió tropical en els següents dies. Al voltant de les 18:00 UTC, el NHC va determinar que la Depressió Tropical Vintissís s'havia desenrollat a unes 105 milles (170 km) al nort de la costa central de Panamà.[1]

Ubicada dins d'un àrea de dèbil cizalladura vertical del vent i temperatures càlides de la superfície de la mar, la depressió es va intensificar. A les 06:00 UTC del matí següent, la depressió es va convertir en tormenta tropical i el NHC li va donar el nom de Beta.[2] Beta es movia llentament cap al nort-noroest en resposta a una vaguada d'ona curta en la troposfera mija sobre el Golf de Mèxic i la cordillera de la troposfera mija al noreste de la tormenta. La convecció profunda es va desenrollar prop del centre de circulació, lo que significa un sistema en desenroll. En condicions favorables per al desenroll, es va pronosticar que Beta s'intensificaria fins a convertir-se en un huracà abans de tocar terra en el centre de Nicaragua. Una paret de l'ull es va desenrollar ràpidament al voltant del centre de circulació, lo que va impulsar una major intensificació. En la formació d'una paret de l'ull i el tamany compacte de la tormenta, es va anticipar una ràpida intensificació. A fins del 27 d'octubre, els vents màxims sostinguts al voltant del centre de Beta es varen estimar en 60 mph (95 km / h). Un aument en la cizalladura del vent va provocar una alteració menor de l'estructura de la tormenta, evitant breument l'enfortiment.[3]

Preparacions

Panamà, Costa Rica i El Salvador

Encara que Panamà i Costa Rica no es trobaven en la ruta directa de l'huracà Beta, es varen emetre advertències de tormenta per als dos països el 27 d'octubre degut a que eren possibles pluges intenses, de fins a 20 polzades (508 mm), des de les bandes exteriors de Beta .[4] L'Oficina de Coordinació d'Assunts Humanitaris de Panamà va alertar a funcionaris de Nicaragua, Hondures, Costa Rica, El Salvador i Guatemala sobre els possibles impactes de Beta. Funcionaris de defensa civil en El Salvador varen declarar una alerta preventiva per la possibilitat d'esmonyides de terra provocats per la pluja des de les bandes exteriors de Beta.[5]

Colòmbia

Enjorn en el matí del 27 d'octubre, el Govern de Colòmbia va emetre una alerta de tormenta tropical per a les illes de Sant Andrés i Providència. Hores més vesprada, es va emetre una alerta d'huracà. A última hora del matí, abdós avisos varen ser reemplaçats per un avís d'huracà. L'illa no va tindre molt temps per a preparar-se per a l'huracà Beta, sent colpejada solament tres dies despuix de la seua formació. Dels seus 5000 residents, tots es varen quedar per a capejar la tormenta, pero uns 300 d'ells varen evacuar cases de fusta en la plaja per a refugiar-se en l'interior de les montanyes de l'illa en rajoles més resistents. La veïna illa de Sant Andrés va iniciar una moratòria sobre totes les activitats a l'aire lliure quan les bandes exteriors de la tormenta varen aplegar a l'illa el 29 d'octubre. Les autoritats varen evacuar a unes 700 persones, 500 turistes i 200 residents de Sant Andrés a refugis temporals. El govern colombià va entregar a l'illa 8 tonellades (7,2 tonellades) d'aliments i suministraments d'emergència, incloses 1,100 llançols, 300 hamacas i 350 kits de cuina.[6]

Nicaragua

Immediatament despuix de la formació de la tormenta el 26 d'octubre, el Govern de Nicaragua va emetre una advertència de tormenta tropical per a tota la seua costa oriental. Al sendemà, l'advertència de tormenta tropical es va complementar en una alerta d'huracà. El 29 d'octubre, el president de Nicaragua, Enrique Bolaños, va declarar màxima "alerta roja" per a la costa oriental del país. A pesar dels esforços del govern, només 10 000 persones varen ser evacuades de la costa del Carib i la majoria es va assegurar en les seues llars. No obstant, l'eixèrcit nacional va informar que 150.000 persones varen ser evacuades abans de l'arribada de la tormenta. El govern va colocar prèviament aliments, medicines, roba, suministraments d'emergència i especialistes en rescat de l'eixèrcit en les àrees més vulnerables per a brindar ajuda immediatament despuix del pas de la tormenta. Les classes es varen cancelar en totes les escoles del país i les empreses varen experimentar una creixent demanda de suministraments per a huracans.[7]

