Serra do Mar

La serra do Mar () és una cadena montanyosa del relleu brasileño que s'estén aproximadament 1500 km a lo llarc del llitoral des de l'est cap al sur del país, anant des del Estat de Riu de Janeiro fins al nort de l'estat de Santa Catarina.^[1] El punt més elevat és el pico Maior de Friburgo, en una altura de 2310 m s. n. m.

Pel seu valor geològic, la riquea de la seua fauna i flora, part del tram pauliste de la serra do Mar va ser protegit pel Condephaat i inclós en el Patrimónico Històric de l'Estat de São Paulo el 6 de juny de 1985.^[2]

De conformitat en el art.225, §4.º de la Constitució de la República Federativa del Brasil, la Serra do Mar, la selva Amazónica, la Mata Atlàntica, el Pantanal Mate-Grossense i la zona costera constituïxen patrimoni nacional.^[3] Una part de la serra do Mar ha segut declarada en 1999 Patrimoni de la Humanitat, com a part del lloc «Reserva de Mata Atlàntica del Surest» (ref. 893rev).

Geografia

En l'estat de São Paulo, la Serra do Mar travessa les tres regions costeres (nort, centre i sur).

La serra es troba molt pròxima a la mar en el nort, per eixemple, en Ubatuba. En el centre es troba a pocs quilómetros de la planura que s'estén en la qual es troben municipis com Praia Gran, i en direcció de Iguape l'ample al sur de la planura creix unes poques decenes de quilómetros. En la zona del Gran São Paulo, la serra aplega a una altura mija de 800 metros (la ciutat de São Paulo té una altitut mija de 780 metros).

Formació

La serra do Mar pertany al Complex Cristalí Brasiler i està composta principalment per granits i gneiss. Les formes actuals de la serra do Mar deriven de varis factors: diferència de resistència de les roques, fallamiento del relleu i successius canvis climàtics.

En alguns trams, la serra do Mar es presenta com escarpe (Graciosa i Farinha Seca), en uns atres està formada per serres marginals que s'eleven de 500 a mil metros sobre el replanell. Són blocs que reben diverses denominacions: Capivari Gran, Virgem Maria, serra dos Órgãvos, Marumbi entre atres formes de relleu.

L'últim segment montanyós de la serra do Mar en l'estat de Riu de Janeiro rep el nom local de Serra dos Órgãvos, i conta en els picos més alts de tota la serra do Mar, com la Pedra do Sino de Teresópolis (2 255 metros), el pico dona Caledônia (2 257 metros) en Nova Friburgo, i atres picos majors situats en el parc estatal dels tres picos, a on: els tres picos (una formació rocosa de granit i gneis en més de 2 300 metros d'altitut (Pico Major de Friburgo: 2 366 metros^[4] - el punt més alt de la serra do Mar en Brasil) que té tres picos (o "tres agulles") en el cim d'esta roca.

Picos més alts

Les montanyes més altes de la Serra do Mar són les següents:^[5]

Pique	Altitut (m) (Les altituts mostrades són de l'any 2007, anteriors a l'homologació que el IBGE va fer en 2014)	Serra	Estat
Pico Maior de Friburgo	2316	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pedra do Sino	2275	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pique dona Caledônia	2255	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Morro do Açu	2180	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Cara do Cão	2180	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pedra de São Pedro	2134	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pedra dona Cruz	2130	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pedra de São João	2100	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pique do Tira Chapéu	2088	Serra dona Bocaina	São Paulo
Garrafão	1980	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pique Paraná	1877	Serra do Ibitiraquire	Paraná
Pico Caratuva (Pico Paraná)	1860	Serra do Ibitiraquire	Paraná
Pedra dona Macela	1840	Serra dona Bocaina	Riu de Janeiro
Pique Itapiroca (Pico Paraná)	1805	Serra do Ibitiraquire	Paraná
Taipabacu	1772	Serra do Ibitiraquire	Paraná
Pico Ferraria	1759	Serra do Ibitiraquire	Paraná
Dit de Deus	1692	Serra dos Órgãvos	Riu de Janeiro
Pique Araçatuba	1680	Serra do Papanduva	Paraná

Seguint cap al sur apareixen atres serres marginals, com Castelhanos, Araraquara, Araçatuba i Iquiririm (esta última, ya en la frontera de Paraná en Santa Catarina). També són marginals els ramals que es dirigixen cap a la costa, com les serres de Igreja, Canavieiras i Prata. Este últim, despuix de vorejar les plages, se sumergix en l'oceà Atlàntic.

Característiques

La Serra do Mar és una cadena montanyosa a lo llarc de la costa surest de Brasil, paralela a l'oceà Atlàntic. Geològicament, forma part de les terres altes brasileres i eixercita un paper crucial en la configuració del paisage i l'ecologia de la regió.

