Anar al contingut

Formicariidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Formicariidae

Els formicáridos (Formicariidae) és una família d'aus paseriformes del parvorden Furnariida que agrupa a dotze espècies en dos gèneros, de distribució geogràfica neotropical, habiten en els boscs i selves tropicals i subtropicals d'América Central i Amèrica del Sur. Són coneguts pels noms populars de formicarios i tovacáes[1] i també tovacas, chulúes, gallitos formiguers, rasconzuelos, entre uns atres.

Característiques

[editar | editar còdic]
Chamaeza nobilis, el major formicárido.

Medixen entre 17 cm de llongitut (el menor: Formicarius nigricapillus) i 22,5 cm (el major: Chamaeza nobilis),[2] i pesen entre 58 i 150 g. Tenen ales curtes i redonejades, pates llargues, coa curta, i cap i ulls grans. Els colors dominants, en el seu poc vistós plomall, són el roig, el verda-oliva, el pardo o marró, el negre i el blanc. No hi ha dimorfisme sexual en el plomall. Els Formicarius són menors, més obscurs i de colors plans, mentres els Chamaeza són alguna cosa majors, i de patró de plomall més atractiu en les parts inferiors.[2]

Són aus tímides, d'hàbits terrestres, que caminen pel sol de la selva en les seues coes parcialment alçades. Són difícils de ser vists i les seues vores adorables, que s'escolten des de llunt, són sentits en freqüència.[2]

S'alimenten d'insectes entre la fulleram, principalment de formigues, d'ahí que el seu nom faça referència a la família de les formigues (Formicidae). Construïxen els seus nius en cavitats en tocos d'arbres o barrancas.[2] Depositen dos o tres ous, els quals són incubados per abdós pares.

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïxen pel Neotrópico, des dellitoral caribeny del sur de Mèxic, a través d'América Central i del Sur, fins al sur de Brasil, este de Paraguay i noreste d'Argentina, per l'orient i fins al surest de Perú i oest de Bolívia per l'occident.[3]


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

D'acort en la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), la situació de conservació en el més de setembre de 2020, de les 12 espècies avalistades, era la següent:[4]

NT Casi amenaçades: 1 espècie, el formicario frentirrufo (Formicarius rufifrons) (8% dels formicáridos).
LC Preocupació menor: 11 espècies (92% dels formicáridos).

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

La família Formiicaridae va ser introduïda pel zoólogo britànic George Robert Gray en 1840, en una classificació de gèneros d'aus, baix el nom de subfamília «Formicarinae». El gènero tipo definit és Formicarius Boddaert, 1783.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Tradicionalment, la família Formicariidae s'havia dividit en dos grups:

Cladograma propost per al infraorden Tyrannides

[editar | editar còdic]

D'acort a la classificació proposta per Ohlson et al (2013), aixina s'ubica la present família:[12]



Llista sistemàtica de gèneros i espècies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[13] i Clements checklist/eBird v.2021,[3] la família agrupa als següents gèneros i espècies en el respectiu nom popular d'acort en la Societat Espanyola d'Ornitologia (SÈU),[1]


Image Gènero Espècies
Formicarius analis
Formicarius Boddaert, 1783
Erro al crear miniatura:
Chamaeza campanisona
Chamaeza Vigors, 1825

Notes taxonòmicas

[editar | editar còdic]
  1. L'espècie Formicarius moniliger va ser dividida de F. analis seguint a Howell & Webb 1995; Krabbe & Schulenberg 2003 i Dickinson & Christidis 2014; El Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) va aprovar la separació en la Proposta 2020-B-11.
  2. Les divisions taxonòmicas de les numeroses subespècies de C. campanisona són incertes, i tal volta podrien ser agrupades fins a en quatre espècies separades.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Plantilla:Nomenes aus SÈU 8
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ridgely, Robert and & Tudor, Guy. 2009. Formicariidae, p.371-375, làmines p.34, en Field guide to the songbirds of South America: the passerinesORD edició – (Mildred Wyatt-World séries in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0
  3. 3,0 3,1 Plantilla:EBird/Clements2019
  4. iucnredlist. org Llista Roja d'espècies amenaçades de la IUCN Version 2020.2. Consultada el 12 de setembre de 2020.
  5. Plantilla:Bock, 1994 P.148
  6. Lowery, G. H. & O'Neill, J. P. 1969. unm. edu/sites/default/files/journals/auk/v086n01/p0001-p0012.pdf «A new species of antpitta from Peru and a revision of the subfamily Grallarinae». The Auk 86:1-12.
  7. Plantilla:Irestedt et al., 2002
  8. 8,0 8,1 Plantilla:Chesser, 2004
  9. Rice, N.H. (2005). «Phylogenetic relationships of antpitta genera (Passeriformes: Formicariidae)». The Auk.
  10. Rice, N.H. (2005). «Further evidence for paraphyly of the Formicariidae (Passeriformes)». The Condor.
  11. Cadena, Daniel, en consulta en Rice, N. i Moyle, R. museum. lsu. edu/~Remsen/SACCprop235. htm «Canviar la classificació de Formicariidae.» Proposta (235) al South American Classification Committee. En anglés.
  12. Plantilla:Ohlson et al., 2013
  13. Plantilla:IOC ForGraConRhiMel
  14. (decembre de 2019).org/wp-content/uploads/2020/03/2020-B.pdf «Split Formicarius moniliger from Black-faced Antthrush F. analis».North & Middle America Classification Committee.
  15. Krabbe, N. & Schulenberg, T. S. 2003a. «Family Formicariidae (ground-antbirds).» Pp. 682–731 in Handbook of the Birds of the World, Vol. 8. Broadbills to tapaculos. (J. del Clot et al., eds.). Lynx Edicions, Barcelona.
  16. Dickinson, I. C. & Christidis, L. (eds.). 2014. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the World. Vol. 1. Passerines. Aus Press, Eastbourne, O. K., 752 pp.
  17. hbw. com/species/short-tailed-antthrush-chamaeza-campanisona#Taxonomy Short-tailed Antthrush (Chamaeza campanisona) en Handbook of the Birds of the World - Alive. Consultada el 13 de febrer de 2017.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons