Jesolo

Jesolo (en Vèneto Gèxoło o Jèxoło) és una localitat d'Itàlia de la ciudad metropolitana de Venecia en la regió del Vèneto, de 27.088 habitants. S'ubica al noreste de la capital de la província, sobre la península que es troba entre la laguna de Venecia i el mar Adriático, sobre Cavałin-Treporti.

Història

L'actual territori de Jesolo era en l'antiguetat partix de l'estany, en l'interior de la qual hi havia alguns menuts illots. La major illa era cridada Equilium pels romans. Equilium va ser habitada inicialment pels Protovénetos o Venéticos, famosos en tota la conca mediterránea per ser experts cuidadors de cavalls; és per dits animals que s'origina tal topònim. Els primers vénetos, en ajuda de Roma es varen protegir de l'amenaça dels galos i a canvi varen permetre que els romans s'establiren de forma pacífica en lo que actualment coneixem com Vèneto, Friul i Venecia Julia. Els romans varen colonisar eixes terres, construint camins, ponts i pobles; varen preparar el territori cultivable procedint a la centuriación (divisió en lots) i varen portar a terme els seus primers treballs de bonífica i contenció hidràulica.

En la caiguda de l'Imperi, sobrevé l'inseguritat: les poblacions bàrbares espentaven des de feya ya temps cap a les fronteres i finalment varen irrompre en la part véneta de la llanura Padana. Els habitants de terra ferma varen trobar refugi segur dins de l'estany: en particular, els habitants de Oderzo varen fundar Eraclea sobre l'illa de Melidissa i Jesolo sobre l'illa de Equilio.

Gràcies a la seua particular posició, Jesolo es va convertir en un centre de comerç marítim de l'àrea del nort de la Mar Adriático: protegida de l'estany, va poder desenrollar-se de modo continu fins a alcançar la dignitat de sèu episcopal. Les guerres, una tràgica inundació del Sile i l'invasió dels francos varen provocar la caiguda del floreciente port de Jesolo, que finalment pert el ranc de sèu episcopal a principis del XII. La situació degeneró progressivament i a finals del XV Jesolo s'havia reduït a unes poques cases semideshabitadas; Durant este sigle, per a paliar la falta d'iglésies, el patricio veneciano Soranzo va construir del seu propi pecunio i sobre terres de propietat familiar, una iglésia, dedicada a Sant Joan Batista, i que es va erigir com a parròquia. Entorn a la nova iglésia es va constituir la vila de Cavazuccherina (Cova del Sucre) i per a favorir l'habitabilitat de la zona, la Serenísima República de Venecia va tindre distintes intervencions de bonífica, cuidant principalment d'alluntar-se dels rius Piave i Sile.

Cavazuccherina va sobreviure durant alguns sigles, pero va conseguir aplegar a ser considerada Comune Autònom sol en l'arribada de Napoleón en 1806. Una volta va ser expulsat Napoleón, els austríacs varen constituir un consorci per a favorir el mejoramiento dels territoris lagunares, a este punt reduïts a terrenys pantanosos: naix aixina el Consorci Passarella.

L'anexió al Reino de Sardenya i posteriorment al Reino de Italia (1861-1946) no va millorar la situació preexistente, i durant la Primera Guerra Mundial Cavazuccherina va ser bombardejada i la seua població evacuada en part.

La pau va dur en si la restauració: es reprendieron els treballs de fonamentació, que varen ser predisposts pel Consorci de Bonifica del Basso Piave. La Gran Bonifica va ser realisada entre 1920 i 1930: varen ser introduïts els cultius de blat, gra turc i remolacha, als quals es varen afegir plantacions frutales i vinyes.

En 1930 el municipi va ser renombrado en l'antic nom de Jesolo i des de 1936 les localitats de Marina Bassa i de Spiaggia varen ser denominades Lido vaig donar Jesolo.

La renaixença agrícola coincidia en el "redescubrimiento" de Jesolo: varen nàixer els primers establiments per a la cura. Apareixen en els anys 30 els primers albercs i els primers restaurants: el desenroll va tindre una interrupció repentina en el començ de la Segunda Guerra Mundial pero, tornada la pau, els treballs varen continuar a un ritme cada volta més veloç.

Hui Jesolo és una localitat plenament turística, i dormitori de Venècia. El turiste pot contar en centenars d'estructures recreatives com a albercs i hotels de diverses categories, residències turístiques, apartaments i cámpines. Entre la bellea artística i natural es troben les esplèndides valls de peixca, poblats per fauna molt particular, i les cridades Antigues Muralles, visita obligada per a els qui s'interessen per l'art i l'arqueologia: pertanyent l'antiga catedral de Santa Maria vaig donar Equilium, antigament un edifici paleocristiano dedicat a Sant Mauro. Les excavacions realisades han tret a la llum fragments de mosaics pavimentales en motius florals, datats en els sigles VI-VII.

A partir de la segona mitat dels anys 90 del XX, l'administració municipal ha llançat un ambiciós proyecte urbanístic. A partir de l'any 2000 molts hotels han segut reconvertits en residències i moltes àrees, abans d'us agrícola, s'han convertit en sol residencial, permetent aixina la construcció de decenes de noves estructures dedicades al turisme. Entre els proyectes més ambiciosos cal destacar el camp de Gòlf de 18 clots, la nova dàrsena turística i la "ciutat de la música" (enorme complex que comprenen discoteques i restaurants). Tal proyecte, com succeïx en tots els grans proyectes, no està exent de crítiques. La corrent contrària maggiore riguarda el problema de la calitat de vida per als residents, notablement aumentat en l'actuació d'este gran proyecte i d'alguna obra viària molt protestada, en l'òptica del proyecte comunament denominat "Master Pla".

Toponimia

Hi ha una miqueta de confusió sobre el nom de la ciutat. Més coneguda en el nom de Jesolo, l'administració pública italiana es referix a esta localitat en el nom de Iesolo. En el dialecte veneziano de la llengua véneta, també s'utilisen els noms Gèxoło i/o Jèxoło.

La societat que publica els números telefònics (pagine bianche) tracta a Jesolo i Iesolo com a equivalents. Aixina mateix, Gèxoło i Jèxoło serien també equivalents.

Deporte

La 20.ª etapa del Giro de Italia de 1988 va concloure en el Lido de Jesolo en la victòria de Paolo Rosola.

En l'any 2015, esta localitat va ser protagonista del Giro de Italia, ya que ací terminava la 13.ª etapa, procedent de Montecchio Maggiore i despuix de recórrer 153 quilómetros. La victòria li la va dur Sacha Modolo despuix d'un final accidentat, quan a falta de poc més de tres quilómetros per a la llínea de meta es va produir la caiguda de varis corredors.