Anex:Variants de l'alfabet llatí

Artícul principal → Alfabet llatí.

La majoria de les llengües europees usen els caràcters del alfabet llatí com a base de la seua escritura, i ademés va ser adoptat per llengües de tots els continents. l'alfabet llatí va evolucionar per a adaptar-se a les necessitats de tan dispar grup de llengües, modificant algunes de les seues lletres per a representar sons inexistents en les llengües romançades, per a les que originalment es va dissenyar, originant els alfabets derivats del llatí.

Alfabet llatí bàsic

L'alfabet llatí bàsic consta de 26 lletres, encara que no tots els idiomes les utilisen totes. El número indicat en la següent taula es referix al de lletres de l'alfabet bàsic, no al total de lletres de l'idioma. Ací no es conten les lletres especials, lligam i diacrítics:

Nota: En la llista se senyalarà en (*) les lletres usades únicament per a representar els noms i paraules d'orige estranger.

Alfabet	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	N.º
Llatí clàssic ^[1]	A	B	C	D	I	F	G	H	I		K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T		V		X	I*	Z*	23
Llatí modern	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W*	X	I*	Z*	26
Afrikáans	A	B	C*	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W	X*	I	Z*	26
Albanés ^[2]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V		X	I	Z	25
Alemà ^[3]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Anglosaxó	A	B	C	D	I	F	G	H	I		K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O			X	I	Z	23
Azerí	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V		X	I	Z	25
Bielorús ^[4]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V			I	Z	23
Bereber	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N			Q	R	S	T	O		W	X	I	Z	23
Bretón	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Casubio	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O		W		I	Z	23
Català ^[5]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K*	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W*	X	I*	Z	26
Chec ^[6]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X*	I	Z	26
Cors ^[7]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J		L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V				Z	22
Croata ^[8]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V				Z	22
Dalecarliano	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V	W		I		22
Danés ^[9]	A	B	C*	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X*	I	Z*	26
Eslovaco ^[10]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X*	I	Z	26
Eslové	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V				Z	22
Espanyol/castellà ^[11]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K*	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W*	X	I	Z	26
Esperanto	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V				Z	22
Estonio	A	B		D	I	F*	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V				Z*	21
Extremeny	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J		L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V		X	I	Z	24
Faroés	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V			I		21
Finés	A	B*	C*	D	I	F*	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X*	I	Z*	26
Francés ^[12]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K*	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W*	X	I	Z	26
Friulano	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J		L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V				Z	22
Gaèlic escocés	A	B	C	D	I	F	G	H	I			L	M	N	O	P		R	S	T	O						18
Galés ^[13]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J*		L	M	N	O	P		R	S	T	O		W		I		21
Gallego ^[14]	A	B	C	D	I	F	G	H	I			L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V		X		Z	22
Groenlandés	A				I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V					20
Guaraní ^[15]	A				I		G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V			I		18
Hausa ^[16]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O			R	S	T	O		W		I	Z	22
Hawaiano	A				I			H	I		K	L	M	N	O	P					O		W				12
Holandés ^[17]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W	X*	I*	Z	26
Hongarés ^[18]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X*	I	Z	26
Inglés ^[19]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Irlandés ^[20]	A	B	C	D	I	F	G	H	I			L	M	N	O	P		R	S	T	O						18
Islandés	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V		X	I		23
Italià ^[21]	A	B	C	D	I	F	G	H	I			L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V				Z	21
Interlingua	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Karakalpako	A	B	С*	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Kurdo	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Malayo	A	B	C	D	I	F*	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V*	W	X*	I	Z*	26
letó ^[22]	A	B	C	D	I	F*	G	H*	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V				Z	22
Lituà ^[23]	A	B	C	D	I	F*	G	H*	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V			I	Z	23
Malgache	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T		V			I	Z	21
Maltés ^[24]	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X		Z	24
Maorí ^[25]	A				I		G	H	I		K		M	N	O	P		R		T	O		W				14
Mohawk ^[26]	A				I			H	I		K			N	O			R	S	T			W		I		12
Na'vaig vore	A				I	F	G	H	I		K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V	W	X	I	Z	21
Noruec ^[9]	A	B	C*	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X*	I	Z*	26
Pa-Nigerià	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V	W		I	Z	24
Pinyin ^[27]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O		W	X	I	Z	25
Polac ^[28]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O		W		I	Z	23
Portugués	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K*	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W*	X	I*	Z	26
Quechua	A		C					H			K		M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I		18
Romaní ^[29]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V		X		Z	23
Rumà	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K*	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X	I*	Z	26
Rotokas	A				I		G		I		K				O	P		R	S	T	O	V					12
Sami septentrional	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V			I	Z	23
Sardo	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V		X		Z	23
Shona	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K		M	N	O	P		R	S	T	O	V	W		I	Z	23
Somalí	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O		Q	R	S	T	O		W	X	I		23
Sorbio	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O		W		I	Z	23
Suec	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V	W*	X	I	Z*	26
Suajili	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V	W		I	Z	24
Tagalo ^[30]	A	B	C*	D	I	F*	G	H	I	J*	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V*	W	X*	I	Z*	26
Tàrtar de Crimea	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V			I	Z	24
Tetun	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V		X		Z	22
Tongano	A				I	F	G	H	I		K	L	M	N	O	P			S	T	O	V					16
Turc	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J*	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V			I	Z	23
Turcomano	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O		W		I	Z	22
Uzbeko	A	B		D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	25
Vasc ^[31]	A	B	C*	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q*	R	S	T	O	V*	W*	X	I*	Z	26
Vietnamita ^[32]	A	B	C	D	I		G	H	I		K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V		X	I		22
Volapük	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P		R	S	T	O	V		X	I	Z	24
Wolof	A	B	C	D	I	F	G		I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O		W	X	I		23
Xhosa ^[33]	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26
Zulú	A	B	C	D	I	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	Q	R	S	T	O	V	W	X	I	Z	26

