Setophaga pensylvanica
_Sabine_Woods_TX_2018-04-28_07-15-04_(41479720584).jpg){kind=link}
El reinita de Pennsilvània[1] (Setophaga pensylvanica) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en el nort i est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en el sur de Mèxic, América Central, Antilles Majors i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita de Pennsilvània (en Colòmbia), també denominada reinita flanquicastaña (en Puerto Rico, Nicaragua, Panamà i Equador), reinita de costelles castanyes (en Costa Rica), bijirita de costats castanyers (en Cuba), chipe flanquicastaño o chipe flancs castanys (en Mèxic), cigüita de costats castanyers (en la República Dominicana), reinita costats castanys (en Veneçola) o chipe pardo blanc.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La reinita de Pensivania és un dels pocs migrants neotropicales que s'ha beneficiat enormement de les activitats humanes en el continent nortamericà. Esta espècie ha aumentat molt en número en la tala dels boscs primigenis i el posterior creiximent dels hàbitats de xara. Au d'hàbitats de successió primerenca (per eixemple, terres de labranza abandonades i zones talades en regeneració), ara pot figurar entre les reinitas reproductores més abundants dels boscs caducifolios de segon creiximent.[3]
Es reproduïx principalment en boscs septentrionals de frondoses i mixts de l'est de Nortamèrica, des del sur de Canadà cap al sur a través dels monts Apalaches fins al nort de Geòrgia. L'àrea de distribució principal s'estén des del centre-sur de Saskatchewan, sur de Manitoba, centre i sur d'Ontario, sur de Quebec i les Províncies Marítimes, cap al sur en Estats Units a través dels estats de Nova Anglaterra fins al noroest de Nova Jersey i surest de Pennsilvània, i a través dels monts Apalaches fins al noroest de Geòrgia. A l'oest dels monts Apalaches, en l'extrem noreste d'Ohio, surest de Michigan, nort i centre sur d'Indiana, noreste d'Illinois, surest de Wisconsin i centre este de Minnesota.[3]
En els Montes Apalaches del sur es reproduïx en l'est de #Virginia Occidental, oest de #Virginia, extrem oest de Carolina del Nort, extrem est de Tennessee, noroest de Geòrgia i surest de Kentucky.[3]
Passa els hiverns en el sur de Mèxic, Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, fins a l'oest de Panamà i rarament en noroest de Veneçola i nort de Colòmbia; en el Carib, en Bahames, Islas Turcas y Caicos, Illes Caiman, Jamaica, Cuba, Haití, República Dominicana, Puerto Rico i Illes Vérgens.[4] Habita en les vores de boscs humits i clars adjacents, per baix dels 1000 metro d'altitut.[5]
Registrada com vagante durant la invernada en Antigua y Barbuda, Aruba, Barbados, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Curazao, Dominica, Guadalupe, Martinica,Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves]], Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines, Trinitat i Tobago, i també en El Salvador i Equador. Com vagante estacionalmente incert en Bermuda, Groenlàndia i Regne Unit.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 12,5 cm de llongitut.[5] Els machos adults en primavera i estiu són inconfundibles: la cara és blanca en ralles oculars negres que s'estenen cap al coll i la nuca en un patró característic. L'esquena, ales i coa són groguenc verdosas, i llistades, i en l'ala hi ha dos barres blanques molt evidents. Una atra senyal inconfundible són els costats del pit color castany. Gola, pit i pancha són blancs.
El plomall reproductiu de la femella és similar al del macho, pero llaugerament més deslavado. Té menys castany en els costats i el patró facial no es dibuixa completament.
En época de migració i hibernación, es perden les característiques distintives en els adults, encara que conserven una miqueta de castanyer en els costats i negre en la cara. En esta época, el plomall és verdoso sense llistes en les parts superiors i grisa i blanc per avall; la coa i les ales són més obscures, en dos barres grogues en l'ala. L'absència de ralles en els costats servix per a distinguir-ho de la reinita estriada (Setophaga striata) en l'época de hibernación.
El plomall dels inmaduros és similar al dels adults en autumne i hivern, en la diferència que no hi ha negre en la cara ni castanyer en els flancs.
S'alimenta bàsicament d'insectes, pero també consumix bayas.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. pensylvanica va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla pensylvanica; el seu localitat tipo és: «Pennsilvània», restringida posteriorment per a «Filadèlfia, Pennsilvània».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «pensylvanica» es referix a la localitat tipo, Pennsilvània.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies, entre les quals la #present) era parafilético en relació a Setophaga,[7] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi s'una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[8] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[9]
És monotípica. Es registren híbrits de la present espècie en Mniotilta vària, Setophaga ruticilla, Setophaga magnolia, Setophaga coronata i Setophaga caerulescens.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de giner de 2026. P. 455.
- ↑ 2,0 2,1 Reinita de Pennsilvània Setophaga pensylvanica (Linnaeus, 1766) en Avibase. Consultat el 15 de giner de 2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Setophaga pensylvanica en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ 5,0 5,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Setophaga pensylvanica, p. 566»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; pensylvanica p. 297»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.