Ò

Archiu:Latin letter O with grave.svg

Ò

La Ò, en minúscula ò és una lletra vocal de l'escritura llatina.

S'utilisa en català, emiliano-romagnol, lombardo, occità, casubio, sardo, gaèlic escocés, taos, vietnamita, criollo haitiano, noruec i galés. També apareix en italià com una variant de o.

Us en varis idiomes

Català

L'o en sílaba aguda pot dur dos accents: obert (obert) en algunes paraules com en arròs i tancat (tancat) més habitualment com en perdó o planificació. En sílaba plana o esdrújula és més habtual l'obert, com en pròpia pero algunes paraules ho tenen tancat com a pólvora o córrer.

Casubio

Ò és la 28ª lletra de l'alfabet casubio i representa /wɛ/.

Vietnamita

En l'alfabet vietnamita ò és el to huyền (to descendent) de "o".

Chinenc

En pinyin chinenc, ò és el to yángqù (阳去, to descendent) de "o".

Galés

En galés, l'accent greu s'usa en o per a denotar un sò curt [ɔ] en una paraula que d'un atre modo es pronunciaria en un sò llarc [oː]: còd [kɔd] "abadejo" versus cod [koːd] "còdic".

italià

En italià, l'accent greu s'usa sobre qualsevol vocal per a indicar l'accent final de la paraula: Niccolò (equivalent de Nicolás i nom de pila de Maquiavelo.

També es pot utilisar en les vocals no finals o i i per a indicar que es va fer recalcament en la vocal i que és oberta : còrso, "corsa", front a córso, "corregut", el participi passat de "correre" . Ò representa la vocal semiabierta posterior redonejada /ɔ/ i È representa la vocal semiabierta anterior no redonejada /ɛ/.

Emiliano-Romañol

En emiliano, ò s'usa per a representar [ɔː], per eixemple, òs [ɔːs] "os". En romañol, s'usa per a representar [ɔ], p. eix. piò [pjɔ] "més".

Noruec

Ò es pot trobar en la paraula noruega òg, que és una ortografia alternativa de også, que significa "també". Esta paraula es troba tant en Nynorsk com en Bokmål.

Macedonio

En macedonio, ò s'usa per a diferenciar la paraula òд ("caminar") de la més comuna од (de). Tant ò com о es pronuncien com [o] per lo que es tracta d'un accent diacrític.