Alfabets llatins estesos

Ademés de les lletres de l'alfabet bàsic alguns idiomes necessiten lletres adicionals per a representar els seus fonema. Solen realisar-ho per mig de lletres especials i lligam com: æ, þ, ŋ, œ, ǝ, ɛ, ɣ, ĸ, ſ, ß, ƿ; o ben afegint-li signes diacrítics a les lletres llatines normals. Ademés, s'utilisen dígrafs (combinacions de dos lletres).

Caràcters adicionals

A continuació s'enumeraran totes les lletres i signes adicionals de les distintes versions de l'alfabet llatí per orde alfabètic:

Lletres entre A-G

Alfabet	Á	À	Â	Ä	Ǎ	Ă	Ā	Ã	Å	Ǻ	Ą	Æ	Ǽ	Ǣ	Ɓ	Ć	Ċ	Ĉ	Č	Ç	Ď	Ḍ	Đ	Ɗ	Ð	É	È	Ė	Ê	Ë	Ě	Ĕ	Ē	Ę	Ẹ	Ǝ	Ə	Ɛ	Ġ	Ĝ	Ǧ	Ğ	Ģ	Ɣ
Alfabet	á	à	â	ä	ǎ	ă	ā	ã	å	ǻ	ą	æ	ǽ	ǣ	ɓ	ć	ċ	ĉ	č	ç	ď	ḍ	đ	ɗ	ð	é	è	ė	ê	ë	ě	ĕ	ē	ę	ẹ	ǝ	ə	ɛ	ġ	ĝ	ǧ	ğ	ģ	ɣ
Llatí modern ^[1]						Ă	Ā					Æ																				Ĕ	Ē
Afrikáans	Á																									É	È		Ê	Ë
Albanés ^[2]																				Ç										Ë
Alemà ^[3]				Ä
Alemánico	Á	À	Â	Ä					Å																	É	È		Ê
Anglosaxó							Ā					Æ		Ǣ											Ð								Ē
Bavar	Á	À	Â	Ä					Å																	É	È		Ê
Azerí																				Ç																	Ə					Ğ
Bereber																			Č			Ḍ																Ɛ			Ǧ			Ɣ
Bielorús ^[4]																Ć			Č
Bretón			Â																							É			Ê
Català ^[5]		À																		Ç						É	È
Casubio								Ã			Ą															É				Ë
Cors ^[6]		À																									È
Croata ^[7]																Ć			Č				Đ
Chec ^[8]	Á																		Č		Ď					É					Ě
Dalecarliano				Ä					Å		Ą														Ð									Ę
Danés ^[9]									Å			Æ
Eslovaco ^[10]	Á			Ä															Č		Ď					É
eslové																			Č
Espanyol ^[11]	Á																									É
Esperanto																		Ĉ																						Ĝ
Estonio				Ä
Feroés	Á											Æ													Ð
Filipí ^[30]
Finés				Ä					Å			Æ														É
Francés ^[12]		À	Â									Æ								Ç						É	È		Ê	Ë
Friulano		À	Â																	Ç							È		Ê
Gaèlic escocés		À																									È
Gallego ^[13]	Á																									É
Galés ^[14]	Á	À	Â	Ä																						É	È		Ê	Ë
Groenlandés									Å			Æ
Guaraní ^[15]	Á							Ã																		É
Hän	Á	À	Â	Ä	Ǎ						Ą															É	È		Ê	Ë	Ě			Ę
Hausa ^[16]															Ɓ									Ɗ
Holandés ^[17]	Á	À	Â	Ä																						É	È		Ê	Ë
Hongarés ^[18]	Á																									É
Inglés mig ^[19]		À	Â	Ä					Å			Æ								Ç						É	È		Ê	Ë
Islandés	Á											Æ													Ð	É
Irlandés ^[20]	Á																									É
Italià ^[21]		À																								É	È
Karakalpako
Kurdo																				Ç									Ê
Letó ^[22]							Ā												Č														Ē										Ģ
Lituà ^[23]											Ą								Č									Ė						Ę
Luxemburgués				Ä																						É				Ë
Malgache		À	Â																										Ê
Maltés ^[24]		À															Ċ										È												Ġ
Maorí							Ā																										Ē
Mohawk	Á	À																								É	È
Navajo	Á	À									Ą															É	È							Ę
Noruec ^[9]	Á	À	Â						Å			Æ														É	È		Ê
Pa-nigerià															Ɓ									Ɗ											Ẹ	Ǝ
Pinyin ^[25]	Á	À			Ǎ		Ā																			É	È				Ě		Ē
Polac ^[26]											Ą					Ć																		Ę
Portugués ^[27]	Á	À	Â					Ã												Ç						É			Ê
Romaní ^[29]																			Č
Rumà			Â			Ă
Sami septentrional	Á																		Č				Đ			É
Sardo	Á	À																									È
Sorbio																Ć			Č												Ě
Suec ^[31]	Á			Ä					Å																	É	È
Tetun	Á																									É
Tongano	Á						Ā																			É							Ē
Turc			Â																	Ç																						Ğ
Turcomano				Ä																Ç
Uzbeko
Vasc ^[32]
Vietnamita ^[33]	Á	À	Â			Ă		Ã															Đ			É	È		Ê						Ẹ
Tàrtar de Crimea			Â																	Ç																						Ğ
Volapük				Ä
Wolof		À																								É				Ë
Xhosa	Á	À	Â	Ä																						É	È		Ê	Ë

