Anex:Aus de Guatemala

Això és una llista de les espècies d'aus registrades en Guatemala. l'avifauna de Guatemala conta en un total de 734 espècies, de les quals 1 és endèmica, 2 han segut introduïts per el home, i 23 són rares o accidentals. 10 espècies són considerades amenaçades a nivell mundial i 1 és extinta.
El tractament taxonómico d'esta llista (nom i la seqüència d'órdens, famílies i espècies) i la nomenclatura (noms científics i comuns) seguixen les convencions de la 5ª edició de James Clements. Les introduccions sobre la família al començ de cada partida té en conte esta taxonomia, de la mateixa manera que el registre de l'espècie que es troba en cada introducció de família. Espècies introduïdes i accidentals s'inclouen en el registre total de Guatemala.
Les següents etiquetes s'han utilisat per a resaltar certes categories rellevants. Les espècies natives, que ocorren comunament, no es troben en cap d'estes categories.
- (A) Accidental: una espècie que ocorre rarament o accidentalment en Guatemala.
- (I) Endèmica: una espècie endèmica de Guatemala.
- (I) Introduïda: una espècie introduïda en Guatemala com a conseqüència, directa o indirecta, de les accions humanes.
- (X) Extinta: una espècie extinta.
Tinámidos
Orde: Tinamiformes. Família: Tinamidae
Els tinámidos són un dels grups d'aus més antics. Encara que semblen similars a atres aus que habiten en el sol, com la guala i la perdiu, no tenen parents propencs i es classifiquen com una sola família Tinamidae dins del seu propi orde, els Tinamiformes. Són parents lluntans de les ratites (orde dels Struthioniformes), que inclou el ñandú, emu, i el kiwi. Hi ha 47 espècies a nivell mundial i 4 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Tinamú oliváceo, Tinamus major
- Tinamú chic, Crypturellus soui
- Tinamú pizarroso, Crypturellus boucardi
- Tinamú canelo, Crypturellus cinnamomeus
Podicipédidos

Orde: Podicipediformes. Família: Podicipedidae
Els podicipédidos són aus aquàtiques d'aigua dolça que a sovint es zambullen en busca d'aliment. Són de tamany chicotet a mijà, tenen pates en quatre dits lobulats, i són excelents nadadors i zambullidores. No obstant, tenen els seus peus colocats molt arrere en el cos, lo que els fa molt terramaner quan es mouen en terra ferma. Hi ha 20 espècies a nivell mundial i 4 espècies que ocorren en Guatemala, de les quals una (Zampullín del Atitlán) és endèmica i extinta.
- Macá chic, Tachybaptus dominicus
- Zampullín del Atitlán, Podilymbus gigues (I)(X)
- Zampullín de pic gros, Podilymbus podiceps
- Zampullín cuellinegro, Podiceps nigricollis
Petreles i pardelas

Orde: Procellariiformes. Família: Procellariidae
Els proceláridos són el principal grup de "verdaders petreles" de mijà tamany, que es caracterisa per les fosses nassals unides en un tabic mig, i un llarc primari exterior funcional. Existixen 75 espècies en el món i 6 espècies que ocorren en Guatemala.
- Pardela de Parkinson, Procellaria parkinsoni
- Pardela patirrosa, Puffinus creatopus
- Pardela del Pacífic, Puffinus pacificus
- Pardela ombrosa, Puffinus griseus
- Pardela de Pasqua, Puffinus nativitatis
- Pardela de Audubon, Puffinus lherminieri
Paíños

Orde: Procellariiformes. Família: Hydrobatidae
Els paíños són familiars dels petreles, i són les aus marines més menuts. S'alimenten de crustàceus plànctonicos i chicotets peixos arreplegats des de la superfície, per lo general, mentres que es cierne. El vol és revoloteado i a voltes similar al dels rat penats. Hi ha 21 espècies en el món, i 6 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Paíño comú, Oceanites oceanicus (A)
- Paíño menor, Oceanodroma microsoma
- Paíño de les Galàpagos, Oceanodroma tethys
- Paíño boreal, Oceanodroma leucorhoa
- Paíño fumat, Oceanodroma markhami (A)
- Paíño negre, Oceanodroma melania
Faetones

Orde: Pelecaniformes. Família: Phaethontidae
Els faetones o rabijuncos són aus tropicals marines primes, en les plomes de coa centrals excepcionalment llargues. Són blanques en marques negres en el cap i sobre les ales. Hi ha tres espècies en el món, i 2 d'elles es produïxen en Guatemala.
- Rabijunco etéreo, Phaethon aethereus
- Rabijunco comú, Phaethon lepturus (A)
Pelícanos

Orde: Pelecaniformes. Família: Pelecanidae
Els pelícanos són grans aus aquàtiques en una distintiva bossa en el pico. De la mateixa manera que atres membres de l'orde dels Pelecaniformes, tenen pates palmeadas de quatre dits. Hi ha 8 espècies en el món, i 2 d'elles ocorren en Guatemala.
- Pelícano blanc americà, Pelecanus erythrorhynchos
- Pelícano pardo, Pelecanus occidentalis
Alcatraces i piqueros

Orde: Pelecaniformes. Família: Sulidae
Els sula, o pardals becos o gavines beques comprenen alcatraces i piqueros. Abdós grups inclouen aus marines costeres de tamany mijà i gran que se sumergixen per a buscar peixos. Existixen 9 espècies en el món i 4 espècies que ocorren en Guatemala.
- Alcatraz patiazul, Sula nebouxii
- Alcatraz emmaixquerat, Sula dactylatra
- Alcatraz patirrojo, Sula sula
- Alcatraz pardo, Sula leucogaster
Cormoranes

Orde: Pelecaniformes. Família: Phalacrocoracidae
Phalacrocoracidae és una família d'aus marines costeres de tamany mijà-gran, que inclou cormoranes. El color del plomall pot variar. Encara que la majoria té un plomall principalment obscur, algunes espècies tenen un plomall blanc i negre, i alguns un plomall colorit. Hi ha 38 espècies en el món i 2 espècies que ocorren en Guatemala.
- Cormorán orejudo, Phalacrocorax auritus
- Cormorán neotropical, Phalacrocorax brasilianus
Marbellas

Orde: Pelecaniformes. Família: Anhingidae
Marbellas formen una família d'aus aquàtiques de zones tropicals i subtropicals. Són també conegudes com "pardal serp" pel seu coll llarc i prim que dona una aparència de serp quan naden sumergides. Els mascles tenen un plomall marró obscur i negre, una cresta eréctil en la nuca i un pic més gran que la femella. Les femelles tenen un plomall més pàlit, especialment en el coll i les parts inferiors. Les marbellas tenen pates curtes i completament palmeadas. Hi ha 4 espècies en el món i 1 que ocorre en Guatemala.
- Anhinga, Anhinga anhinga
Fregatas

Orde: Pelecaniformes. Família: Fregatidae
Fregates són aus marines generalment trobades sobre els oceans tropicals. Són grans, de color blanc i negre o totalment negre, en ales llargues i una coa profundament ahorquillada. Els mascles tenen bosses de gola inflables i colorides. No poden nadar o caminar, i tampoc poden desapegar-se d'una superfície plana. Com té la major envergadura en proporció al pes corporal de qualsevol au, són essencialment aérea, capaç de permanéixer en l'aire durant més d'una semana. Hi ha 5 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.
- Fregata magnífica, Fregata magnificens
Avetoros, garzas i garcetas



Orde: Ciconiiformes. Família: Ardeidae
La família dels ardeídos inclou avetoros, garzas i garcetas. Garzas i garcetas són aus zancudas de tamany mijà-gran, en un llarc coll i llargues pates. Avetoros solen tindre un coll més curt i són més cautelosos. A diferència d'atres aus de coll llarc, com les cigonyes, ibis i espátulas, els membres de la família Ardeidae volen en el coll arreplegat. Hi ha 61 espècies en el món, i 16 espècies que ocorren en Guatemala.
- Garza cendra, Ardea herodias
- Garza blanca, Ardea alba
- Garceta rojosa, Egretta rufescens
- Garceta tricolor, Egretta tricolor
- Garceta blava, Egretta caerulea
- Garceta nivea, Egretta thula
- Garcilla bueyera, Bubulcus ibis
- Garcita verda, Butorides virescens
- Garza agamí, Agamia agami
- Garza nocturna coroninegra, Nycticorax nycticorax
- Garza nocturna Sabacú, Nyctanassa violacea
- Garza pic de bota, Cochlearius cochlearius
- Garza tigre, Tigrisoma mexicanum
- Avetorillo panamericano, Ixobrychus exilis
- Avetoro neotropical, Botaurus pinnatus
- Avetoro americà, Botaurus lentiginosus (A)
Cigonyes

Orde: Ciconiiformes. Família: Ciconiidae
Les cigonyes són grans aus zancudas en llargues cames, un llarc coll i un pic llarc i robust. Les cigonyes són mudes; "crotorar" o traquetear les dos valvas del pic és una forma de comunicació important en el niu. Els seus nius solen ser grans i poden ser reutilisats durant molts anys. Moltes espècies són migratòries. Hi ha 19 espècies en el món i 2 espècies que ocorren en Guatemala.
- Tàntal americà, Mycteria americana
- Jabiru, Jabiru mycteria
Ibis i espátulas

Orde: Ciconiiformes. Família: Threskiornithidae
Els tresquiornítidos són una família de grans aus terrestres i zancudas, que inclou ibis i espátulas. Tenen ales llargues i amples en 11 plomes primàries i 20 plomes secundàries. A pesar del seu tamany i pes són bons i forts voladores. Hi ha 36 espècies en el món i 3 espècies que ocorren en Guatemala.
- Corocoro blanc, Eudocimus albus
- Morito cariblanco, Plegadis chihi
- Espátula rosada, Platalea ajaja
Ànets, oques i cisnes



