Vermivora cyanoptera

Archiu:Vermivora cyanoptera -North Berwick, Maine, USA-8.jpg

reinita aliazul (Vermivora cyanoptera)

El reinita aliazul (Vermivora cyanoptera) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, pertanyent al gènero Vermivora. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur de Mèxic, illes del Carib i América Central.

Noms comuns

Aparte de reinita aliazul (en Costa Rica, Panamà, Nicaragua, Puerto Rico, Colòmbia i Veneçola), se li denomina també chipe aliazul (en Mèxic i Hondures), chipe ales blaves o chipe ala blava (en Mèxic), bijirita d'ales blaves (en Cuba) o cigüita ala blava (en la República Dominicana).

Distribució i hàbitat

L'àrea de cria en Estats Units s'estén pel nort al surest de Minnesota, centre de Wisconsin, centre de la península baixa de Míchigan, en Canadà en el sur d'Ontario, centre-nort Nova York, centre de Vermont, centre de Nou Hampshire i extrem sur de Maine. Visitant ocasional pero reproductor potencial en el sur de Quebec. Des de Minnesota, es reproduïx cap al sur per l'est i el sur del centre d'Iowa i Misuri fins a l'extrem noreste d'Oklahoma, nort d'Arkansas i Tennessee. Des de Maine, crío cap al sur a lo llarc de la costa atlàntica fins al sur de Nova Jersey, l'extrem nort de Delaware, el nort de Maryland, l'oest de #Virginia, Tennessee, l'extrem sur de Carolina del Nort, extrem nort de Geòrgia i mitat nort d'Alabama.

En autumne migra a través de l'est d'Estats Units, l'est de Mèxic i el Golf, per a invernar en el surest de Mèxic, i per la pendent caribenya de Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, i també per la pendent del Pacífic de Costa Rica i Panamà, i en el Carib, en Bahames, Cuba, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Jamaica, Haití, República Dominicana i Illes Vérgens. És registrada com errante estival en Puerto Rico, Aruba, Colòmbia, El Salvador, Guadalupe i Veneçola. I com errante rar i incert en Bermuda, San Pedro y Miquelón, Irlanda i Illes Azores.

El hàbitat de cria es compon de pegats de creiximent herbáceo dens, aixina com de arbustos i una miqueta de coberta forestal. La majoria de les descripcions d'hàbitat es referixen a l'us de arboledas o clars de bosc en coberta densa de arbustos i arbustos densos o xares denses. Durant la invernada ocupa boscs i linderos humits a siempreverdes i semi-caducifolios; es dona de forma solitària en nivells baixos a mijos, a voltes en brandades d'espècies mixtes, en vores de boscs i selves en terres baixes i de piedemonte, creiximents secundaris, xares, bardices.

Descripció

Medix entre 11 i 12 cm de llongitut i pesa entre 8,5 i 9,0 g. És una espècie en llauger dimorfisme sexual. Els machos adults tenen el cap i les parts ventrales de color groc, en lores negres. Les plomes cobertoras inferiors de la coa són blancuzcas. La nuca i l'esquena són de color groc oliváceo. La coa i les ales són grisa azulado; en les ales hi ha dos bandes blancuzcas. Les femelles i els inmaduros són similars als machos, encara que llaugerament més opacs, ademés de que tenen alguns matisos oliváceos en la corona. Les femelles tenen la zona loreal oliva fusca i els machos inmaduros la presenten negra.

S'alimenta principalment de larves d'insectes.

Sistemàtica

Descripció original

En 1766 el naturaliste suec Carlos Linneo va descriure una nova espècie que va denominar Certhia pinus. Linneo baseó la seua descripció en el «pine-creeper» que havia segut descrit i ilustrat pel naturaliste britànic Mark Catesby en 1731 i pel naturaliste George Edwards in 1760. Edwards va tindre dubtes sobre si el seu espècimen era la mateixa espècie ilustrada per Catesby i va incloure una nota de peu de pàgina «On a stricter examination I think it a species different from Catesby's (en un examen estricte pense que és una espècie diferent de la de Catesby)». La gravura d'Edwards realment va mostrar una reinita aliazul, de manera que Linneo va aplicar el mateix nom tant per a la reinita de la pinada (actual Setophaga pinus) com per a la reinita aliazul. En 1810 el ornitólogo nortamericana Alexander Wilson redescribíó la reinita aliazul baixe el nom binomial Sylvia solitària. El propi Wilson en una revisió en 1811 va restringir el nom Certhia pinus, baixe una nova combinació Sylvia pinus, exclusivament per a la reinita de la pinada.

El nom Sylvia solitària, infelizmente, estava pre-ocupat ya que havia segut usat en 1808 per John William Lewin per al acantiza miner, actualment Origma solitària. En 2009 Storrs Lovejoy Olson i James Lauritz Reveal varen propondre un nom substitut, Vermivora cyanoptera, per a la reinita aliazul, El nom substitut va ser reconegut pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2009-B-6, lo que va ser seguit per les principals classificacions. La localitat tipo es manté «Pennsilvània, Estats Units».

Etimologia

El nom genèric femení «Vermivora» es compon de la paraules del llatí «vermis» que significa ‘cuc’, i «vorus» que significa ‘menjar’, ‘devorar’; i el nom de l'espècie «cyanoptera» es compon de les paraules del grec «khuanos» que significa ‘blau obscur’ i «pteros» que significa ‘ales’.

Taxonomia

És monotípica.

Hibridació

En la regió dels Grans Lagos i Nova Anglaterra, la reinita aliazul compartix àrea de distribució en el seu parent la reinita alidorada (V. chrysoptera). Abdós espècies poden entrecreuar-se i formar híbrits, dels quals es destaquen dos morfo:

• Reinita de Brewster. Té un plomall molt similar a V. chrysoptera i el patró facial de V. cyanoptera. És dominant genèticament i per lo tant és més comú.
• Reinita de Lawrence. El plomall del cos és molt similar a V. cyanoptera, pero el patró de coloració en cap i coll és el de V. chrysoptera. És recesivo genèticament i per lo tant és rar en les poblacions.

Pese a les diferències morfològiques, l'entrecreuat en V. chrysoptera és motiu de que en ocasions siguen considerats conespecíficos.

També es registren híbrits de la present espècie en Geothlypis formosa (este descrit per Audubon com Helminthophaga cincinnatiensis), Setophaga cerulea i Setophaga discolor.