Lletres entre H-Q

Alfabet	Ĥ	Ḥ	Ħ	I	Í	Ì	I	Î	Ï	Ǐ	Ĭ	Ī	Ĩ	Į	Ị	Ĵ	Ķ	Ƙ		Ĺ	Ļ	Ł	Ľ	Ŀ	ʼN	Ń	N̈	Ň	Ñ	Ņ	Ŋ	O	Ò	Ô	Ö	Ǒ	Ŏ	Ō	Õ	Ő	Ọ	Ø	Ǿ	Ơ	Œ
Alfabet	ĥ	ḥ	ħ	ı	í	ì	i	î	ï	ǐ	ĭ	ī	ĩ	į	ị	ĵ	ķ	ƙ	ĸ	ĺ	ļ	ł	ľ	ŀ	ŉ	ń	n̈	ň	ñ	ņ	ŋ	o	ò	ô	ö	ǒ	ŏ	ō	õ	ő	ọ	ø	ǿ	ơ	œ
Llatí modern ^[1]											Ĭ	Ī																									Ŏ	Ō							Œ
Afrikáans					Í			Î	Ï																ŉ							O		Ô
Albanés ^[2]								Î																										Ô
Alemà ^[3]																																			Ö
Alemánico					Í	Ì		Î																								O	Ò	Ô	Ö
Anglosaxó												Ī																										Ō
Azerí				ı			I																												Ö
Bavar					Í	Ì		Î																								O	Ò	Ô	Ö
Bereber		Ḥ
Bielorús ^[4]																						Ł				Ń
Bretón								Î																					Ñ					Ô
Casubio																						Ł				Ń						O	Ò	Ô
Català ^[5]					Í				Ï															Ŀ								O	Ò
Cors ^[6]						Ì
Croata ^[7]
Chec ^[8]					Í																							Ň				O
Dalecarliano														Į																					Ö
Danés ^[9]																																										Ø
Eslovaco ^[10]					Í																							Ň				O		Ô
Eslové
Espanyol/castellà ^[11]					Í																								Ñ			O
Esperanto	Ĥ															Ĵ
Estonio																																			Ö				Õ
Extremeny																													Ñ
Feroés					Í																											O										Ø
Filipí ^[30]																													Ñ
Finés																																			Ö				Õ	Ő		Ø			Œ
Francés ^[12]								Î	Ï																									Ô											Œ
Friulano						Ì		Î																									Ò	Ô
Gaèlic escocés						Ì																											Ò
Galés ^[13]					Í	Ì		Î	Ï																							O	Ò	Ô	Ö
Gallego ^[14]					Í				Ï																				Ñ			O
Groenlandés																			ĸ																							Ø
Guaraní ^[15]					Í								Ĩ																Ñ			O							Õ
Hausa ^[16]																		Ƙ
Holandés ^[17]					Í	Ì		Î	Ï																							O	Ò	Ô	Ö
Hongarés ^[18]					Í																											O			Ö					Ő
Inglés mig ^[19]								Î	Ï																							O		Ô	Ö										Œ
Irlandés ^[20]					Í																											O
Islandés					Í																											O			Ö
Italià ^[21]						Ì		Î																									Ò
Karakalpako				ı			I
Kurdo								Î
Letó ^[22]												Ī					Ķ				Ļ									Ņ
Lituà ^[24]														Į
Malgache																											N̈		Ñ					Ô
Maltés ^[24]			Ħ			Ì																											Ò
Maorí												Ī																										Ō
Mohawk					Í	Ì																										O	Ò
Noruec ^[9]					Í	Ì		Î																								O	Ò	Ô								Ø
Pa-nigerià															Ị			Ƙ																							Ọ
Pinyin ^[25]					Í	Ì				Ǐ		Ī																				O	Ò			Ǒ		Ō
Polac ^[26]																						Ł				Ń						O
Portugués ^[27]					Í																											O		Ô					Õ
Romaní ^[29]
Rumà								Î
Sami septentrional					Í																										Ŋ	O
Sardo					Í																											O	Ò
Sorbio																						Ł				Ń						O
Suec ^[31]																																			Ö
Tàrtar de Crimea							I																						Ñ						Ö
Tetun					Í																								Ñ			O
Tongano					Í							Ī																				O						Ō
Turc				ı			I	Î																											Ö
Turcomano																												Ň							Ö
Uzbeko
Vasc ^[32]																													Ñ
Vietnamita ^[33]					Í	Ì							Ĩ		Ị																	O	Ò	Ô					Õ		Ọ			Ơ
Volapük																																			Ö
Wolof																													Ñ			O
Xhosa					Í	Ì		Î	Ï																							O	Ò	Ô	Ö

