Melozone leucotis
El rascadorcito orejiblanco,[1] toquí orejiblanco[2] o pinzón orejiblanco[3] (Melozone leucotis) és una espècie d'au paseriforme de la família Passerellida pròpia d'altituts miges de l'alvertent pacífica d'América Central.
Descripció
[editar | editar còdic]Estes aus medixen uns 17 cm. Machos i femelles són similars. Els costats del cap i la gola són negres, i la corona és grisa pissarra, que es torna olivácea a mida que s'acosta a la nuca. Com a característiques diagnòstiques en el cap, tenen de color blanc una taca auricular, un anell ocular interromput, i les plomes de la zona loreal; per estes últimes, que formen unes menudes taques junt als ulls, l'au és també cridada "cuatrojos". La ralla ocular, que puja des dels costats del coll fins a l'ull, és groga ocrácea. El pico és negre.
Les parts dorsals del cos són café oliváceas; els flancs del pit grisos i el pit blanc, en una característica taca negra en el centre. Les parts baixes de la pancha i les plomes cobertoras inferiors de la coa són pardas groguenques. També en les ales hi ha matisos groguencs.
Els individus jovenils són de coloració més opaca i el patró facial no és tan marcat com en els adults.
Distribució
[editar | editar còdic]Habita en l'alvertent del Oceà Pacífic, des de l'estat de Chiapas (Mèxic) fins a l'occident de Costa Rica. És poc comú i de distribució localisada, en montanyes d'humitat elevada, i des dels 450 m fins a terres altes propenques als 2 000 m snm.
Biologia
[editar | editar còdic]Viu en boscs oberts, en el sotobosque, i en ecotonos. Forrajean en el sol, buscant el seu aliment entre la #fulleram. S'alimenten d'insectes, atres menuts artròpodes, llavors i fruts que han caigut al sol. Viuen en parelles. Es reproduïxen en la primavera i començos de l'estiu. El niu és construït per la femella a partir de branques i fibres, i colocat sobre el sol, en arbustos o arbres. La posada consistix de dos ous blancs en taques pardas, i l'incubació dura entre 12 i 14 dies.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sada, Phillips i Ramos, 1984
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ INBio, 2009
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Peterson, Roger Tory, i Edward L. Chalif. 2008. Aus de Mèxic. Guia de camp. Editorial Diana, Mèxic. ISBN 978-968-13-3207-5
- Stiles, F. Gary, i Alexander Frank Skutch. 1989. A guide to the birds of Costa Rica. Comistock, Ithaca. ISBN 0-8014-9600-4
- Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Melozone leucotis.