Ě

Ě

La I en carón (Ě, ě) és una lletra que s'utilisa en els alfabets chec i sorabo, en pinyin chinenc i en la notació protoeslava.

Chec

La lletra ě és un vestigi de la palatalisació del chec antic. El fonema originalment palatalizante yat/ ě/ [ʲɛ] es va extinguir canviant a [ɛ] o [jɛ], pero es conserva com un grafema.

Esta lletra mai apareix en la posició inicial i la seua pronunciació depén de la consonant precedent:

• Dě, tě, ně [ɟɛ, cɛ, ɲɛ] s'escriu en lloc de ďi, ťi, ňi (análogament a vaig donar, tu, ni).
• Bě, pě, vě, fě s'escriu en lloc de bje, pje, vje, fje. No obstant, algunes paraules (vj ezd, "entrada"; o bj em, "volum"), s'escriuen en bje, vje perque -je- és part de la raïl etimològica de la paraula, precedit pel prefix v- o ob-.
• Mě [mɲɛ] s'escriu en lloc de mňi. Per raons etimològiques, mně s'escriu en algunes paraules ( jemný, "suau" -> jemně, "suaument").

Croata

Glifos de Doulos SIL per a Majuscule i minúscula ě.

Este grafema s'usa a voltes crotata (i en serbocroata en general) per a denotar un yat (něsam, věra, lěpo, pověst, tělo). Es pronuncia de diferents maneres depenent del subdialecte shtokavio: en Ekavio (nesam, vora, lepo, povest, telo), Ikavio (nisam, vira, lipo, povist, tila) o Ijekavio (nijesam, vjera, lijepo, povijest, tijelo). Històricament, el seu us va estar molt estés, pero gradualment va passar a ser escrit com j i i combinats i finalment es va eliminar del alfabet llatí de Gaj; només es troba en la lliteratura científica i històricament precisa.