Llei de Grimm
La Llei de Grimm o primera mutació consonàntica [del germànic] (erste Lautverschiebung en alemà) és un fenomen de l'época primerenca de l'evolució del germànic i l'armeni –entorn a el I– pel qual el conjunt dels fonema oclusivos sorts i sonors heretats del indoeuropeo es va transformar per complet conservant el punt d'articulació pero alterant el modo. Estos fonema es varen alterar de manera sistemàtica i simultànea. Segons les últimes investigacions, este fenomen sembla radicar en un retart en l'obertura de la glotis en realisar les séries indoeuropeas d'oclusives.
Els descobridors d'este fenomen varen ser Friedrich von Schlegel i Rasmus Christian Rask, pero va ser Jacob Grimm (un dels germans Grimm) el primer en formular-la en l'any 1822 tal i com li la coneix actualment.[1] Tradicionalment es descriu este fenomen en tres actes. La llei de Grimm es complementa en la Llei de Verner per a explicar certes aparents irregularitats.[2]
Oclusivas sordes
editarTotes les oclusives sordes evolucionen en germànic a fricatives sordes:
| Indoeuropeo | Germànic |
|---|---|
| p | f |
| t | θ |
| k | h |
| kʷ | hʷ |
Eixemples
editarEls eixemples següents mostren l'evolució de paraules indoeuropeas, en tant no es diga lo contrari:
- bʰréh₂tēr «germà» > gòtic brōþar, anglés antic brōðor.
- **weik- > wīfes «sagrat» > gòtic weihan, alt alemà antic wīhen «consagrar, santificar».
Excepcions
editarLa mutació de les oclusives sordes no es produïx en dos casos:
- Si davant de la oclusiva sorda apareix el fonema /s/: peu h₂stḗr «estrela» > gòtic staírnō.
- Si la oclusiva sorda seguix a una fricativa /f/ o /h/: peu kh₂ptós «apoderat, arrebatat» > alt alemà antic haft «captiu».
Oclusivas sonores aspirades
editar| Indoeuropeo | Germànic |
|---|---|
| bh | b |
| dh | ð |
| gh | ɡ |
| gʷh | ɡʷ |
Eixemples
editar- bʰéndʰ-i- > sajón antic bindan «enllaçar»
- gʰóstis > nòrdic antic gestr «hoste, invitat»
Oclusivas sonores
editar| Indoeuropeo | Germànic |
|---|---|
| b | p |
| d | t |
| g | k |
| gʷ | kʷ |
Eixemples
editar- h₂éug-i- > gòtic aukan «aumentar; créixer»
- h₁regʷ-és- > nòrdic antic røkkr «tenebres»
Teoria glotálica
editarDins de l'hipòtesis glotálica per al sistema fonològic del protoindoeuropeo, els fonema escrits tradicionalment com /**dh, d, t/ tindrien com a alòfons principals [d(ʱ), tʼ, t(ʰ)]. Idénticamente, en les atres séries es tindria que la llei de Grimm no constituïx un canvi, sino realment un arcaisme o retenció preservada tant en les llengües germàniques com en armeni.
Referències
editar- ↑ «thefreedictionary. com/ley+de+Grimm llei de Grimm». TheFreeDictionary. com. Consultat el 2022-05-03.
- ↑ «com/curso/linguistica-indoeuropea/oclusivas-centum-satem-grimm-verner/ Videocurso de llingüística indoeuropea: llengües centum/satem, llei de Grimm i de Verner» (en és). ACADEMIALATIN. com. Consultat el 2022-05-03.
Bibliografia
editar- Lyle Campbell, Historical Linguistics, 2ª ed. Cambridge: MIT Press, 2004, pág. 49. ISBN 0-262-53267-0.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de Grimm» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.