Lletres entre R-Z

Alfabet	Ŕ	Ř	Ŗ	Ś	Ŝ	Š	Ş	Ș	Ṣ		ẞ	Ť	Ţ	Ṭ	Ŧ	Þ	Ú	Ù	Û	Ü	Ǔ	Ŭ	Ū	Ũ	Ű	Ů	Ų	Ụ	Ư	Ẃ	Ẁ	Ŵ	Ẅ	Ƿ	Ý	Ỳ	Ŷ	Ÿ	Ȳ	Ỹ	Ƴ	Ź	Ż	Ž	Ẓ
Alfabet	ŕ	ř	ŗ	ś	ŝ	š	ş	ș	ṣ	ſ	ß	ť	ţ	ṭ	ŧ	þ	ú	ù	û	ü	ǔ	ŭ	ū	ũ	ű	ů	ų	ụ	ư	ẃ	ẁ	ŵ	ẅ	ƿ	ý	ỳ	ŷ	ÿ	ȳ	ỹ	ƴ	ź	ż	ž	ẓ
Llatí modern ^[1]																						Ŭ	Ū
Afrikáans																	Ú		Û																Ý
Albanés ^[2]																			Û																		Ŷ
Alemà ^[3]											ẞ									Ü
Alemánico																	Ú	Ù	Û	Ü
Anglosaxó																Þ							Ū											Ƿ					Ȳ
Azerí							Ş													Ü
Bavar																	Ú	Ù	Û	Ü
Bielorús ^[4]				Ś		Š																Ŭ																				Ź		Ž
Bereber									Ṣ					Ṭ																															Ẓ
Bretón																		Ù	Û	Ü
Casubio																		Ù																									Ż
Català ^[5]																	Ú			Ü
Cors ^[6]																		Ù
Croata ^[7]						Š																																						Ž
Chec ^[8]		Ř				Š						Ť					Ú									Ů									Ý									Ž
Dalecarliano																											Ų
Danés ^[9]
Eslovaco ^[10]	Ŕ					Š						Ť					Ú																		Ý									Ž
Eslové						Š																																						Ž
Espanyol/castellà ^[11]																	Ú			Ü
Esperanto					Ŝ																	Ŭ
Estonio						Š														Ü																								Ž
Feroés																	Ú																		Ý
Filipí ^[30]
Finés						Š														Ü					Ű																			Ž
Francés ^[12]																		Ù	Û	Ü																		Ÿ
Friulano																		Ù	Û
Galés ^[13]																	Ú	Ù	Û	Ü										Ẃ	Ẁ	Ŵ	Ẅ		Ý	Ỳ	Ŷ	Ÿ
Gaèlic escocés																		Ù
Gallego ^[14]																	Ú			Ü
Groenlandés
Guaraní ^[15]																	Ú								Ű										Ý					Ỹ
Hausa ^[16]																																									Ƴ
Holandés ^[17]																	Ú	Ù	Û	Ü
Hongarés ^[18]																	Ú			Ü					Ű
Inglés mig ^[19]																			Û	Ü
Irlandés ^[20]																	Ú																		Ý
Islandés																Þ	Ú																		Ý
Italià ^[21]																		Ù
Karakalpako
Kurdo							Ş												Û
Letó ^[22]						Š																	Ū																					Ž
Lituà ^[23]						Š																	Ū				Ų																	Ž
Luxemburgúes ^[24]
Malgache
Maltés ^[25]																		Ù																									Ż
Maorí																							Ū
Mohawk
Noruec ^[9]																	Ú	Ù	Û	Ü															Ý	Ỳ	Ŷ
Pa-nigerià									Ṣ																			Ụ
