Mata Atlàntica
La mata atlàntica o bosc atlàntic és un bosc humit tropical i subtropical en Brasil, Paraguay i Argentina, encara que en el costat argentí se li coneix comunament com la selva misionero. És una macro ecorregión neotropical composta per 15 ecorregiones distintes.[1] És un dels biomas més amenaçats del globo, encara abriga una de les majors biodiversitats del planeta.[2] La seua superfície ha quedat extremadament reduïda a pocs fragments, en la seua majoria discontinus, a causa de la seua deforestació, principalment a partir del XX.[3]
Originalment, la mata atlàntica acompanyava la zona llitoral del territori hui cridat Brasil, des de Riu Gran del Nort a Riu Gran del Sur, aplegant per l'interior fins a l'actual Província de Missions i l'extrem nordest de la Província de Corrents[4][5] (en el nordest de l'Argentina) i en l'est del Paraguay. Cobria importants trechos de serres i escarpas de la Replanell Brasiler, i era la continuació de la selva amazónica. La major superfície contínua de selva original supervivent, i a la seua volta la millor conservada d'este ecosistema, se centra en la província argentina de Missions, en la selva misionero.Plantilla:Carix de fonts
L'àrea original era prop d'1,300,000.00 km². Actualment, solament queda en peu un remanente de 7.3% de l'àrea original.[6]
A partir del refredat global que va escomençar en el Oligoceno (fa 30 millons d'anys arrere) la mata atlàntica es va ser separant de la selva amazónica, havent format fins a llavors una sola selva.[7]
Superfície
editar
En el Brasil, l'àrea de domini (àrea la vegetació de la qual clímax era esta formació vegetal) comprén total o parcialment dèsset estats, la zona forestal original de cada estat abans de la deforestació era:
- Alagoas, 52%
- Baïa, 31%
- Ceará, 3%
- Espírito Sant, 100%
- Goiás, 3%
- Mate Grosso del Sur, 14%
- Mines Gerais, 45%
- Paraíba, 12%
- Paraná, 97%
- Pernambuco, 18%
- Piauí, 9%
- Riu de Janeiro, 99%
- Riu Gran del Nort, 6%
- Riu Gran del Sur, 47%
- Santa Catarina, 99%
- São Paulo, 80%
- Sergipe, 32%
També en Paraguai i Argentina va haver una important deforestació i es varen reduir les àrees originals:
- Missions, 90%
- Paraneña Paraguayana, 60%
Récorts mundials de la Mata Atlàntica
editarLa preservació
editar
Actualment existix menys de 10% de la mata nativa.[8] Existixen diversos proyectes de recuperació de la Mata Atlàntica, que entropecen sempre en l'urbanisació i en les planificacions de l'espai, principalment en la regió Surest. Existixen algunes àrees de preservació en algunes zones en ciutats com São Sebastião (llitoral nort de São Paulo). En Paraná, gràcies a reacció cultural de la població, a la creació del APAs (Àrees de Preservação Ambiental), recolzades per una llegislació rígida i fiscalisació intensiva dels ciutadans, aparentment la destrucció forestal s'ha frenat i un chicotet remanente d'eixa vegetació preserva un alt nivell de biodiversitat, del com és digne de menció el lleó dorat, les orquídees i les bromelias. Un treball coordinat pels investigadors del Institut Florestal de São Paulo va mostrar que, en este início de sigle, l'àrea en vegetació natural en São Paulo va aumentar un 3,8% (1,2 quilómetros quadrats) en relació en l'existent fa dèu anys. El creiximent, encara tímit, es va concentrar en la franja de Mata Atlàntica, l'ecosistema més extens de l'estat. La Constitució Federal de 1988 posiciona a la Mata atlàntica com a patrimoni nacional, junt en la Floresta Amazônica brasileira, la Serra do Mar, el Pantanal Mate-Grossense i la Zona La La Costera. El desbrozamiento de la mata secundària està reglamentat per lleis posteriors, actualment el desbrozamiento de la mata primària està prohibit. La Política de la Mata Atlântica (Directrius per a la política de conservació i desenroll sostenible de la Mata Atlàntica), de 1998, contempla la preservació de la biodiversitat, o desenroll sostenible dels recursos naturals i la recuperació de les àrees degradades. Hi ha millers d'organisacions no governamentals, òrguens governamentals i grups de ciutadans escampats pel país que s'empenyoren en la preservació de la coberta vegetal de la Mata Atlàntica. La Ret d'ONG Mata Atlàntica té un proyecte de monitoreo participatiu, i desenrolla conjuntament en el Institut Soci-Ambiental un informe de la Mata, per municipis, del domínio original.