Orde: Anseriformes. Família: Anatidae
La família dels anátidos inclou ànets i la majoria de les aus aquàtiques relacionades, com oques i cisnes. Són aus adaptades a una existència aquàtica, en peus palmeados, picos aplanados i plomes en una capa aceitosa que permet derramar aigua. Hi ha 131 espècies en el món i 16 espècies que ocorren en Guatemala.
- Suirirí piquirrojo, Dendrocygna autumnalis
- Suirirí bicolor, Dendrocygna bicolor (A)
- Ànet crioll, Cairina moschata
- Silbón americà, Anas americana
- Ánade real, Anas platyrhynchos (A)
- Cerceta aliazul, Anas discors
- Cerceta colorada, Anas cyanoptera
- Cullera comuna, Anas clypeata
- Ánade rabudo, Anas acuta
- Cerceta comuna, Anas crecca
- Porrón coacoxtle, Aythya valisineria (A)
- Porrón americà, Aythya americana
- Porrón acollarado, Aythya collaris
- Porrón bola, Aythya affinis
- Malvasía emmaixquerada, Nomonyx dominicus
- Malvasía canella, Oxyura jamaicensis
Catártidos

Orde: Accipitriformes. Família: Cathartidae
Els catártidos no són estretament relacionats en els buitres del Vell Món, encara que s'assemblen superficialment perque compartixen una evolució convergent. De la mateixa manera que els buitres del Vell Món, són carronyers. No obstant, a diferència dels buitres del Vell Món, que troben els cadàvers usant la seua vista, la majoria dels buitres americans tenen un bon sentit de l'olfat que utilisen per a localisar carronya. Hi ha 7 espècies en món, totes en Amèrica. 4 espècies ocorren en Guatemala.
- Zopilote negre, Coragyps atratus
- Aura gallipavo, Cathartes aura
- Aura sabanera, Cathartes burrovianus
- Zopilote rei, Sarcoramphus papa
Àguila peixcadora

Orde: Accipitriformes. Família: Pandionidae
La família Pandionidae conté una sola espècie, l'àguila peixcadora. És un au rapaz de tamany mig, en una distribució global. És particularment ben adaptada per a atrapar peixos. Localisa els seus assuts des de l'aire, a sovint cerniéndose abans de zambullirse en les pates per davant per a capturar el peix.
- Àguila peixcadora, Pandion haliaetus
Falcons, milanos i àguiles




Orde: Accipitriformes. Família: Accipitridae
Els accipítridos són una família d'aus de rapa que inclou falcons, àguiles, milanos, aguiletes i buitres del Vell Món. Estes aus tenen poderosos picos ganchudos per a esgarrar la carn dels seus assuts, cames fortes, poderoses garres, i una vista molt aguda. Hi ha 233 espècies en el món i 33 d'elles ocorren en Guatemala.
- Milano cabecigrís, Leptodon cayanensis
- Milano picogarfio Chondrohierax uncinatus
- Elanio tijereta, Elanoides forficatus
- Elanio maromero, Elanus leucurus
- Caracolero comú, Rostrhamus sociabilis
- Milano bidentado, Harpagus bidentatus
- Elanio del Mississipí, Ictinia mississippiensis
- Elanio plomizo, Ictinia plumbea
- Busardo colorat, Busarellus nigricollis
- Aguileta de Hudson, Circus hudsonius
- Azor rojós, Accipiter striatus
- Gavilà de Cooper, Accipiter cooperii
- Gavilà bicolor, Accipiter bicolor
- Azor zancón, Geranospiza caerulescens
- Busardo Blanco, Leucopternis albicollis
- Busardo-negre norteny, Buteogallus anthracinus
- Busardo-negre urubitinga, Buteogallus urubitinga
- Busardo mixt, Parabuteo unicinctus
- Àguila solitària, Harpyhaliaetus solitarius (casi amenaçada)
- Busardo grisa, Asturina nitida
- Busardo caminero, Buteo magnirostris
- Busardo aliancho, Buteo platypterus
- Busardo colicorto, Buteo brachyurus
- Busardo chapulinero, Buteo swainsoni
- Busardo coliblanco, Buteo albicaudatus
- Busardo oreig, Buteo albonotatus
- Busardo colirrojo, Buteo jamaicensis
- Arpía menor, Morphnus guianensis (casi amenaçada)
- Arpía major, Harpia harpyja (casi amenaçada)
- Àguila-azor blanquinegra, Spizastur melanoleucus
- Àguila-azor negra, Spizaetus tyrannus
- Àguila-azor galana, Spizaetus ornatus
Caranchos i falcons


Orde: Falconiformes. Família: Falconidae
Els falcónidos (Falconidae) són un clado d'aus rapaces diürnes que es compon d'aproximadament 60 espècies, incloent els falcons i caracares o caranchos. A diferència de Accipitriformes, com els Accipitridae, ademés de les garres, usen el pic per a matar als seus assuts. Hi ha 62 espècies en el món i 11 espècies que ocorren en Guatemala.
- Caracara gorgirrojo, Ibycter americanus
- Carancho norteny, Caracara cheriway
- Falcó reidor, Herpetotheres cachinnans
- Falcó-montés agavilanado, Micrastur ruficollis
- Falcó-montés collarejo, Micrastur semitorquatus
- Cernícalo americà, Falco sparverius
- Falcó aleto, Falco femoralis (A)
- Esmerejón, Falco columbarius
- Falcó murcielaguero, Falco rufigularis
- Falcó pechirrojo, Falco deiroleucus
- Falcó pelegrí, Falco peregrinus
Paujiles, pavas i chachalacas


Orde: Galliformes. Família: Cracidae
Els crácidos són aus llargues que inclou els paujils, les pavas i les chachalaques, i que són alguna cosa paregudes als pavos. Les pavas i pavones viuen en els arbres, pero les chachalacas es troben en hàbitats més oberts, com les xares. Per lo general tenen un plomall opac, pero els pavones i algunes espècies de pavas tenen adorns facials colorits. Hi ha 50 espècies en el món i 6 espècies que ocorren en Guatemala.
- Chachalaca nortenya, Ortalis vetula
- Chachalaca ventriblanca, Ortalis leucogastra
- Pava cojolita, Penelope purpurascens
- Pava pajuil, Penelopina nigra
- Pavón cornudo, Oreophasis derbianus
- Pavón norteny, Crax rubra
Pavos

Orde: Galliformes. Família: Meleagrididae
Pavos (Meleagris) és un gènero d'aus galliformes de la família Phasianidae que inclou 2 espècies d'aus conegudes comunament com pavos o guajolotes. Són semblats als faisans grans, pero tenen un zarzo carnoso distintiu que penja del pico, denominat carúncula. Hi ha dos espècies en el món, abdós natives d'Amèrica, i una d'elles ocorre en Guatemala.
- Guajolote ocelado, Meleagris ocellata
Guales del Nou Món

Orde: Galliformes. Família: Odontophoridae
Els guales del Nou Món són chicotetes aus terrestres, no relacionats en les guales del Vell Món, pero duen el mateix nom pels seus hàbits i aparència semblant. Les espècies americanes componen una família separada, mentres que les del Vell Món estan incloses en la família Phasianidae. Hi ha 32 espècies en el món, totes en Amèrica, i 7 espècies que ocorren en Guatemala.
- Colín cariclaro, Dendrortyx leucophrys
- Colín de Virginia, Colinus virginianus
- Colín gorginegro, Colinus nigrogularis
- Colín gorgiblanco, Colinus cristatus
- Corcovado goteado, Odontophorus guttatus
- Colín cantor, Dactylortyx thoracicus
- Colín ocelado, Cyrtonyx ocellatus
Carrao

Orde: Gruiformes. Família: Aramidae
El carrao (Aramus guarauna) és una espècie d'au gruiforme, l'única de la família Aramidae, pròpia dels pantans en arbres del Carib, Amèrica del Sur i sur de Florida (Estats Units). Està relacionada en les grulles, pero va ser colocada en la seua pròpia família. El carao té una llongitut de 66 centímetros, l'envergadura alar és 100 centímetros. El plomall és bronzejada en el cap i coll grisàceu. Té les pates llargues i el pic groguenc, llarc i a penes curve. Les ales són llargues i amples, vola en les primàries separades; la coa és curta.
- Carrao, Aramus guarauna
Fochas, gallaretas, pollas d'aigua i rascones



Orde: Gruiformes. Família: Rallidae
Els rállidos (Rallidae) són una família d'aus gruiformes que inclou numeroses espècies de chicotet i mijà tamany, conegudes com foches, gallaretes, gallinetas, polluelas, burritos, pollas d'aigua, rascones o calamones. Típicament ocupen la vegetació densa en els ambients humits prop de llacs, pantans, rius, i canyars. La majoria de les espècies corren vigorosament per posseir pates fortes en dits llarcs que s'adapten be a les superfícies blanes i desiguals. Tendixen a tindre ales curtes, redonejades i ser poc planejadors, encara que poden volar sobre grans distàncies. Hi ha 143 espècies en el món i 13 espècies que ocorren en Guatemala.
- Polluela rojosa, Laterallus ruber
- Polluela pechigrís, Laterallus exilis
- Burrito negrenc, Laterallus jamaicensis (A)
- Rascón de Virginia, Rallus limicola
- Cotara cuellirrufa, Aramides axillaris
- Chilacoa colinegra, Aramides albiventris
- Cotara café, Amaurolimnas concolor
- Polluela sora, Porzana carolina
- Polluela pàlida, Porzana flaviventer
- Rascón Overo, Pardirallus maculatus
- Calamoncillo americà, Porphyrio martinica
- Gallereta comú, Gallinula chloropus
- Focha americana, Fulica americana
Heliornítidos

Orde: Gruiformes. Família: Heliornithidae
Els heliornítidos (Heliornithidae) són una chicoteta família d'aus gruiformes tropicals. Tenen un cos prim, pates en lòbuls palmeados similar a les del macá, el coll llarc i pic puntado. Són aus de pantans que s'alimenten principalment d'insectes, peixos, i plantes d'aigua. Hi ha 3 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.
- Avesol americà, Heliornis fulica
Euripígidos

Orde: Gruiformes. Família: Eurypygidae
La tigana (Eurypyga helias), també coneguda com tepozcalcarau, pavito d'aigua, au sol o garza del sol, és un au de l'orde Gruiformes, i única representant de la família Euripígidos (Eurypygidae). Habita les regions tropicals d'Amèrica, incloent Guatemala.
- Tigana, Eurypyga helias
Jacanas