La Serra do Mar es remonta a les eres Paleozoica i Mesozoica, formada principalment durant la ruptura del supercontinent Gondwana. Està composta principalment per roques cristalines antigues, com a #granit, gneises i esquistos, característiques de plataformes continentals estables.

La formació de Serra do Mar està estretament relacionada en processos tectónicos, incloent la colisió i separació de continents a lo llarc de millons d'anys. Va ser influenciada significativament per la separació d'Amèrica del Sur d'Àfrica i la posterior obertura de l'oceà Atlàntic Sur.

La cordillera es caracterisa per escarpes abruptes que miren cap al oceà Atlàntic, elevant-se abruptament des de les planures costeres. Cap a l'interior, el terreny és escarpado en valls profundes, a sovint plens de densos boscs tropicals i rius.

Serra do Mar forma una barrera natural entre l'oceà Atlàntic i el altiplà interior de Brasil. Els escarpes són impressionants, alcançant altures de més de 1000 metros en alguns llocs. El punt més alt de la cordillera és el Pico Major de Friburgo, de 2366 metros d'altitut, que es troba dins de la Serra dels Òrguens, en el terme municipal de Nova Friburgo.^[6]

Numerosos rius drenan des de Serra do Mar cap a l'oceà Atlàntic, incloent el Paraíba do Sul, Paranapanema, Ribeira de Iguape i uns atres. Estos rius han erosionat valls profundes i barrancs a través de les montanyes en el temps.

La geologia de Serra do Mar ha fomentat una biodiversitat rica, en les seues selves tropicals sent un dels ecosistemes més biodiversos del món. Les montanyes influïxen en els patrons climàtics locals, creant un efecte significatiu d'ombra de pluja; el costat expost al vent rep pluges intenses, mentres que el costat protegit és molt més sec.

Històricament, Serra do Mar ha segut font de minerals com a or, pedres precioses i mineral de ferro, encara que les activitats mineres han disminuït. L'extracció de fusta també ha segut significativa, lo que ha plantejat desafius de conservació.

La bellea escènica de Serra do Mar atrau turistes i entusiasta de l'aire lliure, oferint oportunitats per al senderisme, l'observació de vida selvada i el ecoturismo. Ciutats costeres com Sants i Paraty es beneficien de la proximitat tant a les montanyes com a el mar. En resum, la Serra do Mar en Brasil no solament és una maravella geològica formada per antigues forces tectòniques, sino també un actiu ecològic i econòmic crucial per a la regió. El seu terreny escarpado, la seua diversa flora i fauna i la seua profunda influència en els patrons climàtics locals destaquen la seua importància tant històrica com en l'actualitat.

Història natural

En l'época del descobriment europeu de Brasil (1500), la Serra do Mar sustentava un ecosistema ric i molt diversificado, compost principalment per una exuberante selva tropical, cridada Mata Atlântica ('Mata Atlântica). No obstant, per l'urbanisació i a la deforestació, la major part de la coberta forestal ha segut destruïda i la que queda es troba casi exclusivament en les escarpadas ales front a el mar.

Una cadena de parcs nacionals i parcs dels estats, estacions ecològiques i reserves biològiques protegixen actualment la Mata Atlàntica i el seu patrimoni biològic, pero la pluja àcida, la contaminació, els caçadors furtivos, els leñadores clandestins, els incendis forestals i l'invasió de zones urbanes i explotacions agrícoles seguixen causant una destrucció activa, especialment en les zones pròximes a les ciutats. Vàries grans metròpolis, com Val do Itajaí, Curitiba, São Paulo i Riu de Janeiro, estan prop de la Serra do Mar.

La reforestació i la recuperació de la diversitat biològica són notòriament difícils de portar a terme en hàbitats de selva tropical destruïts.

Flora

Un dels grans valors de la Sera do Mar són els seus boscs, coneguts com Mata Atlântica (bosc atlàntic). L'espai natural del bosc atlàntic forma un cinturó d'uns 100 quilómetros d'ample (del llitoral cap a l'interior), principalment en les regions sur i surest de Brasil, a on el clima és subtropical humit, sense una estació seca i la pluviometria està dins d'un ranc d'entre 1400 i 4000 mm anuals.^[7] El sol està compost preeminentemente per latosoles, litosoles i podsuelos.^[8]

Els boscs van des de les planures costeres situades a 20 m d'altitut fins a les serres altes, d'entre 1.200 i 1.500 metros de mija, creant un notable gradient vegetacional, de arbusts a boscs montanyosos ben desenrollats de tipo humit atlàntic i en arbres emergents de més de 30 metros d'altura.^[9] La vegetació és rica en leguminosas, sapotàcees i diverses espècies de lauracias, ademés de bromeliàcees, mirtàcees i melastomatàcees.^[10]^[11]^[12]