En la ciutat de Port Caps, en una població de 60.000 habitants, els meteoròlecs esperaven un impacte directe. Les autoritats locals varen anunciar un toc de queda per a evitar els saquejos. El govern també va tallar l'electricitat en tota la chicoteta ciutat costera per a evitar lesions. Les evacuació varen ser llimitades i els més vulnerables de la població varen resistir la tormenta en refugis mal construïts. Per a poder respondre a una emergència despuix de Beta, el govern de Nicaragua va solicitar suministraments de recobre per a 41.866 famílies que durarien 15 dies. Estos suministraments varen consistir en 98,000 lb (44,452 kg) de cereals, 628,600 lb (285,128 kg) de frijoles, 628,600 lb (285,128 kg) de dacsa, 125,7200 lb (57,025 kg) d'arròs, 44,500 lb (20,184 kg) de sucre., 171,600 lb (77,836 kg) de sal, 4,929 gal (18,658 L) d'oli de cuina, 324,900 lb (147,372 kg) de llet i 21,264 mantes.[8]

Hondures

El 29 d'octubre, el president d'Hondures, Ricardo Madur, va declarar l'estat d'emergència nacional, ya que es pronosticava que Beta provocaria fortes pluges de fins a 12 polzades (300 mm). Tres departaments, Gràcies a Deu, Colón, Olancho i El Paraís, varen ser posats baix Alerta Roja i es varen establir evacuació obligatòries. Els departaments d'Atlántida, Yoro, Comayagua, Francisco Morazán i Choluteca varen ser colocats baix Alerta Groga i una Alerta Verda per al restant del país. L'Agència Local per al Maneig d'Emergències va obrir les seues oficines regionals i municipals per a realisar activitats preparatives. Es va crear una ret de radi d'emergència per a alertar al públic de qualsevol emergència. El govern va designar vàries escoles públiques com a refugis per a la població afectada. En el departament de Francisco Morazán, el Comité Municipal d'Emergències de Tegucigalpa va obrir 73 albercs. Es va portar a terme una neteja exhaustiva i eliminació de fem, especialment al voltant de rieres, rius i aigüeres. Les Forces Armades Nacionals es varen ubicar en àrees estratègiques i varen estar en alerta per a operacions de busca i rescat una volta que va passar la tormenta. Es va informar de la disponibilitat d'al voltant de 3.306 tonellades (3000 tonellades) d'aliments i es varen suspendre els viages locals en el país. En Tegucigalpa, el comité d'emergència va demanar l'evacuació de 125.000 persones de les zones més vulnerables de la capital. Aproximadament atres 8.000 persones varen ser evacuades de 50 comunitats a lo llarc de la frontera en Nicaragua per l'amenaça d'inundacions Es va implementar una alerta d'huracà per a les àrees al nort de la frontera en Nicaragua, pero es va cancelar el 30 d'octubre en acabant de que Beta girara cap al surest.[9][10]

Referències

  1. ↑ Lixion A. Avila (2005-10-21). «met. fsu. edu/pub/weather/tropical/Outlook-A/2005/Oct/2005102108. ABNT20 Tropical Weather Outlook: October 21, 2005 08Z». National Hurricane Center. Consultat el 2008-12-28.
  2. ↑ Jack Beven (2005-10-30). «Hurricane Beta Discussion Twelve». National Hurricane Center. Consultat el 2009-01-14.
  3. ↑ Beven, Jack (2005-10-22). «Tropical Weather Outlook». National Weather Service Raw Text Product. Miami, Florida: Iowa State University. Consultat el 2019-07-03.
  4. ↑ United Nations (2005-10-27). «Tropical Storm Beta Becomes 23rd Named Storm in 2005». Office for the Coordination of Humanitarian Affairs. Archivat des de l'original, el 2007-07-27. Consultat el 2008-12-29.
  5. ↑ Ivan Castro (2005-10-27). «Tropical Storm Beta bears down on Central America». redOrbit. com. Consultat el 2008-12-29.
  6. ↑ «Island Evacuates Before Beta Strikes». Fox News (2005-10-27). Consultat el 2008-12-28.
  7. ↑ Avila (2005-10-26). «Tropical Depression Twenty-Six Public Advisory One». National Hurricane Center. Consultat el 2008-10-03.
  8. ↑ «Nicaragua – Tropical Storm Beta». Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (2005-10-28). Archivat des de l'original, el 2011-07-25. Consultat el 2008-12-29.
  9. ↑ Office of the United Nations Resident Coordinator in Hondures (2005-10-28). «Tropical Storm "Beta" Situation Report No.2». United Nations. Archivat des de l'original, el 2011-07-07. Consultat el 2008-12-27.
  10. ↑ Government of Hondures (2005-10-29). «Hondures: President Madur i alcalde de la capital supervisen dragado de rius» (en es). ReliefWeb. Archivat des de l'original, el 2011-07-07. Consultat el 2010-07-15.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Huracà_Beta&oldid=1431805»