Anar al contingut

Anex:Aus de Guatemala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
el quetzal és l'au nacional de Guatemala

Això és una llista de les espècies d'aus registrades en Guatemala. l'avifauna de Guatemala conta en un total de 734 espècies, de les quals 1 és endèmica, 2 han segut introduïts per el home, i 23 són rares o accidentals. 10 espècies són considerades amenaçades a nivell mundial i 1 és extinta.

El tractament taxonómico d'esta llista (nom i la seqüència d'órdens, famílies i espècies) i la nomenclatura (noms científics i comuns) seguixen les convencions de la 5ª edició de James Clements. Les introduccions sobre la família al començ de cada partida té en conte esta taxonomia, de la mateixa manera que el registre de l'espècie que es troba en cada introducció de família. Espècies introduïdes i accidentals s'inclouen en el registre total de Guatemala.

Les següents etiquetes s'han utilisat per a resaltar certes categories rellevants. Les espècies natives, que ocorren comunament, no es troben en cap d'estes categories.

  • (A) Accidental: una espècie que ocorre rarament o accidentalment en Guatemala.
  • (I) Endèmica: una espècie endèmica de Guatemala.
  • (I) Introduïda: una espècie introduïda en Guatemala com a conseqüència, directa o indirecta, de les accions humanes.
  • (X) Extinta: una espècie extinta.


Contingut

No paseriformes: Tinámidos . Podicipédidos . Petreles i pardelas . Paíños . Faetones . Pelícanos . Alcatraces i piqueros . Cormoranes . Marbellas . Fregatas . Avetoros, garzas i garcetas . Cigonyes . Ibis i espátulas . Ànets, oques i cisnes . Catártidos . Àguila peixcadora . Falcons, milanos i àguiles . Caranchos i falcons . Paujiles, pavas i chachalacas . Pavos . Guales del Nou Món . Carrao . Fochas, gallaretas, pollas d'aigua i rascones . Heliornítidos . Euripígidos . Jacanas . Ostreros . Avocetas i cigüeñuelas . Burínidos . Chorlos i avefrías . Playeros i aliats . Paga'ls . Gavines . Estérnidos . Rayadores . Colomes i tórtolas . Loros, papagayos i aliats . Cucos i correcaminos . Lechuzas . Estrígidos . Nictibios . Chotacabras i añaperos . Falcies . Colibríes . Trogones i quetzales . Blauets . Guardabarrancos . Jacamares . Bucos . Tucanes . Pardals carpinteros i aliats .

Paseriformes: Furnáridos . Trepatroncos . Batarás, formiguers i hormigueritos . Formicaríidos .

Cotingas . Saltarines . Tiránidos . Oronetes i avions . Bisbitas i lavanderas . Reyezuelos . Capulineros . Ampelis . Merles aquàtiques . Trogloditas . Sinsontes . Túrdidos . Tacuaritas i soterillos . Mits . Agateadores . Cuervos, urracas i charas . Vireos . Chip oliváceo . Parúlidos . Platanera comú . Tángaras . Escribanos, espiqueros, rascadors, semilleros, chingolos i aliats . Saltadors, moradures i aliats . Turpiales i aliats . Jilgueros, piquituertos i aliats . Cheus .

Vore també       Referències

Tinámidos

Tinamú gran

Orde: Tinamiformes. Família: Tinamidae

Els tinámidos són un dels grups d'aus més antics. Encara que semblen similars a atres aus que habiten en el sol, com la guala i la perdiu, no tenen parents propencs i es classifiquen com una sola família Tinamidae dins del seu propi orde, els Tinamiformes. Són parents lluntans de les ratites (orde dels Struthioniformes), que inclou el ñandú, emu, i el kiwi. Hi ha 47 espècies a nivell mundial i 4 espècies que es produïxen en Guatemala.

Podicipédidos

Podilymbus podiceps

Orde: Podicipediformes. Família: Podicipedidae

Els podicipédidos són aus aquàtiques d'aigua dolça que a sovint es zambullen en busca d'aliment. Són de tamany chicotet a mijà, tenen pates en quatre dits lobulats, i són excelents nadadors i zambullidores. No obstant, tenen els seus peus colocats molt arrere en el cos, lo que els fa molt terramaner quan es mouen en terra ferma. Hi ha 20 espècies a nivell mundial i 4 espècies que ocorren en Guatemala, de les quals una (Zampullín del Atitlán) és endèmica i extinta.

Petreles i pardelas

Pardela ombrosa

Orde: Procellariiformes. Família: Procellariidae

Els proceláridos són el principal grup de "verdaders petreles" de mijà tamany, que es caracterisa per les fosses nassals unides en un tabic mig, i un llarc primari exterior funcional. Existixen 75 espècies en el món i 6 espècies que ocorren en Guatemala.

Paíños

Paíño comú

Orde: Procellariiformes. Família: Hydrobatidae


Els paíños són familiars dels petreles, i són les aus marines més menuts. S'alimenten de crustàceus plànctonicos i chicotets peixos arreplegats des de la superfície, per lo general, mentres que es cierne. El vol és revoloteado i a voltes similar al dels rat penats. Hi ha 21 espècies en el món, i 6 espècies que es produïxen en Guatemala.

Faetones

Rabijunco etéreo

Orde: Pelecaniformes. Família: Phaethontidae

Els faetones o rabijuncos són aus tropicals marines primes, en les plomes de coa centrals excepcionalment llargues. Són blanques en marques negres en el cap i sobre les ales. Hi ha tres espècies en el món, i 2 d'elles es produïxen en Guatemala.

Pelícanos

Pelícano pardo

Orde: Pelecaniformes. Família: Pelecanidae

Els pelícanos són grans aus aquàtiques en una distintiva bossa en el pico. De la mateixa manera que atres membres de l'orde dels Pelecaniformes, tenen pates palmeadas de quatre dits. Hi ha 8 espècies en el món, i 2 d'elles ocorren en Guatemala.

