Cracidae
Els crácidos (Cracidae) són una família d'aus neognatas del orde Craciformes que inclou els paujiles, les pavas i les chachalacas. Són espècies tropicals i subtropicals d'Amèrica del Sur, Centroamérica i Mèxic. Una espècie de chachalaca viu en l'estat meridional de Texas en els Estats Units. En les illes caribenyes de Trinitat i Tobago habita la pava de Trinitat (Pipile pipile) i la chachalaca ventricastaña (Ortalis wagleri).[1] Moltes de les espècies d'este grup es troben en perill extinció.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La seua apariència és similar a la del pavo. Els paujiles i pavas viuen entre els arbres, pero les chachalacas, més chicotetes, es troben en mijos més oberts, entre les xares. Els seus plomalls són generalment obscuros, pero paujiles i pavas estan engalanats en colorides figures en el coll, cap o pico.
Comportament
[editar | editar còdic]S'alimenten de llavors, frutas, insectes i cucs. Construïxen nius en els arbres i la femella incuba dos o més ous.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Subfamília Oreophasinae
- Gènero Oreophasis
- Oreophasis derbianus - pavón cornudo, pavón de cacho
- Gènero Oreophasis
- Subfamília Penelopinae - pavas
- Gènero Aburria
- Aburria aburri - pava huariña, gurrí, pava negra, pava carunculada, aburria
- Gènero Pipile
- Pipile pipile - pava cara blava, aburria comuna
- Pipile cumanensis - pava rajadora, pava gargantiazul, pava campanilla
- Pipile cujubi - pava gola roja, cuyubí
- Pipile jacutinga - yacutingá
- Gènero Chamaepetes
- Chamaepetes unicolor - pava negra, pava blava
- Chamaepetes goudotii - pava pischa, pava cap blanc, pava de terra freda
- Gènero Penelope
- Penelope albipennis - pava aliblanca
- Penelope argyrotis - pava camata, pava cara blanca
- Penelope barbata - pava barbuda
- Penelope dabbenei - pava de front negra, pava de mont alisera
- Penelope jacquacu - pucacunga, pava amazónica, pava de pates roges, uquira
- Penelope jacucaca - pava de coa negra
- Penelope montagnii - pava andina
- Gènero Aburria
- Penelope marail - pava bronceada
- Penelope obscura - pava obscura, yacú-guazú
- Penelope ochrogaster - pava castanya, pava ventrirrufa
- Penelope ortoni - pava del baudó, pava de coa verda, pava chocoana
- Penelope perspicax - pava caucana
- Penelope pileata - pava de cap blanc, pava crestiblanca
- Penelope purpurascens - pava de coa roja, pava cojolita, pava moñuda
- Penelope superciliaris - pava chica, yacú-poí
- Gènero Penelopina
- Penelopina nigra - cayaya, guaco, pachita, rompegénero
- Gènero Ortalis (chachalacas)[3]
- Ortalis vetula - guacharaca nortenya, chachalaca mexicana, chachalaca de texas
- Ortalis cinereiceps - paisana, guacharaca chocoana, guacharaca de cap gris
- Ortalis garrula - guacharaca caribenya, guacharaca pàlida
- Ortalis ruficauda - cocrico, guacharaca culirroja, guacharaca guajira
- Ortalis erythroptera - guacharaca colorada, guacharaca cabecirufa
- Ortalis wagleri - chachalaca pancha castanya
- Ortalis poliocephala - guacharaca pechigris, guacharaca pacífica
- Ortalis canicollis - charata
- Ortalis leucogastra - guacharaca de pancha blanca
- Ortalis guttata - manacaraco, guacharaca motejada
- Ortalis motmot - guacharaca cap roig, chachalaca de guyana
- Ortalis ruficeps - chachalaca cabecicastaña
- Ortalis superciliaris - guacharaca parda
- Subfamília Cracinae (paujils)
- Gènero Crax
- Crax alberti - paujil pico blau, pavón colombià
- Crax alector - paujil negre, paujil culiblanco
- Crax blumenbachii - muitú pico roig, pavón piquirrojo
- Crax daubentoni - paujil piquiamarillo, pavón moquiamarillo
- Crax fasciolata - muitú comú, mamaco
- Crax globulosa - paujil amazónico, pavón moquirrojo
- Crax rubra - hoco faisà, pavón gran
- Gènero Mitu
- Mitu tomentosa - paujil coa colorada
- Mitu salvini - paujil de salvin, pavón nagüiblanco
- Mitu tuberosa - paujil tuberoso, pavón pico d'ají
- Gènero Crax
- Mitu mitu - paujil d'Alagoas
- Gènero Pauxi
- Pauxi pauxi - paujil copete de pedra
- Pauxi unicornis - bitichí, pilistro, paují unicorn
- Gènero Nothocrax
- Nothocrax urumutum - mutum, paujil nocturn
Evolució
[editar | editar còdic]Estudis del ADN mitocondrial de Cracidae indiquen que el grup pot haver-se originat a finals del Cretácico. Els linajes més moderns, no obstant, no es varen passar per un procés d'especiación fins al Eoceno.[4][5] La diferenciació entre els paujiles (Crax, Nothocrax, Pauxi i Mitu), i entre les espècies de Aburria i Pipile, va ser causada pels canvis en el paisage de Sudamérica, principalment per l'elevació de la Cordillera dels Vages, lo que va determinar els cursos actuals dels rius.[6] La distribució dels paujiles i pavas es va produir pels sistemes fluvials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ del Clot, J. Elliott, A. & Sargatal, J. (1994) Handbook of the Birds of the World. Volume 2: New World Vultures to Guineafowl. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-15-6.
- ↑ Brooks, D. M. et al. (2000) Curassows, guans and chachalacas : status survey and conservation action pla for Cracids 2000-2004 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Proposal (#285) to South American Classification Committee
- ↑ Pereira, S. L. & Baker, A. J. (2004) Vicariant speciation of curassows (Aus, Cracidae): a hypothesis based on mitochondrial DNA phylogeny. The Auk, 121: 682-694.
- ↑ Pereira, S. L. et al. (2002) Combined nuclear and mitochondrial DNA sequences resolve generic relationships within the Cracidae (Galliformes, Aus). Systematic Biology, 51:946-958.
- ↑ Grau, I. T. et al. (2005) A Wanjtal. Molecular phylogenetics and biogeography of Neotropical piping guans (Aus: Galliformes): Pipile Bonaparte, 1856 is synonym of Aburria Reichenbach, 1853. Molecular Phylogenetics and Evolution, 35: 637-645
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cracidae.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cracidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.