Pinyin ^[26]																	Ú	Ù		Ü	Ǔ		Ū
Polac ^[27]				Ś																																						Ź	Ż
Portugués ^[28]																	Ú			Ü
Romaní ^[29]						Š																																						Ž
Rumà							Ş						Ţ
Sami septentrional						Š									Ŧ	Ú										Ů																		Ž
Sardo																	Ú	Ù
Sorbio	Ŕ	Ř		Ś		Š																																				Ź		Ž
Suec																				Ü
Tàrtar de Crimea							Ş													Ü
Tetun																	Ú
Tongano																	Ú						Ū
Turc							Ş												Û	Ü
Turcomano							Ş													Ü															Ý									Ž
Uzbeko
Vasc ^[32]																				Ü
Vietnamita ^[33]																	Ú	Ù						Ũ				Ụ	Ư						Ý	Ỳ				Ỹ
Volapük																				Ü
Wolof
Xhosa																	Ú	Ù	Û	Ü

Notes

↑↑↑↑ En el llatí clàssic s'usaven els dígrafs CH, PH, RH, TH per a transcribir les paraules preses del grec. Les lligam Æ, Œ i W, ademés de les lletra minúscules, no varen aparéixer fins a l'edat mija. A partir de llavors les lletres J i O varen escomençar a usar-se només com a variants tipogràfiques de la I i la V respectivament, i no varen ser lletres pròpiament dites fins al sigle XVIII.
↑↑↑↑ L'albanés té oficialment els dígrafs dh, gj, ll, nj, rr, sh, th, xh, zh, que són suficients per a representar el dialecte tosco. El dialecte guego complementa l'alfabet oficial en 6 vocals nassals: â, ê, î, ô, û, ŷ. El dialecte arbëreshë afig als oficials el dígraf hj, que consideren una lletra.
↑↑↑ L'alemà manté les lletres originals en els préstams del francés. El dialecte alemà suís ya no usa la ß. La s llarga (ſ) es va usar fins a la mitat del sigle XX. La Q solament apareix en la seqüència qu i i només s'usa en paraules prestades (casi de la mateixa manera que x).
↑↑↑↑ El bielorús té varis dígrafs: ch, dz, dź, dž.
↑↑↑↑ El bretón té els dígrafs ch, c'h, zh.
↑↑↑ El català ademés té els dígrafs: dz, gu, (gü), ig, ix, ll, l·l, nc, ny, qu, (qü), rr, ss, tz.
↑↑↑↑ El chec ademés té el dígraf: ch.
↑↑↑↑ El cors té els trígrafos: chj, ghj.
↑↑↑↑↑↑↑↑ L'El croata té els dígrafs: dž, lj, nj. Es poden escriure en quatre accents tonals sobre les lletres. En la transcripció llatina del Serbo-croata, els serbis escriuen el cirílico a on estos tres dígrafs coincidixen en les lletres џ, љ i њ respectivament. Rarament s'usa el dígraf dj en lloc de đ (per a la lletra cirílica ђ).

