Anar al contingut

Cotingidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cotingidae

Els cotíngidos (Cotingidae) són una família d'aus paseriformes del suborden Tyranni que agrupa al voltant de sesenta y siete espècies, en vintiquatre gèneros, natives de l'Amèrica tropical (Neotrópico), que viuen principalment en les selves tropicals i subtropicals; en les regions templades, vàries espècies habiten en els boscs de montanya. Incloses en esta família es troben algunes de les aus més espectaculars, colorides i fins a estranyes de totes les aus neotropicals.

Etimologia

El nom de la família prové del gènero «Cotinga», que deriva del tupí «catingá»: au colorida i lluenta de la selva.[1]

Distribució i hàbitat

Les aus d'esta família es distribuïxen des de les terres baixes del golf de Mèxic, per América Central i del Sur, fins al nort d'Argentina, en a penes dos espècies (el cortarramas chilé (Phytotoma rara) i el cortarramas argentí (Phytotoma rutila)) estenent-se fora d'àrees tropicals o subtropicals, fins al centre i sur d'Argentina i Chile.[2]

Biogeografía històrica

La majoria dels clados de cotíngidos mostren un fort patró de distribució o en àrees montanes o en terres baixes. Aixina, els clados Ampelioides-Pripeola, Snowornis-Carpornis, i Ampelion-Zaratornis són tots de distribució fortament montana o submontana. La colocació del gènero montano Phibalura dins d'un clado primordialmente montano, solament confirma la naturalea històrica d'esta distribució eco-biogeográfica. La majoria dels atres clados són de distribució fortament tropical en uns pocs linajes notablement submontanos evolucionant des d'aquells: per eixemple Pyroderus, Perissocephalus, Procnias, i vàries espècies de Lipaugus i Tijuca. Interesantemente, el grup germà del gènero Tijuca endèmic del surest de Brasil, sembla ser un atre endemisme de la mateixa regió, el guardabosques lanioide Lipaugus lanioides, indicant l'existència d'una radiació de Lipaugus en l'àrea d'endemismes de la Serra do Mar. L'història evolutiva de la avifauna dels tepuis del sur de Veneçuela i les Guayanas ha segut de particular interés de la ornitogeografía neotropical. Hi ha dos espècies de cotíngidos endèmics dels tepuis: el fruter degollat (Pipreola whitelyi) sembla derivar d'un linaje de fruters (Pipreola) que es va dispersar dels Andes cap als tepuis en mig a una activa radiació evolutiva dins dels propis Andes. En contrast, el guardabosques acollarado (Lipaugus streptophorus) és germà de l'àmpliament disseminada espècie amazónica guardabosques gritón (Lipaugus vociferans). Sembla ser un derivat altitudinal d'una població adjacent de terres baixes. D'esta forma, les relacions filogenético dels cotíngidos endèmics dels tepuis indiquen que esta avifauna montana aïllada té orígens evolutius complexos, i no pot ser explicada per una simple generalisació d'un mecanisme biogeográfico.[3]

Característiques

El major cotíngido: Cephalopterus ornatus, ilustració de Vieillot, per a La Galerie dones oiseaux, 1802.

La majoria de les espècies són arborícolas, de talla variant extraordinàriament entre chicoteta i gran. La menor espècie de la família és el colorit fruter gorgirrojo (Pipreola chlorolepidota), en 13 cm i la major, el bizarro, tot negre lluent, de notable crista en format de paraigües, el paragüero ornado (Cephalopterus ornatus), en el mascle medint casi 50 cm. Són trobades en boscs de baixa altitut, uns pocs gèneros ocorren en regions més àrides o montanas. Incloses en esta família es troben algunes de les aus més espectaculars, colorides i fins a bizarras de totes les aus neotropicals. Els sistemes d'emparellament són diversos, els mascles d'algunes espècies s'envolen en elaborades exhibicions de corteig en leks. Les vocalisacions també mostren una àmplia gama, alguns gèneros són callats i fins a muts, mentres uns atres són extraordinàriament vocals. La majoria s'alimenta essencialment de frutes.[4]

Totes les espècies tenen el pico ample i ganchudo, ales redonejades i pates fortes.cita requerida


Estat de conservació

El cotinga maculado (Cotinga maculata), au críticament amenaçada d'extinció.