Orde: Charadriiformes. Família: Jacanidae
Els jacánidos (Jacanidae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes, conegudes vulgarment com jacanas. Són un grup d'aus zancudas que es troben distribuïts en totes les regions tropicals del món. Són identificables pels seus peus en dits llarcs i garres que els permeten caminar sobre els nenúfares flotants de llac i estanys poc profunts, que són el seu hàbitat preferit. Hi ha 8 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.
- Jacana centroamericana, Jacana spinosa
Ostreros

Orde: Charadriiformes. Família: Haematopodidae
Els hematopódidos (Haematopodidae) són una família d'aus marines de l'orde Charadriiformes, coneguts vulgarment com ostreros. Són aus associats en les costes arenenques. Inclou un sol gènero, Haematopus que té 11 espècies en el món, i 1 espècie que ocorre en Guatemala.
- Ostrero americà, Haematopus palliatus
Avocetas i cigüeñuelas

Orde: Charadriiformes. Família: Recurvirostridae
Els recurviróstridos (Recurvirostridae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes que inclou les avocetas i les cigüeñuelas. Són aus palmípedas o zancudas que viuen en estanys o vora de les aigües, de 45 cm a més, de plomall blanc i negre, de llargues pates. Existixen 9 espècies en el món i hi ha 2 espècies que ocorren en Guatemala.
- Cigüeñuela de coll negre, Himantopus mexicanus
- Avoceta americana, Recurvirostra americana (A)
Burínidos

Orde: Charadriiformes. Família: Burhinidae
Els burínidos (Burhinidae) són un grup d'aus zancudas que ocorren en les zones tropicals del món. Algunes espècies ocorren també en les zones templades d'Europa i Austràlia. Són aus zancudas de tamany mijà a gran, en forts picos negres o grocs, grans ulls de color groc, i el plomall críptico. A pesar de la seua classificació com a aus zancudas, la majoria de les espècies té una preferència per hàbitats àrits o semiàrits. Existixen 9 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.
- Alcaraván veneçolà, Burhinus bistriatus
Chorlos i avefrías

Orde: Charadriiformes. Família: Charadriidae
Els carádridos (Charadriidae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes que inclou els chorlos, chorlitos, chorlitejos i avefríes. Són aus de chicotet i mijà tamany, de cos compacte, en pates llargues o curtes, picos llarcs i ales puntudas. Es distribuïxen en hàbitats aquàtics per tot lo món. Hi ha 66 espècies en el món i 7 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Chorlito dorat americà, Pluvialis dominica
- Chorlito gris, Pluvialis squatarola
- Chorlo semipalmado, Charadrius semipalmatus
- Chorlitejo piquigrueso, Charadrius wilsonia
- Chorlitejo colirrojo,Charadrius vociferus
- Chorlitejo patinegro, Charadrius alexandrinus
- Chorlitejo de Azara, Charadrius collaris
Playeros i aliats




Orde: Charadriiformes. Família: Scolopacidae
Els escolopácidos (Scolopacidae) són una gran i diversa família de chicotetes i mijanes aus costeres que es compon de playeros, zarapitos, agulles, agujetas, vuelvepiedres, andarríos, falaropos, i correlimos. La majoria de les espècies s'alimenta de chicotets invertebrats arreplegats del fanc o de la terra. La variació en la llongitut de les cames i els picos permet que diferents espècies poden forrajear en el mateix hàbitat, particularment en la costa, sense competència directa per a l'alimentació. Hi ha 89 espècies en el món i 31 espècies que ocorren en Guatemala.
- Becasina, Gallinago delicata
- Agujeta gris, Limnodromus griseus
- Agujeta escolopácea, Limnodromus scolopaceus
- Agulla café, Limosa haemastica
- Agulla canella, Limosa fedoa
- Zarapito esquimal, Numenius borealis (A) (en perill crític d'extinció)
- Zarapito trinador, Numenius phaeopus
- Zarapito americà, Numenius americanus
- Correlimos batitú, Bartramia longicauda
- Archibebe patigualdo gran, Tringa melanoleuca
- Archibebe patigualdo chic, Tringa flavipes
- Andarríos solitari, Tringa solitària
- Andarríos maculado, Actitis macularius
- Playero d'Alaska, Tringa incana
- Playero aliblanco, Tringa semipalmata
- Vuelvepiedras comuna, Arenaria interpres
- Correlimos de rompedors, Aphriza virgata
- Correlimos gros, Calidris canutus
- Correlimos tridáctilo, Calidris alba
- Correlimos semipalmeado, Calidris pusilla
- Correlimos d'Alaska, Calidris mauri
- Correlimos menudillo, Calidris minutilla
- Correlimos culiblanco, Calidris fuscicollis
- Correlimos de Baird, Calidris bairdii
- Correlimos pectoral, Calidris melanotos
- Correlimos comú, Calidris alpina
- Correlimos zancolín, Calidris himantopus
- Correlimos canelo, Tryngites subruficollis (casi amenaçada)
- Combatent, Philomachus pugnax (A)
- Falaropo tricolor, Phalaropus tricolor
- Falaropo picofino, Phalaropus lobatus (A)
Paga'ls

Orde: Charadriiformes. Família: Stercorariidae
Els estercoráridos (Stercorariidae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes conegudes comunament com paga'ls. són aus de tamany mig a gran, en un plomall típicament gris o marró, i a sovint presenten unes taques blanques en les ales. El seu pic és prou llarc, en la punta curvada, i els seus peus són palmeados en garres esmolades. Els paga'ls semblen gavines grans i obscures, pero posseïxen una membrana carnosa, o cera, sobre la mandíbula superior que les diferència d'estes. Són aus fortes i acrobàtiques. Hi ha 7 espècies en el món i 3 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Paga-ho pomarino, Stercorarius pomarinus
- Paga-ho paràsit, Stercorarius parasiticus
- Paga-ho rabero, Stercorarius longicaudus
Gavines



Orde: Charadriiformes. Família: Laridae
Els láridos (Laridae) són una família d'aus de l'orde Charadriiformes conegudes vulgarment com a gavines. Estan estretament relacionades en els charranes de la família Sternidae, i més lejanament en les aus zancudas. La majoria de les gavines pertany al gènero Larus. Són en general aus grans, en la seua majoria de plomall gris, blanc o negre, a sovint en taques negres en el cap o les ales. Tenen picos robusts, prou llarcs. Hi ha 55 espècies en el món i 19 espècies que ocorren en Guatemala.
- Gavina de Sabine, Xema sabini
- Gavina de Bonaparte, Chroicocephalus philadelphia
- Gavina guanaguanare, Leucophaeus atricilla
- Gavina pipizcan, Leucophaeus pipixcan
- Gavina mexicana, Larus heermanni (casi amenaçada)
- Gavina de Delaware, Larus delawarensis
- Gavina argéntea, Larus argentatus
- Tiñosa beca, Anous stolidus (A)
- Charrán ombrós, Onychoprion fuscatus
- Charrancito americà, Sternula antillarum
- Pagaza piconegra, Gelochelidon nilotica
- Pagaza piquirroja, Hydroprogne caspia
- Fumarel comú, Chlidonias niger
- Charrán comú, Sterna hirundo
- Charrán de Forster, Sterna forsteri
- Charrán real, Thalasseus maximus
- Charrán patinegro, Thalasseus sandvicensis
- Charrán elegant, Thalasseus elegans (casi amenaçada)
- Rayador americà, Rynchops niger
Estérnidos


Orde: Charadriiformes. Família: Sternidae
Les oronetes de mar són aus marines que pertanyen a la família dels estèrnits (Sternidae), prèviament considerada una subfamília de la família de les gavines (Laridae). Formen un llinage en les gavines i desbromadores que a la seua volta estan relacionades en skúas i pingüins. Les oronetes de mar tenen una distribució mundial. Són aus de mig a gran tamany, generalment en un plomall gris o blanc, a sovint en marques de color negre en el cap. Tenen picos prou llarcs i peus palmeados. Tenen un cos més llauger que les gavines i la seua aparència en vol és més elegant. Encara que la majoria de les oronetes de mar s'alimenta de peixos, algunes espècies cacen insectes des de la superfície de cossos d'aigua dolça. Hi ha 44 espècies en el món i 11 espècies que ocorren en Guatemala
- Pagaza piconegra, Sterna nilotica
- Pagaza piquirroja, Hydroprogne caspia
- Charrán elegant, Sterna elegans (Casi amenaçat)
- Charrán patinegro, Sterna sandvicensis
- Charrán real, Sterna maxima
- Charrán comú, Sterna hirundo
- Charrán de Forster, Sterna forsteri
- Charrancito americà, Sternula antillarum
- Charrán ombrós, Sterna fuscata
- Fumarel comú, Chlidonias niger
- Tiñosa beca, Anous stolidus (A)
Rayadores

Orde: Charadriiformes. Família: Rynchopidae
Els rincópidos (Rynchopidae) són una chicoteta família d'aus de l'orde Charadriiformes conegudes comunament com rayadores o picos tijera. Es compon de tres espècies que tenen un mandíbula inferior allargada. S'alimenten volant just en cim de la superfície de l'aigua, en la mandíbula inferior solcant l'aigua per a atrapar chicotets peixos. Hi ha 3 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.
- Rayador americà, Rynchops niger
Colomes i tórtolas


Orde: Columbiformes. Família: Columbidae
Els colúmbidos (Columbidae) són una família d'aus de l'orde Columbiformes que inclou les colomes, les tórtolas i formes afins. Existix 308 espècies en el món, i 19 espècies ocorren en Guatemala.
- Paloma bravía, Columba livia (I)
- Paloma escamosa, Patagioenas speciosa
- Paloma torcaza, Patagioenas fasciata
- Paloma colorada, Patagioenas cayennensis
- Paloma piquirroja, Patagioenas flavirostris
- Paloma piquicorta, Patagioenas nigrirostris
- Zenaida huilota, Zenaida macroura
- Zenaida aliblanca, Zenaida asiatica
- Columbina comuna, Columbina passerina
- Columbina quina, Columbina minuta
- Columbina colorada, Columbina talpacoti
- Tortolita mexicana, Columbina inca
- Tortolita azulada, Claravis pretiosa
- Tortolita pechimorada, Claravis mondetoura
- Paloma montaraz comuna, Leptotila verreauxi
- Paloma montaraz cabecigrís, Leptotila plumbeiceps
- Paloma montaraz pechigrís, Leptotila cassini
- Paloma-perdiu cariblanca, Geotrygon albifacies
- Paloma-perdiu comuna, Geotrygon montana
Loros, papagayos i aliats


