Alfabet italià

L'alfabet italià és una variant del alfabet llatí utilisat en l'idioma italià.

Lletres

L'alfabet tradicional tenia 21 lletres, allò complet usat hui en dia, en canvi, té 26. Hi ha cinc vocals (A, I, I, O, O) i 21 consonant. Les lletres J ("I lunga" [I llarga] o "gei", com la pronunciació anglesa), K ("cappa"), W ("doppia V" o, rarament, "V doppia" [V doble]), X ("ics") i I ("ipsilon" o, rarament, "i greca") no formaven part de l'alfabet tradicional italià, no obstant hui en dia s'utilisen i figuren en tots els diccionaris. El seu us se de en paraules estrangeres (com 'jeans', 'weekend') aixina com en alguns noms propis natius (com Jesolo, Bettino Craxi) derivats de llengües regionals. Ademés s'usa l'accent greu i l'accent agut per a modificar lletres. l'accent circunflejo és rar pero es pot trobar en texts antics.

Lletra		Nom	AFI	Diacrítics
A, a |	/a/	à
B, b		bi	/b/
C, c		ci	/k/ o /tʃ/
D, d		vaig donar	/d/
I, i		i	/i/ o /ɛ/	è, é
F, f		effe	/f/
G, g		gi	/ɡ/ o /dʒ/
H, h		acca	∅ silenci
I, i		i	/i/ o /j/	ì, í, î
J, j		i lunga o gei
K; k		cappa
L, l		elle	/l/
M, m		emme	/m/
N, n		enne	/n/
O, o		o	/o/ o /ɔ/	ò, o
P, p |	pi	/p/
Q, q		cu	/k/
R, r		erre	/r/
S, s		esse	/s/ o /z/
T, t		tu	/t/
O, o		o	/o/ o /w/	ù, ú
V, v		vaig vore o vu	/v/
W, w		doppia vaig vore o vu
X, x		ics
I, i		ipsilon
Z, z		zeta	/dz/ o /ts/

Vore també

• Ortografia de l'italià