Anar al contingut

Myiodynastes luteiventris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sulphur-bellied Flycatcher (Myiodynastes luteiventris).jpg
bienteveo ventriazufrado (Myiodynastes luteiventris)

El bienteveo ventriazufrado[1] (Myiodynastes luteiventris) és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Myiodynastes. És un au migratòria que anida des del sur d'Estats Units fins a l'est d'América Central i migra cap a l'oest d'Amèrica del Sur en els hiverns boreales.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li denomina també atrapamoscas sulfurat (en Colòmbia), benteveo de buche groc, benteveo de pancha sofre (en Chile), cazamoscas pechiamarillo (en Nicaragua), chilero panza color sofre (en Hondures), mosquero vientriazufrado (en Costa Rica, Panamà i Equador), papamoscas atigrado, papamoscas rayado comú o papamoscas pancha-groga (en Mèxic) o mosquero de pancha azufrado (en Perú).[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de reproducció d'esta au va des del surest d'Arizona en Estats Units, suroest de Nou Mèxic, i el nort de Sonora, Mèxic, cap al sur tant per la pendent del Pacífic, i des de Nou #León per la pendent del Golf, per Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, fins al noroest de Costa Rica. Són migrants de curta distància, passant l'hivern en les estribaciones andinas orientals i occident de la Amazònia de Colòmbia, Equador, Perú, fins al centre de Bolívia, va ser registrat ocasionalment en l'extrem occidental de Brasil, en Acre; són migrants efímers, passagers, en la partix surest d'América Central (Costa Rica i Panamà).[3] Dos registres ocasionals en el nort de Chile (Arica).[4]

El hàbitat reproductiu d'esta espècie es compon d'una varietat d'ambients forestals, incloent boscs caducifolios tropicals, boscs en galeria, i vores de selves humides tropicals, des del nivell de la mar fins als 1850 m d'altitut. Durant la invernada preferix boscs de vores de rius, pero també creiximents secundaris i el dosel i les vores de selves tropicals madures;[3] principalment per baix dels 1000 m.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Les característiques més distintives d'este papamoscas són les ralles fortes del seu plomall, i la seua pancha groga pàlida. L'au també mostra una coa color marró oxidado, i una banda negra en els ulls.

Comportament

[editar | editar còdic]

Generalment es reproduïxen en zones boscoses de canons de montanya. Construïxen un niu de copa en la cavitat d'un arbre o en un forat vell fet per un pardal carpintero. La femella posa dos a quatre ous.

Esperen en un sector estratègic per lo general les de major altura o en la part superior de l'arbre i volen per a atrapar insectes en vol. També prenen bayas i llavors.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie M. luteiventris va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1859 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Mèxic merid., Guatemala, et America central; restringit posteriorment per a Orizaba, Veracruz, Mèxic».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí «Myiodynastes» es compon de les paraules del grec «μυια muia, μυιας muias» que significa ‘mosca’, i «dunastēs » que significa ‘dictador’; i el nom de l'espècie «luteiventris», es compon de les paraules del llatí «luteis» que significa ‘groc safrà’, i «ventris, venter» que significa ‘pancha’.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Les formes descrites M. luteiventris swarthi van Rossem, 1927 i M. luteiventris vicinior Cory, 1916, són considerades inválidas. És monotípica.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 9 de decembre de 2011. P. 496.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 17 d'agost de 2023.
  3. 3,0 3,1 3,2 Poole, A.F. & Gill, F.B. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 17 d'agost de 2023.
  4. Benteveo de pancha sofre Myiodynastes luteiventris en Aus de Chile. Consultada el 17 d'agost de 2023.
  5. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiodynastes luteiventris, p. 477»
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Myiodynastes, p. 263; luteiventris, p. 233»