Orde: Psittaciformes. Família: Psittacidae
Les Psitácidas (Psittacidae) són una família d'aus psitaciformes, cridades comunament loros o papagayos, que inclou als guacamayos, les cotorres, els periquitos, els agapornis i formes afins. Tenen un característic pic curvat i una postura generalment empinada. Posseïxen una gran capacitat craneal, sent un dels grups d'aus més inteligents. Viuen en zones tropicals, són bons voladores i destres escaladors en branques i arbres. Hi ha 335 espècies en el món i 17 espècies que ocorren en Guatemala.
- Guacamayo vert, Llaura militaris (Extinta en el país)
- Guacamaya roja, Llaura macao
- Aratinga verda, Aratinga holochlorus
- Periquito pacífic, Aratinga strenua
- Perico de gola roja, Aratinga rubritorquis
- Perico pechisucio, Aratinga nana
- Aratinga frentinaranja, Aratinga canicularis
- Catita barrada, Bolborhynchus lineola
- Catita churica, Brotogeris jugularis
- Lorito encapuchat, Pionopsitta haematotis
- Loro senil, Pionus senilis
- Loro front blanca, Amazona albifrons
- Loro cachete groc, Amazona autumnalis
- Loro cap groc, Amazona oratrix (A) (en perill)
- Loro nuca groga, Amazona auropalliata
- Loro vert o loro harinoso, Amazona farinosa
- Loro yucateco, Amazona xantholora
Cucos i correcaminos


Orde: Cuculiformes. Família: Cuculidae
Els cucúlidos (Cuculidae) són una família d'aus de l'orde Cuculiformes que inclou els cucos i els correcaminos, entre uns atres. Són de tamany variable, en cossos prims, llargues coes i cames fortes. A diferència de les espècies del Vell Món, les espècies d'Amèrica no són paràsits de cria. Hi ha 138 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala.
- Cuclillo piquinegro, Coccyzus erythropthalmus
- Cuclillo piquigualdo, Coccyzus americanus
- Cuclillo de manglar, Coccyzus minor
- Cuco-farda comuna, Piaya cayana
- Garrapatero asurcado, Crotophaga sulcirostris
- Cuclillo crespín, Tapera naevia
- Cuclillo faisà, Dromococcyx phasianellus
- Cuclillo beco, Morococcyx erythropygus
- Correcaminos tropical, Geococcyx velox
Lechuzas

Orde: Strigiformes. Família: Tytonidae
Els titónidos (Tytonidae) són una de les dos famílies que conformen l'orde, Strigiformes; Les espècies d'esta família, que reben el nom genèric de lechuzas, són de tamany mijà a gran en el cap ample en forma de cor. Hi ha un total de 16 espècies en el món i 1 d'elles habita Guatemala.
- Lechuza comú, Tyto alba
Estrígidos


Orde: Strigiformes. Família: Strigidae
Els estrígidos (Strigidae) són una família de rapaces nocturnes del grup, Strigiformes, el qual inclou els muçols, mochuelos, autillos, cárabos, caburéns, tecolotes, etc. Són aus de tamany chicoteta a gran en ulls grans mirant cap al front, un pic de falcó, i un círcul visible de plomes al voltant de cada ull denominat disc facial. S'alimenten generalment d'invertebrats i de chicotets vertebrats. Tenen hàbits nocturns, pero algunes espècies cacen també durant el dia. Hi ha 195 espècies en el món i 22 espècies que habiten Guatemala.
- Autillo flamulado, Otus flammeolus
- Autillo californià, Megascops kennicottii
- Autillo pacífic, Megascops cooperi
- Autillo bigotudo, Megascops trichopsis
- Autillo barbudo, Megascops barbarus (casi amenaçada)
- Autillo guatemaltec, Megascops guatemalae
- Muçol americà, Bubo virginianus
- Cárabo guatemaltec, Strix fulvescens
- Cárabo café, Ciccaba virgata
- Cárabo blanquinegro, Ciccaba nigrolineata
- Muçol corniblanco, Lophostrix cristata
- Lechuzón de anteojos, Pulsatrix perspicillata
- Mochuelo californià, Glaucidium californicum *
- Mochuelo gnom, Glaucidium gnoma
- Mochuelo guatemaltec, Glaucidium cobanense (I) *
- Mochuelo centroamericano, Glaucidium griseiceps
- Mochuelo caburé, Glaucidium brasilianum
- Mochuelo de cau, Athene cunicularia
- Mochuelo moreno, Aegolius ridgwayi
- Muçol gritón, Pseudoscops clamator
- Muçol negrenc, Asio stygius
- Muçol campestre, Asio flammeus (A)
Nictibios

Orde: Caprimulgiformes. Família: Nyctibiidae
Els urutaúes, o nictibios (Nyctibius) són aus de l'orde, Caprimulgiformes. Són insectívors nocturns que carixen de les cerdes al voltant de la boca característica dels chotacabres. Hi ha 7 espècies en el món, totes en Amèrica, i 2 espècies que ocorren en Guatemala.
- Nictibio gran, Nyctibius grandis
- Nictibio jamaicà, Nyctibius jamaicensis
Chotacabras i añaperos


Orde: Caprimulgiformes. Família: Caprimulgidae
Els caprimúlgidos (Caprimulgidae), també coneguts com chotacabras o añaperos, són aus nocturnes de mijà tamany en ales llargues, pates curtes i picos molt curts, que normalment anidan en el sol. La majoria té els peus menuts, de poca utilitat per a caminar, i ales llargues i puntagudes. El plomall és suau i s'assembla a la corfa o fulleram d'arbres, donant-los un bon camuflage. S'alimenten principalment d'insectes. Hi ha 86 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala, són coneguts per posar en els camins solitaris o poc transitats
- Añapero colicorto, Lurocalis semitorquatus
- Añapero garrapena, Chordeiles acutipennis
- Añapero yanqui, Chordeiles minor
- Chotacabras pauraque, Nyctidromus albicollis
- Chotacabras yucateco, Nyctiphrynus yucatanicus
- Chotacabras de la carolina, Caprimulgus carolinensis
- Chotacabras guatemaltec, Caprimulgus badius
- Chotacabras tucuchillo, Caprimulgus ridgwayi
- Chotacabras cuerporruín, Caprimulgus vociferus
Falcies


Orde: Apodiformes. Família: Apodidae
Els falcies són chicotetes aus aérees, que passen la majoria de la seua vida volant. Estes aus tenen les pates molt curtes i mai aterrisen voluntàriament en el sol. Es posen únicament en superfícies verticals. Moltes falcies tenen ales llargues que s'assemblen a una mija lluna. Hi ha 98 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala.
- Falcia negra, Cypseloides niger
- Falcia barbiblanco, Cypseloides cryptus
- Falcia cuellirrojo, Streptoprocne rutila
- Falcia acollarado, Streptoprocne zonaris
- Falcia de fumeral, Chaetura pelagica
- Falcia de vaux, Chaetura vauxi
- Falcia gorgiblanco, Aeronautes saxatalis
- Falcia tijereta gran, Panyptila sanctihieronymi
- Falcia tijereta chic, Panyptila cayennensis
Colibríes





Orde: Apodiformes. Família: Trochilidae
Els colibríes són chicotetes aus que s'alimenten principalment del néctar de les flors. Són les úniques aus que poden volar cap a arrere. Hi ha 337 espècies en el món i 39 espècies que ocorren en Guatemala.
- Ermitaño barbudo colibandeado, Threnetes ruckeri
- Ermitaño colilargo norteny, Phaethornis longirostris
- Ermitaño gorgiestriado, Phaethornis striigularis
- Colibrí de cuvier, Phaeochroa cuvierii
- Colibrí rossinyol, Pampa curvipennis
- Colibrí rojós mexicà, Pampa rufa
- Colibrí morat, Campylopterus hemileucurus
- Colibrí nuquiblanco, Florisuga mellivora
- Colibrí pardo, Colibri delphinae
- Colibrí verdemar, Colibri thalassinus
- Mànec pechiverde, Anthracothorax prevostii
- Colibrí de abeillé, Abeillia abeillei
- Coqueta crestinegra, Lophornis helenae
- Esmeralda tijereta, Cynanthus canivetii
- Colibrí colirrayado, Eupherusa eximia
- Safir coroniazul, Thalurania colombica
- Safir de elicia, Hylocharis eliciae
- Colibrí orejiblanco, Basilinna leucotis
- Amazilia tzacatl, Amazilia tzacatl
- Amazilia yucateca, Amazilia yucatanensis
- Amazilia canella, Amazilia rutila
- Amazilia càndida, Amazilia candida
- Amazilia coroniazul, Amazilia cyanocephala
- Amazilia frentiverde, Amazilia viridifrons
- Amazilia coliazul, Amazilia cyanura
- Amazilia berilina, Amazilia beryllina
- Colibrí amatistino, Lampornis amethystinus
- Colibrí gorgiescamoso, Lampornis viridipallens
- Colibrí alicastaño, Lamprolaima rhami
- Colibrí magnífic, Eugenes fulgens
- Colibrí fada occidental, Heliothryx barroti
- Colibrí pochotero, Heliomaster constantii
- Colibrí piquilargo, Heliomaster longirostris
- Colibrí de Dupont, Tilmatura dupontii
- Colibrí colirraro, Doricha enicura
- Colibrí gorgirrubí, Archilochus colubris
- Colibrí de Elliot, Atthis ellioti
- Colibrí coliancho, Selasphorus platycercus
- Colibrí rufo, Selasphorus rufus
Trogones i quetzales

Orde: Trogoniformes. Família: Trogonidae
La família dels trogónidos (Trogonidae) inclou trogones i quetzales. Són residents dels boscs tropicals del món, en major diversitat en Amèrica Central i Amèrica del Sur. S'alimenten d'insectes i frutes. Els seus picos amples i les seues cames dèbils reflectixen la seua dieta i els seus hàbits arborícoles. Trogones tenen plomes suaus, a sovint multicolors, en un plomall masculí i femení distintiu. Hi ha 33 espècies en el món i 7 espècies que ocorren en Guatemala.
- Quetzal guatemaltec, Pharomachrus mocinno (casi amenaçat)
- Trogón gran, Trogon massena
- Trogón cabecinegro, Trogon melanocephalus
- Trogón enligado, Trogon caligatus
- Trogón elegant, Trogon elegans
- Trogón mexicà, Trogon mexicanus
- Trogón acollarado, Trogon collaris
Blauets