Alcatraces i piqueros

Alcatraz patiazul

Orde: Pelecaniformes. Família: Sulidae

Els sula, o pardals becos o gavines beques comprenen alcatraces i piqueros. Abdós grups inclouen aus marines costeres de tamany mijà i gran que se sumergixen per a buscar peixos. Existixen 9 espècies en el món i 4 espècies que ocorren en Guatemala.

Cormoranes

Cormorán orejudo

Orde: Pelecaniformes. Família: Phalacrocoracidae

Phalacrocoracidae és una família d'aus marines costeres de tamany mijà-gran, que inclou cormoranes. El color del plomall pot variar. Encara que la majoria té un plomall principalment obscur, algunes espècies tenen un plomall blanc i negre, i alguns un plomall colorit. Hi ha 38 espècies en el món i 2 espècies que ocorren en Guatemala.

Marbellas

Anhinga

Orde: Pelecaniformes. Família: Anhingidae

Marbellas formen una família d'aus aquàtiques de zones tropicals i subtropicals. Són també conegudes com "pardal serp" pel seu coll llarc i prim que dona una aparència de serp quan naden sumergides. Els mascles tenen un plomall marró obscur i negre, una cresta eréctil en la nuca i un pic més gran que la femella. Les femelles tenen un plomall més pàlit, especialment en el coll i les parts inferiors. Les marbellas tenen pates curtes i completament palmeadas. Hi ha 4 espècies en el món i 1 que ocorre en Guatemala.

Fregatas

Fregata magnífica

Orde: Pelecaniformes. Família: Fregatidae

Fregates són aus marines generalment trobades sobre els oceans tropicals. Són grans, de color blanc i negre o totalment negre, en ales llargues i una coa profundament ahorquillada. Els mascles tenen bosses de gola inflables i colorides. No poden nadar o caminar, i tampoc poden desapegar-se d'una superfície plana. Com té la major envergadura en proporció al pes corporal de qualsevol au, són essencialment aérea, capaç de permanéixer en l'aire durant més d'una semana. Hi ha 5 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.

Avetoros, garzas i garcetas

Garceta nivea
Garcita vert
Garcilla bueyera

Orde: Ciconiiformes. Família: Ardeidae

La família dels ardeídos inclou avetoros, garzas i garcetas. Garzas i garcetas són aus zancudas de tamany mijà-gran, en un llarc coll i llargues pates. Avetoros solen tindre un coll més curt i són més cautelosos. A diferència d'atres aus de coll llarc, com les cigonyes, ibis i espátulas, els membres de la família Ardeidae volen en el coll arreplegat. Hi ha 61 espècies en el món, i 16 espècies que ocorren en Guatemala.

Cigonyes

Jabiru

Orde: Ciconiiformes. Família: Ciconiidae

Les cigonyes són grans aus zancudas en llargues cames, un llarc coll i un pic llarc i robust. Les cigonyes són mudes; "crotorar" o traquetear les dos valvas del pic és una forma de comunicació important en el niu. Els seus nius solen ser grans i poden ser reutilisats durant molts anys. Moltes espècies són migratòries. Hi ha 19 espècies en el món i 2 espècies que ocorren en Guatemala.

Ibis i espátulas

Espátula rosada

Orde: Ciconiiformes. Família: Threskiornithidae

Els tresquiornítidos són una família de grans aus terrestres i zancudas, que inclou ibis i espátulas. Tenen ales llargues i amples en 11 plomes primàries i 20 plomes secundàries. A pesar del seu tamany i pes són bons i forts voladores. Hi ha 36 espècies en el món i 3 espècies que ocorren en Guatemala.

Ànets, oques i cisnes

Suirirí piquirrojo
Silbón americà
Malvasía canella

Orde: Anseriformes. Família: Anatidae

La família dels anátidos inclou ànets i la majoria de les aus aquàtiques relacionades, com oques i cisnes. Són aus adaptades a una existència aquàtica, en peus palmeados, picos aplanados i plomes en una capa aceitosa que permet derramar aigua. Hi ha 131 espècies en el món i 16 espècies que ocorren en Guatemala.

Catártidos

Aura gallipavo

Orde: Accipitriformes. Família: Cathartidae


Els catártidos no són estretament relacionats en els buitres del Vell Món, encara que s'assemblen superficialment perque compartixen una evolució convergent. De la mateixa manera que els buitres del Vell Món, són carronyers. No obstant, a diferència dels buitres del Vell Món, que troben els cadàvers usant la seua vista, la majoria dels buitres americans tenen un bon sentit de l'olfat que utilisen per a localisar carronya. Hi ha 7 espècies en món, totes en Amèrica. 4 espècies ocorren en Guatemala.

Àguila peixcadora

Àguila peixcadora

Orde: Accipitriformes. Família: Pandionidae

La família Pandionidae conté una sola espècie, l'àguila peixcadora. És un au rapaz de tamany mig, en una distribució global. És particularment ben adaptada per a atrapar peixos. Localisa els seus assuts des de l'aire, a sovint cerniéndose abans de zambullirse en les pates per davant per a capturar el peix.

Falcons, milanos i àguiles

Arpía major
Àguila-azor galana
Busardo chapulinero
Azor zancón

Orde: Accipitriformes. Família: Accipitridae

Els accipítridos són una família d'aus de rapa que inclou falcons, àguiles, milanos, aguiletes i buitres del Vell Món. Estes aus tenen poderosos picos ganchudos per a esgarrar la carn dels seus assuts, cames fortes, poderoses garres, i una vista molt aguda. Hi ha 233 espècies en el món i 33 d'elles ocorren en Guatemala.

Caranchos i falcons

Caracara cheriway
Cernícalo americà

Orde: Falconiformes. Família: Falconidae

Els falcónidos (Falconidae) són un clado d'aus rapaces diürnes que es compon d'aproximadament 60 espècies, incloent els falcons i caracares o caranchos. A diferència de Accipitriformes, com els Accipitridae, ademés de les garres, usen el pic per a matar als seus assuts. Hi ha 62 espècies en el món i 11 espècies que ocorren en Guatemala.

