Alfabet portugués
El alfabet portugués es basa en l'alfabet llatí i utilisa l'accent agut, l'accent circunflejo, l'accent greu, la tilde i la cedilla per a indicar l'accent, l'altura vocàlica, la nasalización i atres canvis de sò. La diéresis va ser abolida per l'últim Conveni Ortogràfic. Les lletres accentuades i els dígrafs no es conten com a caràcters separats a efectes de cotege.
L'ortografia del portugués és en gran mida fonémica, pero alguns fonema poden escriure's de més d'una manera. En casos ambigus, l'ortografia correcta es determina per mig d'una combinació d'etimologia en morfologia i tradició; per lo tant, no existix una correspondència perfecta un a un entre sons i lletres o dígrafs. Conéixer els principals paradigmes flexivos del portugués i estar familiarizado en l'ortografia d'atres llengües d'Europa occidental pot resultar útil.
El alfabet del idioma portugués consta de 26 lletres, segons el Acordo Ortogràfic dona Língua Portuguesa de 1990.[1]
| Lletra | nom | dicció | fonètica |
|---|---|---|---|
| Aa | á | /a/ | /a/, /ɐ/ |
| Bb | bê | /be/ | /b/ |
| Cc | cê | /es/ | /k/, /s/ |
| Dd | dê | /de/ | /d/, /ð/ /dʒ/ |
| Ee | é o ê | /ɛ/ o /i/ | /ɛ/, /i/, /i/, /ɨ/ |
| Ff | efe | /'ɛfi/ o /'ɛfɨ/ | /f/ |
| Gg | gê o guê | /ʒi/ o /ge/ | /ʒ/ /g/ |
| Hh | agá | /a'ga/ /ɐ'ga/ | - |
| Ii | i | /i/ | /i/ |
| Jj | jota | /'ʒɔtɐ/ | /ʒ/ |
| Kk | cá o capa | /ka/ | /k/ |
| Ll | ele o lê | /'ɛli/ /'ɛlɨ/ /li/ | /l/ /ɫ/ /o̯/ |
| Mm | eme o mê | /'ẽla meua/ /'ɛmɨ/ /em/ | /m/ |
| Nn | ene o nê | /'ẽni/ /'ɛnɨ/ /ne/ | /n/ |
| Oo | o o ô | /ɔ/ /o/ | /ɔ/ /o/ /o/ |
| Pp | pê | /pe/ | /p/ |
| quê | /ke/ | /k/ | |
| Rr | erre | /'ɛʁi/ /'ɛʁɨ/ | /ʁ/ /ɾ/ |
| Ss | esse | /'ɛsi/ /'ɛsɨ/ | /s/ /z/ /ʃ/ /ʒ/ |
| Tt | tê | /et/ | /t/ /tʃ/ |
| Uu | o | /o/ | /o/ /w/ |
| Vv | vê | /veu/ | /v/ |
| Ww | dáblio o duplo vê | /dona'bliu/ /duplu veu/ | /v/ /w/ |
| Xx | xis | /ʃiʃ/ /ʃis/ | /ʃ/ /ks/ /s/ /z/ |
| Yy | ípsilon o ipsilão | /'ipsilõ/ /ipsɨlɔn/ /ipsiɔlãɯ̃ / | /i/ |
| Zz | zê | /ze/ | /z/ /s/ /ʃ/ |
Ademés d'estes lletres s'utilisen la cedilla: ç (cê-cedilha /s/) i els sèt dígrafs següents: rr (erre duplo /ʁ/), ss (esse duplo /s/), ch (cê-agá /ʃ/), nh (ene-agá /ɲ/), lh (ele-agá /ʎ/) gu (gê-o /g/) i qu (quê-o /k/). Només en casos especials, en paraules d'orige estranger, s'usen les (tres) lletres: K (cá o capa), W (dáblio o duplo vê) i I (ípsilon).[2]
També conta en quatre signes diacrítics (onze aplicacions, en mayúscules i minúscules):
- Áá, Àà, Ââ, Ãã
- Éé, Êê
- Íí
- Óó, Ôô, Õõ
- Úú
Vore també
[editar | editar còdic]- Portugués brasiler
- Portugués europeu
- Comunitat de països de llengua portuguesa
- Museu de la Llengua Portuguesa
- Institut Camõés
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dicionário dona Lingua Portuguesa - Porte Editora». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2016. Consultat el 7 d'agost de 2015.
- ↑ http://www.priberam.pt/docs/acortog90.pdf
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto portugués» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.