Orde: Coraciiformes. Família: Alcedinidae
Els Blauets (Alcedinidae) són aus compactes de tamany mijà en plomall de colors lluents, cap gran, pic llarc, pates curtes i coa curta i grossa. La majoria de les espècies tenen una distribució tropical i viu a la vora de rieres, rius, llac, estanys, esteros, banyats. Una llaugera majoria es troben solament en els boscs. S'alimenten d'insectes o peixos que són habitualment capturats des d'una percha que servix de punt d'observació. Posen ous blancs en un cau auto-excavada. Abdós adults incuban els ous i alimentar a les crío. Hi ha 93 espècies en el món i 5 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Martín jagant nortamericà Megaceryle alcyon
- Martín jagant neotropical Megaceryle torquata
- Blauet amazónico Chloroceryle amazona
- Blauet vert Chloroceryle americana
- Blauet nano Chloroceryle aenea
Guardabarrancos

Orde: Coraciiformes. Família: Momotidae
Els guardabarrancos (Momotidae) tenen un plomall colorit i una coa llarga i graduada, que mostren menejant d'un costat a un atre. En la majoria de les espècies, les púas prop dels extrems de les dos plomes més llargues de la coa són dèbils i cauen, deixant una llongitut d'eix lliure, creant una coa en forma de raqueta. Hi ha 10 espècies en el món i 7 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Momoto nano Hylomanes momotula
- Momoto gorgiazul Aspatha gularis
- Momoto mexicà Momotus mexicanus
- Momoto comú Momotus momota
- Momoto carenat Electron carinatum (vulnerable)
- Momoto picoancho Electron platyrhynchum
- Momoto cejiazul Eumomota superciliosa
Jacamares

Orde: Piciformes. Família: Galbulidae
Els jacamares, jacamarás o yacamarás (Galbulidae) són una família d'aus arbòrees de la zona tropical d'Amèrica; la seua distribució geogràfica s'estén al nort fins a Mèxic. Són aus lluentes i elegants, en coa i pic llarc, que s'alimenten d'insectes capturats en ple vol. S'assemblen en el seu aspecte i comportament als abejarucos del Vell Món (família Meropidae), encara que en realitat són relacionats en els pardals carpinteros (família Picidae). Hi ha 18 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.
- Jacamará coliverde, Galbula ruficauda
Bucos

Orde: Piciformes. Família: Bucconidae
Els bucos (Bucconidae) estan relacionats en els jacamars i compartixen el mateix ranc, pero carixen dels colors iridiscents d'esta família. Són principalment castanys, rufos o grisos, en el cap gran i el pic aplanat i ganchudo. El plomall abundant i esponjoso i la coa curta els dona una aparència alguna cosa corpulenta. S'alimenten d'insectes i chicotets vertebrats, caçant des d'una percha a on queden immòvil abans de llançar-se a la captura dels seus assuts. Tornen en el seu assut a la perca per a colpejar-l'abans de consumir-la. Esta espècie és difícil de descobrir perque es manté totalment immòvil en el fullage. Hi ha 34 espècies en total i 2 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Beco de collar, Notharchus hyperrhynchus
- Buco barbón, Malacoptila panamensis
Tucanes

Orde: Piciformes. Família: Ramphastidae
Els tucans són una família d'aus piciformes en picos forts i grans i un plomall de colors vius. Medixen entre 18 i 63 cm i habiten en els boscs tropicals, des de Mèxic fins al nort de Sudamèrica. Uns preferixen els boscs humits i uns atres les terres més fredes en altituts entre 2000 m i 3000 m. Hi ha 40 espècies en el món i 3 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Arasarí acollarado, Pteroglossus torquatus
- Tucán piquiverde, Ramphastos sulfuratus
- Tucanete esmaragda, Aulacorhynchus prasinus
Pardals carpinteros i aliats


Orde: Piciformes. Família: Picidae
Els pardals carpinteros són aus chicotetes i mijanes, en pates curtes i coes ertes. Tenen picos forts per a trepar i tamborilear en els arbres, i llengües llargues, fines, puntagudes i en chicotetes cerdes per a extraure el menjar. Algunes espècies tenen pates en dos dits de peus apuntant cap a davant i dos cap a arrere, encara que vàries espècies només tenen tres dits de peus. Per lo general s'alimenten d'insectes, cucs i larves, capturant-los baix la corfa, en l'interior dels arbres o troncs de fusta. Tots les espècies de la família Picidae anidan en cavitats. Els pardals carpinteros excaven els seus propis nius. Els nius excavats normalment només estan forrats en els trocitos de fusta produïts mentres es construïa el forat. Moltes espècies de pardal carpintero excaven un niu per temporada. Els nius abandonats són usats per moltes atres aus i animals. Hi ha 218 espècies en el món i 13 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Carpinterito oliváceo, Picumnus olivaceus
- Carpintero bellotero, Melanerpes formicivorus
- Carpintero centroamericano, Melanerpes pucherani
- Carpintero frentidorado, Melanerpes aurifrons
- Chupasavia norteny, Sphyrapicus varius
- Pico mexicà, Picoides scalaris
- Pico velloso, Picoides villosus
- Carpintero fumat, Veniliornis fumigatus
- Carpintero oliváceo, Piculus rubiginosus
- Carpintero escapulario, Colaptes auratus
- Carpintero castany, Celeus castaneus
- Picamaderos llistat, Dryocopus lineatus
- Picamaderos piquiclaro, Campephilus guatemalensis
Furnáridos


Orde: Passeriformes. Família: Furnariidae
La família dels furnáridos (Furnariidae) és un gran grup de paseriformes chicotets o mijans, natius d'Amèrica Central i Amèrica del Sur. És un grup molt divers d'insectívors que reben el seu nom pel niu de fanc o argila en forma de forn construït per algunes espècies com el forner comú; el restant de les espècies construïxen els nius de branques o palitos (preferiblement espinosos) o anidan en túnels o clavills en la roca. Hi ha 243 espècies en el món i 8 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Pijuí centroamericano, Synallaxis erythrothorax
- Picolezna pla norteny, Xenops mexicanus
- Ticotico de anteojos, Anabacerthia variegaticeps
- Ticotico ocráceo gran, Philydor rufus
- Ticotico gorgiclaro, Automolus ochrolaemus
- Ticotico castany, Automolus rubiginosus
- Tirahojas Mexicà, Sclerurus mexicanus
- Tirahojas Guatemaltec, Sclerurus guatemalensis
Trepatroncos

Orde: Passeriformes. Família: Dendrocolaptidae
Dendrocolaptinae és una subfamília d'aus paseriformes natives de la regió Neotropical. Inclou els trepatroncos i picoguadañas. Són aus parduzcas o rojoses, que s'alimenten principalment d'insectes caçats en els troncs dels arbres. Hi ha 57 espècies en el món i 12 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Trepatroncos sépia, Dendrocincla anabatina
- Trepatroncos rojós, Dendrocincla homochroa
- Trepatroncos oliváceo, Sittasomus griseicapillus
- Trepatroncos picocuña, Glyphorynchus spirurus
- Trepatroncos jagant, Xiphocolaptes promeropirhynchus
- Trepatroncos barrado norteny, Dendrocolaptes sanctithomae
- Trepatroncos variable, Dendrocolaptes picumnus
- Trepatroncos cacao, Xiphorhynchus susurrans
- Trepatronco de pic márfil, Xiphorhynchus flavigaster
- Trepatroncos tacat, Xiphorhynchus erythropygius
- Trepatroncos cabecirrayado, Lepidocolaptes souleyetii
- Trepatroncos coronipunteado, Lepidocolaptes affinis
Batarás, formiguers i hormigueritos


Orde: Passeriformes. Família: Thamnophilidae
Els membres de Thamnophilidae formen una llarga família de chicotetes aus paseriformes que viuen en les selves i boscs tropicals i subtropicals de Centroamérica i Sudamèrica. S'alimenten d'insectes en el sol o prop del sol. Algunes espècies s'han especialisat en seguir a les columnes de formigues legionari (Ecitoninae) per a caçar els chicotets invertebrats que fugen de les formigues. Hi ha al voltant de 212 espècies en el món i 9 espècies que ocorren en Guatemala.
- Batará major, Taraba major
- Batará barrado, Thamnophilus doliatus
- Batará pizarroso occidental, Thamnophilus atrinucha
- Batará café, Thamnistes anabatinus
- Batarito cabecigrís, Dysithamnus mentalis
- Hormiguerito pizarroso, Myrmotherula schisticolor
- Hormiguerito del quijos, Microrhopias quixensis
- Formiguer tirà, Cercomacra tyrannina
- Formiguer calp, Gymnocichla nudiceps
Formicaríidos

Orde: Passeriformes. Família: Formicariidae
Els formicaríidos (Formicariidae) són una família d'aus paseriformes del Neotrópico que habiten en els boscs i selves tropicals i subtropicals d'Amèrica Central i Amèrica del Sur. S'alimenten d'insectes entre la fulleram, principalment de formigues, d'ahí que el seu nom faça referència a la família de formigues Formicidae. Hi ha al voltant de 63 espècies en el món i 2 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Formicario mexicà, Formicarius moniliger
- Tororoí cholino, Grallaria guatimalensis
Cotingas

Orde: Passeriformes. Família: Cotingidae
La família de les cotingas (Cotingidae) agrupa un gran número d'aus passeriformes endèmiques de Centroamérica i Amèrica del Sur. Viuen principalment en les selves tropicals i subtropicals; en les regions templades, vàries espècies habiten en els boscs de montanya. Són aus arborícoles de talla entre molt chicoteta i gran (de 7,5 a 51 cm); presenten una extrema varietat de formes i plomalls. En moltes espècies, els mascles presenten un plomall brillantement coloreat i decorat en adorns molt cridaners. Totes les espècies tenen el pic ample i ganchudo, ales redonejades i pates fortes. S'alimenten principalment, si no exclusivament, de fruts. Algunes espècies poden menjar també insectes. Hi ha 71 espècies en el món i 2 espècies que es produïxen en Guatemala
- Guardabosques rojós, Lipaugus unirufus
- Cotinga rajoleta, Cotinga amabilis
Saltarines