Importància econòmica
editar_11.jpg){kind=link}
El 70% de la població brasilera viu en l'àrea de domini de la Mata Atlàntica, que manté els naixents i manantials que abastixen a les ciutats i comunitats de l'interior, regula el clima (temperatura, humitat, pluges) i alberga comunitats tradicionals, inclosos pobles indígenes. Entre els pobles indígenes que viuen en el domini de la Mata Atlàntica estan els wassú, pataxó, tupiniquim, gerén, guaraní, krenak, kaiwá, ñandevá, Poble terena, kadiweu, potiguara, káingang i mbyá. Entre els usos econòmics de la mata es troba el de l'explotació de les plantes medicinals (la majoria encara sense estudiar), com espinheira-santa, caixeta, i el turisme ecològic.
Referències
editar- ↑ Vaig donar Bitetti; Placci, {{{nom2}}}; Dietz, {{{nom3}}} (2003). cloudfront. net/downloads/altoparana_versao_completa_portugues.pdf Uma visão de Biodiversidade per a a Ecorregião Florestas do Alt Paraná – Bioma Mata Atlântica: planejando a paisagem de conservação dona biodiversidade i estabelecendo prioritats per a açõés de conservação (en PT), World Wilife Fund.
- ↑ nature. com/artículs/s41467-020-20217-w «The erosion of biodiversity and biomass in the Atlantic Forest biodiversity hotspot».Nature Communications.11(1)
- 6347.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-020-20217-w.Consultat el 2022-01-24.
- ↑ Warren, Dean (2004). A ferro i fogo: a história i a devastação dona Mata Atlântica brasileira., São Paulo: Cia. dones Lletres.
- ↑ «archive. org/web/20231205075719/https://www. bosques. org. ar/selva-misionera/ Copia archivada». Archivat des d'el bosques. org. ar/selva-misionera/ original, el 5 de decembre de 2023. Consultat el 17 de febrer de 2023.
- ↑ clarin. com/buena-vida/selva-misionera-caracteristicas-ubicacion-y-problemas-ambientals-que-la-aquejan_0_LRT3KtrgA. html "Selva misionero: característiques, ubicació i problemes ambientals que l'afligixen" - Diari clarín (10/Novembre/2021). Disponible al 17/Febrer/2023.
- ↑ WWF. «wwf. org. br/natureza_brasileira/especiais/dia_do_meio_ambiente/mata_atlantica_dia_do_meio_ambiente/ Mata Atlântica» (en pt). www. wwf. org. br. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ (2024).scielo. br/j/aa/a/VHPxkxRLvYT8qkrThXcRvFD/# «Evolució de la biodiversitat amazónica: una revisió».Acta Amazonica.54(spe1)doi:10.1590/1809-4392202103601.
- ↑ Conservation Biology.38(4)ISSN 0888-8892.doi:10.1111/cobi.14250.Consultat el 2024-10-03.
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mata Atlàntica.- sosmatatlantica. org. br SOS Mata Atlântica
- ra-bugio. org. br Institut Rã-Bugio per a Conservação dona Biodiversidade
- archive. org/web/20041210211025/http://www. mma. gov. br/port/sbf/pnf/n2dados. html MMA-Ministério do Meio Ambient
- archive. org/web/20180310002404/http://www. wwiuma. org. br/ UMA - Universidade Livre dona Mata Atlântica
- socioambiental. org/ Institut Soci Ambiental
- apremavi. org. br/pmatatlantica. htm APREMAVI Associació de Preservació del Mig ambient del Alt Val do Itajaí apremavi. org. br/pmatatlantica. htm archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mata atlántica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.