Paujiles, pavas i chachalacas

Pavón norteny
Pava cojolita

Orde: Galliformes. Família: Cracidae

Els crácidos són aus llargues que inclou els paujils, les pavas i les chachalaques, i que són alguna cosa paregudes als pavos. Les pavas i pavones viuen en els arbres, pero les chachalacas es troben en hàbitats més oberts, com les xares. Per lo general tenen un plomall opac, pero els pavones i algunes espècies de pavas tenen adorns facials colorits. Hi ha 50 espècies en el món i 6 espècies que ocorren en Guatemala.

Pavos

Guajolote Ocelado

Orde: Galliformes. Família: Meleagrididae

Pavos (Meleagris) és un gènero d'aus galliformes de la família Phasianidae que inclou 2 espècies d'aus conegudes comunament com pavos o guajolotes. Són semblats als faisans grans, pero tenen un zarzo carnoso distintiu que penja del pico, denominat carúncula. Hi ha dos espècies en el món, abdós natives d'Amèrica, i una d'elles ocorre en Guatemala.

Guales del Nou Món

Colín de Virginia

Orde: Galliformes. Família: Odontophoridae

Els guales del Nou Món són chicotetes aus terrestres, no relacionats en les guales del Vell Món, pero duen el mateix nom pels seus hàbits i aparència semblant. Les espècies americanes componen una família separada, mentres que les del Vell Món estan incloses en la família Phasianidae. Hi ha 32 espècies en el món, totes en Amèrica, i 7 espècies que ocorren en Guatemala.

Carrao

Carrao

Orde: Gruiformes. Família: Aramidae

El carrao (Aramus guarauna) és una espècie d'au gruiforme, l'única de la família Aramidae, pròpia dels pantans en arbres del Carib, Amèrica del Sur i sur de Florida (Estats Units). Està relacionada en les grulles, pero va ser colocada en la seua pròpia família. El carao té una llongitut de 66 centímetros, l'envergadura alar és 100 centímetros. El plomall és bronzejada en el cap i coll grisàceu. Té les pates llargues i el pic groguenc, llarc i a penes curve. Les ales són llargues i amples, vola en les primàries separades; la coa és curta.

Fochas, gallaretas, pollas d'aigua i rascones

Chilacoa colinegra
Polluela sora
Calamoncillo americà

Orde: Gruiformes. Família: Rallidae


Els rállidos (Rallidae) són una família d'aus gruiformes que inclou numeroses espècies de chicotet i mijà tamany, conegudes com foches, gallaretes, gallinetas, polluelas, burritos, pollas d'aigua, rascones o calamones. Típicament ocupen la vegetació densa en els ambients humits prop de llacs, pantans, rius, i canyars. La majoria de les espècies corren vigorosament per posseir pates fortes en dits llarcs que s'adapten be a les superfícies blanes i desiguals. Tendixen a tindre ales curtes, redonejades i ser poc planejadors, encara que poden volar sobre grans distàncies. Hi ha 143 espècies en el món i 13 espècies que ocorren en Guatemala.

Heliornítidos

Avesol americà

Orde: Gruiformes. Família: Heliornithidae

Els heliornítidos (Heliornithidae) són una chicoteta família d'aus gruiformes tropicals. Tenen un cos prim, pates en lòbuls palmeados similar a les del macá, el coll llarc i pic puntado. Són aus de pantans que s'alimenten principalment d'insectes, peixos, i plantes d'aigua. Hi ha 3 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.

Euripígidos

Tigana

Orde: Gruiformes. Família: Eurypygidae

La tigana (Eurypyga helias), també coneguda com tepozcalcarau, pavito d'aigua, au sol o garza del sol, és un au de l'orde Gruiformes, i única representant de la família Euripígidos (Eurypygidae). Habita les regions tropicals d'Amèrica, incloent Guatemala.

Jacanas

Jacana centroamericana

Orde: Charadriiformes. Família: Jacanidae

Els jacánidos (Jacanidae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes, conegudes vulgarment com jacanas. Són un grup d'aus zancudas que es troben distribuïts en totes les regions tropicals del món. Són identificables pels seus peus en dits llarcs i garres que els permeten caminar sobre els nenúfares flotants de llac i estanys poc profunts, que són el seu hàbitat preferit. Hi ha 8 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.

Ostreros

Ostrero americà

Orde: Charadriiformes. Família: Haematopodidae

Els hematopódidos (Haematopodidae) són una família d'aus marines de l'orde Charadriiformes, coneguts vulgarment com ostreros. Són aus associats en les costes arenenques. Inclou un sol gènero, Haematopus que té 11 espècies en el món, i 1 espècie que ocorre en Guatemala.

Avocetas i cigüeñuelas

Avoceta americana

Orde: Charadriiformes. Família: Recurvirostridae

Els recurviróstridos (Recurvirostridae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes que inclou les avocetas i les cigüeñuelas. Són aus palmípedas o zancudas que viuen en estanys o vora de les aigües, de 45 cm a més, de plomall blanc i negre, de llargues pates. Existixen 9 espècies en el món i hi ha 2 espècies que ocorren en Guatemala.

Burínidos

Alcaraván veneçolà

Orde: Charadriiformes. Família: Burhinidae

Els burínidos (Burhinidae) són un grup d'aus zancudas que ocorren en les zones tropicals del món. Algunes espècies ocorren també en les zones templades d'Europa i Austràlia. Són aus zancudas de tamany mijà a gran, en forts picos negres o grocs, grans ulls de color groc, i el plomall críptico. A pesar de la seua classificació com a aus zancudas, la majoria de les espècies té una preferència per hàbitats àrits o semiàrits. Existixen 9 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.