Orde: Passeriformes. Família: Pipridae
La família Pipridae es compon de saltarines, piprites, i llorones, aus natius de les zones tropicals i subtropicals de Centroamérica, Amèrica del Sur, i Trinitat i Tobago. Són aus compactes que habiten els boscs i s'alimenten de chicotets fruts, bayas i insectes. El plomall dels mascles sol tindre colors vius, les femelles tenen colors més apagats i per lo general un plomall vert. Hi ha 57 espècies en el món i 5 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Saltarín cuelliblanco, Manacus candei
- Saltarín colilargo, Chiroxiphia linearis
- Saltarín cabecirrojo norteny, Pipra mentalis
- Piprites cabecigrís, Piprites griseiceps
- Tordo saltarín, Schiffornis veraepacis
Tiránidos
Orde: Passeriformes. Família: Tyrannidae
La família dels tiránidos (Tyrannidae) inclou més de quatrecentes espècies de chicotets pardals americans, en variats noms comuns. Es troben en una gran varietat de mijos, sobretot en selves, boscs i herbars. Són en general insectívors, encara que alguns s'alimenten de fruts. A sovint es posen en perches (les branques superiors dels arbres) i cacen insectes al vol. Hi ha 429 espècies en el món, tots en les Américas, i hi ha 69 espècies en Guatemala.








- Mosquerito ventriamarillo, Ornithion semiflavum
- Mosquerito imberbe, Camptostoma imberbe
- Fiofío verdoso, Myiopagis viridicata
- Fiofío ventriamarillo, Elaenia flavogaster
- Fiofío montano, Elaenia frantzii
- Mosquero aceitunado, Mionectes oleagineus
- Orejero coronipardo, Leptopogon amaurocephalus
- Mosquerito centroamericano, Zimmerius vilissimus
- Mosquerito piquicurvo norteny, Oncostoma cinereigulare
- Titirijí gris, Poecilotriccus sylvia
- Titirijí comú, Todirostrum cinereum
- Picoplano de anteojos, Rhynchocyclus brevirostris
- Picoplano sulfuroso, Tolmomyias sulphurescens
- Picoplano rabón, Platyrinchus cancrominus
- Picoplano gargantiblanco, Platyrinchus mystaceus
- Mosquero real, Onychorhynchus mexicanus
- Mosquerito colirrojo, Terenotriccus erythrurus
- Moscareta culiamarilla, Myiobius sulphureipygius
- Mosquero faixat, Xenotriccus callizonus (casi amenaçada)
- Mosquero moñudo comú, Mitrephanes phaeocercus
- Pibí boreal, Contopus cooperi (casi amenaçada)
- Pibí tengofrío, Contopus pertinax
- Pibí occidental, Contopus sordidulus
- Pibí oriental, Contopus virens
- Pibí tropical, Contopus cinereus
- Mosquero ventriamarillo, Empidonax flaviventris
- Mosquero verdoso, Empidonax virescens
- Mosquero alisero, Empidonax alnorum
- Mosquero saucero, Empidonax traillii
- Mosquero gorgiblanco, Empidonax albigularis
- Mosquero mínim, Empidonax minimus
- Mosquero de Hammond, Empidonax hammondii
- Mosquero obscur, Empidonax oberholseri (A)
- Mosquero dels pins, Empidonax affinis
- Mosquero del pacífic, Empidonax difficilis
- Mosquero cordillerano, Empidonax occidentalis
- Mosquero groguenc, Empidonax flavescens
- Mosquero pechicanelo, Empidonax fulvifrons
- Mosquero negre, Sayornis nigricans
- Mosquero moradura, Pyrocephalus rubinus
- Atila polimorf, Attila spadiceus
- Plañidera motejada, Laniocera rufescens
- Plañidera rojosa, Rhytipterna holerythra
- Copetón yucateco, Myiarchus yucatanensis
- Copetón capirotado, Myiarchus tuberculifer
- Copetón cenizo, Myiarchus cinerascens
- Copetón de Nutting, Myiarchus nuttingi
- Copetón viager, Myiarchus crinitus
- Copetón tiranillo, Myiarchus tyrannulus
- Bienteveo comú, Pitangus sulphuratus
- Bienteveo pitanguá, Megarynchus pitangua
- Bienteveo sociable, Myiozetetes similis
- Bienteveo rayado, Myiodynastes maculatus
- Bienteveo ventriazufrado, Myiodynastes luteiventris
- Mosquero pirata, Legatus leucophaius
- Tirà melancòlic, Tyrannus melancholicus
- Tirà silbador, Tyrannus couchii
- Tirà gritón, Tyrannus vociferans
- Tirà piquigrueso, Tyrannus crassirostris (A)
- Tirà occidental, Tyrannus verticalis
- Tirà oriental, Tyrannus tyrannus
- Tijereta rosada, Tyrannus forficatus
- Tijereta sabanera, Tyrannus savana
- Anambé canelo, Pachyramphus cinnamomeus
- Anambé aliblanco, Pachyramphus polychopterus
- Anambé mexicà, Pachyramphus major
- Anambé degollat, Pachyramphus aglaiae
- Titira emmaixquerat, Tityra semifasciata
- Titira piquinegro, Tityra inquisitor
Oronetes i avions
Orde: Passeriformes. Família: Hirundinidae


La família Hirundinidae és un grup de paseriformes caracterisats per la seua adaptació a la captura d'insectes en vol per a la seua alimentació. Les seues adaptacions inclouen un cos prim aerodinàmic, ales llargues i puntagudes i picos curts en gran obertura. Els peus estan dissenyats per a posar-se en lloc de caminar, i els dits del peu davanter estan parcialment units en la base. Són aus cosmopolites, i freqüenten una gran varietat de mijos, des de les regions semiàrides fins als boscs, generalment prop de l'aigua. Construïxen nius de terra o d'arena i d'algues aglomeradas en una mescla de saliva i a voltes plomes, pegats en parets o en cavitats de tallats o grutes, llevat una espècie, Riparia riparia, que excava un cau en parets arenenques o de terra blana. Moltes espècies anidan en grans colónies. Hi ha 75 espècies en el món i 14 espècies en Guatemala.
- Oroneta purpúrea, Progne subis
- Oroneta cubana, Progne cryptoleuca (A)
- Oroneta caribenca, Progne dominicensis
- Oroneta sinaloense, Progne sinaloae
- Oroneta pechigrís, Progne chalybea
- Oroneta bicolor, Tachycineta bicolor
- Oroneta de manglar, Tachycineta albilinea
- Oroneta verdemar, Tachycineta thalassina
- Oroneta cabecinegra, Notiochelidon pileata
- Oroneta serrada, Stelgidopteryx serripennis
- Oroneta gorgirrufa, Stelgidopteryx ruficollis
- Avió sapador, Riparia riparia
- Oroneta risquera, Petrochelidon pyrrhonota
- Oroneta comuna, Hirundo rustica
Bisbitas i lavanderas

Orde: Passeriformes. Família: Motacillidae
Els motacílidos són una família de chicotets pardals en la coa llarga. Pertanyen a esta família els bisbites i les lavanderas. Són pardals essencialment insectívors que s'alimenten en el sol, principalment en terrenys oberts, generalment herbáceos, pero algunes espècies viuen en terrenys arborats; aprecien la proximitat de l'aigua. Hi ha 54 espècies en el món i 1 espècies en Guatemala.
- Bisbita nortamericà, Anthus rubescens
Reyezuelos

Orde: Passeriformes. Família: Regulidae
Els reyezuelos o regúlidos (Regulidae) són una família d'aus de l'orde Passeriformes conformada per un únic [[Gènero (biologia)|gènero, Regulus. Els reyezuelos són insectívors, preferentment áfidos i colémbolos que no tenen grosses cutícules. Capturen els assuts generalment en els fulls dels arbres, encara que també poden caçar al vol o en la fulleram del sol.
- Reyezuelo de castanya dorada, Regulus satrapa
- Reyezuelo de castanya roja, Regulus calendula
Capulineros
Orde: Passeriformes. Família: Ptilogonatidae
La família Ptilogonatidae també coneguda com capulineros o Papamoscas, és una chicoteta família d'aus paseriformes que viuen principalment en Amèrica Central, encara que l'àrea de distribució de Phainopepla nitens s'estén fins al surest dels Estats Units. El seu plomall és suau i sedoso, usualment de colors gris o groc pàlit i s'alimenta de frutes o insectes. Hi ha 4 espècies en el món i 1 espècie en Guatemala.
- Papamoscas sedoso gris, Ptilogonys cinereus
Ampelis

Orde: Passeriformes. Família: Bombycillidae
Els bombicílidos o ampelis (Bombycillidae) són una família d'aus paseriformes que habiten els boscs boreals de Norteamérica i Eurasia, l'únic gènero dels quals inclou a tres espècies. Es caracterisen per tindre un plomall suau i sedoso i puntes roges a algunes de les plomes de les ales. S'alimenten d'insectes durant l'estiu i bayas en el hivern. Hi ha tres espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.
- Ampelis americà, Bombycilla cedrorum
Merles aquàtiques

Orde: Passeriformes. Família: Cinclidae
Les merles aquàtiques són membres de la família Cinclidae l'únic gènero de la qual (Cinclus) té 5 espècies. Són un grup de paseriformes els hàbitats del qual inclouen ambients aquàtics en Amèrica, Europa i Àsia. Tenen un plomall dens en un abric de plumón davall, una alvançada membrana nictitante ocular i una glàndula uropigal gran per a impermeabilizar el seu plomall. Hi ha 5 espècies en el món i 1 espècie que ocorre en Guatemala.
- Merla aquàtica americà, Cinclus mexicanus
Trogloditas