↑↑↑↑↑↑ L'alfabet noruec és actualment idèntic al danés. La C forma part dels dos alfabets per a les paraules natives daneses pero no per a les noruegues. Abdós usen la «é», sent considerat un signe diacrític, mentres que å, æ i ø es consideren lletres. Les lletres Q, W, X, Z solament s'usen en noms i paraules estrangeres.
↑↑↑ L'estatus de lletra del dígraf ij en el holandés és objecte de controvèrsia.
↑↑↑ El filipí usa el dígraf ng, originalment afegia una gran tilde entre abdós lletres (n͠g), actualment casi no s'usa.
↑↑↑ Els signes diacrítics en les mayúscules del francés a sovint s'ometen, encara que siguen obligatòries. S'usen molts dígrafs, en consonant ph, (ng), th, gu/gü, qu, ce, ch/(sh/sch), rh; en vocals: (ee), ai/ai, ei/ey, eu, au/eau, ou; vocals i nassals ain/aim, in/im/ein, un/um/eun, an/am, en/em, om/on; semiconsonants -(i) ll-; semiconsonants i dobles vocals oi, oin/ouin, ien, ion.
↑↑↑↑ El galés té els dígrafs ch, dd, ff, ng, ll, ph, rh, th. Ocasionalment usa l'accent circunflejo, agut, greu i la diéresis sobres les seues sèt vocals (a, i, i, o, o, w, i).
↑↑↑↑ El gallec usa els dígrafs gu, qu (en i i i), ch, ll, nh, rr. Ademés esta ao com a forma alternativa d'escriure o. Cal destacar que nh representa una velar nassal i no el sò ñ del portugués.
↑↑↑↑ El guaraní l'usa la tilde sobre les lletres i, i, i i g i els dígrafs ch, mb, nd, ng, nt, rr i la parada glotal en ' .
↑↑↑↑ El hausa té ademés els dígrafs: sh, ts.
↑↑↑↑ El hongarés té ademés els dígrafs: cs, dz, gy, ly, ny, sz, ty, zs; i el trígrafo: dzs.
↑↑↑ L'anglés generalment solament usa les lletres de l'alfabet llatí bàsic. Rarament alguna publicació usa diacrítics per a paraules com "coöperate" o algun terme estranger.
↑↑↑↑ El irlandés usava els diacrítics: ḃ, ċ, ḋ, ḟ, ġ, ṁ, ṗ, ṡ, ṫ que han segut substituïts pels dígrafs: bh, ch, dh, fh, gh, mh, ph, sh, th llevat en els documents formals.
↑↑↑↑ El italià té ademés els dígrafs: ch, gh, gn, gl, sc. J, K, W, X, I s'usen només en noms i les paraules d'orige estranger.
↑ El karakalpako té ademés els dígrafs: ch, sh. La C s'usa solament en dígrafs. A', N', O', O' es consideren lletres. La ı és la minúscula de I mentres que I té la minúscula i. F, H, V, X només s'usen en paraules d'orige estranger.
↑↑↑↑ El letó ademés usa els dígrafs: dz, dž, ie, ademés dels dígrafs en o. Dz i dž es consideren ocasionalment lletres separades.

