Anar al contingut

Atthis ellioti

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
colibrí de Elliot (Atthis ellioti)

El colibrí de Elliot[1] (Selasphorus ellioti), també denominat colibrí de gola violeta, brunzidor guatemaltec, brunzidor centroamericà o brunzidor magenta (en Mèxic) o colibrí abejerón (en Hondures),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Selasphorus, anteriorment situat en el gènero Atthis. És natiu del nort d'Amèrica Central i sur de Mèxic.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx des de les terres altes des del sur de Mèxic (en Chiapas) cap al sur per mig de Guatemala fins al nort d'El Salvador i Hondures.[3]

Habita en boscs humits a semihúmedos de pi-encino, boscs siempreverdes, vores de boscs, creiximents arbustius adjacents al bosc i clars en flors. En altituts entre 1500 i 3500 m.[3]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie S. ellioti va ser descrita per primera volta per lel ornitòlec nortamericana Robert Ridgway en 1878 baix el nom científic Atthis ellioti; la seua localitat tipos és: «Volcà de Fòc, Guatemala».[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Selasphorus» es compon de les paraules del grec «selas» que significa ‘llum, flama’, i «phoros» que significa ‘que du’; i el nom de l'espècie «ellioti», commemora al ornitòlec nortamericà Daniel Giraud Elliot (1835-1915).[4]

Taxonomia

Està estretament emparentat en Selasphorus heloisa i molts autors les han considerat anteriorment com conespecífiques.[3] La present espècie, junt a Selasphorus heloisa varen estar anteriorment situades en el gènero Atthis, pero varen ser transferides a Selasphorus com a resultat d'estudis genètic-moleculars realisats en 2014 i 2017, que varen demostrar que Atthis estava embotida dins de Selasphorus.[5][6]

Subespècies

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen dos subespècies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Selasphorus ellioti ellioti (V), 1878 – terres altes del sur de Mèxic (Chiapas) i Guatemala.
  • Selasphorus ellioti selasphoroides (V), 1932 – terres altes d'Hondures i el nort del Salvador.
  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  2. ↑ 2,0 2,1 «Colibrí de Elliot Selasphorus ellioti (Ridgway, R 1878)». Avibase. Consultat el 06 de març de 2025.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Atthis ellioti en Birds of the World.
  4. ↑ Jobling, J.A. (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Selasphorus, p. 352; ellioti, p. 145»
  5. ↑ McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
  6. ↑ Licona-Vora, I.; Ornelas, J.F..(2017).«The conquering of North America: dated phylogenetic and biogeographic inference of migratory behavior in bee hummingbirds».BMC Evolutionary Biology.17(1): 126ISSN 1471-2148.doi:10.1186/s12862-017-0980-5.(en en)
  7. ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
  8. ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.