Chorlos i avefrías

Chorlitejo colirrojo

Orde: Charadriiformes. Família: Charadriidae

Els carádridos (Charadriidae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes que inclou els chorlos, chorlitos, chorlitejos i avefríes. Són aus de chicotet i mijà tamany, de cos compacte, en pates llargues o curtes, picos llarcs i ales puntudas. Es distribuïxen en hàbitats aquàtics per tot lo món. Hi ha 66 espècies en el món i 7 espècies que es produïxen en Guatemala.

Playeros i aliats

Agulla canella
Correlimos tridáctilo
Agujeta escolopácea
Falaropo picofino

Orde: Charadriiformes. Família: Scolopacidae

Els escolopácidos (Scolopacidae) són una gran i diversa família de chicotetes i mijanes aus costeres que es compon de playeros, zarapitos, agulles, agujetas, vuelvepiedres, andarríos, falaropos, i correlimos. La majoria de les espècies s'alimenta de chicotets invertebrats arreplegats del fanc o de la terra. La variació en la llongitut de les cames i els picos permet que diferents espècies poden forrajear en el mateix hàbitat, particularment en la costa, sense competència directa per a l'alimentació. Hi ha 89 espècies en el món i 31 espècies que ocorren en Guatemala.

Paga'ls

Paga-ho pomarino

Orde: Charadriiformes. Família: Stercorariidae


Els estercoráridos (Stercorariidae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes conegudes comunament com paga'ls. són aus de tamany mig a gran, en un plomall típicament gris o marró, i a sovint presenten unes taques blanques en les ales. El seu pic és prou llarc, en la punta curvada, i els seus peus són palmeados en garres esmolades. Els paga'ls semblen gavines grans i obscures, pero posseïxen una membrana carnosa, o cera, sobre la mandíbula superior que les diferència d'estes. Són aus fortes i acrobàtiques. Hi ha 7 espècies en el món i 3 espècies que es produïxen en Guatemala.

Gavines

Charrán elegant
Gavina de Delaware
Gavina mexicana

Orde: Charadriiformes. Família: Laridae

Els láridos (Laridae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes conegudes vulgarment com a gavines. Estan estretament relacionades en els charranes de la família Sternidae, i més lejanament en les aus zancudas. La majoria de les gavines pertany al gènero Larus. Són en general aus grans, en la seua majoria de plomall gris, blanc o negre, a sovint en taques negres en el cap o les ales. Tenen picos robusts, prou llarcs. Hi ha 55 espècies en el món i 19 espècies que ocorren en Guatemala.

Estérnidos

Pagaza piconegra
Charrán real
Charrán ombrós

Orde: Charadriiformes. Família: Sternidae

Les oronetes de mar són aus marines que pertanyen a la família dels estèrnits (Sternidae), prèviament considerada una subfamília de la família de les gavines (Laridae). Formen un llinage en les gavines i desbromadores que a la seua volta estan relacionades en skúas i pingüins. Les oronetes de mar tenen una distribució mundial. Són aus de mig a gran tamany, generalment en un plomall gris o blanc, a sovint en marques de color negre en el cap. Tenen picos prou llarcs i peus palmeados. Tenen un cos més llauger que les gavines i la seua aparència en vol és més elegant. Encara que la majoria de les oronetes de mar s'alimenta de peixos, algunes espècies cacen insectes des de la superfície de cossos d'aigua dolça. Hi ha 44 espècies en el món i 11 espècies que ocorren en Guatemala

Rayadores

Rayador americà

Orde: Charadriiformes. Família: Rynchopidae


Els rincópidos (Rynchopidae) són una chicoteta família d'aus de l'orde Charadriiformes conegudes comunament com rayadores o picos tijera. Es compon de tres espècies que tenen un mandíbula inferior allargada. S'alimenten volant just en cim de la superfície de l'aigua, en la mandíbula inferior solcant l'aigua per a atrapar chicotets peixos. Hi ha 3 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.

Colomes i tórtolas

Paloma torcaza
Zenaida huilota

Orde: Columbiformes. Família: Columbidae

Els colúmbidos (Columbidae) són una família d'aus de l'orde Columbiformes que inclou les colomes, les tórtolas i formes afins. Existix 308 espècies en el món, i 19 espècies ocorren en Guatemala.

Loros, papagayos i aliats

Aratinga frentinaranja
Loro nuca groga

Orde: Psittaciformes. Família: Psittacidae

Les Psitácidas (Psittacidae) són una família d'aus psitaciformes, cridades comunament loros o papagayos, que inclou als guacamayos, les cotorres, els periquitos, els agapornis i formes afins. Tenen un característic pic curvat i una postura generalment empinada. Posseïxen una gran capacitat craneal, sent un dels grups d'aus més inteligents. Viuen en zones tropicals, són bons voladores i destres escaladors en branques i arbres. Hi ha 335 espècies en el món i 17 espècies que ocorren en Guatemala.

Cucos i correcaminos

Cuco-farda comuna
Cuclillo de manglar

Orde: Cuculiformes. Família: Cuculidae

Els cucúlidos (Cuculidae) són una família d'aus de l'orde Cuculiformes que inclou els cucos i els correcaminos, entre uns atres. Són de tamany variable, en cossos prims, llargues coes i cames fortes. A diferència de les espècies del Vell Món, les espècies d'Amèrica no són paràsits de cria. Hi ha 138 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala.

Lechuzas

Lechuza comú

Orde: Strigiformes. Família: Tytonidae

Els titónidos (Tytonidae) són una de les dos famílies que conformen l'orde, Strigiformes; Les espècies d'esta família, que reben el nom genèric de lechuzas, són de tamany mijà a gran en el cap ample en forma de cor. Hi ha un total de 16 espècies en el món i 1 d'elles habita Guatemala.

Estrígidos

Muçol americà
Mochuelo caburé

Orde: Strigiformes. Família: Strigidae

Els estrígidos (Strigidae) són una família de rapaces nocturnes del grup, Strigiformes, el qual inclou els muçols, mochuelos, autillos, cárabos, caburéns, tecolotes, etc. Són aus de tamany chicoteta a gran en ulls grans mirant cap al front, un pic de falcó, i un círcul visible de plomes al voltant de cada ull denominat disc facial. S'alimenten generalment d'invertebrats i de chicotets vertebrats. Tenen hàbits nocturns, pero algunes espècies cacen també durant el dia. Hi ha 195 espècies en el món i 22 espècies que habiten Guatemala.