Fauna

La Serra do Mar inclou una llarga llista d'espècies endèmiques: centenars d'invertebrats, aus (Nemosia rourei, Dysithamnus plumbeus, Hemitriccus kaempferi, Lipaugus conditus, Myrmotherula fluminensis, calipturas (Calyptura cristata), bataranes barbablancos (Biatas nigropectus), loros de pancha blava (Triclaria malachitacea), amfibis Brachycephalus, Scinax jureia, reptils (Enyalius iheringii, Liolaemus lutzae, Hydromedusa maximiliani) i mamífers (marmosa brasilera (Marmosops paulensis), tití lleó dorat (Leontopithecus rosalia), mona arrapa lanoso meridional (Brachyteles arachnoides), algunes d'elles en risc d'extinció.^[13]

Protecció

La ecorregió de la Serra do Mar ocupa una extensió superior a la de la pròpia cordillera, ya que aplega als estats de Espírito Sant al nort i de Rio Gran do Sul, al sur, que compartix l'ecosistema de la mata atlântica.^[14]

S'estan portant a terme diferents proyectes de protecció de la biodiversitat, entre elles les creacions de diversos parcs naturals, com el Parc Estatal Serra do Mar en São Paulo, creat en 1985, en 332.000 ha protegides o el Parc Nacional de la Serra de Bocaína, inaugurat en 1971 i de 104.000 ha.^[15]^[16]

Vore també

Selva de la Serra do Mar

Referències

↑ «Unitats de Relleu» (PDF). IBGE. Consultat el 19 de decembre de 2012.
↑ Secretària do Estat dona Cultura do Estat de São Paulo. «Serra do Mar i de Paranapiacaba». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2013. Consultat el 2013-07-04.
↑ «Constituição dona República Federativa do Brasil de 1988». Consultat el 14 de novembre de 2017.
↑ «com/Notícia/4547/new-measurements-definix-altitude-of-the-highest-mountains-of-the-serra-do-mar Noves medicions definixen l'altitut de les montanyes més altes de la Serra do Mar». Consultat el 29/12/2014.
↑ (2008) Anuário Estatístico do Brasil 2007 (pdfpdf), Rio de Janeiro: Institut Brasileiro de Geografia i Estatística.
↑ «Pique Maior em Nova Friburgo, RJ, é a maior montanha dona 'Serra do Mar'» (en portugués). g1.globo.com. Archivat des d'el original, el 2024-04-26. Consultat el 13/04/2021.
↑ «Estrutura i dinâmica dona floresta Atlântica na Juréia (tesis Doctoral)».Universidade de São Paulo.Iguape - SP:
↑ «Mapeamento dona vegetação i do use do solament no Centre de Diversidade Vegetal de Veta Frio, Rio de Janeiro, Brasil».Rodriguésia.60(1)
1–23.ISSN 2175-7860.doi:10.1590/2175-7860200960101.Consultat el 2021-04-17.
↑ VELOSO, H. P.; RANGEL FILHO, A. L. R.; LIMA, J. C. A. (1991). Classificação dona vegetação brasileira, adaptada a um sistema universal. Rio de Janeiro: IBGE – Institut Brasileiro de Geografia i Estatística. Departament de Recursos Naturais i Estudos Ambientais. Rio de Janeiro. 124 p. (portugués)
↑ Silva, A. F., and H.F. LEITÃO FILHO. 1982. Composição florística i estrutura de um trecho dona Mata Atlântica de encosta no Município de Ubatuba (São Paulo, Brasil). Revista Brasileira de Botânica 5:43-52.
↑
Leme, Elton M. C. (1998). Canistropsis: bromélias dona Mata Atlântica, [Rio de Janeiro, Brazil]: Salamandra. ISBN 85-86796-10-7.
- Archivat el 23 de maig de 2024 archivat en Wayback Machine.
↑ Lima, A.C. and R.R. Guedes-Bruni. 1997. Diversidade de plantes vasculars na Reserva Ecològica de Macaé de Cim. Pages 127-146 in H.C. Lima, and R.R. Guedes-Bruni, editors, Serra de Macaé de Cim: diversidade florística i conservação em Mata Atlântica. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. (portugués)
↑ «Avaliação i açõés prioritárias para a coservação dona biodiversidade dona mata atântica i camps sulinos.» (en pt) (pdf). Ministério do Meio Ambiente. Archivat des d'el original, el 2021-04-15. Consultat el 16/04/2021.
↑
de Mattos Scaramuzza et a el, Carlos Alberto (2004). Visão dona biodiversidade dona ecorregião Serra do Mar (pdfpdf) (en portugués), Brasília: WWF.
- Archivat el 17 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine.
↑ «Pla de maneig - P.I. Serra do Mar» (en portugués). Infraestrutura i Meio Ambient - Governo do estat de São Paulo. Archivat des d'el original, el 2020-07-30. Consultat el 17/04/2021.
↑ «Concessão do Parc Nacional dona Serra dona Bocaina - RJ» (en portugués). Governo do Brasil - Programa de parcerias de investimentos. Archivat des d'el original, el 2021-04-17. Consultat el 17/04/2021.

