Ṭ

Ṭ (minúscula : ṭ) és una lletra del alfabet llatí estés formada a partir de T en l'adició d'un punt davall.

Us

S'usa en l'ortografia del idioma mizo i es pronuncia casi com una 'tr'. Encara que l'idioma mizo té una 't' i una 'r' separades en el seu alfabet, no s'usen en la combinació 'tr' i en el seu lloc s'usa una Ṭ.

També s'utilisa en la transcripció de llengües afroasiáticas per a representar una «t emfàtica», en la romanisació de l'àrap i del siríaco i en els alfabets llatins bereberes. En la transcripció de l'àrap, correspon a la lletra ṭāʾ (ط). També s'usa en l'idioma bhoshpuri com una sola consonant per a representar 'tr'.

Al transliterar llengües idiomes indoarias, iranias orientals i dravídicas representa una t retrofleja. Anteriorment també s'usava per al mateix sò en javanés, pero ara ha segut reemplaçat pel dígraf «th». S'utilisa per a escriure les lletres ṭ i ṭh del pali, idioma ritual en el budisme theravada. També s'utilisa per a la lliteratura del idioma chin. Se situa despuix de T en els alfabets, ya que es pronuncia de manera diferent a la T normal.

Codificació

Els punts de còdic Unicode són O+1E6C para Ṭ i O+1E6D para ṭ.