Nictibios

Nictibio jamaicà

Orde: Caprimulgiformes. Família: Nyctibiidae

Els urutaúes, o nictibios (Nyctibius) són aus de l'orde, Caprimulgiformes. Són insectívors nocturns que carixen de les cerdes al voltant de la boca característica dels chotacabres. Hi ha 7 espècies en el món, totes en Amèrica, i 2 espècies que ocorren en Guatemala.

Chotacabras i añaperos

Chordeiles minor
Caprimulgus carolinensis

Orde: Caprimulgiformes. Família: Caprimulgidae

Els caprimúlgidos (Caprimulgidae), també coneguts com chotacabras o añaperos, són aus nocturnes de mijà tamany en ales llargues, pates curtes i picos molt curts, que normalment anidan en el sol. La majoria té els peus menuts, de poca utilitat per a caminar, i ales llargues i puntagudes. El plomall és suau i s'assembla a la corfa o fulleram d'arbres, donant-los un bon camuflage. S'alimenten principalment d'insectes. Hi ha 86 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala, són coneguts per posar en els camins solitaris o poc transitats

Falcies

Falcia gorgiblanco
Falcia acollarado

Orde: Apodiformes. Família: Apodidae

Els falcies són chicotetes aus aérees, que passen la majoria de la seua vida volant. Estes aus tenen les pates molt curtes i mai aterrisen voluntàriament en el sol. Es posen únicament en superfícies verticals. Moltes falcies tenen ales llargues que s'assemblen a una mija lluna. Hi ha 98 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala.

Colibríes

Colibrí colirrayado
Colibrí nuquiblanco
Amazilia tzacatl
Colibrí pardo
Colibrí magnífic

Orde: Apodiformes. Família: Trochilidae

Els colibríes són chicotetes aus que s'alimenten principalment del néctar de les flors. Són les úniques aus que poden volar cap a arrere. Hi ha 337 espècies en el món i 39 espècies que ocorren en Guatemala.

Trogones i quetzales

Quetzal Guatemaltec

Orde: Trogoniformes. Família: Trogonidae

La família dels trogónidos (Trogonidae) inclou trogones i quetzales. Són residents dels boscs tropicals del món, en major diversitat en Amèrica Central i Amèrica del Sur. S'alimenten d'insectes i frutes. Els seus picos amples i les seues cames dèbils reflectixen la seua dieta i els seus hàbits arborícoles. Trogones tenen plomes suaus, a sovint multicolors, en un plomall masculí i femení distintiu. Hi ha 33 espècies en el món i 7 espècies que ocorren en Guatemala.

Blauets

Blauet vert
Chloroceryle amazona

Orde: Coraciiformes. Família: Alcedinidae

Els Blauets (Alcedinidae) són aus compactes de tamany mijà en plomall de colors lluents, cap gran, pic llarc, pates curtes i coa curta i grossa. La majoria de les espècies tenen una distribució tropical i viu a la vora de rieres, rius, llac, estanys, esteros, banyats. Una llaugera majoria es troben solament en els boscs. S'alimenten d'insectes o peixos que són habitualment capturats des d'una percha que servix de punt d'observació. Posen ous blancs en un cau auto-excavada. Abdós adults incuban els ous i alimentar a les crío. Hi ha 93 espècies en el món i 5 espècies que es produïxen en Guatemala.

Guardabarrancos

Momoto comú

Orde: Coraciiformes. Família: Momotidae

Els guardabarrancos (Momotidae) tenen un plomall colorit i una coa llarga i graduada, que mostren menejant d'un costat a un atre. En la majoria de les espècies, les púas prop dels extrems de les dos plomes més llargues de la coa són dèbils i cauen, deixant una llongitut d'eix lliure, creant una coa en forma de raqueta. Hi ha 10 espècies en el món i 7 espècies que es produïxen en Guatemala.

Jacamares

Galbula ruficauda

Orde: Piciformes. Família: Galbulidae

Els jacamares, jacamarás o yacamarás (Galbulidae) són una família d'aus arbòrees de la zona tropical d'Amèrica; la seua distribució geogràfica s'estén al nort fins a Mèxic. Són aus lluentes i elegants, en coa i pic llarc, que s'alimenten d'insectes capturats en ple vol. S'assemblen en el seu aspecte i comportament als abejarucos del Vell Món (família Meropidae), encara que en realitat són relacionats en els pardals carpinteros (família Picidae). Hi ha 18 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.

Bucos

Buco barbón

Orde: Piciformes. Família: Bucconidae

Els bucos (Bucconidae) estan relacionats en els jacamars i compartixen el mateix ranc, pero carixen dels colors iridiscents d'esta família. Són principalment castanys, rufos o grisos, en el cap gran i el pic aplanat i ganchudo. El plomall abundant i esponjoso i la coa curta els dona una aparència alguna cosa corpulenta. S'alimenten d'insectes i chicotets vertebrats, caçant des d'una percha a on queden immòvil abans de llançar-se a la captura dels seus assuts. Tornen en el seu assut a la perca per a colpejar-l'abans de consumir-la. Esta espècie és difícil de descobrir perque es manté totalment immòvil en el fullage. Hi ha 34 espècies en total i 2 espècies que es produïxen en Guatemala.

Tucanes

Arasarí acollarado

Orde: Piciformes. Família: Ramphastidae


Els tucans són una família d'aus piciformes en picos forts i grans i un plomall de colors vius. Medixen entre 18 i 63 cm i habiten en els boscs tropicals, des de Mèxic fins al nort de Sudamèrica. Uns preferixen els boscs humits i uns atres les terres més fredes en altituts entre 2000 m i 3000 m. Hi ha 40 espècies en el món i 3 espècies que es produïxen en Guatemala.

