Alfabet letó
L'alfabet letó (en letó: latviešo alfabēts) és una variant de l'alfabet llatí utilisat per a escriure el letó, una llengua bàltica. Consta de 33 lletres de les quals 11 són diacrítiques.
Història
Desenrollada en el XVII per sacerdots alemans, l'ortografia letona es basa principalment en l'ortografia alemana i no representa fonémicament els sons del letó. En 1631, el sacerdot alemà Georgs Mancelis va sistematisar la fins a llavors caòtica ortografia, indicant les llongituts de les vocals segons la seua posició en les paraules, i escrivint les consonant en vàries lletres com es fa en alemà. Esta antiga ortografia usa lletres tachades diagonalment ⟨Ꞡ ꞡ, Ꞣ ꞣ, Ł ł, Ꞥ ꞥ, Ꞧ ꞧ, Ꞩ ꞩ ẜ⟩ per a les lletres palatalizadas (com la L barrada polaca) i utilisa principalment és estil fraktur.
De 1908 a 1911, una comissió d'ortografia va definir una reforma ortogràfica que va ser adoptada llentament. Esta comissió està composta per K. Mīlenbahs, J. Endzelīns, J. Kalniņš, M. Ārons, J. Birznieks, Francis Trasuns, M. Siliņš, Spr. Paegle i V. Maldoņs per cooptaació. La seua reforma es va aprovar parcialment per decret en març de 1919, en canvis realisats en un decret del 3 de decembre de 1920 per a que s'adoptaren el primer de juliol següent. Finalment, un decret del 18 de juliol de 1922 va ordenar la seua adopció en les escoles el primer d'agost de 1922 i en l'administració el primer de giner de 1923.
En 1935, una llei sobre l'idioma oficial de Letònia va decretar que s'utilisaria l'estil llatí (antiqua) en lloc de la fraktur en totes les publicacions a partir de 1936. En 1937, una nova comissió ortogràfica va escomençar a treballar sobre l'alfabet letó, l'ortografia dels noms estrangers, l'us del macrón en els verps i l'exclusió de la ⟨Ŗ ŗ⟩ i de ⟨ch⟩; distanciant-se de les obres de Mīlenbahs, Šmits i Endzelīns. La reforma es va promulgar en 1938, causant un gran revol en la societat i sent parcialment cancelada en 1939. En 1940, una revisió va modernisar l'ortografia.
El 5 de juny de 1946, una llei de la República Socialista Soviètica de Letònia substituïx la ⟨Ŗ ŗ⟩ per la R normal. Reformes similars reemplacen l'us dels grafema ⟨Ch ch⟩ per ⟨H h⟩ i ⟨Ō ō⟩ per ⟨O o⟩. Alguns autors i publicacacions com el periòdic Brīvā Latvija (destinat a la diàspora letona) encara utilisen les lletres antigues.
Lletres
Referències
Bibliografia
- (2004).«Ne visi latviešo valodas alfabēta burti anar vienlīdzīgi».Diena.
- (1922).«Noteikumi parell latviešo ortogrāfiju».Izglītības Ministrijas Mēnešraksts.(8)Consultat el 20 d'abril de 2021.
- (1942).«Oficiālu pareizrakstības vārdnīcu klajā laižot».Izglītības Mēnešraksts.Consultat el 4 d'octubre de 2022.
- (2008).«Ceļš uz rakstības tradīciju maiņo: no gotiskā uz latīnisko».Akadēmiskā Dzīveu.(45)
- Inga Kacare, Baiba Krauze-Krūze. «Mūsdienu ortogrāfixes izveide, XX gadsimts» (en lv). Latviešo literārā valoda.
- (2008).«Pareizrakstības jautājumu kārtošana latvijas brīvvalsts pirmajos gados (1918–1922)».Baltu filoloģija.(XVII (1/2))
- (2008).«Pareizrakstības jautājumu kārtošana Latvijā no 1937. līdz 1940. gadam».Baltu filoloģija.(XVII (1/2))
- (1921).«Rīkojums parell ortogrāfixes reformu».Izglītības Ministrijas Mēnešraksts.(2)Consultat el 20 d'abril de 2021.
- «Diacritics as a Means of Self-Identification, The Case of Latvia, ATypI 2016 • Warsaw, Poland» (en en). YouTube.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto letón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.