Ɛ
La lletra épsilon llatina, Ɛ (mayúscula), ɛ (minúscula), és una lletra del alfabet llatí, derivada de l'épsilon grega (ε).
És utilisada en l'Alfabet Fonètic Internacional per a representar el sò d'una vocal semiabierta anterior no redonejada, i es va adoptar a molts sistemes d'escritures de llengües africanes derivats del Alfabet africà internacional o del Alfabet africà de referència.
Apareix en l'alfabet llatí bereber, utilisat actualment en els llibres escolars algerins en bereber.[1] Abans va ser propost per l'institut francés INALCO per a representar una fricativa faríngea sonora [ʕ]. Alguns autors usen ƹayin ⟨ƹ⟩ en el seu lloc; que també té una forma similar a la lletra àrap ʿayn ⟨ع⟩.
Història
L'épsilon llatina apareix ya en el Renaixença en l'influent proposta de reforma de l'ortografia italiana de Gian Giorgio Trissino. La seua proposta incloïa l'épsilon com una atra lletra llatina més per a representar una vocal semiabierta anterior no redonejada [ɛ] (junt en atres adició com a ‹j, o, ω, ʃ› com a lletres diferenciades de ‹i, v, o, s›, respectivament). Apareix en la seua obra «Ɛpistola del Trissino de li lettere nuωvamente aggiunte ne la lingua Italiana» publicada en 1524 i trobada en algunes edicions de Tolomeo Janiculo com la reimpressió de 1529 de De the volgare eloquenzia de Dante Alighieri,[2] utilisant la tipologia de Ludovico degli Arrighi.
Unicode
L'épsilon llatina rep el nom "I oberta" en Unicode.[3]
Referències
- ↑ «Tamazight-Dzayer».
- ↑ ,
- ↑ Asmus Freytag. «Unicode Technical Note #27: Known Anomalies in Unicode Character Names». The Unicode Consortium. Consultat el 2009-02-24. «This is actually a Latin epsilon and should have been baix called.»
Bibliografia
- (1529) Tolomeo Janiculo (ed.). De la volgare eloquenzia (De la vꞷlgare ɛloquenzia) (en it).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ɛ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.