Pardals carpinteros i aliats

Carpintero frentidorado
Melanerpes pucherani

Orde: Piciformes. Família: Picidae

Els pardals carpinteros són aus chicotetes i mijanes, en pates curtes i coes ertes. Tenen picos forts per a trepar i tamborilear en els arbres, i llengües llargues, fines, puntagudes i en chicotetes cerdes per a extraure el menjar. Algunes espècies tenen pates en dos dits de peus apuntant cap a davant i dos cap a arrere, encara que vàries espècies només tenen tres dits de peus. Per lo general s'alimenten d'insectes, cucs i larves, capturant-los baix la corfa, en l'interior dels arbres o troncs de fusta. Tots les espècies de la família Picidae anidan en cavitats. Els pardals carpinteros excaven els seus propis nius. Els nius excavats normalment només estan forrats en els trocitos de fusta produïts mentres es construïa el forat. Moltes espècies de pardal carpintero excaven un niu per temporada. Els nius abandonats són usats per moltes atres aus i animals. Hi ha 218 espècies en el món i 13 espècies que es produïxen en Guatemala.

Furnáridos

Sclerurus mexicanus
Anabacerthia variegaticeps

Orde: Passeriformes. Família: Furnariidae

La família dels furnáridos (Furnariidae) és un gran grup de paseriformes chicotets o mijans, natius d'Amèrica Central i Amèrica del Sur. És un grup molt divers d'insectívors que reben el seu nom pel niu de fanc o argila en forma de forn construït per algunes espècies com el forner comú; el restant de les espècies construïxen els nius de branques o palitos (preferiblement espinosos) o anidan en túnels o clavills en la roca. Hi ha 243 espècies en el món i 8 espècies que es produïxen en Guatemala.

Trepatroncos

Trepatroncos barrado norteny

Orde: Passeriformes. Família: Dendrocolaptidae

Dendrocolaptinae és una subfamília d'aus paseriformes natives de la regió Neotropical. Inclou els trepatroncos i picoguadañas. Són aus parduzcas o rojoses, que s'alimenten principalment d'insectes caçats en els troncs dels arbres. Hi ha 57 espècies en el món i 12 espècies que es produïxen en Guatemala.

Batarás, formiguers i hormigueritos

Batará barrado
Batará major

Orde: Passeriformes. Família: Thamnophilidae

Els membres de Thamnophilidae formen una llarga família de chicotetes aus paseriformes que viuen en les selves i boscs tropicals i subtropicals de Centroamérica i Sudamèrica. S'alimenten d'insectes en el sol o prop del sol. Algunes espècies s'han especialisat en seguir a les columnes de formigues legionari (Ecitoninae) per a caçar els chicotets invertebrats que fugen de les formigues. Hi ha al voltant de 212 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala.

Formicaríidos

Formicarius moniliger

Orde: Passeriformes. Família: Formicariidae

Els formicaríidos (Formicariidae) són una família d'aus paseriformes del Neotrópico que habiten en els boscs i selves tropicals i subtropicals d'Amèrica Central i Amèrica del Sur. S'alimenten d'insectes entre la fulleram, principalment de formigues, d'ahí que el seu nom faça referència a la família de formigues Formicidae. Hi ha al voltant de 63 espècies en el món i 2 espècies que es produïxen en Guatemala.

Cotingas

Cotinga amabilis

Orde: Passeriformes. Família: Cotingidae

La família de les cotingas (Cotingidae) agrupa un gran número d'aus passeriformes endèmiques de Centroamérica i Amèrica del Sur. Viuen principalment en les selves tropicals i subtropicals; en les regions templades, vàries espècies habiten en els boscs de montanya. Són aus arborícoles de talla entre molt chicoteta i gran (de 7,5 a 51 cm); presenten una extrema varietat de formes i plomalls. En moltes espècies, els mascles presenten un plomall brillantement coloreat i decorat en adorns molt cridaners. Totes les espècies tenen el pic ample i ganchudo, ales redonejades i pates fortes. S'alimenten principalment, si no exclusivament, de fruts. Algunes espècies poden menjar també insectes. Hi ha 71 espècies en el món i 2 espècies que es produïxen en Guatemala

Saltarines

Chiroxiphia linearis

Orde: Passeriformes. Família: Pipridae

La família Pipridae es compon de saltarines, piprites, i llorones, aus natius de les zones tropicals i subtropicals de Centroamérica, Amèrica del Sur, i Trinitat i Tobago. Són aus compactes que habiten els boscs i s'alimenten de chicotets fruts, bayas i insectes. El plomall dels mascles sol tindre colors vius, les femelles tenen colors més apagats i per lo general un plomall vert. Hi ha 57 espècies en el món i 5 espècies que es produïxen en Guatemala.

Tiránidos

Orde: Passeriformes. Família: Tyrannidae


La família dels tiránidos (Tyrannidae) inclou més de quatrecentes espècies de chicotets pardals americans, en variats noms comuns. Es troben en una gran varietat de mijos, sobretot en selves, boscs i herbars. Són en general insectívors, encara que alguns s'alimenten de fruts. A sovint es posen en perches (les branques superiors dels arbres) i cacen insectes al vol. Hi ha 429 espècies en el món, tots en les Américas, i hi ha 69 espècies en Guatemala.

Titirijí comú
Bienteveo sociable
Mosquero mínim
Mosquero moradura
Mosquero groguenc
Anambé aliblanco
Titira emmaixquerat
Anambé mexicà

Oronetes i avions

Orde: Passeriformes. Família: Hirundinidae

Oroneta de manglar
Oroneta comuna

La família Hirundinidae és un grup de paseriformes caracterisats per la seua adaptació a la captura d'insectes en vol per a la seua alimentació. Les seues adaptacions inclouen un cos prim aerodinàmic, ales llargues i puntagudes i picos curts en gran obertura. Els peus estan dissenyats per a posar-se en lloc de caminar, i els dits del peu davanter estan parcialment units en la base. Són aus cosmopolites, i freqüenten una gran varietat de mijos, des de les regions semiàrides fins als boscs, generalment prop de l'aigua. Construïxen nius de terra o d'arena i d'algues aglomeradas en una mescla de saliva i a voltes plomes, pegats en parets o en cavitats de tallats o grutes, llevat una espècie, Riparia riparia, que excava un cau en parets arenenques o de terra blana. Moltes espècies anidan en grans colónies. Hi ha 75 espècies en el món i 14 espècies en Guatemala.