D'acort en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), la situació de conservació en el més d'abril de 2024, de les 67 espècies llistades per Birdlife International, és la següent:[5]

Taxonomia i subfamílies

Senyes genètics recents d'Ohlson et al. 2007,[6] que secuenciaron l'ADN de membres de tots els gèneros (llevat Carpornis), sugerixen que la seqüència linear anteriorment adoptada no reflectia correctament la filogenia d'esta família. Estes noves senyes indiquen que Cotingidae consistix en quatre grups principals, en les relacions entre ells encara no resolta:

  • Grup 1: inclou Pipreola i Ampelioides; el gènero Carpornis (no inclós en el treball d'Ohlson et al. 2007) estaria propenc a estos.
  • Grup 2: inclou Zaratornis, Phytotoma, Ampelion, i Doliornis;
  • Grup 3: inclou Rupicola i Phoenicircus;
  • Grup 4: inclou el restant dels gèneros. El Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) va adoptar esta seqüència linear per mig de l'aprovació de la Proposta N° 382.[7]

Posteriorment, Tello et al. (2009)[8] varen confirmar que estos gèneros formen un grup monofilético i la monofilia dels quatre grups, excepto que Snowornis s'agrupa en el grup 3. Nou treball d'Ohlson et al. (2013)[9] propon el reconeiximent de tres subfamílias: Pipreolinae per alinaje 1, Phytotominae per alinaje 2 , i Cotinginae per als linajes 3 i 4. Berv & Prum (2014)[3] varen produir una extensa filogenia per a la família reflectint moltes d'estes divisions i incloent noves relacions entre els tàxons; ells proponen el reconeiximent de cinc subfamílies, com mostrat en el cladograma següent. El SACC aguarda propostes per a modificar la seqüència linear dels gèneros i reconéixer les subfamílies.[10] El Comité Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), en la Llista de les aus de Brasil - 2015 ya adopta esta classificació.[11]

Cladograma propost per a la família Cotingidae

La posició es troba en la seqüència filogénica d'acort a Ohlson et al. 2013[9] i la divisió en cinc subfamílies d'acort a Berv & Prum (2014):[3]



En el cladograma mostrat dalt, el gènero Tijuca no està mostrat perque s'inclou en Lipaugus. El gènero Perissocephalus no està mostrat perque s'inclou en Cephalopterus.[3]


Llista sistemàtica de gèneros i espècies

D'acort a la seqüència filogenético adoptada pel SACC[12] i a les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[13] i Clements Checklist/eBird,[2] aixina com també de les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI), la present família agrupa als següents gèneros i espècies. Les diferències entre les classificacions estan comentades en Notes taxonòmicas. Els noms en espanyol, a menos que es troben entre paréntesis, provenen de la llista proposta per la Societat Espanyola d'Ornitologia.[14]


Image Gènero Espècies
Carpornis melanocephala
 Carpornis G. R. Gray, 1846
Pipreola riefferii
 Pipreola Swainson, 1838
Ampelioides tschudii
 Ampelioides J. Verreaux, 1867
Zaratornis stresemanni
 Zaratornis Koepcke, 1954
Phytotoma rutila
 Phytotoma Molina, 1782
Phibalura flavirostris
 Phibalura Vieillot, 1816[nota 3][3][16]
Doliornis sclateri
 Doliornis Taczanowski, 1874
Ampelion rufaxilla
 Ampelion Tschudi, 1845
Phoenicircus carnifex
 Phoenicircus Swainson, 1832
Rupicola peruvianus
 Rupicola Brisson, 1760
Snowornis cryptolophus
 Snowornis Prum, 2001
Haematoderus militaris
 Haematoderus Bonaparte, 1854


Querula purpurata
 Querula Vieillot, 1816


Pyroderus scutatus
 Pyroderus G. R. Gray, 1840
Cephalopterus glabricollis
 Cephalopterus I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1809
Perissocephalus tricolor
 Perissocephalus Oberholser, 1899
Cotinga cotinga
 Cotinga Brisson, 1760
Lipaugus vociferans
 Lipaugus F. Boie, 1828


Procnias averano
 Procnias Illiger, 1811
Porphyrolaema porphyrolaema
 Porphyrolaema Bonaparte, 1854
Carpodectes nitidus
 Carpodectes Salvin, 1865
Xipholena punicea
 Xipholena Gloger, 1841
Gymnoderus foetidus
 Gymnoderus I. Geoffroy Saint-Hilaire, 1809
Conioptilon mcilhennyi
 Conioptilon Lowery & O'Neill, 1966

