Ł
L'ele en barra oblicua (mayúscula Ł, minúscula ł) és una lletra dels alfabets polac, casubio, sórabo, vilamoviciano, łacinka (alfabet llatí bielorús), navajo i véneto. Llevat en navajo, representa la continuació lejítica/eslava oriental de la no-palatal l protoeslava. En polac el nom d'esta lletra és «iɫ» que es pronuncia aproximadament "eu".
Us en polac
Va aparéixer per primera volta en el XVI en texts en polac, per a diferenciar l'antiga L obscura (velarizada) de la L clara.
En polac modern, ł es pronuncia aproximadament com /w/, com en hu en ou o la o en un diptongo creixent; per eixemple, en fòc. La manera més correcta de pronunciar-se és la següent: toquem en el llavi inferior la part davantera de les dents com si anàrem a dir una /v/ en anglés, pero sense dir-la; després es transforma en una /w/. En anglés trobem el sò en la w, com en were, will pero no en new o straw. Per un atre costat, l'antiga pronunciació es preserva en la part més oriental de Polònia i entre la minoria polaca en Lituània, Bielorússia i Ucrània.
Atres usos
- En łacinka bielorús, ł correspon al cirílico л i es pronuncia normalment /l/ (aproximante alveolar lateral sonora; igual que l).
- En véneto, s'usa per a unificar les varietats de l'idioma i es pot pronunciar com a l, com ë, o no pronunciar-se. Per eixemple: la paraula góndola, en véneto, s'escriu góndoła, i es pot pronunciar góndola, góndoea o góndoa.
- En navajo, s'usa per a la fricativa lateral alveolar sorda /ɬ/, com Ll en galés.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ł» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.