Th
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Th / th és un dígraf del alfabet llatí compost per t i h. Originalment es va introduir al llatí per a transcribir préstams del grec. En l'actualitat, representa varis sons diferents; no obstant, este dígraf està present en els següents préstams grecs: pathos i ethos que són aquelles grafies que s'han mantingut en la seua forma original i que no s'han adaptat a la llengua castellana. És el dígraf més comú en orde de freqüència en l'idioma anglés.[1]
Per fonema
Dos consonant (/th/)
En anglés, l'us més llògic de th és representar la seqüència dels fonema /t/ i /h/, com en knighthood (/ˈnaɪthʊd/ «cavalleria»). No obstant, en este cas, th no es considera un dígraf, ya que un dígraf és un parell de lletres que representen un sol fonema, sino que sorgix de l'unió de dos paraules, knight «cavaller» i –hood «–idad» (qualitat de).
Consonante aspirada /tʰ/
El dígraf 'Th' es va introduir per primera volta en el llatí per a transcribir la lletra theta (Θ, θ) en préstams del grec. Theta es pronunciava com una aspiració (/tʰ/) en grec clàssic i koiné.[2]
Th s'utilisa en sistemes de transcripció acadèmica per a representar lletres en alfabets del sur i est d'Àsia que tenen el valor /tʰ/. Per eixemple, segons el Real sistema general tailandés de transcripció, th representa en l'idioma tailandés el fonema /tʰ/,[3] com en la pròpia paraula ไทย Th, /tʰaj/.
Th també s'usa per a transcribir el fonema /tʰ/ en les llengües bantúes meridionals, com el zulú i el tswana.
Consonante fricativa dental sorda /θ/
Durant l'Antiguetat tardana, el fonema grec representat per la lletra θ mutó de l'original aspiració (/tʰ/) a una fricativa dental sorda /θ/. En espanyol d'Espanya, este sò equival a «za / ce / ci / zo / zu». Esta mutació va afectar la pronunciació del dígraf th, que va començar a usar-se per a representar el fonema /θ/ en alguns dels idiomes que ho tenien.
Un dels primers idiomes en usar el dígraf d'esta manera va ser l'alt alemà antic, abans de la fase final de la segona mutació consonàntica, per la qual /θ/ i /ð/ es varen pronunciar /d/.
L'alfabet llatí usat en l'anglés antic va adaptar la lletra rúnica þ (thorn), aixina com ð (eth; ðæt en anglés antic), una versió modificada de la lletra llatina d, per a representar este sò, pero el dígraf th gradualment va reemplaçar estes lletres en l'anglés mig. No obstant, durant els sigles VII i VIII, en l'anglés antic primerenc, les lletres rúniques no es varen utilisar en un inici i en canvi es preferia usar el dígraf en el seu lloc.
En l'anglés modern, eixemples del dígraf th pronunciat com /θ/ són tooth (/ˈel teuːθ/, «dent») o thunder (/ˈθʌndər/, «tro»).
En irlandés antic i mig, th també es va usar para /θ/, pero el sò finalment va canviar a [h] (vore més alvance).
Atres idiomes que usen th para /θ/ inclouen l'albanés i galés, que ho consideren una lletra i no com un dígraf, i ho alfabetizan entre la t i l'o.
Consonante fricativa dental sonora /ð/
l'anglés també usa th per a representar la fricativa dental sonora /ð/, com en father (/ˈfɑːðə/, «pare») o there (/ðər/ «allí»). Esta extensió inusual del dígraf per a representar un sò sonor és causada pel fet de que, en anglés antic, els sons /θ/ i /ð/ estaven en relació alofónica entre sí i, per lo tant, no era necessari distinguir-los rigorosament en ortografia. Les lletres þ i ð es varen usar indiscriminadament per a abdós sons, i quan varen ser reemplaçades per th en el XV, també es varen usar per a abdós sons. Per la mateixa raó, la s s'usa en anglés tant per a /s/ com para /z/.
En el dialecte jerseyés del idioma normando, el fonema francés /ʁ/ es realisa com /ð/, i s'escriu com th per l'influència de l'anglés, per eixemple: m'suther (en francés, mesurer, en castellà «medir») o méthe (en francés, mère, en castellà «mare»).
Consonante oclusiva retrofleja sorda /ʈ/
En la romanisació del idioma javanés, s'usa th per a transcribir l'oclusiva retrofleja sorda /ʈ/, que s'escriu com ꦛ en l'alfabet javanés.
Consonante oclusiva alveolar sorda /t/
Com ni /tʰ/ ni /θ/ eren fonema natius en llatí, el sò grec representat per th es va pronunciar /t/. L'ortografia va retindre el dígraf per raons etimològiques. Esta pràctica es va prendre prestada en alemà, francés, neerlandés i atres idiomes com l'interlingua, a on th encara apareix en paraules originalment gregues, pero es pronuncia /t/. Este mateix procés va ocórrer en el castellà i italià, encara que en estos idiomes directament es va eliminar la h. Per eixemple, la paraula ortografia, que prové del grec, ὀρθός orthós «recte», en alemà s'escriu orthographie (/ɔɐ̯toːgʁafiː/), en francés orthographe (/ɔʀtɔgʀaf/) i en neerlandés orthografie (més comunament spelling).