Notes taxonòmicas

  1. ↑ Berv & Prum (2014) consideren a l'aïllada subespècie Pipreola riefferi melanolaema de la costa de Veneçuela com a espècie plena, en base en la distància genètica i les diferències de plomall, lo que no ha segut seguit encara per les principals classificacions.
  2. ↑ La subespècie Pipreola frontalis squamipectus, dels Andes des del nort d'Equador al nort de Perú, és considerada com a espècie plena per Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI), en base en diferències morfològiques i de vocalisació.
  3. ↑ El gènero Phibalura era colocat en Incertae sedis pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC), pero, en base en les evidències genètic-moleculars presentades per Berv & Prum (2014), la Proposta N° 726 va aprovar la colocació definitiva en la present família, a on ya la situaven les principals classificacions.
  4. ↑ La subespècie Phibalura flavirostris boliviana, dels Andes de l'oest de Bolívia, és considerada com a espècie separada de P. flavirostris pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC), HBW i BLI, en base en diferències morfològiques, de vocalisació i de comportament sedentari versus migratori demostrades per Hennessey (2011).
  5. ↑ Les senyes genètiques d'Ohlson et al. (2007) sugerixen que Lipaugus i Tijuca són gèneros germans; Berv & Prum (2014) varen trobar fortes evidències que Lipaugus és parafilético en relació a Tijuca, i varen colocar Tijuca atra i T. condita dins del gènero Lipaugus. L'atra alternativa filogenéticamente acceptable seria separar Lipaugus en pèl menys tres gèneros, lo que crearia una confusió taxonòmica desnecesaria. D'esta forma, colocant atra i condita dins de Lipaugus, es comunica efectivament que estes dos distintes espècies varen evolucionar d'un ancestral Lipaugus sexualment monomórfico. Els estudis de Settlekowki et al. (2020) varen suministrar noves i forta evidències de que les dos espècies de Tijuca estan embotides en Lipaugus. En base en totes les evidències, el SACC va aprovar esta inclusió i la nova seqüència linear del gènero.


Gèneros anteriorment en esta família

Gèneros Iodopleura, Laniisoma, Tityra, Pachyramphus i Xenopsaris

Tradicionalment, estos gèneros (i més anteriorment Schiffornis i Laniocera) varen ser inclosos en la família Cotingidae. Diversos treballs científics, entre els quals Prum et al. (2000),[20] Johansson et al. (2002),[21] i Chesser (2004)[22] varen suministrar evidències suficients de que els gèneros no pertanyien a la present família. La Proposta N° 133 al SACC, de setembre de 2004 va aprovar la seua retirada.[23] Posteriorment tots els gèneros mencionats dalt varen ser agrupats en la família Tityridae seguint els estudis de Barber & Rice (2007).[24] i Ohlson et al. (2007),[6] lo que va ser aprovat per mig de la Proposta N° 313 al SACC, de setembre de 2007.[25]

Gènero Oxyruncus

  • Oxyruncus cristatus - picoagudo. Les evidències sugerien que esta espècie, tradicionalment colocada en Cotingidae, podria pertànyer a Tityridae; no obstant, treballs recents no varen trobar cap soport consistent per a estes relacions,[26][6] per lo tant, el SACC, per mig de l'aprovació de la Proposta N° 134, va resucitar la família Oxyruncidae Ridgway, 1906 per a situar exclusivament esta espècie única.[27] Clements v2019 seguix esta recomanació, mentres el IOC encara la situa en Tityridae.[2][13]

Gènero Calyptura

  • Calyptura cristata - cotinguita reyezuelo. El gènero Calyptura, per molt temps colocat en la present família, va ser motiu de divergències entre les classificacions; el SACC ho mantenia com Incertae sedis. No obstant, en la Proposta N° 727 es va aprovar la seua colocació definitiva en la família Tyrannidae sobre la base dels conclusivos estudis genètics recents d'Ohlson et al. (2012), que indiquen que esta espècie és un verdader tiránido, propenc a Platyrinchus i Neopipo.[28][29]

