Ĥ

Ĥ

Ĥ, en minúscules ĥ (H en accent circunflejo) és l'undècima lletra de l'alfabet en esperanto, correspon a una fricativa velar sorda ([x] en l'Alfabet Fonètic Internacional), és dir, el mateix sò de la ⟨j⟩ de l'espanyol. També pot substituir-se en ⟨hh⟩.

La seua funció principal radica en representar en esperanto els térmens que continguen la ch llatina i la "xi" grega (χ), la qual cosa es diferencia de la k verdadera grega (kappa o "κ") i la k present en atres idiomes no europeus.

Ĥ és una de les lletres menys usades en esperanto. El seu us més modern tendix a reemplaçar-la quan és possible per k: monarĥo → monarko, anarĥio → anarkio, arĥivo → arkivo, ĥemio → kemio i, inclús, ĥor → koruso.

No obstant açò no sempre és possible, ya que per eixemple ĥoreo es referix específicament als coreges o balls de Sant Vito, mentres Koreo es referix als coreans del país Corea. Amprar la k per ĥ d'esta forma es pot aplegar a considerar "ĥo-fòbia" i per tant deu evitar-se.

Existixen vàries formes d'escriure este caràcter, ya que l'accent circunflejo pot estar damunt de la part més alta del caràcter, damunt de la part més baixa, o be damunt d'abdós parts. L'ubicació de l'accent circunflejo pot variar segons el tipo de lletra en el que siga escrit o mostrat.

Vore també

• Ĉ
• Ĝ
• Ĵ
• Ŝ
• Ŭ