Vermivora chrysoptera

reinita alidorada (Vermivora chrysoptera)

El reinita alidorada (Vermivora chrysoptera) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, pertanyent al gènero Vermivora. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i que inverna en el sur de Mèxic, América Central i nort i noroest d'Amèrica del Sur.

Noms comuns

Aparte de reinita alidorada (en Costa Rica, Panamà, Nicaragua, Puerto Rico, Colòmbia i Veneçola), se li denomina també chipe alidorado (en Mèxic i Hondures), chipe ales dorades o chipe ales grogues (en Mèxic), bijirita alidorada (en Cuba), cigüita ala d'or (en la República Dominicana) o chipito ala-dorada.

Distribució i hàbitat

L'àrea de nidificación s'estén pel surest de Canadà, des de Manitoba fins a Quebec, i pel nort dels Estats Units, de Minnesota a Nova York i Vermont i d'ahí cap al sur a lo llarc de les Apalaches fins al nort de Geòrgia. En autumne migra a través de l'est d'Estats Units, l'est de Mèxic i el Golf per a invernar en l'extrem sur de Mèxic (Chiapas}, Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i en el nort d'Amèrica del Nort des del nort de Veneçola, nort i oest de Colòmbia, fins al nort d'Equador. Els registres en el Carib, en Cuba, Jamaica, Haití, Puerto Rico, República Dominicana i Illes Vérgens, aixina com en El Salvador, es tracten d'aus de pas, aixina com errante ocasional en Barbados, Bonaire, San Eustaquio i Saba; Curazao; illa de Sant Martín i Trinitat i Tobago, i fins a en el Regne Unit.

El hàbitat de nidificación comprén una gran varietat de comunitats vegetals. Els territoris humits i secs inclouen denses taques d'herbes i arbustos en alguns arbres més alts. Els arbres formen a sovint el llímit territorial, pero no en els grans clars en abundants arbres dispersos de reserva. En l'época de invernación preferix el dosel boscós, boscs semiabiertos o menys densos i vores o clars de boscs, des del nivell de la mar fins a altitutés mijanes.

S'alimenta d'insectes, aràcnits i larves. Forma grups familiars o en individus d'atres espècies.

Descripció

Medix entre 11 i 12 cm de llongitut. Hi ha un llauger dimorfisme sexual. Els machos adults són de color gris en les parts dorsals (des de la nuca fins a la coa) en alguns matisos oliváceos; les ales són més obscures en un pegat groc; la coa té algunes plomes blanques. Les parts ventrales són grisáceas, tendint a blanc en la regió pectoral. Lo distintiu d'esta espècie front als seus parents més propencs és el patró del cap: la corona i la front són groc lluent; hi ha un pegat negre a través de l'ull, que està delimitat per dalt i per avall per dos llínees blanques. La gola i la part superior del pit són també negres. Les femelles són similars, pero generalment més opaques, en la #front i la corona color groc oliváceo, i gris en lloc de negre en la cara.

Estat de conservació

La reinita alidorada ha segut calificada com casi amenaçada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua població, encara no quantificada, es troba en ràpit declinio en la part meridional de la seua zona reproductiva en els anys recents. Les poblacions nortenyes es troben millor pero en general s'estima un declinio moderadament ràpit.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie V. chrysoptera va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla chrysoptera; el seu localitat tipo és: «Pennsilvània», restingido para «prop de Filadèlfia, Pennsilvània».

Etimologia

El nom genèric femení «Vermivora» es compon de la paraules del llatí «vermis» que significa ‘cuc’, i «vorus» que significa ‘menjar’, ‘devorar’; i el nom de l'espècie «chrysoptera» es compon de les paraules del grec «khrusos» que significa ‘or’ i «pteron» que significa ‘ala’.

Taxonomia

És monotípica.

Hibridació

En la regió dels Grans Lagos i Nova Anglaterra, la reinita alidorada compartix àrea de distribució en el seu parent la reinita aliazul (V. cyanoptera). Abdós espècies poden entrecreuar-se i formar híbrits, dels quals es destaquen dos morfo:

• Reinita de Brewster. Té un plomall molt similar a V. chrysoptera i el patró facial de V. cyanoptera. És dominant genèticament i per lo tant és més comú.
• Reinita de Lawrence. El plomall del cos és molt similar a V. cyanoptera, pero el patró de coloració en cap i coll és el de V. chrysoptera. És recesivo genèticament i per lo tant és rar en les poblacions.

Pese a les diferències morfològiques, l'entrecreuat en V. cyanoptera és motiu de que en ocasions siguen considerats conespecíficos.

També es registren híbrits de l'morfo Brewster en Setophaga pensylvanica.