Referències

  1. ↑ Jobling, J. A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Cotinga, p. 120»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Plantilla:EBird/Clements2019
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Plantilla:Berv & Prum, 2014
  4. ↑ Ridgely, Robert; Tudor, Guy (2009). Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Cotingidae, p. 500–515, làmines 66(2–10), 67(1–8), 68(1–10), 69(1–10), 70(1–11), 71(1–7), 72(1–7)»
  5. ↑ Llista Roja d'espècies amenaçades de la IUCN Version 2023.1. Consultada el 17 d'abril de 2024.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Ohlson, J. I., Prum, R. O. & Ericson, P. G. P. 2007. «A molecular phylogeny of the cotingas (Aus: Cotingidae).» Molecular Phylogenetics and Evolution 42: 25-37.
  7. ↑ Remsen, J. V., en consulta en Ohlson, J., Prum, R. & Nores, M. «Canviar la seqüència linear de Cotingidae» Proposta (382) al South American Classification Committee. En anglés.
  8. ↑ Plantilla:Tello et al., 2009
  9. ↑ 9,0 9,1 Plantilla:Ohlson et al., 2013
  10. ↑ Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Tyrannidae to Tityridae) Vore Cotingidae Nota 1 en A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. En anglés. Consultada el 25 de maig de 2015.
  11. ↑ Plantilla:CBRO2015
  12. ↑ Plantilla:ListaSACC
  13. ↑ 13,0 13,1 IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards
  14. ↑ Plantilla:Nomenes aus SÈU 9
  15. ↑ 15,0 15,1 del Clot, J., Collar, N. J., Christie, D. A., Elliott, A., Fishpool, L. D. C., Boesman, P. & Kirwan, G. M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit.
  16. ↑ Claramunt, S., octubre de 2016. «Transferir Phibalura de Incertae Sedis per a Cotingidae.» Proposta (726) al South American Classification Committee. En anglés.
  17. ↑ Hennessey, A. B. (2011). «Species rank of Phibalura (flavirostris) boliviana based on plumage, soft part color, vocalizations, and seasonal movements.» Resum. Wilson Journal of Ornithology 123:454-458.
  18. ↑ Settlecowski, A. I.; Cuervo, A. M.; Tello, J. G.; Harvey, M. G.; Brumfield, R. T.; Derryberry, I. P.(2020).«Investigating the utility of traditional and genomic multi-locus datasets to resolve relationships in Lipaugus and Tijuca (Cotingidae)».Molecular Phylogenetics and Evolution.147: 106779ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2020.106779.(en en)
  19. ↑ Rassmusen, P. C.(juliol de 2020).«Revise (A) generic classification and (B) linear sequence of Lipaugus and Tijuca».South American Classification Committee.(en en)
  20. ↑ Prum, R. O., Rice, N. H., Mobley, J. A. & Dimmick, W. W. (2000). «A preliminary phylogenetic hypothesis for the cotingas (Cotingidae) based on mitochondrial DNA.» Auk 117: 236-241.
  21. ↑ Johansson, O. S., Irestedt, M., Parsons, T. J. & Ericson, P. G. P. (2002). «Basal phylogeny of the Tyrannoidea based on comparisons of cytochrome b and exons of nuclear c-myc and RAG-1 gens.» Auk 119: 984-995.
  22. ↑ Plantilla:Chesser, 2004
  23. ↑ Remsen, J. V., setembre de 2004. «Retirar el grup Schiffornis de Cotingidae» Proposta (133) al South American Classification Committee. En anglés.
  24. ↑ Barber, B. & Rice, N. (2007). «Systematics and evolution in the Tityrinae (Passeriformes: Tyrannoidea).» Extracte. Auk 124(4): 1317-1329.
  25. ↑ Prum, R., setembre de 2007. «Adoptar la família Tityridae»
    • Archivat el 8 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine. Proposta (313) al South American Classification Committee. En anglés.
  26. ↑ Ericson, P. G. P., Zuccon, D., Johansson, O. S., Alvarenga, H. & Prum, R. O. (2006). «Higher-level phylogeny and morphological evolution of tyrant flycatchers, cotingas, manakins, and their allies (Aus: Tyrannida).» Molecular Phylogenetics and Evolution 40: 471-483.
  27. ↑ Remsen, J. V., setembre de 2004. «Restablir la família Oxyruncidae» Proposta (134) al South American Classification Committee. En anglés.
  28. ↑ Ohlson, J., Irestedt, M., Fjeldså, J. & Ericson, P. G. P. (2012). «Nuclear DNA from a 180-year-old study skin reveals the phylogenetic position of the Kinglet Calyptura Calyptura cristata (Passeriformes: Tyrannides).» Ibis 154: 533-541.
  29. ↑ Claramunt, S., octubre de 2016. «Transferir Calyptura d'Incertae Sedis a Tyrannidae» Proposta (727) al South American Classification Committee. En anglés.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cotingidae&oldid=1621290»