Segona mutació consonàntica

L'alt alemà es subdivide en alemà superior (vert) i alemà central (blau), que ya es distinguia del baix alemà (groc). Les isoglosses principals, la de Benrath i l'Espira (Speyer), estan marcades en negre.

Isoglossa per a dat-dones (llínea de Sankt Goar).

Isoglosses per a maken-machen (llínea de Benrath) i Appel-Apfel (llínea d'Espira).

La segona mutació consonàntica és un conjunt de modificacions fonèticas que varen afectar a les consonants del antic alt alemà (actualment conegut simplement com "alemà") separant-ho del baix alemà a través d'una isoglossa coneguda com llínea de Benrath. Va aparéixer tras de les modificacions descrites per les lleis de Grimm i de Verner (que s'agrupen baix el nom de "primera mutació consonàntica") entre els sigles IV i VIII. Va afectar a casi tot el lèxic del moment, pero també paraules posteriors.

L'estudi d'estes modificacions és bàsic per a la comprensió de les especificidad fonètiques de l'alemà respecte a les atres llengües germàniques.

Mecanismes generals

Les consonants afectades són les resultants de la primera mutació consonàntica. La principal modificació consistix en una conversió a fricatives de les oclusives.

Es distinguixen els canvis en funció de si les consonant són sordes, sonores, simples o geminades i segons la seua posició (a l'inici o despuix de consonant líquida, entre vocals, al final). Les sonores seguixen evolucions diferents en funció dels dialectes.

Taula sinóptica de les evolucions

Sordes simples				Sordes gem.	Sonores simples				Sonores gem.	Fricatives simples		Fricatives gem.
	Inic.	Intervoc.	Fi.			1	2	3
p →	pf	ff	f	ppf	b →	p	p / b	b	pp	f →	b	**ff →	ff
t →	ts	ss	s	tts	d →	t	t / d	d	tt	θ →	d	θθ →	tt
k →	kx	xx	x	kkx	g →	k	k /g	g	kk	x →	x	**xx →	xx

Eixemples

Per a constatar l'evolució de les consonant de l'alt alemà és possible contrastar noms en la majoria de llengües germàniques i, en fi, en un gran número de les indoeuropeas. Si se centra en l'evolució de p:

• inicial: la paraula llatina puteus «pou» es va convertir en phuzza (recort: ph = /pf/ i zz /tts/);
• despuix de líquida: hëlphan «ajudar» no obstant en gòtic hilpan, anglés (to) help, neerlandés helpen, noruec hjelpe. L'actual helfen prové de hëlfan (vore més dalt);
• intervocàlic: offan «obert» (modern: offen) no obstant en anglés i neerlandés open, noruec åpen, islandés opinn, grec antic ὑπό hupó «baix, davall» (el nom és una preposició/adverbi provinent de la mateixa etimologia; la /h/ inicial és secundària);
• final: buoh «llibre» (a on la h final es pronuncia /x/; modernamente: Buch), mentres que en anglés antic bōc, neerlandés boek, islandés bók.

Taula d'eixemples

Comparació de noms alemans, holandesos i anglesos que mostren la segona mutació consonàntica que va sofrir el primer:

Espanyol	alemà	neerlandés	anglés
camí	Pfad	pad	path
arma	Waffi	wapen	weapon
aigua	Wasser	water	water
aquell(la)	donas	donat	that
fer	machen	maken	maki
dia	Tag	dag	dai
dos	zwei	twee	two
cor	Herz	hart	heart

Bibliografia

• Beekes, Robert S. P. Vergelijkende taalwetenschap (« Grammaire comparée [dones langues indo-européennes] »). Het Spectrum, Utrecht, 1990.
• Cercignani, Fausto, The Consonants of German: Synchrony and Diachrony. Milano, Cisalpino, 1979.
• Marcq, Philippe i Thérèse Robin. Linguistique historique de l'allemand. Armand Colin, París, 1997.
• Wright, Joseph Wright. An Old High German Primer. Oxford, 1906.