Tecolote
El terme tecolote és el nom comú en Mèxic, El Salvador, Guatemala, Hondures, i Nicaragua de vàries aus de la família Strigidae, del orde de les estrigiformes o aus rapaces nocturnes. El nom ve del náhuatl tecolotl. Els tecolotes o espècies afins són cridades en atres països "mochuelos" (Strigidae), "autillos" (gènero Otus), "caburés" (Glaucidium), "cárabos" (Strix), "chunchos" (Glaucidium) i "concones" (Strix) i, de forma més genèrica, poden ser considerats muçols menuts.
El tecolote té un significat especial entre les cultures mesoamericanas, ya que en ser un au nocturna se li relacionava en els deus del inframundo sense inframundo. Ademés se li atribuïa el poder d'encantar a les persones, i de vore lo que estava amagat, per la seua capacitat de vore en l'obscuritat. Es creïa ademés que era un au de mal agüero, que predia el destí, i que era un mensager del inframundo.
Espècies
[editar | editar còdic]La majoria de les espècies el nom comú de les quals inclou la paraula tecolote són oriundes de Mèxic, Estats Units i Canadà.
Algunes espècies anomenades per este nom són:
- Subfamília Surniinae
- Gènero Aegolius
- Aegolius ridgwayi, tecolote canelo[1]
- Aegolius acadicus, tecolote-abetero norteny[2]
- Gènero Athene
- Athene (Speotyto) cunicularia, tecolote llanero[1] o tecolote zancón
- Gènero Glaucidium
- Glaucidium brasilianum, tecolotito comú[2]
- Glaucidium californicum, tecolotito californià
- Glaucidium cobanense, tecolote guatemaltec
- Glaucidium gnoma, tecolote serrà,[1] tecolotito serrà[2]
- Glaucidium hoskinsii, tecolote de la veta[3] o tecolote bajeño,[1]
- Glaucidium minutissimum, tecolote pigmeo minor[1]
- Glaucidium palmarum, tecolote colimense[3]
- Glaucidium sanchezi, tecolote tamaulipeco[3]
- Gènero Micrathene
- Micrathene whitneyi, tecolotito nano,[2] tecolote nano[3]
- Micrathene whitneyi graysoni, tecolote nano[1]
- Subfamília Striginae
- Gènero Otus
- Otus asio, tecolote oriental[1][2]
- Otus barbarus, tecolote barbudo[2][3][1]
- Otus cooperi, tecolote de Cooper[3]
- Otus flammeolus, tecolote flameado,[2] tecolote ull obscur[3] o tecolote ojioscuro serrà
- Otus guatemalae, tecolote vermiculado[1]
- Otus kennicottii, tecolote occidental[2]
- Otus seductus, tecolote del Basses[3][1]
- Otus trichopsis, tecolote bigotudo[2]
- Gènero Strix
- Strix occidentalis, tecolote californià
- Strix occidentalis lluïda, tecolote motejat mexicà.
- Strix occidentalis, tecolote californià
En Mèxic algunes de les espècies de tecolote estan protegides per ser rares, per estar amenaçades o perque estan en perill d'extinció.[4]
Superstició
[editar | editar còdic]El tecolote des de l'época prehispánica era considerat pels pobles indígenes com a signe de la mort i dels mals presagios, representant en la majoria de les cultures del Mèxic i Guatemala antic a varis deus, principalment del inframundo. Deu especificar-se que per a les cultures mesoamericanas el inframundo no necessàriament representa alguna cosa maligne, sino simplement alguna cosa que pot ser indesijable, com la mort.
Inclús existix en Mèxic el refrà "Quan el tecolote canta, l'indi mor"___protected_title_3___"Cantar-li a un el tecolote", que significa que la mort està prop.[5][6]
Entre els indígenes aguacatecos existix la creència popular que quan un tecolote canta prop d'una casa, un integrant de la família té que sunyir-ho i demanar-li que s'allunte en una oració per a evitar la mort d'algú.
En la cultura popular i el folclore de la major part del territori mexicà, es creu que les bruixas, per mig del nahualismo, tenen la capacitat de transformar-se en tecolotes per a "velar el somi de les seues víctimes" durant la nit i potenciar el dany fet per mig del seu màgia negra; ademés d'utilisar esta forma per a seqüestrar chiquets, els quals sacrifiquen en honor als seus deus o per a furtar-los l'energia vital. També es creu que quan la bruixa està transformada en tecolote emet uns aguts chiulits, que si li són contestats en chiulits se li atrau, i en canvi pot alluntar-se-li cridant-li "veuen per chile i sal", ademés de ser vulnerable a un exorcisme cristià cridat "Les Dotze Veritats".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Normes oficials mexicanes per a la protecció ambiental
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 LISTA DE ESPECIES CITES.
Una referència als Apèndixs de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies
Amenaçades de Fauna i Flora Selvades. Compilada per el PNUMA Centre de Monitoreo de la Conservació Mundial. Disponible en [1]
- Archivat el 20 de març de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Avifaunas Estatals de Mèxic
- ↑ Norma Oficial Mexicana per a la Protecció ambiental NOM-ECOL-059-1994.
- ↑ Rivers, J. W. (1986). When the Owl Cries, Indians Die: Poems of Mexico and the Southwest = Quan El Tecolote Plora, L'Indi Es Mor (en anglés), Virginia Center for the Creative Arts, pp. 105. ISBN 0845345095.
- ↑ Glazer, Mark (1987). A Dictionary of Mexican American Proverbs (en anglés), Greenwood Publishing Group, pp. 347. ISBN 0313253854, 9780313253850.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tecolote» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.