Més modernamente, els idiomes francés, alemà i anglés varen ampliar, per analogia, este criteri a les paraules per a les quals no existix una raó etimològica, pero en el seu major partix els sistemes d'ortografia moderns ho han eliminat. Eixemples en anglés del dígraf th no-etimològic són el nom del riu Támesis (Th, /ˈtɛmz/, que en anglés mig es va escriure Th) o el nom d'Anthony (pronunciat /ˈæntənɪ/, encara que és comuna l'error de llegir-ho /ˈænθənɪ/) del llatí Th.[4]
En anglés, th pot indicar també /t/ per a préstams del francés o l'alemà, com Neanderthal (/nɪˈændətɑːl/). El nom anglés Thomas (/ˈtɒməs/) es pronuncia com una t perque va ser prestat del idioma normando.
Consonante oclusiva alveolar dental sorda /t̪/
En la transcripció de les llengües aborigen australianes, th representa una parada dental per a l'oclusiva alveolar sorda, és dir, /t̪/, com en castellà la lletra t en Th.[5]
Consonante fricativa glotal sorda /h/
En les llengües gaèliques irlandesa i escocesa, th representa la lenició (carpiment) de /t/. En la majoria dels casos, la paraula inicialment es pronuncia /h/. Per eixemple: toil (/tɛlʲ/ «voluntat») → do thoil (/də hɛlʲ/ «la teua voluntat»).
Este us de dígrafs en h per a indicar la lenició és distint dels atres usos que deriven del llatí. Si be és cert que la presència de dígrafs en h en llatí va inspirar el mateix us en gaèlic, la seua assignació a fonema es basa completament en la llògica interna dels idiomes gaèlics i no tenen relació en el llatí. També és una conseqüència de la seua història: el dígraf inicialment, en irlandés antic i mig, designava el fonema /θ/, pero després els canvis de sò mutaron i varen enfosquir la correspondència entre el grafema i el sò, de modo que th inclús es troba en algunes paraules com piuthar («germana») a pesar de que històricament mai ha sonat /θ/. Est és un eixemple de «ortografia (històrica) invertida»: el model de paraules a on la fricativa interdental original havia desaparegut entre vocals va fer que th fora reinterpretat com un marcador d'hiat.
Consonante muda (Ø)
Les llengües gaèliques irlandesa i escocesa la /t/ lenificada se silencia en posició final, per eixemple: sgith (/skiː/, «cansat»). I, encara que és rar, en posició inicial també se silencia, per eixemple thu (/oː/ «tu»).
En anglés, també se silencia th en asthma (/ˈæsmə/ «asma») i clothes (/kloʊz/ «roba»). En este cas a voltes se suplix en una fricativa dental sonora: /ˈkləʊðz/, i lo mateixa passa en tots els seus derivats, per eixemple: clothesline (/ˈkləʊðzlaɪn/ «cuerdo per a tendir») o clothespin (/ˈkləʊðzpɪn/ «pinça per a la roba»).[6]
Caràcter especial ᵺ
En alguns diccionaris anglesos, particularment aquells publicats per Random House, s'usa ᵺ («et hache tachada») per a diferenciar les paraules de l'anglés que es pronuncien /ð/, com the («el / la / els / les»), mentres que les paraules que es pronuncien /θ/, com thing («cosa») s'escriuen normal, sense el tachón.[7]
Vore també
Referències
- ↑ «Statistical information». scottbryce.com. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2011. Consultat el 29 de juny de 2020.
- ↑ Conti, Aidan; Shaw, {{{nom2}}}; Rold, {{{nom3}}} (1 de giner de 2015). Writing Europe, 500-1450: Texts and Contexts (en en), Boydell & Brewer, p. 106. ISBN 9781843844150.
- ↑ Engel, David; Engel, {{{nom2}}} (12 de febrer de 2010). Tort, Custom, and Karma: Globalization and Llegal Consciousness in Thailand (en en), Stanford University Press. ISBN 9780804763820.
- ↑ Jones (2006). Cambridge English pronouncing dictionary, 17. edició, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 25. ISBN 0521680867.
- ↑ Dixon, Robert M. W. (1 de giner de 2006). Australian Aboriginal Words in English: Their Origin and Meaning (en en), Oxford University Press, p. 229. ISBN 9780195540734.
- ↑ «Definition of CLOTHES». www.merriam-webster.com. Consultat el 27 de maig de 2016.
- ↑ Davis. «L2/03-334: Latin Small Letter th with Strikethrough».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Th» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.