Orde: Passeriformes. Família: Troglodytidae
Els trogloditas (Troglodytidae) són una família d'aus paseriformes, principalment chicotetes i discretes, llevat per les seues cançons fortes. Tenen ales curtes i un pic prim convertit. Vàries espècies a sovint mantenen la seua coa empinada. Totes són insectívores. Hi ha 80 espècies en tot lo món (dels quals tots menys un són espècies del continent americà) i 15 espècies que ocorren en Guatemala.
- Ratona d'esquena franjeado, Campylorhynchus zonatus
- Ratona de nuca rufa, Campylorhynchus capistratus
- Ratona de les roques, Salpinctes obsoletus
- Ratona de pit motejat, Pheugopedius maculipectus
- Ratona rayada, Thryothorus pleurostictus
- Ratona carolinense, Thryothorus ludovicianus
- Ratona rojosa, Thryophilus rufalbus
- Ratona modesta, Cantorchilus modestus
- Ratona comuna, Troglodytes musculus
- Chivirín cella rufa, Troglodytes rufociliatus
- Ratona de ciénega, Cistothorus platensis
- Ratona cantarina, Uropsila leucogastra
- Ratona gallineta, Henicorhina leucosticta
- Ratona selvática, Henicorhina leucophrys
- Ratona obscura, Microcerculus philomela
Sinsontes

Orde: Passeriformes. Família: Mimidae
Els mímidos (Mimidae) són una família d'aus paseriformes caracterisats per tindre una llongitut que oscila entre els 20 i els 30 cm, el plomall per lo general gris o pardo, coa llarga i que construïxen nius en forma de cáliz. Li'ls coneix en el nom de sinsontes o janglons. Són capaços d'imitar el sò d'atres aus i demés sons de l'entorn, tals com les notes d'un piano, lladrits de gossos i sirenes. Habiten zones de mont o xara del continent americà; s'alimenten en el sol o prop d'ell a pur de insectes i atres invertebrats, fruts i llavors. Hi ha 35 espècies en Amèrica i 4 espècies que ocorren en Guatemala.
- Sinsonte maullador, Dumetella carolinensis
- Sinsonte negre, Melanoptila glabrirostris (casi amenaçada)
- Sinsonte tropical, Mimus gilvus
- Sinsonte matorralejo, Melanotis hypoleucus
Túrdidos
Orde: Passeriformes. Família: Turdidae


Els túrdidos (Turdidae) són una família d'aus de distribució casi mundial. Són espècies de l'orde Passeriformes de chicoteta a mijana talla, insectívores i a voltes omnívoras. Freqüentment s'alimenten en el sol. Propaguen les llavors de les espècies vegetals, contribuint a la difusió de molts arbres. Algunes espècies tenen vores molt atractives i variats que diferixen d'un individu a un atre de la mateixa espècie. Hi ha 335 espècies en el món i 18 espècies en Guatemala.
- Azulillo de gola canella, Sialia sialis
- Clarín jilguero, Myadestes occidentalis
- Clarín unicolor, Myadestes unicolor
- Tordo pic d'or, Catharus aurantiirostris
- Tordo de capa rojosa, Catharus frantzii
- Tordo solitari, Catharus mexicanus
- Tordo pinte, Catharus dryas
- Tordo cachetón, Catharus fuscescens
- Tordo de cara grisa, Catharus minimus
- Tordo olivera, Catharus ustulatus
- Zorzal de coa rojosa, Catharus guttatus
- Zorzal maculado, Hylocichla mustelina
- Tordo negre, Turdus infuscatus
- Zorzal serrà, Turdus plebejus
- Merla huertero, Turdus grayi
- Merla gorgiblanco, Turdus assimilis
- Merla de pit café, Turdus rufitorques
- Robín americà, Turdus migratorius
Tacuarita, perlitas, sinsontillos i soterillos
Orde: Passeriformes. Família: Polioptilidae

Els Polioptilidos (Polioptilidae) són una família de chicotetes aus paseriformes que viuen en tota Amèrica llevat en l'extrem sur i les altes regions dels Vages. Estes aus delicades s'assemblen als Sylviidae del Vell Món en la seua estructura i hàbits, movent-se contínuament entre el fullage en busca d'insectes. Hi ha 15 espècies en el món, i 4 espècies que ocorren en Guatemala.
- Saltón picudo, Ramphocaenus melanurus
- Perlita comú, Polioptila caerulea
- Perlita de celles blanques, Polioptila albiloris
- Perlita grisa, Polioptila plumbea
Mits
Orde: Passeriformes. Família: Aegithalidae
Els egitálidos (Aegithalidae), coneguts comunament com a mits, són una família d'aus d'orde Passeriformes en coes de mijanes a llargues. Fan nius en forma de bosses entretejidas, colgantes d'arbres. La majoria té una dieta mixta que inclou insectes. Hi ha 9 espècies en el món i una que ocorre en Guatemala.
- Mit sastrecillo, Psaltriparus minimus
Agateadores
Orde: Passeriformes. Família: Certhiidae
Els certíidos (Certhiidae) són una família d'aus paseriformes d'uns 12 cm de llongitut, color pardo en taques blanques i pic llarc i curvat (aprox. 2/3 parts de la llongitut del cap), que trepen en espiral pel tronc dels arbres en la coa erta apretada contra la corfa. Hi ha 6 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.
- Agateador americà, Certhia americana
Cuervos, urracas i charas
Orde: Passeriformes. Família: Corvidae


La família dels córvidos (Corvidae) inclou corps, urracas, chovas, cascanueces, gayos entre uns atres. Córvidos tenen un tamany per damunt del promig de l'orde d'aus Passeriformes. Algunes de les espècies més grans mostren alts nivells d'aprenentage de comportament. Hi ha 120 espècies en el món i 10 espècies en Guatemala.
- Chara de Steller, Cyanocitta stelleri
- Urraca bella cariblanca, Calocitta formosa
- Chara verda, Cyanocorax yncas
- Chara papán, Cyanocorax morio
- Chara centroamericana, Cyanocorax melanocyaneus
- Chara yucateca, Cyanocorax yucatanicus
- Chara coroniazul, Cyanolyca cucullata
- Chara gorjinegra, Cyanolyca pumilo
- Chara unicolor, Aphelocoma unicolor
- Cuervo gran, Corvus corax
Vireos



Orde: Passeriformes. Família: Vireonidae
Els vireónidos (Vireonidae) són una família d'aus americanes de tamany mig compreses en l'orde Passeriformes. Són típicament de color verdós i, a banda dels seus picos més grossos, s'assemblen als Parulidae. Hi ha 52 espècies en el món i 20 espècies que occurren en Guatemala.
- Vireo d'ulls blancs, Vireo griseus
- Vireo dels manglars, Vireo pallens
- Vireo de Bell, Vireo bellii (casi amenaçada)
- Vireo de coll groga, Vireo flavifrons
- Vireo plomizo, Vireo plumbeus
- Vireo de Cassin, Vireo cassinii
- Vireo anteojillo, Vireo solitarius
- Vireo pardillo, Vireo huttoni
- Vireo chipe, Vireo gilvus
- Vireo montañés, Vireo leucophrys
- Vireo grisa-olivera, Vireo philadelphicus
- Vireo d'ulls rojos, Vireo olivaceus
- Vireo de cap gris, Vireo flavoviridis
- Vireo de bigots negres, Vireo altiloquus
- Vireo yucateco, Vireo magister
- Vireillo leonado, Hylophilus ochraceiceps
- Vireillo vert, Hylophilus decurtatus
- Follajero de pit castany, Vireolanius melitophrys
- Follajero esmaragda, Vireolanius pulchellus
- Alegrín de celles rojoses, Cyclarhis gujanensis
Chip oliváceo

Orde: Passeriformes. Família: Peucedramidae
El chip oliváceo o peucedramo (Peucedramus taeniatus) és una chicoteta au de l'orde Passeriformes, l'únic membre del gènero Peucedramus i de la família. Es reproduïx des de Nicaragua fins a Arizona, en Estats Units, incloent Nicaragua, Hondures, Guatemala, i Mèxic.
- Chip oliváceo, Peucedramus taeniatus
Parúlidos
Orde: Passeriformes. Família: Parulidae







Els parúlidos (conegudes popularment com reinitas, chipes o bijiritas) formen un grup de chicotetes aus paseriformes únicament trobades en les Américas. La majoria són multicolors, i arborícoles, encara que algunes són terrestres. La majoria dels membres d'esta família és insectívora. Hi ha 119 espècies en el món i 52 espècies que ocorren en Guatemala.
- Reinita aliazul, Vermivora cyanoptera
- Reinita alidorada, Vermivora chrysoptera
- Reinita de Tennessee, Leiothlypis pelegrina
- Reinita coroninaranja, Leiothlypis celata
- Reinita de Nashville, Leiothlypis ruficapilla
- Reinita de Virginia, Leiothlypis virginiae
- Reinita cejuda, Oreothlypis superciliosa
- Parula nortenya, Setophaga americana
- Parula pitiayumí, Setophaga pitiayumi
- Reinita de manglar, Setophaga petechia
- Reinita de Pennsilvània, Setophaga pensylvanica
- Reinita de magnolia, Setophaga magnolia
- Reinita atigrada, Setophaga tigrina
- Reinita azulada, Setophaga caerulescens
- Reinita coronada, Setophaga coronata
- Reinita gris, Setophaga nigrescens
- Reinita caridorada, Setophaga chrysoparia (en perill)
- Reinita dorsiverde, Setophaga virens
- Reinita de Townsend, Setophaga townsendi
- Reinita cabecigualda, Setophaga occidentalis
- Reinita gorjinaranja, Setophaga fusca
- Reinita gorjiamarilla, Setophaga dominica
- Reinita de Grace, Setophaga graciae
- Reinita galana, Setophaga discolor
- Reinita castanya, Setophaga castanea
- Reinita cerúlea, Setophaga cerulea
- Candelita nortenya, Setophaga ruticilla
- Reinita encapuchada, Setophaga citrina
- Reinita trepadora, Mniotilta vària
- Reinita protonotaria, Protonotaria citrea
- Reinita gusanera, Helmitheros vermivorus
- Reinita de Swainson, Limnothlypis swainsonii
- Reinita fornera, Seiurus aurocapilla
- Reinita charquera nortenya, Parkesia noveboracensis
- Reinita charquera de Luisiana, Parkesia motacilla
- Reinita de Kentucky, Geothlypis formosa
- Reinita plañidera, Geothlypis philadelphia
- Reinita de Tolmie, Geothlypis tolmiei
- Mascarita comuna, Geothlypis trichas
- Mascarita coronigrís, Geothlypis poliocephala
- Reinita de Wilson, Cardellina pusilla
- Reinita canadenca, Cardellina canadensis
- Reinita carirroja, Cardellina rubrifrons
- Reinita rosada, Cardellina versicolor (vulnerable)
- Candelita aliblanca, Myioborus pictus
- Candelita plomiza, Myioborus miniatus
- Reinita roquera, Basileuterus lachrymosus
- Reinita coronidorada, Basileuterus culicivorus
- Reinita coronirrufa, Basileuterus rufifrons
- Reinita cejidorada, Basileuterus belli
- Reinita gran, Icteria virens
- Reinita yucateca, Granatellus sallaei
Platanera comú