Bisbitas i lavanderas

Bisbita nortamericà

Orde: Passeriformes. Família: Motacillidae

Els motacílidos són una família de chicotets pardals en la coa llarga. Pertanyen a esta família els bisbites i les lavanderas. Són pardals essencialment insectívors que s'alimenten en el sol, principalment en terrenys oberts, generalment herbáceos, pero algunes espècies viuen en terrenys arborats; aprecien la proximitat de l'aigua. Hi ha 54 espècies en el món i 1 espècies en Guatemala.

Reyezuelos

Regulus satrapa

Orde: Passeriformes. Família: Regulidae

Els reyezuelos o regúlidos (Regulidae) són una família d'aus de l'orde Passeriformes conformada per un únic [[Gènero (biologia)|gènero, Regulus. Els reyezuelos són insectívors, preferentment áfidos i colémbolos que no tenen grosses cutícules. Capturen els assuts generalment en els fulls dels arbres, encara que també poden caçar al vol o en la fulleram del sol.

Capulineros

Orde: Passeriformes. Família: Ptilogonatidae

La família Ptilogonatidae també coneguda com capulineros o Papamoscas, és una chicoteta família d'aus paseriformes que viuen principalment en Amèrica Central, encara que l'àrea de distribució de Phainopepla nitens s'estén fins al surest dels Estats Units. El seu plomall és suau i sedoso, usualment de colors gris o groc pàlit i s'alimenta de frutes o insectes. Hi ha 4 espècies en el món i 1 espècie en Guatemala.

Ampelis

Ampelis americà

Orde: Passeriformes. Família: Bombycillidae

Els bombicílidos o ampelis (Bombycillidae) són una família d'aus paseriformes que habiten els boscs boreals de Norteamérica i Eurasia, l'únic gènero dels quals inclou a tres espècies. Es caracterisen per tindre un plomall suau i sedoso i puntes roges a algunes de les plomes de les ales. S'alimenten d'insectes durant l'estiu i bayas en el hivern. Hi ha tres espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.


Merles aquàtiques

Cinclus mexicanus

Orde: Passeriformes. Família: Cinclidae

Les merles aquàtiques són membres de la família Cinclidae l'únic gènero de la qual (Cinclus) té 5 espècies. Són un grup de paseriformes els hàbitats del qual inclouen ambients aquàtics en Amèrica, Europa i Àsia. Tenen un plomall dens en un abric de plumón davall, una alvançada membrana nictitante ocular i una glàndula uropigal gran per a impermeabilizar el seu plomall. Hi ha 5 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.

Trogloditas

Ratona de les roques
Ratona carolinense

Orde: Passeriformes. Família: Troglodytidae

Els trogloditas (Troglodytidae) són una família d'aus paseriformes, principalment chicotetes i discretes, llevat per les seues cançons fortes. Tenen ales curtes i un pic prim convertit. Vàries espècies a sovint mantenen la seua coa empinada. Totes són insectívores. Hi ha 80 espècies en tot lo món (dels quals tots menys un són espècies del continent americà) i 15 espècies que ocorren en Guatemala.

Sinsontes

Sinsonte negre

Orde: Passeriformes. Família: Mimidae

Els mímidos (Mimidae) són una família d'aus paseriformes caracterisats per tindre una llongitut que oscila entre els 20 i els 30 cm, el plomall per lo general gris o pardo, coa llarga i que construïxen nius en forma de cáliz. Li'ls coneix en el nom de sinsontes o janglons. Són capaços d'imitar el sò d'atres aus i demés sons de l'entorn, tals com les notes d'un piano, lladrits de gossos i sirenes. Habiten zones de mont o xara del continent americà; s'alimenten en el sol o prop d'ell a pur de insectes i atres invertebrats, fruts i llavors. Hi ha 35 espècies en Amèrica i 4 espècies que ocorren en Guatemala.

Túrdidos

Orde: Passeriformes. Família: Turdidae

Catharus guttatus
Zorzal maculado

Els túrdidos (Turdidae) són una família d'aus de distribució casi mundial. Són espècies de l'orde Passeriformes de chicoteta a mijana talla, insectívores i a voltes omnívoras. Freqüentment s'alimenten en el sol. Propaguen les llavors de les espècies vegetals, contribuint a la difusió de molts arbres. Algunes espècies tenen vores molt atractives i variats que diferixen d'un individu a un atre de la mateixa espècie. Hi ha 335 espècies en el món i 18 espècies en Guatemala.

Tacuarita, perlitas, sinsontillos i soterillos

Orde: Passeriformes. Família: Polioptilidae

Perlita comú

Els Polioptilidos (Polioptilidae) són una família de chicotetes aus paseriformes que viuen en tota Amèrica llevat en l'extrem sur i les altes regions dels Vages. Estes aus delicades s'assemblen als Sylviidae del Vell Món en la seua estructura i hàbits, movent-se contínuament entre el fullage en busca d'insectes. Hi ha 15 espècies en el món, i 4 espècies que ocorren en Guatemala.

Mits

Mit sastrecillo

Orde: Passeriformes. Família: Aegithalidae

Els egitálidos (Aegithalidae), coneguts comunament com a mits, són una família d'aus d'orde Passeriformes en coes de mijanes a llargues. Fan nius en forma de bosses entretejidas, colgantes d'arbres. La majoria té una dieta mixta que inclou insectes. Hi ha 9 espècies en el món i una que ocorre en Guatemala.