Enllaços externs

Fundació SOS Mata Atlântica (en portugués brasiler).
Orígens i evolució de la Serra do Mar. Revista especialisada Alta Montanha (en portugués brasiler).
Mata Atlântica: Essencial para a Vida
Parc Estadual Pique do Marumbi
Praia de Toc Toque Pequeno
Archivat el 21 de març de 2012 archivat en Wayback Machine.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Serra do Mar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Unitats de Relleu» (PDF). IBGE. Consultat el 19 de decembre de 2012.

[2] Secretària do Estat dona Cultura do Estat de São Paulo. «Serra do Mar i de Paranapiacaba». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2013. Consultat el 2013-07-04.

[3] «Constituição dona República Federativa do Brasil de 1988». Consultat el 14 de novembre de 2017.

[4] «com/Notícia/4547/new-measurements-definix-altitude-of-the-highest-mountains-of-the-serra-do-mar Noves medicions definixen l'altitut de les montanyes més altes de la Serra do Mar». Consultat el 29/12/2014.

[5] (2008) Anuário Estatístico do Brasil 2007 (pdfpdf), Rio de Janeiro: Institut Brasileiro de Geografia i Estatística.

[6] «Pique Maior em Nova Friburgo, RJ, é a maior montanha dona 'Serra do Mar'» (en portugués). g1.globo.com. Archivat des d'el original, el 2024-04-26. Consultat el 13/04/2021.

[7] «Estrutura i dinâmica dona floresta Atlântica na Juréia (tesis Doctoral)».Universidade de São Paulo.Iguape - SP:

[8] «Mapeamento dona vegetação i do use do solament no Centre de Diversidade Vegetal de Veta Frio, Rio de Janeiro, Brasil».Rodriguésia.60(1)
1–23.ISSN 2175-7860.doi:10.1590/2175-7860200960101.Consultat el 2021-04-17.

[9] VELOSO, H. P.; RANGEL FILHO, A. L. R.; LIMA, J. C. A. (1991). Classificação dona vegetação brasileira, adaptada a um sistema universal. Rio de Janeiro: IBGE – Institut Brasileiro de Geografia i Estatística. Departament de Recursos Naturais i Estudos Ambientais. Rio de Janeiro. 124 p. (portugués)

[10] Silva, A. F., and H.F. LEITÃO FILHO. 1982. Composição florística i estrutura de um trecho dona Mata Atlântica de encosta no Município de Ubatuba (São Paulo, Brasil). Revista Brasileira de Botânica 5:43-52.

[11] Leme, Elton M. C. (1998). Canistropsis: bromélias dona Mata Atlântica, [Rio de Janeiro, Brazil]: Salamandra. ISBN 85-86796-10-7.
Archivat el 23 de maig de 2024 archivat en Wayback Machine.

[12] Archivat el 23 de maig de 2024 archivat en Wayback Machine.

[12] Lima, A.C. and R.R. Guedes-Bruni. 1997. Diversidade de plantes vasculars na Reserva Ecològica de Macaé de Cim. Pages 127-146 in H.C. Lima, and R.R. Guedes-Bruni, editors, Serra de Macaé de Cim: diversidade florística i conservação em Mata Atlântica. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro. (portugués)

[:1-13] «Avaliação i açõés prioritárias para a coservação dona biodiversidade dona mata atântica i camps sulinos.» (en pt) (pdf). Ministério do Meio Ambiente. Archivat des d'el original, el 2021-04-15. Consultat el 16/04/2021.

[14] Mattos Scaramuzza et a el, Carlos Alberto (2004). Visão dona biodiversidade dona ecorregião Serra do Mar (pdfpdf) (en portugués), Brasília: WWF.
Archivat el 17 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine.

[16] Archivat el 17 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine.

[15] «Pla de maneig - P.I. Serra do Mar» (en portugués). Infraestrutura i Meio Ambient - Governo do estat de São Paulo. Archivat des d'el original, el 2020-07-30. Consultat el 17/04/2021.

[16] «Concessão do Parc Nacional dona Serra dona Bocaina - RJ» (en portugués). Governo do Brasil - Programa de parcerias de investimentos. Archivat des d'el original, el 2021-04-17. Consultat el 17/04/2021.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]