Anar al contingut

Ę

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ę

I en ogonek, coneguda tradicionalment com I caudata, (Ę, minúscula: ę; Plantilla:Lang-pl, "i en colita"; Plantilla:Lang-lt, "i nassal ") és una lletra en l'alfabet polac, lituà i dalecarliano. S'utilisa en navajo per a representar la vocal nassal [ẽ].

En la paleografia llatina, irlandesa i nòrdica antiga es coneix com i caudata ("i en coa").

Us en polac

[editar | editar còdic]

En polac, ę es considera com una lletra de ple independent colocada despuix de i en l'alfabet polac. Mai va al començ d'una paraula, en l'excepció de ęsi. Es pronuncia comunament com /ɛw̃/, /ɛn/, /ɛm/ o /ɛ/, segons el context.

A diferència del francés, una vocal nassal polaca és "asincrónica": es pronuncia com una vocal oral + una semivocal [ɛw̃] o una vocal nassal + una semivocal nassal. En benefici de la simplicitat, se sol transcribir [ɛ̃].

Alguns eixemples:

  • język ("llengua"), pronunciat Plantilla:IPA-pl
  • la meuaębaix ("carn"), [ˈmʲɛw̃sɔ]
  • ciężki ("pesat"), [ˈtɕɛw̃ʂki]

Abans de totes les oclusivas i africadas, es pot pronunciar com a vocal oral + consonante nassal, en /ɛn/ abans de la majoria de consonante, mentres que /ɛm/ apareix abans de p, b, w o f ; i /ɛɲ/ apareix abans de les consonante palatals ć,  ; abans de les sibilants palatals ś i ź pot ser /ɛɲ/ o (més freqüentment) [ɛj͂]. Per eixemple:

  • więcej ("més"), pronunciat [ˈvʲɛnt͡sɛj]
  • sędzia ("juge"), [ˈsɛɲd͡ʑa], també (dialectal) [ˈsɛnd͡ʑa]
  • głęboki ("profunt"), [ɡwɛmˈbɔki]
  • więzi ("vínculs"), [ˈvʲɛj͂ʑi], or [ˈvʲɛɲʑi]

Si ę és la lletra final d'una paraula o va seguida de l or ł, alguns polacs la pronuncien simplement com [ɛ] Per eixemple, będę ("seré") pot ser [ˈbɛndɛ] o [ˈbɛndɛ̃] i dziękuję ("gràcies") pot ser [dʑɛŋˈkujɛ] o [dʑɛŋˈkujɛ̃].

En els dialectes d'algunes regions, ê en posició final també es pronuncia /ɛm/, per ej. robię ocasionalment es pronuncia com [ˈrɔbjɛm]. Eixa forma no estàndar era utilisada pel president Lech Wałęsa. Algunes de les seues oracions es reescriuen per a reflectir la pronunciació, per eixemple, " Nie chcem, ale muszem "(escrit correctament" Nie chcę, ale muszę "; "No vullc, pero tinc que fer-ho") va aplegar a entrar en el llenguage popular.

Orige del símbol

[editar | editar còdic]
Lletra llatina I caudata

En polac antic, les vocals nassals o no s'indicaven o s'indicaven en dígrafs que incloïen una consonante nassal. També es va utilisar Ø. Durant les primeres décades despuix de l'introducció de l'imprenta en Polònia (llavors en lletra gòtica) la necessitat d'estandardisar l'ortografia provocaria que a principis de el XVI Stanisław Zaborowski, inspirat en la reforma de l'ortografia checa antiga de Jan Hus, va analisar la fonologia polaca i en Orthographia seu modus recte scribendi et legendi Polonicum idioma quam utilissimus va propondre agregar diacrítics al polac, incloent una marca per a les vocals nassals. En particular, va propondre escriure /ɛ̃/ com una A en semivirgula superior (esta lletra s'usava per a representar este fonema tradicionalment perque era la pronunciació medieval original, vore més avall), pero els impressors de l'época no ho varen trobar molt convenient. En canvi, Hieronymus Vietor use una marca que creuava la part inferior de la i. Més alvance, quan els impressors polacs varen començar a usar el tipo de lletra antiqua a fins de el XVI, Jan Januszowski va aprofitar l'I caudata del llatí per a no tindre que fondre la forma d'una nova lletra.

Història fonològica de la vocal

[editar | editar còdic]

La Ê polaca ha evolucionat a partir de la A curta nassal del polac medieval, que es va convertir en una I curt nassal en la llengua moderna. La vocal medieval, junt en la seua contraparte llarga, va evolucionar a la seua volta a partir de la combinació nassal *ê i *ǫ del protoeslavo tardà:

Evolució
Proto-eslau primerenc * em / * en i * am / * an
Proto-eslau tardà /ẽ/ i /õ/ transcrito com Plantilla:Angle bracket i Plantilla:Angle bracket
Polac medieval /ã/ curta i llarga, escrit aproximadament Plantilla:Angle bracket
Polac modern /ã/ curta→ /ɛw̃/ /ɛn/ /ɛm/ escrita Plantilla:Angle bracket /ã/ llarga→ /ɔw̃/ /ɔn/ /ɔm/ escrita Plantilla:Angle bracket

Alternatives

[editar | editar còdic]

A sovint s'alterna en ą :

  • "marit": mążmężowie ("marits"), "error": błądbłędy ("errors"), "coloma": gołąbgołębie ("colomes")
  • "roure" en nominatiu : dąbdębem ( instrumental)
  • "mans" en nominatiu : ręcerąk ( genitiu)
  • "cinc": pięćpiąty ("quint")

Eixemples d'àudio

[editar | editar còdic]
  • Archivo de audio "Pl-wężi.ogg" no encontrado ("serps")
  • <phonos file="Pl-dźwięk-2.ogg">dźwięk</phonos> ("sò")
  • <phonos file="pl-mogę.ogg">mogę</phonos> ("puc")

Us en lituà

[editar | editar còdic]

Per a algunes formes del sustantiu, la ę s'usa al final de la paraula per al cas acusativo, com en eglę , acusativo de eglė (avet). També s'usa per a convertir el verp en temps passat al participi passat, per eixemple, tempė a tempęs - "algú ha tirat".

Les formes nassals en / em ara es pronuncien [iː], com en kęsti (sofrir) - kenčia (està sofrint o sofrix), per lo que esta ê ya no és nassal.

En alguns casos, ą, ę, į (pero mai ė) poden usar-se per a diferents formes, com en tąsa (extensió) - tęsia (estén) - tįsoti (tombar-se estés). Finalment, alguns verps tenen esta lletra en el mig de la paraula solament en temps present, per eixemple, gęsta ("s'està apagant") pero no ožgeso ("es va anar").[1]

A diferència de į o ą, cap paraula lituana que comence en ê.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gramatika» (en lt). Algdo blogas-svetainė.
  2. http://rimai.dainutekstai.lt/zodziai/e

 


Referències

[editar | editar còdic]