Agateadores

Orde: Passeriformes. Família: Certhiidae

Els certíidos (Certhiidae) són una família d'aus paseriformes d'uns 12 cm de llongitut, color pardo en taques blanques i pic llarc i curvat (aprox. 2/3 parts de la llongitut del cap), que trepen en espiral pel tronc dels arbres en la coa erta apretada contra la corfa. Hi ha 6 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.

Cuervos, urracas i charas

Orde: Passeriformes. Família: Corvidae

Chara de Steller
Chara vert

La família dels córvidos (Corvidae) inclou corps, urracas, chovas, cascanueces, gayos entre uns atres. Córvidos tenen un tamany per damunt del promig de l'orde d'aus Passeriformes. Algunes de les espècies més grans mostren alts nivells d'aprenentage de comportament. Hi ha 120 espècies en el món i 10 espècies en Guatemala.

Vireos

Vireo pardillo
Vireo chipe
Vireo de bigots negres

Orde: Passeriformes. Família: Vireonidae

Els vireónidos (Vireonidae) són una família d'aus americanes de tamany mig compreses en l'orde Passeriformes. Són típicament de color verdós i, a banda dels seus picos més grossos, s'assemblen als Parulidae. Hi ha 52 espècies en el món i 20 espècies que occurren en Guatemala.

Chip oliváceo

Chip oliváceo

Orde: Passeriformes. Família: Peucedramidae

El chip oliváceo o peucedramo (Peucedramus taeniatus) és una chicoteta au de l'orde Passeriformes, l'únic membre del gènero Peucedramus i de la família. Es reproduïx des de Nicaragua fins a Arizona, en Estats Units, incloent Nicaragua, Hondures, Guatemala, i Mèxic.

Parúlidos

Orde: Passeriformes. Família: Parulidae

Párula tropical
Párula de pit dorat
Chipe careto
Chipe rei
Chipe de cap groc
Chipe de terra
Chipe de galtes grogues

Els parúlidos (conegudes popularment com reinitas, chipes o bijiritas) formen un grup de chicotetes aus paseriformes únicament trobades en les Américas. La majoria són multicolors, i arborícoles, encara que algunes són terrestres. La majoria dels membres d'esta família és insectívora. Hi ha 119 espècies en el món i 52 espècies que ocorren en Guatemala.

Platanera comú

Reinita

Orde: Passeriformes. Família: Coerebidae


La reinita (Coereba flaveola), també coneguda com platanera comuna, és un chicotet au paseriforme, l'única espècie del gènero Coereba. El pic és negrenc, de comissures roges, prim i curve, adaptat per a prendre néctar de flors. No pot suspendre's en vol quet com els colibríes, per lo que sempre deu posar-se mentres s'alimenta. També s'alimenta de fruts i insectes. És natural d'Amèrica Central i Sudamèrica, des de Mèxic i les Antilles fins a Argentina. El niu és esfèric, en orifici d'entrada lateral i recobriment interior. La posada és de fins a tres ous.

Tángaras

Mielero vert (macho)
Quitrique d'esquena rayada
Tángara careto dorat

Orde: Passeriformes. Família: Thraupidae

Tángaras (Thraupidae) són una família d'aus passeriformes d'Amèrica que tenen el plomall lluent i un pic gros, pero no cònic. S'alimenten de llavors, pero la seua preferència tendix a frutes i néctar. La majoria tenen ales curtes i redonejades. Hi ha 256 espècies en el món i 28 espècies que es produïxen en Guatemala.

Escribanos, espiqueros, rascadors, semilleros, chingolos i aliats

Orde: Passeriformes. Família: Emberizidae

Negrito chirrí
Espiguero castany
Fringilo plomizo
Sabanero zanjero

Els emberizidos (Emberizidae) formen una gran família d'aus paseriformes. Són aus que s'alimenten de llavors. Hi ha 275 espècies en el món i 32 espècies que ocorren en Guatemala.

Saltadors, moradures i aliats

Realejo blau (macho).
Piquigrueso groc

Orde: Passeriformes. Família: Cardinalidae

Els cardinalidos (Cardinalidae) són una família d'aus de l'orde Passeriformes. Els membres d'esta família s'alimenten principalment de llavors i fruts chicotets i s'associen típicament als boscs oberts. Hi ha 43 espècies en el món i 14 espècies que ocorren en Guatemala.

Turpiales i aliats

Conoto de Moctezuma
Soldadito arrocero
Turpial sargent

Orde: Passeriformes. Família: Icteridae

Els ictéridos (Icteridae) són una família d'aus passeriformes chicotetes a mijanes, natius d'Amèrica. Inclouen zanates, tordos, i bolseros d'Amèrica (Icterus). En moltes espècies predomina el plomall negre, freqüentment mesclat en groc, taronja o roig. Hi ha 98 espècies en tot lo món i 24 espècies que es produïxen en Guatemala.

Jilgueros, piquituertos i aliats

Jilguero aliblanco
Piquituerto comú

Orde: Passeriformes. Família: Fringillidae


Els fringílidos (Fringillidae) són una família d'aus passeriformes que s'alimenten de llavors. Són aus chicotetes a moderadament grans. Per log general tenen un fort bec, generalment cònic, que en algunes espècies pot ser de considerable llongitut. Posseïxen un modo de volar característic basat en ondulacions en alternança d'episodis de aleteo i planege en les ales tancades. Solen aniuar en arbres, per lo que són més comuns en boscs. Hi ha 137 espècies en el món i 6 espècies que es produïxen en Guatemala.

Cheus

Cheu comú

Orde: Passeriformes. Família: Passeridae

Els paséridos (Passeridae) són una família d'aus passeriformes que prenen el nom comú de cheus. En general, els cheus tendixen a ser chicotetes aus, regordeta, de color marró o gris en coa curta i pic curt i fort. Els cheus s'alimenten principalment de llavors, encara que també consumixen insectes menuts. Hi ha 35 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.

Vore també

Referències

Enllaços externs