↑↑↑↑ El lituà té ademés els dígrafs: ch, dz, dž, ie, uo.
↑↑↑↑ El maltés té ademés els dígrafs: ie, għ.
↑ El maorí usa la g només en el dígraf ng. També usa Wh.
↑ Alguns parlants de mohawk usen la i en lloc de la i. la parada glotal en un apòstrof ’ i les vocals llargues en :.
↑↑↑↑ El Pinyin té quatre marcadors de tons que van damunt de les vocals (a, i, i, o, o, ü); ej: macrón (ā, ē, ī, ō, ū, ǖ), accent agut (á, é, í, o, ú, ǘ), carón (ǎ, ě, ǐ, ǒ, ǔ, ǚ), accent greu (à, è, ì, ò, ù, ǜ). També usa els dígrafs: ch, sh, zh.
↑↑↑↑ El polac ademés usa els dígrafs: ch, cz, dz, dż, dź, sz, rz.
↑↑↑↑ El portugués usa els dígraf: ch, lh, nh, ou, rr, ss. Ademés usa els accents agut, greu i circunflejo. La virgulilla indica la nasalisació de les vocals a i o: ã, õ.
↑ El rumà usa la menge diacrítica baix les lletres s i t (ș, ț), pero freqüentment se substituïx per (ş, ţ) .
↑↑↑↑ El romani té els dígrafs: čh, dž, kh, ph, th.
↑↑↑ El eslovaco ademés té els dígrafs: dz, dž, ch i les lletres Ľ/ľ, Ĺ/ĺ.
↑↑↑ El espanyol ademés usa els dígrafs: ch, gu, ll, qu, rr. En el passat es va usar la ce cedilla ç, reemplaçada totalment per la z.
↑ El suec usa les lletres å, ä, ö ademés dels diacrítics é, á i à. Té varis dígrafs i algun trígrafo ch, dj, lj, rl, rn, rs, sj, sk, si, tu, sch, skj, stj.
↑ El uzbeko solament té els dígrados: ch, ng, sh considerats lletres. la C s'usa solament en el dígraf. També hi ha les lletres G', O'.
↑↑↑↑ El vasc té varis dígrafs: dd, ll, rr, ts, tt, tx, tz. El dialecte zuberolano afig el diacrític ü, que es pronuncia /ø/, per a vàries paraules.
↑↑↑↑ El vietnamita té cinc marcadors de to que es posen sobre o baix els seus 12 vocals: a, ă, â, i, ê, i, o, ô, ơ, o, ư, i Ej: accent greu (à, ằ, ầ, è, ề, ì, ò, ồ, ờ, ù, ừ, ỳ), gancho (ả, ẳ, ẩ, ẻ, ể, ỉ, ỏ, ổ, ở, ủ, ử, ỷ), tilde (ã, ẵ, ẫ, ẽ, ễ, ĩ, õ, ỗ, ỡ, ũ, ữ, ỹ), accent agut (á, ắ, ấ, é, ế, í, o, ố, ớ, ú, ứ, ý), punt inferior (ạ, ặ, ậ, ẹ, ệ, ị, ọ, ộ, ợ, ụ, ự, ỵ). També té dígrafs i trígrafos: ch, gi, kh, ng, ngh, nh, ph, th, tr.

↑↑↑↑ El xhosa té un gran número de dígrafs, trígrafos i un tetragrafo: bh, ch, dl, dy, dz, gc, gq, gr, gx, hh, hl, kc, kh, kq, kr, kx, lh, mb, mf, mh, n', nc, nd, ndl, ndz, ng, ngc, ngh, ngq, ngx, nh, nk, nkc, nkq, nkx, nq, nx, ntl, ny, nyh, ph, qh, rh, sh, th, ths, thsh, tl, ts, tsh, ty, tyh, wh, xh, yh, zh. Ademés s'usen els accents agut, greu, circunflejo i la diéresis sobre les seues cinc vocals (a, i, i, o, o).
↑

↑↑↑ El zulu té un gran número de dígrafs, trígrafos i un tetragrafo: bh, ch, dh, dl, dy, dz, dzh, gc, gq, gr, gx, hh, hl, kc, kh, kq, kr, kx, lh, mb, mf, mh, n', nc, nd, ndh, ndl, ndz, ndzh, ng, ngc, ngh, ngq, ngx, nh, nk, nkc, nkq, nkx, nq, nt, nth, nths, nthsh, nthsh', ntl, nts, ntsh, nty, ntyh, nx, ny, nyh, ph, qh, rh, sh, th, ths, thsh, tl, ts, tsh, ty, tyh, wh, xh, yh, zh. Ademés s'usen els accents agut, greu, circunflejo i la diéresis sobre les seues cinc vocals (a, i, i, o, o).

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Variantes del alfabeto latino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.