Orde: Passeriformes. Família: Coerebidae
La reinita (Coereba flaveola), també coneguda com platanera comuna, és un chicotet au paseriforme, l'única espècie del gènero Coereba. El pic és negrenc, de comissures roges, prim i curve, adaptat per a prendre néctar de flors. No pot suspendre's en vol quet com els colibríes, per lo que sempre deu posar-se mentres s'alimenta. També s'alimenta de fruts i insectes. És natural d'Amèrica Central i Sudamèrica, des de Mèxic i les Antilles fins a Argentina. El niu és esfèric, en orifici d'entrada lateral i recobriment interior. La posada és de fins a tres ous.
- Reinita, Coereba flaveola
Tángaras



Orde: Passeriformes. Família: Thraupidae
Tángaras (Thraupidae) són una família d'aus passeriformes d'Amèrica que tenen el plomall lluent i un pic gros, pero no cònic. S'alimenten de llavors, pero la seua preferència tendix a frutes i néctar. La majoria tenen ales curtes i redonejades. Hi ha 256 espècies en el món i 28 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Fruter d'ulls blancs, Chlorospingus ophthalmicus
- Sigua formiga bachaquera, Eucometis penicillata
- Fruter de pic ganchudo, Lanio aurantius
- Piranga hormiguera coronada, Habia rubica
- Piranga hormiguera de gola rosada, Habia fuscicauda
- Quitrique de pit rosat, Piranga roseogularis
- Quitrique avispero, Piranga flava
- Quitrique roig, Piranga olivacea
- Quitrique colorat, Piranga rubra
- Quitrique de front colorada, Piranga ludoviciana
- Quitrique d'esquena rayada, Piranga bidentata
- Quitrique guamero, Piranga leucoptera
- Sanc de bou rojinegro, Ramphocelus sanguinolentus
- Sanc de bou vellut, Ramphocelus passerinii
- Rajoleta de jardí, Thraupis episcopus
- Rajoleta buscahigo, Thraupis abbas
- Fruterito de gola negra, Euphonia affinis
- Fruterito de gola groga, Euphonia hirundinacea
- Fruterito elegant, Euphonia elegantissima
- Fruterito selvático, Euphonia gouldi
- Fruterito menudito, Euphonia minuta
- Fruterito de corona celest, Chlorophonia occipitalis
- Tángara celest, Tangara cabanisi
- Tángara de coll dorat, Tangara lavinia
- Tángara careto dorat, Tangara larvata
- Mielero vert, Chlorophanes spiza
- Copeicillo lluent, Cyanerpes lucidus
- Tucuso montañés, Cyanerpes cyaneus
Escribanos, espiqueros, rascadors, semilleros, chingolos i aliats
Orde: Passeriformes. Família: Emberizidae




Els emberizidos (Emberizidae) formen una gran família d'aus paseriformes. Són aus que s'alimenten de llavors. Hi ha 275 espècies en el món i 32 espècies que ocorren en Guatemala.
- Negrito chirrí, Volatinia jacarina
- Espiguero apizarrado, Sporophila schistacea
- Espiguero variable, Sporophila corvina
- Espiguero de collar, Sporophila torqueola
- Espiguero castany, Sporophila minuta
- Semillero de pic gros, Oryzoborus funereus
- Semillero blau, Amaurospiza concolor
- Tomeguín de la terra, Tiaris olivacea
- Fringilo plomizo, Haplospiza rustica
- Diglosa acanelada, Diglossa baritula
- Semillero chirigüe, Sicalis luteola
- Saltón de nuca blanca, Atlapetes albinucha
- Saltón gargantillo, Buarremon brunneinucha
- Saltón pic de ají, Arremon aurantiirostris
- Curtío olivera, Arremonops rufivirgatus
- Curtío talero, Arremonops chloronotus
- Rascadorcito chiapaneco, Melozone biarcuatum
- Rascadorcito d'orelles blanques, Melozone leucotis
- Rascador nort-oriental, Pipilo erythrophthalmus
- Rascador maculoso, Pipilo maculatus
- Chingolo de cap llistat, Aimophila ruficauda
- Chingolo zacaterillo, Aimophila botterii
- Chingolo rojós, Aimophila rufescens
- Chimbito comú, Spizella passerina
- Chimbito pàlit, Spizella pallida (A)
- Sabanero torito, Pooecetes gramineus (A)
- Sabanero arlequí, Chondestes grammacus (A)
- Sabanero zanjero, Passerculus sandwichensis
- Sabanero chapulín, Ammodramus savannarum
- Sabanero de Lincoln, Melospiza lincolnii
- Chingolo comú, Zonotrichia capensis
- Junc d'ulls grocs, Junc phaeonotus
Saltadors, moradures i aliats


Orde: Passeriformes. Família: Cardinalidae
Els cardinalidos (Cardinalidae) són una família d'aus de l'orde Passeriformes. Els membres d'esta família s'alimenten principalment de llavors i fruts chicotets i s'associen típicament als boscs oberts. Hi ha 43 espècies en el món i 14 espècies que ocorren en Guatemala.
- Saltador ajicero, Saltator coerulescens
- Saltador de gola canella, Saltator maximus
- Saltador de cap negre, Saltator atriceps
- Piquigrueso emmaixquerat, Caryothraustes poliogaster
- Moradura nortenya, Cardinalis cardinalis
- Piquigrueso groc, Pheucticus chrysopeplus
- Piquigrueso degollat, Pheucticus ludovicianus
- Realejo blau, Cyanocompsa parellina
- Realejo negre, Cyanoloxia cyanoides
- Piquigrueso blau, Passerina caerulea
- Azulillo norteny, Passerina cyanea
- Azulillo morat, Passerina versicolor
- Azulillo pintat, Passerina ciris (casi amenaçada)
- Arrocero americà, Spiza americana
Turpiales i aliats



Orde: Passeriformes. Família: Icteridae
Els ictéridos (Icteridae) són una família d'aus passeriformes chicotetes a mijanes, natius d'Amèrica. Inclouen zanates, tordos, i bolseros d'Amèrica (Icterus). En moltes espècies predomina el plomall negre, freqüentment mesclat en groc, taronja o roig. Hi ha 98 espècies en tot lo món i 24 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Soldadito arrocero, Dolichonyx oryzivorus
- Turpial sargent, Agelaius phoeniceus
- Turpial oriental, Sturnella magna
- Turpial cantor, Dives dives
- Turpial ojiclaro, Euphagus cyanocephalus (A)
- Zanate mexicà, Quiscalus mexicanus
- Vaquer d'ulls rojos, Molothrus aeneus
- Vaquer pirata, Molothrus oryzivorus
- Turpial toche, Icterus chrysater
- Turpial de coa groga, Icterus mesomelas
- Turpial de pit tacat, Icterus pectoralis
- Turpial campero, Icterus gularis
- Turpial de fòc, Icterus pustulatus
- Ictérido ataronjat, Icterus galbula
- Turpial d'ull rayado, Icterus bullockii
- Turpial dels horts, Icterus spurius
- Bolsero dominic, Icterus prosthemelas
- Turpial cuñarra, Icterus wagleri
- Turpial groguenc, Icterus graduacauda
- Turpial guatemaltec, Icterus maculialatus
- Gayo andino, Amblycercus holosericeus
- Gayo d'ales grogues, Cacicus melanicterus
- Conoto de cap castany, Psarocolius wagleri
- Conoto de Moctezuma, Gymnostinops montezuma
Jilgueros, piquituertos i aliats


Orde: Passeriformes. Família: Fringillidae
Els fringílidos (Fringillidae) són una família d'aus passeriformes que s'alimenten de llavors. Són aus chicotetes a moderadament grans. Per log general tenen un fort bec, generalment cònic, que en algunes espècies pot ser de considerable llongitut. Posseïxen un modo de volar característic basat en ondulacions en alternança d'episodis de aleteo i planege en les ales tancades. Solen aniuar en arbres, per lo que són més comuns en boscs. Hi ha 137 espècies en el món i 6 espècies que es produïxen en Guatemala.
- Piquituerto comú, Loxia curvirostra
- Pinero rayado, Carduelis pinus
- Pinero de gorro negre, Carduelis atriceps
- Pinero encapuchat, Carduelis notata
- Jilguero aliblanco, Carduelis psaltria
- Pepitero encapuchat, Coccothraustes abeillei
Cheus

Orde: Passeriformes. Família: Passeridae
Els paséridos (Passeridae) són una família d'aus passeriformes que prenen el nom comú de cheus. En general, els cheus tendixen a ser chicotetes aus, regordeta, de color marró o gris en coa curta i pic curt i fort. Els cheus s'alimenten principalment de llavors, encara que també consumixen insectes menuts. Hi ha 35 espècies en el món i una espècie que ocorre en Guatemala.
- Cheu comú, Passer domesticus (I)
Vore també
- Anex:Aus
- Anex:Aus per regió
- Anex:Mamífers de Guatemala
- Anex:Reptils de Guatemala
- Anex:Amfibis de Guatemala
Referències
- Seipke, S.H.; K.L. Bildstein(2007).«Spanish common names of raptors in Latin America».Neotropical Raptors. K.L. Bildstein, D.R. Barber, i A. Zimmerman, eds..Hawk Mountain Sanctuary.Orwigsburg, PA:: 229-256.Consultat el 16 de decembre de 2010.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «List of birds of Guatemala» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Aus de Guatemala. Pàgina web en varis idiomes en llistats per país i en els còdics estandardisats.
- Societat Guatemalteca d'Ornitologia (SGO)